[Versión castellana]

Alejandro Uribe Tirado

Professor investigador
Escuela Interamericana de Bibliotecología, Universidad de Antioquia
Grupo de Investigación en Información, Conocimiento y Sociedad

auribe@bibliotecologia.udea.edu.co

Resum [Abstract] [Resumen]

Objectiu. Analitzar la presència de la temàtica dels drets d'autor, dels aspectes legals de la informació acadèmica i científica, en diferents programes, cursos o programes d'aprenentatge d'alfabetització informacional (ALFIN) de diferents universitats al voltant del món, per identificar les tendències i aspectes diferenciadors que es presenten actualment respecte a la formació en aquestes temàtiques en relació amb la informació digital. També s'analitza com de preparades estan les comunitats universitàries esmentades que reben aquesta formació.

Metodologia. Es va fer una recerca documental en què es permetia la ubicació de les competències relacionades amb aquesta temàtica en els estàndards d'ALFIN en l'àmbit universitari més reconeguts internacionalment i la selecció de 46 programes, cursos o programes d'aprenentatge d'ALFIN. Es va analitzar el contingut de cada programa, curs o programa d'aprenentatge seleccionat per identificar les temàtiques generals i específiques, i les estratègies didàctiques i avaluadores que presenten en relació amb la temàtica central d'aquest treball.

Resultats.Es van aconseguir identificar 10 tendències i aspectes diferenciadors respecte al tractament de la temàtica dels drets d'autor i d'aspectes legals de la informació acadèmica i científica, i es va destacar el tema del plagi i la citació adequada i el maneig bibliogràfic, ja que és la subtemàtica més habitual que aquests 46 programes, cursos o programes d'aprenentatge tracten. Tan sols en alguns cursos destacats s'aborden altres subtemàtiques que haurien de treballar-se en aquest tipus de formació en l'àmbit universitari: tipus de drets d'autor, perspectiva del copylefti l'accés obert, etiqueta, recerca i recuperació d'informació jurídica, etc.

Al seu torn, es proposen cinc noves competències estàndard que s'haurien de considerar a escala universitària respecte de l'ALFIN, perquè la formació en l'ús i la comunicació de la informació, en relació amb els drets d'autor i els aspectes legals de la informació acadèmica i científica, sigui més integral i àmplia.

1 Introducció

Aquest article intenta interrelacionar dues pràctiques i conceptes: l'alfabetització informacional i els drets d'autor.

Per tant, cal començar identificant què s'entén per cada un d'aquests conceptes i les fites que persegueixen, cosa que al seu torn en determinen les pràctiques. Així, es podran fer més visibles les interrelacions.

Si es reprenen treballs de recerca i acadèmics previs, dels quals han sorgit publicacions diverses (Uribe Tirado et al., 2008a; Uribe Tirado, 2008b, 2008c, 2009, 2010), s'entén l'alfabetització informacional com:²

"El proceso de enseñanza-aprendizaje que busca que un individuo y colectivo, gracias al acompañamiento profesional y de una institución educativa o bibliotecológica, utilizando diferentes estrategias didácticas y ambientes de aprendizaje (modalidad presencial, mixta o blended learning, virtual o E-ALFIN), alcance las competencias (conocimientos, habilidades y actitudes) en lo informático, comunicativo e informativo, que le permitan, tras identificar y reconocer sus necesidades de información, y utilizando diferentes formatos, medios y recursos físicos, electrónicos o digitales, poder localizar, seleccionar, recuperar, organizar, evaluar, producir, compartir y divulgar en forma eficaz y eficiente, y con una posición crítica y ética (comportamiento informacional), la información que satisfaga esas necesidades, a partir de sus potencialidades (cognoscitivas, prácticas y afectivas) y conocimientos previos (alfabetización múltiple: lecto-escrita, funcional, visual, en medios, digital), y así lograr una apropiada interacción con otros individuos y colectivos (prácticas culturales-inclusión social), según los diferentes roles y contextos que asume (niveles educativos, investigación, desempeño laboral-profesional), para finalmente con todo este proceso, alcanzar y compartir nuevos conocimientos y tener las bases de un aprendizaje permanente (al que todo ciudadano tiene derecho) que facilite la toma de decisiones para beneficio personal, organizacional, comunitario y social ante las exigencias diarias y a largo plazo (oportunidades y amenazas) de la actual sociedad de la información".

Per la seva banda, quant al concepte de drets d'autor, es considera la definició i interpretació següents, les quals assumeixen més la visió francesa, que segueix actualment Espanya, Colòmbia i la majoria de països iberoamericans³ (droit d'auteur o the civil law perspective),que no pas l'anglosaxona (copyright obased on common law):⁴

"El derecho de autor es el conjunto de normas que protegen al autor como creador de una obra en el campo literario y artístico, entendida ésta, como toda expresión humana producto del ingenio y del talento que se ve materializada de cualquier forma perceptible por los sentidos y de manera original…

Este protege las obras literarias, científicas y artísticas, sin entrar a valorar la calidad, temática o destinación de la misma. No se protegen las ideas, métodos o procedimientos, sino su forma concreta plasmada en lenguajes, anotaciones, grabaciones o materiales que permitan su reproducción…

El derecho de autor se divide en dos derechos que le conceden al autor facultades diferentes, habida consideración que el derecho de autor es un derecho especial, teniendo en cuenta que si bien dispone de prerrogativas similares a la propiedad común sobre las cosas, también dispone de prerrogativas personales, inherentes al autor.

