L'Agroecologia és una disciplina que s'ha definit com l'ecologia dels sistemes agraris; té com a objectiu fonamental el coneixement dels elements i els processos clau que regulen el funcionament dels agroecosistemes i permet establir les bases científiques per a gestionar-los de manera eficaç en harmonia amb l'ambient. De manera resumida, podem dir que la ciència de Agroecología es dota de les eines necessàries per a l'anàlisi global de la sostenibilitat, mentre que l'agricultura ecològica constitueix, semblantment a l'agricultura integrada, l'agricultura de conservació i la permacultura, la praxis que ha de conduir vers agrosistemes més sostenibles. A més, l'agricultura ecològica, que és l'estratègia més harmonitzada i amb un cos teòric més documentat, constitueix el model més sostenible d'agricultura en afavorir el desenvolupament del mon rural, contribuir a la preservació del medi, augmentar la biodiversitat i la estabilitat dels agrosistemes i augmentar la salut pública a través d'una millor qualitat dels aliments.

L’agricultura ecològica, també anomenada biològica o orgànica es va desenvolupar, en els seus inicis al sector privat, particularment a càrrec de les associacions d’agricultors i els instituts privats de recerca. Durant els darrers 15-20 anys, un nombre creixent d’Universitats dels països desenvolupats ha començat a crear instituts d’agricultura ecològica o bé han integrat l’agricultura ecològica en les seves línies de recerca. Actualment, però, l’agricultura ecològica encara constitueix una petita part del sistema de recerca convencional. En aquest sentit, només el 0,1% de la recerca en agricultura es destina a la orgànica als EEUU, a Austràlia es de l’ordre de l’1% i a Europa del 2%.

La demanda de productes ecològics, que s'ha incrementat de manera exponencial durant els darrers 5 anys, es preveu que continuï en augment durant els propers anys. L'agricultura ecològica compta a l’estat espanyol amb 665.055 hectàrees, 16.521 productors i 1204 elaboradors i la producció comercialitzada representa al voltant de 172,9 milions d'euros (28.768 milions de pessetes). Catalunya té més de 50.000 hectàrees inscrites i disposa de 623 productors i 262 elaboradors. Això comporta un repte pel sector en quasi totes les àrees, particularment en la producció, la gestió de la cadena de producció i l’adaptació dels sistemes de control, però també en les implicacions socio-econòmiques, així com els aspectes socials i la orientació futura que inclou les relacions nord-sud dins del sector. En totes aquestes àrees es necessari incrementar els coneixements per tal de fer un ús adequat del creixement del sector ecològic en el mercat alimentari local i global, així com en el sistema de producció d’aliments segurs.

Nombrosos organismes, entre ells la Federació Internacional de Moviments d'Agricultura Ecològica (IFOAM), han assenyalat la necessitat de la recerca per a l'enfortiment del sector ecològic en la situació actual. La recerca, principalment privada, no satisfà les demandes actuals i les capacitats s’han d’ampliar. La recerca en el camp de l’agricultura ecològica, en sentit estricte, a Catalunya és encara força escassa, però cal assenyalar que hi ha nombrosos equips que treballen en el desenvolupament de sistemes agronòmics i pastorals sostenibles que aporten una valuosa contribució a la gestió ecològica dels sistemes agrícoles i ramaders. Catalunya, que aplega la major part de la indústria elaboradora i comercialitzadora i bona part de la producció de l'estat espanyol, necessita estructurar la recerca i la formació en aquest camp de manera semblant al que es du a terme a d'altres regions d'Europa. Els grups que formen aquesta xarxa tenen la particularitat de treballar en diferents aspectes relacionats amb la gestió sostenible dels agrosistemes. Aquesta complementarietat ha de permetre la creació i la coordinació d’un equip multidisciplinar que, en un futur, pugui col·laborar en el desenvolupament de projectes en l'àmbit estatal i internacional.

La Xarxa la constitueixen vuit grups de recerca, set de Catalunya i un de les Illes Balears. Cinc d’ells pertanyen a universitats públiques (UB, UAB, ESAB-UPC, ETSEA-UdL i UIB) i tres a centres públics de recerca (IRTA de Cabrils, CREAF, LEAAM-Agroecologia-CID-CSIC). Alhora, la Xarxa vol integrar a sectors rellevants que queden fora de l’àmbit científic i acadèmic, principalment responsables de política agrària i tècnics de l’administració competent, de les entitats de control de la producció agrària ecològica, de les organitzacions agràries i de les associacions implicades en la promoció de l’agricultura ecològica. Cal assenyalar que la xarxa és oberta a la incorporació, en un futur proper, d’altres grups d’institucions de recerca que portin a terme activitats científiques i acadèmiques afins i complementàries. En aquest sentit, la difusió d’aquesta iniciativa per tal d’incorporar d’altres equips de recerca és un dels objectius de la Xarxa d’agricultura Ecològica.