L’àliga perdiguera, si bé pot capturar un gran ventall de preses, a la pràctica s'alimenta d'un grup restringit de vertebrats, com mamífers, aus i alguns rèptils. 

Les seves preses principals són el conill, l'esquirol, rates, perdius, tudons, coloms domèstics, còrvids i llangardaixos, tot i que la seva dieta varia força segons les àrees geogràfiques, els hàbitats i la presència d'unes o altres preses. S'han esmentat també en la seva dieta des de petits ratolins i ocells fins a rapinyaires com astors, aligots, ducs i guilles joves.  

Es pot considerar que les preses òptimes de les àligues són el conill i en menor grau la perdiu, ja que són les que poden aportar un major rendiment energètic: major quantitat d’aliment amb un esforç de captura menor.  

Quan aquestes preses òptimes són poc abundants, les àligues solen capturar coloms domèstics, tudons, o preses més petites com còrvids, esquirols o llangardaixos. Això els hi suposa un menor rendiment energètic, ja que han de realitzar un major nombre de viatges i accions de cacera per capturar més preses que els hi permetin obtenir la mateixa quantitat d’aliment que una única presa òptima.

La dieta de la població catalana

A Catalunya, com a la resta d'Europa on viu l'àliga perdiguera, el conill és generalment la presa més capturada, ja que compleix tots els requisits per a ésser una presa òptima: viu en àrees obertes on és fàcil de capturar, aporta molt d'aliment i pot ésser abundant si els hàbitats són adequats.

En un estudi realitzat en parelles de Catalunya a principis dels 90, el conill tan sols representava un 25% de la dieta de l'àliga, ja que les poblacions d'aquest mamífer han disminuït de manera alarmant en els darrers anys. Altres preses importants eren el colom domèstic (20%), l’esquirol (12%), la perdiu roja (11%), el tudó (9%) i el llangardaix (9%).

El tipus de preses capturades varia també en funció de l’època de l’any i del tipus d’hàbitat present en diferents àrees de Catalunya. Per exemple, les parelles properes a abocadors, on acostumen a acumular-s'hi gavians, arriben a capturar un bon nombre d'aquests ocells.

La dieta com a paràmetre indicador de l’estat dels ecosistemes 

De la mateixa manera que el medi condiciona el tipus i l'abundància de les preses disponibles per l'àliga, la dieta de les àligues és un bon indicador de l’estat de conservació d’aquest medi.

En els darrers anys, la disminució de les poblacions de conill i perdiu roja ha fet que la dieta de l’àliga perdiguera s'hagi modificat, incorporant preses de menor rendibilitat com el colom domèstic, l’esquirol i còrvids.

Aquest canvi respon a les modificacions que han patit els territoris de les àligues, generalment més forestats degut a l’abandó de conreus, fet que contribueix a la desaparició de les preses òptimes, conjuntament amb la sobreexplotació cinegètica o les epidèmies (en molts casos degudes a repoblacions amb exemplars portadors de malalties).

Tornar a "Coneix l'àliga perdiguera"