De ésta manera los derechos morales son aquellos que tienen el carácter de perpetuos, inalienables, inembargables e irrenunciables en razón a la expresión de la personalidad del autor. Por virtud de tal derecho, el autor dispone de la facultad para decidir sobre la divulgación de la obra o su modificación, el derecho a reclamar en todo tiempo su paternidad sobre la obra, en especial para que siempre se mencione o se indique su nombre en cualquier utilización que se haga de ella y aún para ocultarlo totalmente (el anónimo), o para ocultarlo bajo un seudónimo. También reconoce el derecho a oponerse a cualquier alteración o mutilación que desvirtúe la naturaleza de la obra o atente contra la honra del autor, y a retirarla del acceso al público previa indemnización. De igual manera, diversas legislaciones han involucrado otro conjunto de derechos morales como el derecho a la modificación de la obra o al de retracto o arrepentimiento.

Por su parte, los derechos patrimoniales son los derechos que tiene el autor o sus derechohabientes que atañen básicamente a los beneficios económicos que se pueden derivar del aprovechamiento de la obra y que se extienden por un periodo que es determinado por la ley.

Estos derechos son independientes entre sí y en consecuencia, una forma de utilización autorizada, no se extiende a otras de utilización no convenidas previamente. Por ello el autor puede: realizar, prohibir o autorizar la reproducción de su obra por cualquier forma o procedimiento (derecho de reproducción), permitir la comunicación al público por cualquier medio (derecho de comunicación pública), la distribución pública de ejemplares o copias mediante venta arrendamiento o alquiler (derecho de distribución), la importación al territorio de cualquier país del copias hechas sin autorización del titular (derecho de importación) y la transformación de la obra como su traducción, adaptación, arreglo u otra transformación o cualquier otra forma de explotación (derecho de transformación). Los derechos patrimoniales a diferencia de los morales, pueden ser transferidos a título gratuito u oneroso a otras personas naturales u jurídicas, o bien por virtud de la ley pueden ser detentados por personas diferentes del autor como es el caso de las obras realizadas en desarrollo de un contrato de trabajo o de un contrato de prestación de servicios".

Un cop es té clara l'actitud davant l'alfabetització informacionali els drets d'autor,és possible llavors identificar en allò ètic de l'ús de la informació i en les maneres de produir, compartir i divulgar la informació en formats diferents, els punts d'unió d'aquests dos conceptes, les temàtiques, les pràctiques i les interpretacions.

Aquests dos punts d'unió impliquen que tot desenvolupament teoricoconceptual i pràctic de l'ALFIN ha de considerar els drets d'autor, amb totes les competències que implica, amb totes les subtemàtiques i didàctiques que comporta, la qual cosa condueix a analitzar en aquest article com és aquesta presència en l'àmbit universitari. Per aconseguir aquest objectiu, es reprenen:

• Els estàndards de l'ALFIN (competències esperades) i la presència de competències i resultats esperats relacionats amb els drets d'autor, amb aspectes legals de la informació científica, amb l'ús i la comunicació ètiques, etc.
• Alguns cursos o programes reconeguts en ALFIN per identificar temàtiques generals i específiques, i les estratègies didàctiques i avaluadores que presenten.
• Les tendències i els aspectes diferenciadors que actualment s'identifiquen i alguns aspectes que cal complementar, ampliar o transformar.

2 Competències informacionals legals en els estàndards de l'ALFIN en l'àmbit universitari

Reprenent un treball anterior (Uribe Tirado, 2008b) d'integració dels estàndards de l'ALFIN més reconeguts en l'àmbit universitari,⁵ com ara ACRL/ALA (que serveixen de base per a aquesta proposta d'integració), CAUL o ANZIL, entre d'altres, es detecta en relació amb allò ètic de l'ús de la informació i en les maneres de produir, compartir i divulgar la informació en formats diferents el següent:

