|
 | Introducció historiogràfica |  |
Els estudis de Prehistòria a la nostra Universitat arrenquen de la càtedra que el curs 1916-17 va guanyar Pere Bosch Gimpera. Tot i que la seva denominació, Historia universal antigua y media, no era massa concreta, Bosch decidí concentrar els seus ensenyaments en les fases més antigues i conreuar la Prehistòria i l'Antiguitat. Del seu mestratge sorgiren ben aviat deixebles que formarien els que s'ha anomenat, tant des de la Universitat com des d'altres institucions del país, "Escola catalana d'Arqueologia" i de la qual ens en seguim considerant modestos continuadors vuitanta anys després.
La tasca docent de Bosch donà els seus primers fruits per la Universitat de Barcelona en persones com Lluís Pericot (estudiant el curs 1916-17) o Alberto del Castillo (el curs 1917-18), que accediren, amb l'adveniment de la Universitat Autònoma republicana, a càtedres. El primer fou el qui continuà, després de la guerra, el que Bosch havia engegat amb tanta força i il.lusió en el camp de la Prehistòria i l'Arqueologia en general. Però encara abans de la guerra fou deixeble directe de Bosch i de Pericot Joan Maluquer de Motes, que amb el temps havia d'esdevenir també catedràtic de Prehistòria a casa nostra. L'exili de Bosch, rector de la Universitat de Barcelona i Conseller de Justícia de la Generalitat republicana, truncà una fecunda línia de treball docent i de recerca per la Prehistòria i l'Arqueologia del país.
L'any 1940 la càtedra de Prehistòria de Bosch passa a ser ocupada per Martín Almagro, mentre que Pericot exerceix des d'altres denominacions fins que, a finals dels anys cinquanta, pot accedir a l'esmentada plaça. De la seva infatigable tasca acadèmica sorgiran prehistoriadors i arqueòlegs que acabaran exercint a la universitat espanyola i retornant a la de Barcelona com Miquel Tarradell des de València o Pere de Palol des de Valladolid (Maluquer seguiria la mateixa via des de Salamanca); d'altres no retornaran, com Antoni Arribas, docent a Granada i Mallorca, Eduard Ripoll, a l'Autònoma de Barcelona i a la UNED o Ana M. Muñoz, a Múrcia i a la UNED, per cenyir-nos al camp de la Prehistòria.
Els anys seixanta suposen un relleu generacional, quan Maluquer torna de Salamanca a una càtedra d'Arqueologia i poc després succeeix Pericot a la de Prehistòria, jubilat l'any 1969. Als treballs de recerca sobre Prehistòria recent de Maluquer comencen a afegir-s'hi tesis com les de A.M.Muñoz, M.Ll.Pericot, A.M.Rauret o M.E.Aubet, i en la docència l'aparició de futurs professors universitaris com M.A.del Rincón (UB), E.Sanahuja (UAB) o E.Junyent (Universitat de Lleida).
És de destacar l'establiment de l'especialitat de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia, coincidint amb el nou "pla Maluquer" el curs 1969-70; això afavorirà un augment espectacular d'estudiants, alguns dels quals s'inclinaran decididament per la Prehistòria i acabaran accedint a la tasca docent en Prehistòria com R.Pallarès, J.M.Fullola, F. Gràcia, G.Munilla o P.Gª-Argüelles (UB), J.Estévez, R. Mora o P.Castro (UAB) , N.Rafel (Universitat de Lleida) o N.Soler (Universitat de Girona).
Un altre fet acadèmicament rellevant va ser la creació, a principis dels anys setanta, de Departaments separats, coincidents amb les tres càtedres de l'àmbit de Prehistòria i Món Antic. La Prehistòria quedà englobada en el "Departament de Prehistòria i Història Antiga", amb una càtedra de Prehistòria ocupada pel Dr. Maluquer, una adjuntia numerària ocupada per M.Ll.Pericot , dues adjunties interines ocupades per M.A.del Rincón i E.Sanahuja i dues ajudanties ocupades per R.Pallarès i F.Gràcia. Són els anys dels grans projectes de recerca impulsats per Maluquer com el poblat ibèric de Tornabous, o el santuari protohistòric de Zalamea de la Serena, sense abandonar treballs anteriors com Ullastret o Cortes de Navarra.
La segona meitat dels anys vuitanta representa per la
Prehistòria a la nostra Universitat una renovació i
rejoveniment notables. La jubilació de Maluquer l'any 1985
suposa l'accés a la càtedra de Prehistòria de
J.M.Fullola, procedent de la Facultat de Filosofia i Lletres de
Tarragona, llavors encara de la nostra Universitat. S'estabilitzen en
places de professors titulars M.A. del Rincón, E.Sanahuja,
R.Pallarès i F.Gràcia, que s'uneixen a la ja
numerària M.Ll. Pericot. E.Sanahuja marxa a la UAB, i la seva
plaça es coberta, primer interinament i després
definitivament, per M.A.Petit, procedent d'aquella mateixa
Universitat. Les morts de M.Ll.Pericot i de R.Pallarès fan que
accedeixin a places de titulars J.L.Maya, ja titular a la UAB, i
P.Gª-Argüelles. J.L.Maya moriria ben aviat. La plaça d'ajudant fou ocupada per G.Munilla; aquesta plaça es transformarà en associada i finalment en una titularitat que ocuparà M.M.Bergadà. Una nova titularitat es ocupada per J. Nadal. També es compte a l'actualitat amb J.Tresserres, professor associat a temps parcial i amb la investigadora ICREA (Generalitat de Catalunya), R.M. Albert. D. García-Rubert és professor associat substitut.
De fa poc temps existeix un cos de professorat propi del sistema universitari català. En aquest sentit l'àrea de prehistòria de la UB té els professors agregats (equivalents a TU) S.Riera i X.Mangado i el prof. lector F.J.López-Cachero.
L'aplicació de la L.R.U. va portar a la creació de les àrees de coneixement i de nous Departaments. L'any 1986 l'antic Departament de Prehistòria i Història Antiga es refon amb els altres dos del nostre àmbit (Arqueologia, Epigrafia i Numismàtica, i Arqueologia Cristiana i Medieval) per arribar a l'actual de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia.
La recerca purament prehistòrica es desenvolupa durant aquests darrers deu anys a través del SERP (Seminari d'Estudis i Recerques Prehistòriques). La recerca protohistòrica, integrada estructuralment dins l'àrea de Prehistòria, porta altres projectes des d'aquesta àrea i des d'altres.
