BID: textos universitaris de Biblioteconomia i Documentació

Número 6, juny 2001


El treball professional de bibliotecaris i documentalistes en el segle XXI1
[versión castellana]
Susan Aramayo
 Regional Information Resource Officer
Embajada de los Estados Unidos de América, Roma
susanaramayo@hotmail.com

Resum

Susan Aramayo, consultora i coordinadora dels centres de recursos d'informació del Department of State dels Estats Units d'Amèrica per al sud d'Europa, repassa en aquest article les responsabilitats de la tasca professional del bibliotecari-documentalista, i l'evolució que ha experimentat en els darrers anys. L'autora analitza també com les associacions professionals defineixen les competències professionals que li són pròpies i de quina manera els currículums acadèmics de les escoles s'han adaptat al nou perfil professional que requereix la societat actual.


1  Introducció

Per començar, i a tall d'introducció que serveixi de context per entendre els exemples que utilitzaré durant l'exposició, m'agradaria explicar-vos una mica en què consisteix el meu treball.

Actualment treballo com a especialista en centres de documentació i recursos informatius del Departament d'Estat dels Estats Units —l'equivalent al Ministerio de Asuntos Exteriores espanyol— i tinc al meu càrrec la zona d'Europa del sud. Sóc bibliotecària, però el treball que exerceixo no és el tradicional d'un bibliotecari. Tot i que estic destinada a l'ambaixada dels Estats Units a Roma, com a consultora, sóc responsable de visitar els centres de documentació (que nosaltres anomenem information resource centers) de les ambaixades i consolats nord-americans de l'àrea mediterrània. Viatjo, almenys dos cops l'any, a cada un dels dotze centres dels quals sóc la responsable, des d'Ankara fins a Lisboa, passant per Tirana (Albània) i Skopie (Macedònia). A cada un d'aquests centres hi ha un director i altres empleats que tiren endavant el treball diari del centre de documentació. Molts d'aquests centres van ser, en el seu moment, vertaderes biblioteques tradicionals, habitualment ubicades en centres culturals fora de l'ambaixada, amb col·leccions molt grans. En canvi, els centres de documentació del present poden considerar-se biblioteques especialitzades, majoritàriament estan situades dins de l'ambaixada, amb pocs llibres i molta informació electrònica o, més ben dit, amb accés a moltes fonts d'informació electrònica.

Així doncs, quin és el meu treball com a consultora? En gran manera em dedico a resoldre problemes, a crear consens. Habitualment treballo amb el personal de cada centre de documentació per aconseguir un major aprofitament de la tecnologia disponible i per desenvolupar noves idees a partir d'aquesta tecnologia. A més identifico quines són les necessitats de formació dels documentalistes i faig recomanacions sobre cursos específics, sempre que hi ha l'ocasió. L'objectiu principal dels nostres centres de documentació és proporcionar informació sobre els Estats Units als ciutadans del país on estem, especialment sobre política exterior nord-americana. Com podeu anar veient al llarg de la meva presentació, he escollit exemples relacionats amb aquesta experiència.

Finalment us vull dir que aquests últims deu anys de treball han estat un veritable desafiament, alhora emocionant i difícil, ja que hem aconseguit transformar les nostres biblioteques tradicionals d'accés públic en autèntics centres de documentació especialitzats.


2  Treball professional de bibliotecaris i documentalistes

Tothom sembla estar d'acord que els avenços tecnològics han tingut un gran impacte sobre les biblioteques i, encara més, en els mateixos bibliotecaris. L'efecte ha estat tan profund que molts dels professionals del sector s'estan plantejant no solament quin és el treball que han de desenvolupar, sinó també quina seria la forma més correcta de denominar la nostra professió: bibliotecari, documentalista, professional de la informació, gestor del coneixement (knowledge manager), broker de la informació (information broker). El canvi és tan profund que fins i tot una institució clàssica als Estats Units com ara la Special Libraries Association (SLA: http://www.sla.org) està considerant canviar-se el nom.