ÚS: l'usuari aplica o usa la informació de manera precisa i creativa

Norma o element	Indicadors generals	Resultats i objectius
5. Ús de la informació	Troba noves formes de comunicar, presentar i usar la informació. Aplica la informació recuperada. Aprèn o internalitza informació, com un coneixement personal. Presenta el producte informatiu.	a) Utilitza diverses fonts d'informació per prendre decisions. b) Obté satisfacció i plenitud personal en la localització i utilització d'informació. (Norma estàndard CAUL) ******************************************************************** a) Identifica si hi ha diferències de valors que són subjacents a la nova informació, o si la informació té implicacions per a les creences i els valors personals. b) Aplica el raciocini per establir si ha d'incorporar els punts de vista trobats o rebutjar-los. c) Manté un conjunt de valors coherent internament i fundat en el coneixement i l'experiència. (Norma estàndard ANZIL) ******************************************************************** a) Tria el mitjà i format de comunicació que millor es correspongui amb la finalitat del producte o de l'activitat per a l'audiència elegida. b) Utilitza una gamma d'aplicacions de les tecnologies de la informació a l'hora de crear el producte o l'activitat. c) Incorpora principis de disseny i comunicació. d) Comunica amb claredat i amb un estil que s'adiu amb l'audiència elegida.
6. Comunicació i ús ètic de la informació	Entén què significa un ús ètic de la informació. Respecta l'ús legal de la informació. Comunica el producte d'aprenentatge i en reconeix la propietat intel·lectual. Utilitza les normes d'estil per a citacions rellevants.	a) Identifica i discuteix sobre les qüestions relacionades amb la intimitat, la privacitat i la seguretat en l'entorn tant imprès com electrònic. Entén que no tota la informació a la xarxa és gratis, és a dir, que algunes bases de dades disponibles en xarxa exigeixen que els usuaris paguin un cànon o que s'hi subscriguin per poder accedir al text complet o un altre contingut. Sap que la biblioteca paga l'accés a les bases de dades, a les eines d'informació, als recursos de text complet, etc., i que pot utilitzar el web per oferir-lo als seus usuaris. Entén que les condicions de subscripció o llicència poden limitar l'ús a un tipus particular d'usuaris o una localització específica. Descriu les diferències en els resultats d'una cerca si s'usa un motor de cerca genèric (Yahoo, Google) o un instrument ofert per la biblioteca (l'índex d'articles de revistes disponible al web, les revistes electròniques de text complet, el catàleg de la biblioteca al web). b) Identifica les qüestions relacionades amb l'accés gratuït a la informació enfront de l'accés mitjançant pagament, i pot parlar-ne. c) Identifica els problemes relacionats amb la censura i la llibertat d'expressió, i pot parlar-ne. d) Demostra que entén les qüestions de la propietat intel·lectual, els drets de reproducció i l'ús correcte dels materials acollits en la legislació sobre drets d'autor. ******************************************************************** a) Participa en discussions electròniques seguint les pràctiques comunament acceptades (les normes de correcció en les comunicacions a través de la xarxa). b)Utilitza les claus d'accés aprovades i altres formes d'identificació per accedir als recursos d'informació. c) Compleix la normativa institucional sobre accés als recursos d'informació. d) Preserva la integritat dels recursos d'informació, de l'equipament, dels sistemes i de les instal·lacions. e) Obté i emmagatzema de manera legal textos, dades, imatges o sons. f) Sap què és un plagi, i no presenta com a propis materials d'altres autors. g) Comprèn les polítiques de la institució en relació amb la recerca amb éssers humans. ******************************************************************** a) Participa efectivament en grups per ubicar i generar informació. Indicadors: Comparteix el coneixement i la informació amb altres. Respecta les idees dels altres, els orígens, i en reconeix les contribucions. Col·labora amb altres, personalment i a través de les tecnologies, per identificar problemes de la informació i buscar-hi solucions. Col·labora amb altres, personalment i a través de les tecnologies, per dissenyar, aplicar i avaluar productes d'informació i solucions.  (Norma estàndard AASL/AECT) ******************************************************************** a) Selecciona un estil de presentació documental adequat i l'utilitza consistentment per citar les fonts. Sap com utilitzar un estil documental per registrar la informació bibliogràfica d'un material recuperat en la cerca. Identifica els elements de la citació de fonts d'informació en diferents formats (llibre, article, programa de televisió, pàgina web, entrevista). Reconeix que hi ha diferents estils documentals, publicats o acceptats per diferents grups. Entén que l'estil documental adequat pot variar segons les disciplines (MLA per a literatura, Universidad de Chicago per a història, APA per a psicologia, CBE per a biologia). Descriu quan el format de la font citada pot imposar un cert estil de citació. Utilitza correctament i consistentment l'estil de citació apropiat per a una disciplina específica. Pot localitzar informació sobre estils documentals tant en fonts impreses com electròniques (a través de la pàgina web de la biblioteca, per exemple). S'adona que la consistència en un format de citació és important, sobretot si el professor no ha triat un estil en particular. b) Ofereix les dades referides a permisos de reproducció de materials subjectes a la legislació de drets d'autor, segons es requereixi. Observa els requisits dels drets morals i legislació similar. Compleix els desitjos expressos dels titulars de la propietat intel·lectual. Entén les lleis sobre drets d'autor i de dret a la privacitat, i respecta la propietat intel·lectual dels altres. Adquireix, publica i distribueix la informació per vies que no infringeixen les lleis de propietat intel·lectual o els principis de la privacitat. Comprèn l'ús lleial en relació amb l'adquisició i la distribució de materials educatius i de recerca.  (Norma estàndard ANZIL)

Taula 1. Síntesi de les normes estàndard ALFIN que impliquen temes relacionats amb drets d'autor

Si es consideren les competències esperades en l'ús de la informació, d'aquests estàndards es pot resumir que és lògic que el fet de cercar i localitzar informació d'interès, segons el rol que es tingui (estudiant, professor, investigador, professional), generi informació nova i coneixement nou. Enfront d'això s'ha de vigilar amb l'audiència a la qual s'adreça aquest missatge perquè sigui adequat, en respecti els valors, etc., i, seguidament, respecti els drets d'autor de la informació que ha servit de base, però també que es tinguin clares les fites de drets d'autor que comporten la informació nova i els coneixements propis que es generen.

No obstant això, aquestes competències de l'ús queden curtes si les interrelacionem amb les de comunicació i ús ètic de la informació quant al fet que cada vegada més el rol dels usuaris davant de les possibilitats del web 2.0 és de productors d'informació i no només de consumidors d'informació (també anomenats proconsumidors informatius),⁶ la qual cosa comporta que s'haurien d'establir resultats i objectius més concrets, més específics, per exemple:

• Triar adequadament el tipus de drets d'autor que ha de tenir o pot tenir la informació o els continguts que genera amb propòsits acadèmics, de recerca, professionals, empresarials, culturals, etc.
• Col·locar a disposició dels usuaris la informació i els continguts que genera en serveis i plataformes tecnològiques adequats segons el tipus de drets d'autor que tinguin o puguin tenir: intranet, dipòsits d'accés lliure, dipòsits d'accés restringit, biblioteques digitals, llocs web corporatius, llocs web personals, blogs, llistes i fòrums de discussió, comunitats virtuals, etc.⁷

D'altra banda, si es consideren les competències indicades en aquestes normes estàndards d'ALFIN pel que fa a la comunicació i ús ètic de la informació,es pot dir, a més del que ja s'ha comentat anteriorment en relació amb aquest punt, que les competències que es presenten poden agrupar-se temàticament de manera general en:

• ús d'informació de bases de dades restringides;
• avantatges i desavantatges en la qualitat de la informació i ètica dels continguts segons les fonts i els serveis d'informació utilitzats;
• continguts d'accés obert i pagament per visió;
• censura i llibertat d'expressió, etiqueta, citació d'informació, accés legal i adequat a recursos d'informació, respecte al treball cooperatiu i col·laboratiu, i
• publicació de dades i d'informació privades i confidencials de tipus personal o organitzacional només amb l'autorització prèvia o amb el suport de normes o pràctiques professionals (deontològiques).

