[Versión castellana]

Jorge Serrano Cobos

Responsable del Departamento de Contenidos de MasMedios

jorgeserrano@gmail.com




Resum [Abstract] [Resumen]

En aquest article s'expliquen el concepte de Web 2.0, els seus orígens i les implicacions en el canvi de rumb d'Internet a partir de l'any 2000. S'hi destaquen algunes tecnologies i tendències inscrites en el marc del Web 2.0, com ara Rich Internet Applications (RIA), XML, Ajax, microformats, sindicació i agregació de continguts en RSS/RDF, weblogs, wikis, arquitectura d'informació col·laborativa mitjançant tags i folcsonomies -el màrqueting col·laboratiu, entre d'altres-. Així mateix, s'hi desgranen algunes possibilitats de futur entorn del Web 2.0, la seva possible evolució cap al Web 3.0 i fins i tot cap al Web semàntic.


1 Què és el Web 2.0: concepte i orígens

Revolució a Internet, nou model de disseny de serveis d'informació, una simple etiqueta creada pels gurus del màrqueting (buzzword)? Què és el Web 2.0 i per a què serveix?

El concepte de Web 2.0 fa referència a "una presumpta segona generació a Internet, basada en serveis els usuaris dels quals col·laboren i comparteixen informació en línia en noves formes d'interacció social."1 La citació és de Wiquipèdia, un dels millors exemples de llocs web que han nascut, qui sap si a l'empara d'aquest concepte, o com a motor d'aquest. El contingut de Wiquipèdia és produït, editat, organitzat i traduït pels mateixos usuaris. Qualsevol persona pot aportar el seu coneixement de manera altruista, ampliant i millorant els continguts fornits per altres usuaris mitjançant una plataforma tecnològica (un wiki) que els permet generar i editar el contingut, interactuant amb el sistema directament.

El concepte en qüestió suscita tantes crítiques com comentaris positius, i ja ha provocat que 59 milions de pàgines web n'hagin parlat fins al setembre de 2006, segons el cercador Google. Va ser emprat per primera vegada el 2004 per Tim O'Reilly i Dale Dougherty,2 i en general al·ludiria a una manera de fer llocs i aplicacions web que té en compte els usuaris no com a mers receptors d'informació, sinó com a creadors d'aquesta, en un sistema en el qual, a més, no solament interactuen amb el sistema, sinó que interactuen entre ells.

Com podem veure als següents gràfics comparatius, molts conceptes relacionats amb el Web 2.0 no van aparèixer després de ser encunyada l'expressió Web 2.0, sinó que aquesta va sorgir per explicar o unificar una sèrie de tendències creixents com les que es mostren a les figures que segueixen.


Tendències comparades de cerques de blog (en blau) i Wikipedia (en vermell) a Google

Figura 1. Tendències comparades de cerques de blog (en blau) i Wikipedia (en vermell) a Google3


Tendències de cerca de Web 2.0

Figura 2. Tendències de cerca de Web 2.04


Algunes de les característiques estratègiques del Web 2.0 inclouen els elements següents:


Per conèixer més detalls sobre les tecnologies implicades, consulteu el glossari específic que hi ha al final de l'article.


2 Exemples de Web 2.0

Precisament perquè el Web 2.0 va ser per si mateixa una manera de definir un nou "signe dels temps", no funciona com a motor, sinó com a catalitzador d'una sèrie de corrents, tendències, tecnologies i circumstàncies. Diferents llocs web ja havien incorporat en els seus models de negoci tecnologies i estratègies comunicatives que apareixen sota el "paraigua" del model Web 2.0. De fet, el mateix creador del Web, Tim Berners Lee, va defensar que no hi ha Web 2.0, perquè l'"antiga" (la 1.0, podríem dir-ne) ja implicava un afany de col·laboració i participació inter pares.5

Així, exemples com ara Amazon, eBay o Geocities ja utilitzaven exactament la mateixa fórmula, abans de la bombolla tecnològica del 2000, i oferien una plataforma web mitjançant la qual els seus usuaris poguessin fer negocis (eBay) o produir pàgines web de manera senzilla (Geocities). Curiosament Amazon o eBay són de les poques startups (companyies creades en l'esfera d'Internet) que no solament han sobreviscut, sinó que també han gaudit d'una rendibilitat cada vegada més gran, després de la bombolla del 2000. Geocities, comprat per Yahoo, en certa manera va ser un experiment del que ara serien els blogs, sistemes senzills de crear contingut, amb un èxit rotund i obvi.