Es pot dir que la majoria de les funcions tradicionals del bibliotecari han sofert transformacions i, a més, han sorgit feines noves. Els bibliotecaris d'avui en dia són consultors, imparteixen cursos de formació i dissenyen sistemes informàtics; i cal afegir que amb l'aparició d'Internet també s'han convertit en experts en cerques en la xarxa, en administradors de webs i fins i tot en dissenyadors de pàgines web i d'intranets.

Al llarg d'aquesta presentació descriuré les aptituds i coneixements que hem d'aportar a la nostra professió per fer front al repte que suposa el canvi tecnològic, tenint en compte que no solament s'han de definir les noves funcions del bibliotecari sinó també els coneixements tècnics o administratius. Aquestes noves funcions han de ser enteses com un conjunt d'actituds, aptituds i punts de vista que poden ser ràpidament i efectivament aplicats a qualsevol oportunitat o necessitat desconeguda que pugui sorgir.

Tot i que em fixaré específicament en el cas dels Estats Units, crec que l'anàlisi es pot extrapolar sense problema al cas espanyol.

La Special Libraries Association és una associació professional i internacional que representa més de quinze mil experts en recursos informatius que treballen en tot tipus d'empreses privades, oficines de govern, institucions tècniques i acadèmiques, museus, centres mèdics i firmes de consultoria, sobre tractament i gestió de documentació.

En la descripció del treball dels professionals de biblioteques especialitzades, la Special Libraries Association afirma que els bibliotecaris i documentalistes d'avui dia no solament localitzen i recopilen dades; per mitjà d'Internet i d'altres avenços tecnològics, els professionals de la informació avaluen, analitzen, organitzen, reelaboren i presenten la informació de manera que tingui la màxima utilitat per al seu destinatari. Les biblioteques i centres de documentació ja no es dediquen únicament a proporcionar dades, sinó que també creen la seva pròpia informació —per exemple, elaboren informes per al personal de l'empresa i creen bases de dades que faciliten l'accés a la informació.

Els bibliotecaris i documentalistes s'enfronten, almenys, a tres canvis significatius del seu model de treball:

El 1996 la denominada Special Libraries Association ja va definir les qualificacions i tasques típiques d'un professional de les biblioteques i centres de documentació en el segle XXI. Aquest document es titula Competencies for Special Librarians of the 21st Century2 i és d'utilitat tant per a professors i futurs estudiants com per a bibliotecaris i documentalistes i directius de biblioteques.

3  Àrees de competència professional

Al llarg d'aquesta xerrada he agrupat onze àrees de competència professional en quatre grans apartats:


3.1  Coneixements i formació

Els bibliotecaris han estat tradicionalment responsables d'avaluar els materials que s'han d'afegir a la col·lecció. Després de la recent eclosió de la informació i dels suports informatius, els documentalistes han de recopilar informació procedent de diverses fonts i diferents formats, analitzar-la i avaluar-la per, després, resumir i enumerar els continguts, preparar-los per ser utilitzats (és a dir, enquadernar-los, encarpetar-los, etc.) i presentar-los a l'usuari.

L'avaluació dels recursos es complica progressivament perquè conviuen al mateix temps el format imprès, el CD-ROM, la versió que ofereix Internet i aquella que ofereixen les bases de dades comercials. Per exemple, abans d'adquirir una determinada obra de referència, el bibliotecari ha de comparar com i quina part de la informació s'ofereix en els diversos formats abans de decidir quin demanarà. Si la decisió final és adquirir una determinada obra en més d'un format, aquesta despesa ha de ser degudament justificada davant de la direcció. Per exemple, el Wall Street Journal està disponible amb els quatre formats esmentats.

A més, hi ha tanta informació disponible que el documentalista o bibliotecari ha de dissenyar sistemes per controlar l'excés informatiu i seleccionar allò que és rellevant, que prové de fonts autoritzades i que, a més, és d'utilitat directa per a l'usuari.