Si s'analitzen aquestes temàtiques generals que representarien les competències esperades esmentades, es pot identificar igualment que es continua tenint una visió més de consumidor d'informació que no pas de generador d'informació, la qual cosa valida la proposta de considerar, per exemple, els dos resultats o objectius proposats més endavant, però al seu torn, aprofundir en altres resultats i objectius tenint en compte que aquestes normes estàndard són per a l'àmbit universitari, com podrien ser també:

• Valorar la importància de la publicació de continguts (i fins i tot d'aplicacions informàtiques) sota llicències lliures (Creative Commons, freeware, accés obert, etc.) amb vista al dret d'accés a la informació i la socialització del coneixement.
• Tendir que els continguts, les entrades i els recursos l’origen dels quals és de tipus públic o lliure, es publiquin sota aquestes mateixes premisses de públic i lliure que permeten un accés més gran a la informació independentment de les disposicions legals.
• Aprofitar de manera adequada les possibilitats que les legislacions nacionals o supranacionals ofereixen per a l'ús d'informació i la generació de continguts per a fins acadèmics, de recerca, educatius i culturals.

En síntesi, aquesta revisió dels aspectes relacionats amb els drets d'autor que les normes estàndard d'ALFIN presenten comporta, com s'ha insistit, que s'han de tenir en compte les temàtiques i subtemàtiques relacionades amb el respecte d'aquests drets com a consumidors d'informació (continguts consultats) i com a productors d'informació (continguts publicats), la qual cosa implica que tot curs o programa d'aprenentatge d'ALFIN que vulgui oferir una formació molt completa sobre aquest tema hagi de considerar aquestes dues visions.

A continuació es passa a identificar, en una mostra important de cursos i programes d'aprenentatge d'ALFIN, quins continguts, quines temàtiques i quines subtemàtiques es presenten, per després analitzar quines tendències i quins aspectes diferenciadors s'observen, és a dir, si hi hauria "totes" les possibles temàtiques i subtemàtiques que implicarien aquestes dues visions (consumidors i productors d'informació), si unes sí i altres no, si no hi ha preferència per una o altra, o si la cosa no és clara o no s'ha especificat.

3 Anàlisi de cursos i programes d'aprenentatge

Quant a cursos i programes d'aprenentatge d'ALFIN reconeguts en l'àmbit universitari, com a mostra per a l'anàlisi que implica aquest article, es va tenir en compte l'últim informe de l'IFLA i la UNESCO publicat el maig de 2007, Information literacy: an internacional state of the art report, en què es descrivia la situació de l'ALFIN en diferents països i es referenciaven diferents casos. Es van seleccionar els que tenien relació amb l'àmbit universitari, ja sigui perquè eren d'inici al pregrau, part del pregrau o part del postgrau, i els que permetien la consulta del curs o programa esmentat en línia per identificar-ne així les subtemàtiques i didàctiques.

Al seu torn, aprofitant el directori de recursos d'ALFIN INFOLIT global, gestionat i actualitzat contínuament amb el suport també de l'IFLA i la UNESCO, es va consultar des de la base de dades les seccions "IL products for users"i "Training the trainers"per ubicar-hi els cursos i programes de l'àmbit universitari les subtemàtiques dels quals presentessin algun dels ítems següents: drets d'autor, propietat intel·lectual, legislació o copyright.

Va ser així com, partint d'aquestes dues fonts d'informació per ubicar i seleccionar els cursos o programes d'aprenentatge, es van identificar des de l'informe de l'estat de l'art cent casos universitaris (entre les vuit divisions geogràfiques establertes, seguint la mateixa estructura proposada en aquest document), però després d'una primera aproximació als llocs web i a les plataformes educatives corresponents se'n van seleccionar trenta-cinc (Uribe, 2008b), els que permetien l'accés tant a subtemàtiques (continguts) com a didàctiques (activitats, formes d'avaluació, mesurament de competències, etc.). Després, d'aquests trenta-cinc se'n va analitzar el desenvolupament del subtema dels drets d'autor o dels subtemes interrelacionats. El resultat va conduir a identificar i seleccionar vint-i-set cursos o programes d'aprenentatge (vegeu l'annex 1).

Aquesta mateixa xifra crida l'atenció ja que evidencia que no en tots els cursos i programes es desenvolupa de manera àmplia i directa la temàtica de drets d'autor⁸ o només s'esmenta sumàriament com un ítem aïllat dins d'una subtemàtica. Aquest fet implica que l'abast de la formació en ALFIN que des dels mateixos drets d'autor es donaria es quedaria curt si es considerés tot el que l'ALFIN implica, reprenent la proposta de macrodefinició i descripció assumida.

