Ignasi Labastida i Juan

Responsable del projecte de Creative Commons a l'Estat espanyol
Universitat de Barcelona

ilabastida@ub.edu



Resum [Abstract][Resumen]

El projecte de Creative Commons a l'Estat espanyol es va gestar al principi de l'any 2003, però fins fa un any no va ser possible accedir a les llicències adaptades a la legislació espanyola sobre propietat intel·lectual. A més d'aquest treball d'adaptació, s'han realitzat altres activitats —centrades, sobretot, en la difusió i l'explicació del sistema de llicències— i l'acollida ha estat força positiva. En aquest article es recullen la història del projecte, l'explicació de les llicències i la descripció d'algunes de les iniciatives que empren aquest sistema legal.


1 Introducció

Aviat farà un any del llançament oficial de les llicències de Creative Commons a l'Estat espanyol1 i, per tant, és un bon moment per repassar les activitats realitzades abans i després d'aquesta data i fer-ne una reflexió. L'1 d'octubre de 2004 es posaven a l'abast de tothom sis textos legals des del web de Creative Commons (http://creativecommons.org), com a fruit d'un projecte que s'havia iniciat al principi de 2003 i en el qual havien col·laborat moltes persones de manera voluntària, aportant-hi la seva opinió i els seus coneixements. Des d'aquella data, qualsevol autor disposa d'un nou mecanisme legal per cedir alguns dels seus drets sobre les seves pròpies creacions i poder escollir la manera que més li convé per difondre-les.

Creative Commons representa un canvi en el tradicional sistema de cessió de drets per part dels autors, ja que proposa una relació directa entre l'autor i l'usuari, eliminant els intermediaris i facilitant la creació a partir d'obres ja existents per compartir-les lliurement. És un projecte jove que ha crescut ràpidament i que pretén fer reflexionar la societat sobre la situació actual de la propietat intel·lectual.


2 La curta història de Creative Commons

Durant aquest any s'han realitzat molts actes per difondre el projecte de Creative Commons i s'han escrit diversos articles sobre les llicències en la premsa diària, en revistes o a Internet, tal com es pot constatar en la bibliografia final. No obstant això, encara cal seguir la tasca de difusió per tal que el projecte es conegui bé i es pugui entendre què hi ha al seu darrere i quina és la seva significació.

Creative Commons va ser fundada l'any 2001 per Hal Abelson, James Boyle, Michael Carroll, Lawrence Lessig i Eric Saltzman, amb el suport del Center for the Public Domain i les facultats de Dret de Harvard i de Stanford. El dia 16 de desembre de 2002 va néixer el projecte de les llicències, probablement la iniciativa de Creative Commons que ha tingut més ressò. L'objectiu d'aquest projecte era generar uns textos legals per tal que els creadors poguessin decidir fàcilment com volien distribuir les seves creacions. El sistema proposat estava basat en les llicències utilitzades per a programari lliure. Un altre objectiu d'aquest sistema és tenir una interfície senzilla per triar la llicència més adient per a cada creador i, alhora, fer-la comprensible per a l'usuari perquè pugui conèixer en quines condicions pot utilitzar l'obra. El lema del projecte és “Some Rights Reserved” (reservats alguns drets), en contraposició al tradicional “All Rights Reserved” (reservats tots els drets). De fet, d'això es tracta: de reservar-se alguns drets i cedir-ne d'altres, tot dins el marc legal de la propietat intel·lectual i els drets d'autor. Des de l'inici, Creative Commons ha deixat clar que no està en contra d'aquests drets, sinó que vol que els autors els puguin exercir lliurement.

El projecte de les llicències va néixer amb onze textos diferents, alguns dels quals no requerien ni tan sols el reconeixement de l'autoria de l'obra. Aquests textos estaven basats en la legislació sobre propietat intel·lectual dels EUA i des del principi es va pensar a adaptar-los a altres legislacions. Així va néixer, al principi de l'any 2003, el projecte iCommons (http://creativecommons.org/worldwide/) amb la participació del Brasil, Finlàndia i el Japó. Ràpidament s'hi van afegir altres jurisdiccions, entre les quals hi havia l'espanyola. El primer projecte que va tenir les llicències adaptades a la seva legislació va ser el japonès, que les va fer públiques el 3 de març de 2004. Actualment, les llicències estan adaptades a 21 jurisdiccions i hi ha una vintena de projectes més treballant-hi.

Els projectes locals no solament es limiten a aquesta traducció i adaptació legal de les llicències, sinó que també són responsables de la difusió de Creative Commons per tal que es conegui localment i els autors puguin acollir-s'hi.