Molts bibliotecaris estan en possessió d'altres títols universitaris a part dels corresponents als estudis de biblioteconomia, i també és freqüent que facin cursos sobre temes d'interès per a la biblioteca, universitat o empresa per a la qual treballen. D'altra banda, solen llegir les publicacions especialitzades més rellevants per adquirir un coneixement més a fons dels temes d'interès per al seu treball. Gràcies a tot això poden crear serveis específics d'alerta amb informació puntual d'actualitat per als usuaris. Per poder identificar les tendències principals d'un determinat sector, quins són els personatges més destacats i les publicacions de més prestigi, convé en primer lloc que el bibliotecari estigui familiaritzat amb el sector i el tema que treballarà.

Per exemple, si estem treballant a la biblioteca de la Facultat d'Econòmiques, o en el centre de documentació d'una empresa de negocis, hauríem de llegir amb regularitat The Economist, Fortune, The Harvard Business Review i, a més, assistir a les conferències i reunions del sector, com el Wharton Global Business Forum.


3.2  Productes i serveis

Els bibliotecaris i documentalistes han d'estar familiaritzats amb els temes del sector de l'organització per a la qual treballen. Els que, com nosaltres, treballem en centres de documentació (el que anomenem information resource centers o IRC) d'ambaixades dels Estats Units, sabem que el nostre camp és la diplomàcia pública. Nosaltres hem d'explicar la cultura, els valors de la societat i les polítiques públiques dels Estats Units a l'audiència dels països en què està situada cada ambaixada. El centre de documentació, o IRC, és una eina que els Estats Units utilitza en la seva tasca diplomàtica, juntament amb altres programes i serveis com ara publicacions, programes d'intercanvi entre països (per exemple, les beques Fulbright), organització de conferències amb ponents nord-americans, etc.

Si un bibliotecari treballa a la Ford, el seu sector és el de la producció automobilística i el seu treball és donar suport a aquesta activitat amb informació pertinent per tal que els directius i altres empleats de l'empresa puguin prendre decisions ben documentades en l'àmbit del negoci automobilístic.

Si un bibliotecari treballa en una biblioteca universitària ha de ser partícip, juntament amb els professors, de l'educació de l'alumnat en unes determinades disciplines.

Si un bibliotecari treballa en una biblioteca pública, ha d'utilitzar la seva col·lecció per informar tant els ciutadans com el govern municipal i del districte corresponent.

Sempre hem de tenir present que nosaltres no som bibliotecaris, sense més ni més, ja que sempre formem part d'una entitat superior.

El documentalista ha d'estar familiaritzat amb les necessitats d'informació de l'usuari i crear productes que responguin a aquestes necessitats. Hi ha tècniques i eines diverses que ens ajuden a identificar la informació que necessita l'usuari i la manera que li serà més útil, per exemple, mitjançant qüestionaris, entrevistes i la creació de grups temàtics d'anàlisi (focus groups).

Un cop identificades les necessitats d'informació, el personal del centre de documentació desenvolupa productes i serveis informatius de valor afegit que responguin a aquestes necessitats.

En les ambaixades dels Estats Units els empleats dels centres de documentació creen pàgines a Internet on es recopila i s'estructura informació oficial sobre els Estats Units, informació que està a disposició del públic que pugui estar interessat a recuperar-la d'aquestes pàgines.

A Alemanya, per exemple, els centres de documentació de l'ambaixada i els consolats creen “dossiers” sobre assumptes d'interès mundial, economia internacional, tecnologies de la informació i política interna dels Estats Units.

Els dossiers recullen una selecció variada d'informes, discursos, documents bàsics, enllaços a servidors d'Internet, articles, etc. sobre una matèria determinada, i es recopilen i es mantenen al dia per a l'ús tant del personal de l'ambaixada com de qualsevol investigador de l'exterior. Cada dossier està publicat a la pàgina web de l'ambaixada i, a més, està disponible en disquet o imprès per entregar com a documentació de suport a aquells programes de l'ambaixada relacionats amb aquesta matèria en qüestió.