En el cas del directori INFOLIT global, utilitzant els descriptors indicats, inicialment s'hi van ubicar un total de trenta-dos cursos i programes d'aprenentatge, i després d'una anàlisi de cada recurs, eliminant les repeticions i els casos ja presents de l'annex 1, es van seleccionar un total de dinou cursos i programes d'aprenentatge (vegeu l'annex 2).

És a dir, després de la consulta i selecció de les dues fonts indicades (informe d'estat de l'art i directori INFOLIT global), finalment, com a mostra representativa, es van analitzar per a aquest article un total de quaranta-sis cursos i programes d'aprenentatge de diferents universitats i regions del món.

4 Resultats, tendències i aspectes diferenciadors identificats

Després d'analitzar aquests quaranta-sis cursos i programes d'aprenentatge (el segon semestre de 2009), seguint el format presentat en els annexos 1 i 2, es van aconseguir identificar les tendències i els aspectes diferenciadors següents respecte al tractament de la temàtica dels drets d'autor i aspectes interrelacionats (subtemàtiques):

• El plagi, la citació adequada i el maneig bibliogràfic, com a subtemes interconnectats, són els que tenen una presència de gairebé el 100 % en els cursos i programes d'aprenentatge analitzats, encara que alguns amb més profunditat que d'altres, ja que impliquen l'aprenentatge de diferents models de citació i l'aprenentatge en l'ús de programari diferent per a la gestió bibliogràfica.



• Només en un dels cursos (vegeu en l'annex 1: InfoTrekk - Info Trekk Plus) es va trobar com a subtemàtica la cerca i recuperació d'informació jurídica, cosa que inicialment porta a interpretar que només interessa en determinades àrees del coneixement o professions, però si l'ALFIN implica un aprenentatge per a tota la vida, el coneixement legal, l'accés a informació legal, ha d'interessar tot ciutadà, aplicable a diferents pràctiques professionals, àrees del coneixement, per la qual cosa hauria de ser un subtema per considerar en tot curs o programa d'aprenentatge d'ALFIN en l'àmbit universitari, ja que el que és legal és transversal.



• Igualment, només en el curs esmentat (vegeu en l'annex 1: InfoTrekk - Info Trekk Plus) es planteja el subtema de la cerca de cocitacions, de dades bibliomètriques, cosa que, igual com la informació legal, hauria d'incloure's en cursos d'ALFIN en l'àmbit universitari, i molt específicament quan els usuaris són professors i investigadors, ja que és necessari que estiguin al corrent de l'impacte internacional tant de les seves publicacions com les de les universitats mateixes, pel que fa a desenvolupaments acadèmics i científics, publicacions periòdiques, visibilitat i grau de cooperació.



• Al seu torn, només en alguns cursos i programes d'aprenentatge es consideren com a subtemes d'interès (ja que ofereixen continguts i activitats, exercicis o quizes que pot fer qui hi interactua) els referents a la privacitat, confidencialitat i protecció de dades, igual com els de la censura, la llibertat d'expressió, la bretxa digital i d'informació i coneixements, encara que són part essencial de tota formació en l'ús d'informació de manera ètica i legal, ja que no tota la informació que s'ha de gestionar adequadament és de tipus bibliogràfic, per la qual cosa l'únic èmfasi no ha de ser el plagi i la citació adequada. A més el tema dels drets d'autor i l'accés a la informació està interrelacionat amb aspectes polítics, econòmics, socials, culturals, religiosos i fins i tot mediambientals,⁹ que s'han de conèixer per tenir-ne un pensament crític. Tot això condueix que la formació en drets d'autor en els cursos i programes d'aprenentatge d'ALFIN no sigui de tipus operatiu sinó també teoricoconceptual i contextual.



• Alhora, un tema com l'etiqueta no es treballa sinó en un nombre reduït de cursos o programes d'aprenentatge (vegeu en l'annex 1: PILOT oInformation literacy delYork College of Pennsylvania), encara que és clau per a la interacció ètica en espais com ara els blogs, les llistes de correu, les xarxes socials, les comunitats virtuals, etc., que cada vegada són més usats com a fonts de consulta (consumidors d'informació) i per compartir informació (productors d'informació). Per aquest motiu, la interacció adequada en els espais esmentats és fonamental, i formar-se en aquesta matèria és molt important en l'àmbit universitari pel creixement que experimenten aquests serveis web en aquest àmbit.



• Així mateix, subtemes com ara el respecte de claus, no accedir a fonts d'informació digital sense autorització, l'ús de programari maliciós o de trencament de filtres d'accés a la informació o l'emmagatzemament indegut o il·legal d'informació, és a dir, relacionats amb aspectes tecnològics que protegeixen la informació, la privacitat, la confidencialitat i les dades, es desenvolupen només en un parell de cursos i programes d'aprenentatge (vegeu en l'annex 1: Information literacy del York College of Pennsylvania i en l'annex 2: ICTdriving licence).Tanmateix, s'ha de tenir present que en la societat actual l'actuació ètica en l'ús de la tecnologia és inseparable de l'actuació ètica en l'ús de la informació i, per aquest motiu, aquests subtemes han de ser presents en la formació en ALFIN en l'àmbit universitari, amb diferents fites segons l'àrea de desenvolupament del curs i el grau de coneixements tecnològics que poden fer més "fàcil" dur a terme aquestes pràctiques no adequades (programes acadèmics d'enginyeries i telecomunicacions), sense caure, al seu torn, a confondre l'alfabetització informacional amb l'alfabetització digital, que, tot i que són complementàries, són diferents i en cada cas s'ha d'avaluar segons el context fins a quin punt integrar-les en els cursos o programes d'aprenentatge.