3 Creative Commons a l'Estat espanyol

El projecte de Creative Commons a l'Estat espanyol va començar al principi de l'any 2003, quan des del Programa de millora i innovació docent de la Universitat de Barcelona es va contactar amb Creative Commons per sondejar la possibilitat d'establir algun acord de col·laboració. L'objectiu de la Universitat era disposar d'una llicència equivalent a la de l'OpenCourseWare del Massachusetts Institute of Technology (http://ocw.mit.edu) per tal que els docents poguessin tenir un marc legal per difondre els seus materials. La resposta dels responsables de Creative Commons va ser molt positiva i els va agradar força la idea del projecte per difondre els continguts docents, però, a més, van demanar-nos que lideréssim l'adaptació de les llicències a l'Estat espanyol en el marc del projecte iCommons que s'estava gestant. D'aquesta manera, la Universitat de Barcelona va esdevenir la institució afiliada a Creative Commons a l'Estat.

El procés d'adaptació de les llicències va començar amb l'elaboració d'un esborrany d'una de les llicències amb l'ajut de l'Assessoria Jurídica i el suport del Vicerectorat de Sistemes d'Informació i Documentació. Aquest primer esborrany es va penjar a la xarxa el febrer de 2004 i, tot seguit, es va iniciar un debat públic a través d'una llista de discussió d'accés lliure. Durant el mes de maig, Creative Commons va introduir uns canvis en els textos genèrics amb l'aparició de la versió 2.0 de les llicències. En aquell moment, el Bufet Almeida (http://www.bufetalmeida.com/) va elaborar una adaptació d'una de les llicencies que va ser la base d'un nou esborrany de discussió, una vegada fusionat amb el que ja hi havia. Finalment, el procés va acabar l'1 de octubre de 2004, data a partir de la qual qualsevol autor pot escollir la jurisdicció espanyola quan tria una de les llicències des de la corresponent pàgina web de Creative Commons (http://creativecommons.org/license/?lang=ca).

Paral·lelament a aquest procés, la Universitat de Barcelona va elaborar un parell de llicències pròpies per tal que el professorat pogués difondre els materials docents per Internet.2 Aquests dos textos es basen en la llicència que utilitza l'OpenCourseWare, que permet la còpia, la distribució i la comunicació pública de les obres sempre que se'n citin l'autor i la institució. També es permet la generació d'obres derivades sempre que aquestes es distribueixin en les mateixes condicions. En els mateixos termes està redactada una de les llicències de la Universitat de Barcelona. La segona es diferencia d'aquesta primera perquè no permet la creació d'obres derivades. El professorat és qui decideix a quina d'aquestes llicències es vol acollir a l'hora de difondre els seus materials.


4 El projecte de les llicències

Sovint, quan es parla de Creative Commons, es confon l'organització amb un sol projecte, el de les llicències; i a vegades, quan se cita alguna d'aquestes llicències, no s'especifica quina és. En el web de Creative Commons es poden trobar diverses llicències, però per tal d'aclarir i explicar aquest projecte em centraré en les més conegudes o estàndard, aquelles a les quals s'accedeix després de respondre a un parell de preguntes en el web.

El primer que cal tenir en compte és que la utilització de les llicències és completament gratuïta i que no cal registrar l'obra en cap dipòsit digital específic de Creative Commons. El creador només ha de respondre a dues preguntes: si permet usos comercials de l'obra i si permet la generació d'obres derivades. A més, pot escollir la jurisdicció més adient i omplir un formulari de dades sobre l'obra. La negativa a un ús comercial no exclou que l'autor comercialitzi la seva obra de la manera que consideri més convenient, perquè aquí el que cedeix, o no, és el dret que una altra persona en faci aquest ús lliurement. Si l'autor permet la generació d'obres derivades, pot imposar que aquestes noves obres estiguin subjectes a una llicència del mateix tipus. De la combinació de respostes a aquestes dues preguntes s'obtenen les sis llicències estàndard actuals.

Les llicències tenen un triple format: el resum (anomenat commons deed), el text legal (legalcode) i el codi o metadades (digital code).3 En el resum apareix una breu explicació dels drets que se cedeixen i s'informa l'usuari del que pot fer i de com ho ha de fer. El text legal és la llicència pròpiament dita, amb tota la “lletra petita” de la cessió dels drets. Finalment, el codi serveix per incrustar-lo en qualsevol pàgina web des d'on es vulgui oferir l'obra. Aquest darrer format està pensat per a materials digitals i perquè se cerqui per Internet. De fet, ja s'han creat eines específiques per indicar que els continguts d'una web estan subjectes a una d'aquestes llicències, com ara el connector (plugin) MozCC (http://www.yergler.net/projects/mozcc/), o s'han creat seccions específiques en alguns cercadors, com ara Yahoo (http://search.yahoo.com/cc). Aquest tercer format de la llicència no en limita l'ús a materials digitals, perquè els textos legals estan pensats per a continguts i no pas per a suports; per tant, una obra en paper o en format digital pot utilitzar la mateixa llicència.