En aquest exemple del dossier sobre economia internacional, trobem la informació disponible en la columna de la dreta, llistada per categories, etc.

El personal dels nostres centres de documentació està acostumat a mostrar als usuaris l'ús detallat d'algunes pàgines d'Internet, a explicar-ne el contingut pas a pas, i a elaborar llistes comentades de servidors d'Internet que proporcionen informació rellevant i autoritzada. Per ajudar-nos en la nostra tasca, els documentalistes del Departament d'Estat de l'estat de Washington han creat un producte denominat InfoUSA, disponible a través d'Internet i en CD-ROM, que ofereix informació sobre els Estats Units amb una estructura organitzada que facilita l'accés a aquesta informació.

A Internet estan de moda els portals que busquen agrupar clients i empreses amb els mateixos interessos i inquietuds i els donen l'oportunitat d'obtenir beneficis mutus. Els portals no són un concepte nou per als bibliotecaris; les biblioteques han estat tradicionalment el lloc on s'ha centralitzat l'accés als recursos informatius i que han funcionat com a vertaders centres de difusió de la informació. A més, des de l'aparició del Word Wide Web, els bibliotecaris han creat servidors a Internet que ofereixen l'accés a col·leccions de moltes disciplines diverses, incloent-hi la biblioteconomia.

Els bibliotecaris han dissenyat portals o biblioteques virtuals a Internet tant per als usuaris de la biblioteca com per a qualsevol individu amb accés a la xarxa. En aquestes biblioteques virtuals s'ofereixen enllaços a col·leccions en línia, servidors de referència, esdeveniments d'actualitat i exposicions en línia. Entre els exemples de portals destaquen: Internet Public Library, Internet Library for Librarians i Library Spot.


3.3  Servicios al usuario

Els documentalistes no sols s'han convertit en experts en l'ús d'Internet, també han començat a donar classes d'Internet a altres membres del personal i a grups especials. Els nostres centres de documentació, per exemple, solen organitzar sessions pràctiques sobre l'ús d'Internet com a font d'informació sobre els Estats Units per a grups reduïts de periodistes, d'investigadors procedents de laboratoris d'idees i de membres de grups parlamentaris.

Molts usuaris d'una determinada biblioteca i molts dels empleats de la institució a la qual pertany la biblioteca, intenten trobar la informació a Internet pel seu compte, sense obtenir resultat. Quan, finalment, es decideixen a consultar el documentalista, la seva petició acostuma a començar amb frases com aquesta: “però jo ja he estat mirant a Internet durant tres hores i no he trobat res...”.

Com a experts de la informació, hem d'estar pendents dels nous desenvolupaments i tendències que sorgeixen al nostre voltant, i fer comprendre als directius de la nostra organització que si la tecnologia canvia, nosaltres hem d'adaptar-nos i canviar simultàniament.

Un dels millors exemples d'això als Estats Units és el Projecte de Biblioteca Digital (Digital Library Project) de la Biblioteca del Congrés. Gràcies al finançament públic i privat, la Biblioteca del Congrés està utilitzant una tecnologia avançada per oferir els seus tresors al públic en general.


3.4  Gestión

Atès que el cost de la nostra tasca professional és cada vegada més elevat, moltes vegades ens veiem obligats a justificar el valor del nostre treball dins l'organització a la qual pertanyem. Hi ha diferents maneres de fer-ho:

Actualment els centres d'investigació solen preparar plans d'actuació d'unes nou o deu pàgines de longitud. Les reunions, conversacions i acords que comporta l'elaboració d'aquest pla han estat beneficioses per establir nous canals de comunicació i per millorar les relacions entre els empleats del centre i amb els clients més importants.

Aquells que són bibliotecaris d'institucions acadèmiques poden estar interessats a consultar l'informe de l'Association of College and Research Libraries (ACRL) titulat Do we need academic libraries (http://www.ala.org/acrl/academiclib.html) i que està disponible en la seva pàgina d'Internet.