• D'altra banda, l'ús lliure, l'accés lliure, l'accés obert o com s'anomenin aquestes subtemàtiques segons l'èmfasi que s'hi vulgui donar, s'han de considerar en tot curs d'ALFIN, la qual cosa permet visualitzar la informació que pot usar-se amb gran llibertat (quant a l'aspecte patrimonial) i la que té restriccions i, al seu torn, les implicacions i decisions dels autors (individus o grups), els editors, les universitats o les institucions públiques de publicar més amb una tendència al copyright o al copyleft, ja que és un dels debats més candents actualment amb múltiples interessos en joc. Per tant, s'han de tenir coneixements, habilitats i actituds per prendre posició davant d'aquesta situació de controvèrsia (de tots els agents involucrats, començant pels autors segons la seva decisió inicial, però seguint i complementàriament amb les decisions i implicacions socials i legals dels altres agents), per la qual cosa l'ALFIN ha de ser un mitjà per fer-ho, encara que només alguns cursos o programes d'aprenentatge en parlin.



• Complementàriament, s'ha de tenir molt present que actualment la informació és en diferents formats; per això, quan se'n consideri la citació, l'emmagatzemament i la publicació adequada, entre altres accions, s'han de tenir en compte les particularitats d'aquests formats (text, imatge, so, vídeo), la qual cosa només en alguns dels cursos o programes d'aprenentatge es té en compte directament, ja que hi ha una tendència més gran a treballar els continguts textuals o tradicionals de lectoescriptura que els multimèdia (vegeu en l'annex 1: e-COMS de la Universidad de Granada i d’altres universitats Espanyoles i en l'annex 2:Training i Crash course in copyright).



• Així mateix, s'han d'adquirir competències per aconseguir que els continguts que cada persona genera estiguin d'acord amb "allò que s'espera i ha de ser", segons les circumstàncies, respecte als drets d'autor dels continguts esmentats, especialment pel que fa a l'aspecte patrimonial, fet pel qual s'haurien de formar els usuaris universitaris de cursos d'ALFIN en aspectes com ara el tipus de llicències Creative Commons, com es fa de manera molt directa en un dels cursos o programes d'aprenentatge analitzats (vegeu en l'annex 2: ©Primer).



• Finalment, s'ha d'intentar que la formació en drets d'autor i els subtemes relacionats s'assumeixi més des d'una visió del respecte (proactiva) que des de la penalització (reactiva), és a dir, generar consciència de la importància i del benefici del fet d'acatar els drets d’autors des del punt de vista moral o patrimonial, de l'aprenentatge de la filosofia i l'ètica que comporten, i de la idea que tots estem involucrats pel fet que som consumidors i productors d'informació alhora. En alguns cursos i programes d'aprenentatge, es va detectar que en remetre a reglaments i sancions generals de tipus legal, a normes universitàries si hi ha plagi, si hi ha publicació no autoritzada o si hi ha altres accions d'aquest tipus, encara que afectin la persona que comet la infracció, és més educativa sempre la perspectiva de la persuasió que el temor. Això implica educar en el respecte, en la idea que aquests reglaments, sancions i normes siguin un contingut d'aprenentatge, un tema a conèixer, un aspecte en què cal treballar i reflexionar-hi, i no només enllaços a documents que moltes vegades no es llegeixen ni s'entenen.¹⁰

Aquestes deu tendències i aspectes diferenciadors identificats impliquen que la temàtica dels drets d'autor és present en la gran majoria de cursos o programes d'aprenentatge d'ALFIN en l'àmbit universitari (segons la mostra analitzada), fet important ja que aquesta temàtica i les subtemàtiques interrelacionades són necessàries per a una formació integral en competències informacionals, en alfabetització informacional, reprenent la macrodefinició i descripció proposades.

Tanmateix, com evidencien cada tendència i aspecte diferenciador identificat, cal replantejar-se un gran percentatge d'aquests cursos pel que fa a la temàtica dels drets d'autor, en el sentit que incloguin altres subtemes, siguin tan amplis com es pugui i responguin a les necessitats actuals que la societat de la informació està imposant tant des de la visió de consumidors d'informació com de productors d'informació, ja que l'àmbit universitari ha de fer front a aquests requeriments, que impliquen l'actualització de temàtiques i subtemàtiques.¹¹

5 Conclusions

Després d'identificar els aspectes referents als drets d'autor en les normes i els estàndards d'ALFIN, les temàtiques i subtemàtiques relacionades amb els drets d'autor presents en els quaranta-sis cursos i programes d'aprenentatge en l'àmbit universitari analitzats, i les tendències i els aspectes diferenciadors que s'hi han detectat, es pot arribar a algunes conclusions generals, a més de les particulars i específiques que s'han esmentat en el desenvolupament d'aquest treball.

En aquest sentit, vol ser una aportació als coordinadors i dissenyadors d'instruccions d'aquestes propostes formatives d'ALFIN perquè siguin més completes i permetin als formadors, independentment del rol i dels nivells (estudiants, professors, investigadors, professionals), assolir més competències i millors tant per usar la informació i els continguts com per comunicar-los, tot respectant els drets d'autor, i actuant i interactuant èticament.