Probablement ha estat una conjunció de fenòmens el que ha provocat l'augment d'aplicacions i llocs web basats en aquesta idea.6 Destaquen alguns exemples com ara Wiquipèdia, que permet als usuaris crear i editar contingut; Digg, que agrega notícies de diversos autors i permet ordenar-les democràticament; o YouTube, que ha permès que una multitud d'usuaris es convertissin en els seus propis directors de cinema, tot generant una autèntica televisió alternativa.

Les aplicacions i els llocs Web 2.0 sumen ja més de mil, i en continuen apareixent més i més cada dia. La filosofia, sempre la mateixa: el lloc posa la plataforma; l'usuari, el contingut.


3 El Web 2.0 i el nou màrqueting col·laboratiu

Els exemples que s'han comentat abans, com ara Amazon o eBay, ens donen la pauta del model de negoci en què es basa el Web 2.0, el model del qual participa una nova (o no tant) manera de publicitar serveis i/o productes.

El mateix guru del màrqueting, Philip Kotler, ja el 2004 va reivindicar l'evolució del màrqueting transaccional de 1950, basat en meres compres (transaccions) en el qual l'empresa era la que definia i creava valor per als seus consumidors potencials, al màrqueting relacional (des de 1980 fins a l'era postbombolla d'Internet), en el qual l'empresa buscava fidelitzar clients, fins al màrqueting col·laboratiu, en el qual són els mateixos usuaris/clients els qui ajuden l'empresa a crear valor i a atreure els segments de població amb més probabilitats de convertir-se en clients.7

Mentre els anuncis de la televisió cada vegada són menys efectius i Internet guanya inversió en publicitat, les denominades aplicacions web 2.0 o llocs web col·laboratius proposen rendibilitzar la inversió en tecnologies permetent que siguin els mateixos usuaris els qui creïn, millorin, expandeixin i anunciïn l'oferta de serveis i/o productes del lloc web. Així, eBay permet que cada un vengui els seus productes en un entorn segur, mentre que les opinions d'altres clients del sistema ens ajuden a reforçar una imatge bona o dolenta com a proveïdors, i Amazon utilitza les crítiques i els logs de visites per recomanar productes relacionats.

Kotler reconeix així que el poder, ara, el té el consumidor, que cal desenvolupar l'oferta per i per al seu públic objectiu (idea semblant a certa llei bibliotecària de Ranganathan), o que s'ha de dissenyar l'estratègia de màrqueting des del punt de vista del client/usuari, i s'ha d'acudir al client per crear conjuntament més valor.

En aquest context, el concepte de Web 2.0 seria el perfecte exemple de màrqueting col·laboratiu portat a la xarxa. Es dissenya una aplicació web, es deixa que els usuaris hi interactuïn i són ells els qui aporten valor al servei/producte i en promocionen les virtuts, que augmenten com més usuaris utilitzen l'aplicació.


4 El Web 2.0 en el disseny dels serveis d'informació

Els canvis fonamentals en el disseny de serveis d'informació tendeixen a reconèixer la utilitat d'un o d’alguns d'aquests conceptes a l'hora de dissenyar espais d'informació:


5 Tendències i futur del Web 2.0

La mateixa naturalesa de l'evolució de la ciència i el coneixement científic han estudiat com, en múltiples camps científics, primer apareix una disciplina, després es popularitza i més tard es ramifica en especialitats. Així mateix, un paradigma científic apareix per intentar (o aconseguir) desbancar-ne un altre, i explica millor un fenomen de la naturalesa, fins que, al seu torn, és desbancat per un altre. L'aparició d'Internet només ha accelerat aquests processos coneguts a bastament.

A mesura que més i més usuaris es connecten a la xarxa, i es comparteix més i més coneixement a través d'Internet, més compliment registren lleis informètriques com ara la del creixement exponencial de la ciència, de Price,8 o la llei de l'obsolescència de la informació, per la qual "com més informació es produeix, més es tendeix a citar només els treballs més recents".9 La immediatesa informativa de la societat connectada tendeix a fer prevaler l'últim, el més nou, fet pel qual hom es pot preguntar: quant futur tindrà el Web 2.0? Quan es convertirà en obsolet el concepte de Web 2.0, i per quina tendència serà substituït o en què evolucionarà?