Les llicències són uns textos legals mitjançant els quals l'autor o el titular dels drets d'autor cedeix alguns drets d'explotació de l'obra associada a la llicència. Aquestes llicències no inclouen cap referència a la cessió de drets morals, ja que aquesta cessió és impossible en moltes jurisdiccions com, per exemple, l'espanyola. En els textos legals apareix la frase següent: “Tots els drets no cedits expressament pel llicenciador queden reservats”, per deixar-ho ben clar.

A partir de les versions 2.x, totes les llicències permeten la còpia o reproducció, la distribució i la comunicació de l'obra sempre que, com a mínim, se'n reconegui l'autoria. Aquest reconeixement és la primera condició que imposa l'autor o el llicenciador quan ofereix l'obra subjecta a una de les llicències de Creative Commons. Depenent de la llicència triada, les condicions per permetre aquests usos varien. Totes aquestes llicències són d'àmbit mundial i no exclusives, i la cessió de drets que impliquen és sense dret a remuneració. Aquesta cessió s'estén a la vigència dels drets d'autor establerta per la Llei de la propietat intel·lectual i és irrevocable, tot i que el llicenciador es reserva el dret de divulgar o publicar l'obra en condicions diferents o, fins i tot, retirar-la. En aquest darrer cas, la llicència continuaria vigent per a qui hagués rebut l'obra amb anterioritat. Una altra condició que queda establerta en totes les llicències és el fet de deixar ben clars els termes de la llicència en copiar o distribuir l'obra.

Respecte a la utilització d'aquestes llicències per a programari, en cap apartat de les llicències no s'especifica cap condició sobre el codi font de l'obra. Per aquesta raó, des de Creative Commons s'aconsella utilitzar unes altres llicències creades específicament per a aquest tipus d'obres, com, per exemple, les de la Free Software Foundation o l'Open Source Initiative. De fet, des de la secció de les llicències es pot accedir a uns resums de les llicències de la Free Software Foundation, amb el mateix aspecte que els deed de Creative Commons. No obstant això, l'enllaç al text legal és directament a les llicències oficials.


4.1 Tipus de llicències

Actualment hi ha sis llicències estàndard que es diferencien per les restriccions o condicions que imposen a la còpia, distribució i comunicació pública, així com a la possibilitat de generar obres derivades. Aquestes llicències són:4

Com s'indica en els resums de les llicències, qualsevol dels usos no permesos pot ser autoritzat pel titular dels drets, de la mateixa manera que en el model de drets d'autor tradicional. La revocació d'aquestes restriccions s'obté mitjançant l'autorització expressa del titular i, per tant, es pot aconseguir la comercialització d'una obra amb una llicència NoComercial si s'arriba a un acord.

La versió vigent de les llicències és la 2.5, que ja ha estat adaptada a la legislació espanyola. La novetat introduïda en aquesta versió és el fet de reconèixer no solament l'autor, sinó també altres agents o parts que indiquin l'autor o el llicenciador. D'aquesta manera queda recollida una petició feta per universitats, publicacions i altres institucions.

A més de les llicències estàndard, n'hi ha d'altres disponibles des del web de Creative Commons, com, per exemple:

El projecte de les llicències no és un projecte acabat, sinó que sempre és viu. Els textos es revisen i s'actualitzen per encabir-hi les necessitats que tenen els autors, i es plantegen nous textos o noves llicències si són necessaris. L'objectiu final és poder decidir en quines condicions es volen difondre les creacions.

Però, com ja s'ha dit, Creative Commons no es limita a les llicències, sinó que té altres projectes com, per exemple, CCMixter (http://ccmixter.org/), dedicat a la remescla d'obres musicals, o Science Commons (http://sciencecommons.org/), que pretén adaptar el projecte de les llicències a l'àmbit de la recerca científica, i estudiar nous mecanismes legals i tecnològics per fer arribar el coneixement científic a tot arreu.


5 Iniciatives amb llicències de Creative Commons a l'Estat espanyol

Abans de tenir enllestida l'adaptació de les llicències ja hi havia gent que havia adoptat les genèriques per als seus materials, especialment els blocaires (bloggers). No obstant això, l'acollida durant aquest any ha estat força positiva i molta gent s'ha interessat pel projecte. Segons les darreres estadístiques recollides per Yahoo, les llicències de l'Estat espanyol són les més utilitzades després de les genèriques, per davant de les alemanyes i de les franceses. Actualment, les obres digitals subjectes a aquestes llicències representen un 3 % del total (més de 50 milions de materials indexats per Yahoo).5 Les llicències genèriques representen un 90 % del total.