Per tant, tenint en compte la declaració anterior, les tres conclusions generals que aquest article vol deixar a qui s'interessi en aquest tema són:

• Cal que les normes i els estàndards d'ALFIN incloguin alguns resultats objectius perquè hi hagi aspectes més enfocats a les pràctiques actuals de generació d'informació, de publicació de continguts, que té qualsevol membre d'una comunitat universitària davant de les possibilitats que ofereix Internet, el web 2.0. En aquest article es presenten cinc propostes, que es poden avaluar i modificar, però, o bé des dels estàndards i les normes de les associacions bibliotecològiques que les han publicat i divulgat, o bé des de les universitats que les assumeixen, integren o adapten, hi ha d'haver uns resultats objectius que tendeixin a l'anomenada segona visió en els drets d'autor com a temàtica en cursos o programes d'aprenentatge d'ALFIN (productors d'informació - proconsumidors d'informació).



• Al seu torn, si es tenen en compte aquests resultats o objectius esperats, es tendeix cap a la generació d'informació, la necessitat d'ampliar les temàtiques, subtemàtiques i fites dels mòduls que en els cursos o programes d'aprenentatge d'ALFIN es desenvolupen a les universitats, ja que s'identifica que el tema general dels drets d'autor s'enfoca cap a la bona citació i cap a usar o no determinats continguts segons el tipus de protecció que tenen (consumidors d'informació), però no hi ha gaire èmfasi ni en altres temàtiques o subtemàtiques clau ni en totes les implicacions que comporten per gestionar adequadament la informació i el coneixement. Tot això ja s'ha esmentat en les deu tendències i aspectes diferenciadors de l'apartat anterior, els quals s'haurien d'ampliar, de complementar i d'aprofundir, a partir de l'experiència com a formador i investigador en ALFIN, amb aspectes com els següents:



• Les restriccions tècniques que generen alguns cercadors i recursos d'informació a Internet segons l'idioma o la procedència geogràfica que no possibiliten l'accés igualitari a tota la informació (pseudocensura tècnica).¹²



• Les polítiques de qualitat adequades per seleccionar informació determinada o continguts d'acord amb els fonaments econòmics, polítics, culturals, socials o religiosos (censura o vulneració del dret a la informació o la intimitat), i la seva disponibilitat o no als usuaris.¹³



• La privacitat, confidencialitat i protecció de dades de l'usuari de la informació en usar determinats serveis d'informació o en publicar continguts digitals.



• L'accés a informació governamental i l'abast d'aquest l'accés (restriccions legítimes o de facto).



• La confidencialitat d'informació organitzacional determinada en casos com ara les tesis aplicades i les presentacions en esdeveniments o fires comercials.



• I, finalment, l'enfocament centrat en la interpretació i pràctica més habitual, oficial i de mercat respecte al copyright i les seves implicacions patrimonials, i l'escàs desenvolupament de temàtiques interrelacionades com ara el copyleft i l'accés obert, i les prerrogatives que tenen en alguns casos la informació i els continguts, quan és per a ús, acadèmic o de recerca, educatiu o cultural, de biblioteques, escoles, col·legis o universitats, segons determinades legislacions nacionals o supranacionals, que actualment, amb la informació digital, té moltes oportunitats però també grans amenaces des del control que poden fer-ne els sectors editorials basats en tecnologies restrictives.¹⁴



• Per acabar, com a tercera conclusió general, i paral·lela a les dues anteriors, s'ha d'indicar que encara que l'objectiu d'aquest article no se centra en els aspectes didàctics i les possibilitats tecnològiques per a l'aprenentatge de les temàtiques i subtemàtiques esmentades, s'ha d'insistir a utilitzar en els cursos i programes d'aprenentatge esmentats diferents modalitats formatives per generar un aprenentatge millor i una motivació més gran, ja que està comprovat que l'aprenentatge multimodal ben interrelacionat (text, imatges, àudio, vídeo) ofereix millors resultats. Ara bé, això només es dóna en alguns cursos i programes d'aprenentatge, ja que en la majoria imperen el format textual i la unidireccionalitat, i aquesta no és la millor manera d'aprendre quan és l'única estratègica didàctica utilitzada, sobretot en un tema que moltes vegades pot ser "llunyà", "pesat", "circumstancial" per als que assumeixen aquesta formació d'ALFIN a les universitats, ja que per la immediatesa, fàcilment es comet l'error de pensar que és més important buscar i localitzar informació en diferents recursos, que altres aspectes, com ara la qualitat, l'ètica o la publicació adequada que comporten els drets d'autor.

Bibliografia

Andretta, S. (2001). "Legal information literacy: a pilot study". New Library World, 102 (1166/1167), p. 255–264.

Boyd, S. (2007). "International Association of School Librarianship. Selected Papers". Annual Conference. Brantford, p. 1–11.

Caravello, P. (2007). "The literature on academic integrity and graduate students: issues, solutions, and the case for a librarian role". Public Services Quarterly, 3 (3/4), p. 141–171.

Correia, A. M. R.; Teixeira, J. C. (2003). "Information literacy: an integrated concept for a safer Internet". Online Information Review, 27 (5), p. 311–320.

Fernández Molina, J. C.; Peis, E. (2001). "The moral rights of authors in the age of digital information". Journal of the American Society for Information Science and Technology, 52(2), p. 109–117.

Fernández-Molina, J. C. (2004a). "Legal aspects of electronic information in the training of information professionals". Journal of Education for Library and Information Science, 45(2), p. 111–122.

Fernández-Molina. J. C. (2004b). "Contractual and technological approaches for protecting digital works: their relationship with copyright limitations". Online Information Review, 28(2), p. 148–157.

Johnson, D. (2008). "Who's afraid of the big bad copyright?". School Library Journal (January). <http://www.schoollibraryjournal.com/article/CA6600687.html>. [Consulta: 20/06/2009].

Joint, N. (2006). "Teaching intellectual property rights as part of the information literacy syllabus". Library Review, 55 (6), p. 330–336.