Els bibliotecaris han d'avaluar amb regularitat com s'usa la informació que proporcionen. Han de recopilar dades i adoptar criteris per mesurar la freqüència d'ús dels serveis donats, la satisfacció del client i l'impacte que té la informació que proporcionen en les decisions que es prenen en l'organització. Tot això va encaminat a demostrar la rellevància del centre de documentació per a l'eficàcia de l'organització a la qual pertanyen.

El bibliotecari ha de saber que integrar-se de ple en l'organització a la qual pertany la biblioteca reporta beneficis per al centre de documentació, per aquest motiu ha de “sortir” de la biblioteca i ajudar en altres àrees. Per exemple, com a membre integrant de l'equip de desenvolupament de la intranet corporativa, pot demostrar la seva experiència en l'àrea de les tecnologies de la informació, i conèixer directament les necessitats d'informació que tenen els companys d'altres departaments.

Com a consultors sobre assumptes relacionats amb la gestió de la informació, els documentalistes han d'informar els seus companys sobre aquelles àrees en les quals tenen més experiència, com per exemple les regulacions sobre els drets de l'autor. El bibliotecari de la Ford Motor Company es defineix a ell mateix com l'agent d'adquisicions de totes les fonts i productes informatius, ja que la seva experiència de contractar serveis ha resultat essencial en l'adquisició dels serveis informatius de tota la companyia. Per tenir èxit en el seu treball, els bibliotecaris han de ser gestors eficaços. Per exemple, als Estats Units han sorgit consorcis de biblioteques amb l'objectiu d'exercir més pressió sobre els proveïdors a l'hora de negociar tarifes d'accés a bases de dades comercials, i d'altra banda, per compartir fonts i recursos. Gràcies a aquest fet poden demostrar la seva capacitat d'estalvi davant dels directius de l'organització. La Colorado Alliance of Research Libraries (http://www.coalliance.org) és un consorci d'onze biblioteques fundat el 1974, que inclou biblioteques públiques, universitàries i d'investigació.

En el seu pla estratègic es pot llegir el següent:

“La Colorado Alliance of Research Libraries té l'objectiu de:

  1. Compartir les fonts d'informació.

  2. Identificar i resoldre els problemes que puguin sorgir en relació amb l'elaboració, la recopilació, l'accés i la disseminació de la informació.

[...] per reduir els costos d'operació dels membres del consorci i proporcionar serveis addicionals als seus clients per compartir fonts, experiències, i per obtenir contractes d'adquisicions més avantatjosos.”


4  Estudis profesionals

Aquells que ja treballem en l'àrea de la biblioteconomia i la documentació hem hagut d'adaptar-nos a les novetats i tornar a aprendre la nostra professió, sobretot en l'última dècada. Ara ens fixarem en aquells que estan estudiant avui en dia als Estats Units per ser professionals de la gestió de la informació: quins estudis o carreres els donaran la formació necessària per treballar en un camp tan dinàmic com el nostre?

Els degans i personal docent de les escoles i les facultats de biblioteconomia i documentació als Estats Units s'han vist obligats a redissenyar els seus programes d'estudis. Després del període més difícil, entre els anys vuitanta i principi dels noranta, en què quinze escoles de biblioteconomia van tancar les portes, quasi totes les facultats dels Estats Units i Canadà s'han replantejat a quina població presten els seus serveis i quin és el millor mètode per fer-ho. Han canviat també els noms i ja no hi ha facultats o escoles de library science, que seria l'equivalent a biblioteconomia; ara totes les denominacions inclouen el terme informació (information) d'una manera o altra.

Les escoles i facultats encara tenen com a objectiu preparar l'alumnat per exercir la professió a biblioteques tradicionals, a part d'altres treballs de gestió de la informació que excedeixen l'àmbit purament bibliotecari, com per exemple:

Durant els últims anys, quasi totes les escoles i facultats dels Estats Units han introduït canvis en els plans d'estudis, tant per revisar-los com per modificar-los profundament; així, cada any les escoles i facultats revisen, afegeixen o eliminen assignatures del programa per adaptar-lo a les necessitats que van sorgint. Recentment, algunes facultats o escoles han posat més èmfasi en l'aspecte humà de la biblioteconomia, mentre que altres se centren en els aspectes tecnològics de la professió.