D'entre els usuaris de les llicències a l'Estat espanyol, a part de blocs i pàgines webs personals, podríem destacar-ne alguns. En l'àmbit acadèmic, hi ha diverses universitats que s'hi han interessat i algunes ja comencen a oferir continguts en aquestes condicions, com, per exemple, la Universitat Oberta de Catalunya, la Universitat de Girona, la Universidad de Extremadura o la Universidad Rey Juan Carlos. En el mateix àmbit, hi ha revistes que han optat per aquestes llicències a l'hora d'oferir continguts, com, per exemple, la revista BiD de la Facultat de Biblioteconomia i Documentació de la Universitat de Barcelona, o la revista HMiC del Departament d'Història Moderna i Contemporània de la Universitat Autònoma de Barcelona. En un entorn proper trobem la Revista de Física de la Societat Catalana de Física, filial de l'Institut d'Estudis Catalans. També cal destacar el nou Dipòsit de la Recerca a Catalunya, anomenat Recercat. En l'àmbit institucional, alguns ajuntaments s'han interessat per les llicències, ja sigui organitzant actes sobre el tema o bé estudiant la viabilitat d'utilitzar-les per al web o per a continguts propis. De manera més visible, la Generalitat de Catalunya ha apostat també per aquest sistema a través d'alguns departaments, com ara el d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació o el d'Educació.

Sortint d'aquests àmbits, podem destacar alguns projectes com són les editorials Acuarela o Traficantes de Sueños, que editen obres amb aquestes llicències i que ofereixen les obres al mateix temps en paper i en format digital. També hi ha grups musicals que ofereixen les seves composicions a través d'Internet, com Lamundial.net o Stormy Mondays, tot i que encara s'ha de resoldre el problema de la remuneració a través de les entitats de gestió col·lectiva de drets. Seguint en l'àmbit artístic, també caldria esmentar alguns centres d'art com ara la Fundació Tàpies i el Museu d'Art Contemporani de Barcelona o el centre Arteleku de Donostia, que ja han editat alguns catàlegs amb aquestes llicències o han organitzat actes per parlar-ne.


6 Conclusió

L'aparició de les llicències de Creative Commons ha representat un replantejament del sistema general dels drets d'autor. Cada cop queda més clar que, en nom dels autors, s'intenta restringir i limitar l'accés a la cultura, tot i que la voluntat dels creadors no és aquesta. Aquestes llicències i d'altres que han aparegut darrerament permeten que els autors puguin optar per un altre model, perquè puguin decidir i difondre d'una altra manera les seves obres, perquè puguin cedir alguns dels seus drets i perquè puguin permetre que, a partir de les seves creacions, se'n facin d'altres. També ha de quedar clar que aquest sistema no pot garantir la protecció sobre les obres, perquè sempre hi haurà qui es vulgui apropiar les creacions d'un altre o qui en vulgui fer un mal ús.

Seguint els passos iniciats pel programari lliure o pel programari de codi obert, aquest sistema intenta que els autors i els usuaris hi sortim guanyant i que tots puguem gaudir més àmpliament de la cultura.


Bibliografia

Casadellà, Griselda (2005). “Creative Commons, llicència per crear”. Avui, suplement Rock & Clàssics (30 de març de 2005), p. 10–11.

Labastida, Ignasi (2005). “Nota al artículo ‘El sistema de las Creative Commons'”. El profesional de la información, vol. 14, nº 5 (agosto–septiembre), p. 361–365.

Marandola, Marco (2005). “El sistema de las Creative Commons”. El profesional de la información, vol. 14, nº 4 (julio–agosto), p. 285–289.

Mas, Jordi. Creative Commons: continguts digitals lliures. <http://www.softcatala.org/articles/article47.htm>. [Consulta: 27/10/2005].


Data de recepció: 11/10/2005. Data d'acceptació: 07/11/2005.



Notes

1 El projecte de Creative Commons a l'Estat Espanyol disposa actualment de dos llocs web d'informació i difusió: http://es.creativecommons.org i http://cat.creativecommons.org

2 Les llicències de la Universitat de Barcelona estan disponibles a http://www.publicacions.ub.es/doi/licencia/resum-deriv.htm (llicència que permet l'obra derivada) i a
http://www.publicacions.ub.es/doi/licencia/resum-noderiv.htm (llicència que no permet l'obra derivada).

3 Un exemple d'aquesta triple lectura per a la llicència Reconeixement 2.5:



4 Les llicències adaptades a la legislació espanyola estan disponibles en el web de Creative Commons: http://creativecommons.org/licenses/xxx/2.5/es/, on “xxx” s'ha de substituir per “by”, “by-nc”, “by-nc-nd”, “by-nc-sa”, “by-nd” o “by-sa”, segons el que correspongui. Els textos legals estan en castellà, en català i en gallec.

5 Notícia apareguda al bloc de Creative Commons el 9 d'agost de 2005 (http://creativecommons.org/weblog/entry/5579).