Mentre que a l'empara del Web 2.0 apareixen iniciatives, tecnologies, estratègies i tècniques diverses més específiques, com ara la Library 2.0, el Marketing 2.0, la Política 2.0 i un llarg etcètera, ja hi ha qui argüeix que aviat serà desbancada per una evolució natural d'elements que ja avui es troben en el Web 2.0, com ara els microformats, i fins i tot altres de més antics, com ara l'XML o l'RSS.

Així, es parla d'un "Web 3.0",10 que aportaria més intel·ligència extreta d'unes metadades cada vegada més complexes, enriquides de manera natural per la interacció social dels usuaris creadors de contingut, i això, en realitat, ens portaria a un altre concepte més antic, mesurat en temps d'Internet, però més ambiciós si és possible; un vell somni del creador del Web, Tim Berners-Lee: el Web semàntic.11


Annex. Glossari tècnic específic en el Web 2.0

Sense relació causa-efecte, podem destacar algunes tecnologies emprades sovint en l'entorn de la filosofia 2.0. Un lloc web o aplicació 2.0 no té per què utilitzar-ne una, algunes o totes aquestes tecnologies, però se solen veure freqüentment en llocs web que participen d'aquesta filosofia d'estratègia d'interacció amb l'usuari.

Ajax: combina JavaScript i XML, per crear aplicacions web en les quals l'usuari pot realitzar canvis sobre la mateixa pàgina sense que es recarregui; per exemple, cada vegada que elegeix una opció o que clica en un enllaç.

API (Application Programming Interface - Interfície de programació d'aplicacions): mètode que permet a un programador utilitzar un programari per generar diferents aplicacions a partir d'aquest mateix software i explotar-ne les funcionalitats sense haver de programar-ho tot de nou. Tradicionalment l'han utilitzat grans companyies de programari per promoure'n entre els usuaris l'ús intensiu, a fi que aportin noves funcionalitats. Un exemple primerenc va ser l'API de Google, per permetre trobar programadors enginyosos i aplicacions noves del seu programari (l'algoritme de cerca), tal com va succeir, que va ser el germen de Google Maps i d'altres aplicacions posteriors.

CSS (fulls d'estil): la separació entre contingut i disseny permet diferents visualitzacions d'un mateix lloc web o una aplicació, cosa que ajuda a personalitzar interfícies i rendibilitzar l'esforç de generar la interfície esmentada, i això recau en el fet que els usuaris d'una aplicació web puguin generar els seus propis continguts i oferir diferents dissenys a partir d'una mateixa estructura.

Mashups: llocs web que agreguen continguts de diferents webs, de manera que en una única aplicació web puguem consultar tot el necessari sobre un tema determinat, sense la necessitat d'utilitzar separadament tots els continguts agregats. Un exemple bibliotecari el podem trobar en Talis.com.

Microformats: etiquetatge basat en XHTML que permet extreure "semàntica" d'un lloc web, com ara informació de contacte o revisions en una pàgina web.

Protocols específics per generar xarxes socials: com poden ser FOAF i XFN (XHTML Friends Network) i multitud de tecnologies, com ara SOAP, REST, WSDL, XUL, JCC i un llarg etcètera. I gairebé cada dia neix una nova aplicació, una nova funcionalitat o una nova tecnologia basada en algun dels programaris i protocols comentats.

Rich Internet Application (RIA): aplicacions web que ens permeten utilitzar el navegador web com si fos el nostre propi ordinador, i transferir el processament de la informació al client web, però mantenint les dades en l'aplicació de servidor. Alguns exemples de RIA podrien ser Gmail i Windows Live.

Sindicació i agregació de continguts en RSS/RDF: formats generats sota el paraigua de l'XML que permeten a un lloc web compartir informacions diverses en un format comú que altres navegadors i agregadors de continguts, com ara Bloglines, poden llegir. S'usa habitualment per estar al dia de notícies sobre un determinat tema i s'agreguen les notícies de diferents llocs web en un únic espai, que ens manté al dia de les actualitzacions en qualsevol dels llocs web agregats.

Programari lliure: aquesta tendència o corrent de programació informàtica ha permès que molts usuaris d'Internet tinguessin fàcil accés a tecnologies que d'una altra manera serien prohibitives a causa del preu.