Algunes escoles i facultats dels Estats Units han reestructurat completament els seus programes i han posat l'accent en l'aplicació de la tecnologia, el disseny i les comunicacions. Altres segueixen amb temaris més tradicionals, tot i que se centren a educar els bibliotecaris perquè siguin capaços de respondre a les noves formes de treball imposades pels avenços tecnològics.

Els nous bibliotecaris poden utilitzar la tecnologia per ampliar l'abast dels serveis de la biblioteca més enllà dels seus murs i per anticipar-se a les necessitats de l'usuari.

Als Estats Units quaranta-cinc dels cinquanta-sis programes homologats de Biblioteconomia i Documentació imparteixen programes d'educació a distància; alguns cursos s'ofereixen complets a través d'Internet (Illinois, Syracuse) o per mitjà de la televisió interactiva (Hawai, Tennessee). En certes institucions el personal docent es desplaça a altres llocs per impartir els seus cursos (Kent State, Emporia). Moltes escoles planegen incrementar l'ús d'Internet per tal d'impartir els cursos en un futur pròxim.

L'educació a distància facilita la possibilitat d'obtenir un títol i suposa un pas important en la formació continuada del sector, ja que els cursos a distància estan oberts també a professionals en actiu ja titulats.

Algunes de les escoles que van tancar durant els anys vuitanta i noranta han reiniciat el seu camí amb un enfocament distint. L'escola de la Universitat de Denver, per exemple, fa cursos sobre gestió de continguts a Internet i intel·ligència competitiva. L'Escola de Biblioteconomia de la Universitat de Califòrnia, Berkeley, tancà el 1995 i es tornà a obrir com a Escola de Gestió de la Informació i de Sistemes (School of Information Management and Systems). La Universitat d'Indiana-Bloomington imparteix un màster de caràcter més tradicional en biblioteconomia i un altre de més avançat sobre gestió de la informació (information science).

Hi ha dos informes sobre educació bibliotecària que són el resultat directe del Special Competencies Report de 1996 de la Special Library Association. El 1998, l'SLA publicà els resultats de la seva enquesta sobre escoles de biblioteconomia en els quals s'intentava avaluar fins a quin punt el currículum acadèmic ofereix als estudiants la necessitat de desenvolupar les capacitats requerides per exercir la professió en el segle XXI. L'informe complet està publicat al web de l'SLA.

El projecte KALIPER, finançat per la Fundació Kellogg i per l'Association for Library and Information Science Education (ALISE), fou un projecte de dos anys de durada portat a terme entre 1998 i 2000, amb l'objectiu d'examinar els plans d'estudi en biblioteconomia i documentació. L'informe que va resultar de l'estudi KALIPER va ser publicat el juny de 2000, i en el resum es van plasmar les sis tendències següents, que s'havien observat en els plans d'estudi:

Finalment m'agradaria acabar amb una citació de Marilyn Miller, catedràtica de la School of Library and Information Science de la University of North Carolina (Greensboro):

“Si complim a la pràctica els principis bàsics de la biblioteconomia, amb honestedat i comprensió, aconseguirem una autoeducació per a tota la vida i una capacitat d'adaptar-nos al canvi, perquè el canvi és constant”.


Notas

1  Text de la conferència presentada a la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona el dia 12 de març de 2001 dins la sèrie de “Seminaris amb la Professió”.

2  Competencies for special librarians of the 21st Century: full report. SLA, c1996. <http://www.sla.org/content/professional/meaning/competency.cfm>. Competencias para bibliotecarios especiales del siglo XXI (versió espanyola). SLA, oct. 1996. <http://www.sla.org/content/professional/meaning/compsp.cfm>.