Tags i folcsonomies: no és tant una tecnologia com un forma d'arquitectura d'informació, que permet als usuaris definir i classificar continguts mitjançant una o diverses tags o etiquetes per recuperar-les més endavant, preferentment mitjançant browsing o navegació a través de les tags. Aquest sistema d'etiquetatge, en realitat, no és gens nou, i trobaria reminiscències en els unitermes de Mortimer Taube (1955) o en la indexació lliure per paraules clau i els descriptors de Calvin Moores (1941). La peculiaritat rau en el fet que els creadors del contingut són els mateixos que produeixen les etiquetes (paraules clau lliures) i la classificació democràtica resultant (per això s'anomenen folcsonomiesfolksonomy—, taxonomies del poble, o folk) es realitza a partir del nombre de continguts descrits mitjançant una mateixa etiqueta, i es genera el que es denominen comunament núvols d'etiquetes o tag clouds. En serien exemples clàssics Flickr o Del.icio.us. Més enllà dels possibles problemes de recuperació, coneguts pels bibliotecaris des de fa molt de temps, és senzill i divertit per als usuaris el fet d'ajudar el sistema a agrupar i compartir la informació.

Weblogs: definitivament, és l'aplicació que ha permès popularitzar la creació massiva de contingut digital per part de milions d'usuaris, que no saben de disseny web, HTML o programació, que comparteixen coneixement i transmeten gairebé en temps real qualsevol novetat tecnològica o sociològica que es pugui imaginar.

Wikis: la tecnologia subjacent de Wiquipèdia permet que els usuaris prenguin el control del contingut d'un lloc web, de manera que, democràticament, poden crear, editar i organitzar la informació emmagatzemada. La relació esforç-resultats és òptima, ja que una vegada creada l'aplicació, són els usuaris els qui s'encarreguen d'augmentar, millorar, expandir i donar a conèixer el contingut.

XML i XHTML: en la part d'aquesta estructura interna de les dades, l'XML ha permès augmentar el nombre i la tipologia de dispositius en els quals es pot consultar una mateixa informació: web, mòbils, correu electrònic, paper, etc.



Data de recepció: 11/09/2006. Data d'acceptació: 02/10/2006.





Notes

1 Web 2.0, Wikipedia.org, <http://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Web_2.0&oldid=74582880>. [Consulta: 10/09/2006].

2 Tim O'Reilly, "What is Web 2.0: design patterns and business models for the next generation of software" (09/30/2005), <http://www.oreillynet.com/pub/a/oreilly/tim/news/2005/09/30/what-is-web-20.html>. [Consulta: 10/09/2006].

3 Consulta a GoogleTrends per "blog, wikipedia", <http://www.google.com/trends?q=+blog%2C+wikipedia&ctab=0&geo=all&date=all>. [Consulta: 10/09/2006].

4 Consulta a Google Trends per "Web 2.0", <http://www.google.com/trends?q=%22Web+2.0%22&ctab=0&geo=all&date=all>. [Consulta: 10/09/2006].

5 "Forget Web 2.0, says Berners-Lee: 'Web 1.0 was already all about connecting people'", Web 2.0 journal (SYS-CON Media Inc, 2006), <http://web2.sys-con.com/read/263602_p.htm>. [Consulta: 10/09/2006].

6 José Luis de Vicente, "Inteligencia colectiva en la Web 2.0", Elastico.net (Septiembre 22, 2005), <http://www.elastico.net/archives/005717.html>. [Consulta: 10/09/2006].

7 Montserrat Peñarroya, "Philip Kotler: los 10 principios del nuevo marketing", WebTaller.com, <http://www.webtaller.com/maletin/articulos/philip_kotler_los_10_principios_del_nuevo_marketing.php>. [Consulta: 10/09/2006].

8 Derek de Solla Price, Little science, big science (New York: Columbia University Press, 1963).

9 Eugenio Tardón, Análisis documental,
<
http://alfama.sim.ucm.es/buc/documentos/Contribuciones/td01.pdf#search=%22uniterminos%20taube%22>. [Consulta: 10/09/2006].

10 Marc Fawzi, "Web 3.0: basic concepts", Evolving trends (June 30, 2006), <http://evolvingtrends.wordpress.com/2006/06/30/why-p2p-ai-will-kill-google/>. [Consulta: 10/09/2006].

11 Victoria Shannon, "El ciberespacio se moderniza: se viene la Web 3.0", La nación (31 de mayo de 2006), <http://www.lanacion.cl/prontus_noticias/site/artic/20060530/pags/20060530185814.html>. [Consulta: 10/09/2006].