Kniffel, L. (2009). "Copyright or copy wrong?". American Libraries, 40(1/2), p. 79.

Knievel, J. (2008). "Instruction to faculty and graduate students: a tutorial to teach publication strategies". Portal: Libraries and the Academy, 8(2), p. 175­–183,185–186.

Lampert, L. D. (2004). "Integrating discipline-based anti-plagiarism instruction into the information literacy curriculum". Reference Services Review, 32(4), p. 347–355.

Lampert, L. D. (2008). Combating student plagiarism: an academic librarian's guide. Oxford: Chandos Publishing, 208 p.

Lau, J. et al. (2007). Information literacy: an international state-of-the art report. UNESCO; IFLA. <http://www.infolitglobal.net/media/UNESCO_IL_state_of_the_art_report_-_Draft070803.doc>. [Consulta: 30/05/2009].

Lynch, Cl. (2006). "Copyright law, intellectual property policy, and academic culture". The Center for Intellectual Property handbook. University of Maryland, Center for Intellectual Property. <http://www.umuc.edu/cip/PDFs/ CIP_Hndbk_Copyright_Law_ch9.pdf>. [Consulta: 25/05/2009].

Macoustra, J. (2004). "Information literacy: organizational and law firm perspectives". Legal Information Management,4 (2), p. 130–135.

Mogg, R.; Jackson, C. (2008). "Supporting anti-plagiarism teaching with the information literacy resource bank". ALISS Quarterly, 3(3), p. 28–30.

Owusu-Ansah, E. K. (2004). "Information literacy and higher education: placing the academic library in the center of a comprehensive solution". The Journal of Academic Librarianship, volume 30, issue 1 (January), p. 3–16.

School Libraries in Canada (2001). "The ethics of information use: a guide for teachers". School Libraries in Canada: a teachers' guide,20 (4), p. 3–40.

Sciammarella, S. (2009). "Making a difference: library and teaching faculty working together to develop strategies in dealing with student plagiarism". Community & Junior College Libraries, 15(1), p. 23–34.

Seok Mok, M.; Young Sohn, S., Han Ju, Y. (2010). "Conjoint analysis for intellectual property education". World Patent Information, volume 32, issue 2 (June), p. 129–134.

Smith, N.; Presser, P. (2004). "Educating the MTV generation: legal information skills online". Legal Information Management, 4(1), p. 37–43.

Smith, N.; Presser, P. (2005). "Embed with the faculty: legal information skills online". Journal of Academic Librarianship, 31(3), p. 247–262.

Uribe Tirado, A. et al. (2008). Acceso, conocimiento y uso de Internet en la universidad. Modelo de diagnóstico y caracterización. Caso Universidad de Antioquia. Medellín: CICINF, 2008, 188 p.

Uribe Tirado, A. (2008a). Diseño, implementación y evaluación de una propuesta formativa en alfabetización informacional mediante un ambiente virtual de aprendizaje a nivel universitario. Caso Escuela Interamericana de Bibliotecología Universidad de Antioquia (Tesina). Universidad EAFIT, 2008. <http://eprints.rclis.org>. [Consulta: 5/06/2009].

Uribe Tirado, A. (2008b). Taller de formación para formadores de ALFIN. Foro entorno a la problemática definición de la ALFIN. Agosto-Octubre. Granada (España). <http://medina-psicologia.ugr.es/biblioteca/mod/forum/discuss.php?d=27>. [Consulta: 12/12/2008].

Uribe Tirado, A. (2009). "Interrelaciones entre veinte definiciones-descripciones del concepto de alfabetización informacional: propuesta de macro-definición". Acimed 20 (4). < http://bvs.sld.cu/revistas/aci/vol20_4_09/aci011009.htm >. [Consulta: 10/10/2009].

Uribe Tirado, A. (2010). "La alfabetización informacional en la universidad. Descripción y categorización según los niveles de integración de ALFIN. Caso universidad de Antioquia". Revista Interamericana de Bibliotecología, vol. 33, núm. 2. <http://eprints.rclis.org/17807/>. [Consulta: 5/2/2010].

Wood, G. (2004). "Academic original sin: plagiarism, the Internet, and librarians". The Journal of Academic Librarianship, volume 30, issue 3 (May), p. 237–242.

Zazzau, V. E. (2006). "Becoming information literate about information technology and the ethics of toxic waste". Portal: Libraries and the Academy, 6(1), p. 99–107.

Zhang, L. (2009). "Developing a systematic patent search training program". The Journal of Academic Librarianship, volume 35, issue 3 (May), p. 260–266.

Annex 1: Quadre de síntesi per analitzar i sistematitzar els casos reconeguts de propostes formatives d'ALFIN. Document: estat de l'art IFLA-UNESCO

Austràlia / Nova Zelanda

1. InfoTrekk - Info Trekk Plus / Curtin University. http://library.curtin.edu.au/infotrekk/index.html

2. PILOT: Your Information Navigator / Utilitzat per tretze universitats. http://pilot.library.qut.edu.au

3. InfoSkills / University of Newcastle. http://www.newcastle.edu.au/service/library/tutorials/infoskills

4. LILT / University of New South Wales. http://info.library.unsw.edu.au/psl/skills/direct/itet_lilt/intro/enter.htm

5. SmartSearcher / Deakin University Library. http://www.deakin.edu.au/library/tutorials/smartsearcher

Països de parla francesa: Bèlgica, França, Canadà (Quebec) i Suïssa

6. Defist (Développement d'une formation à l'information scientifique et technique = Development of scientific and technical information training programs) / Ministère de l'Enseignement Supérieur de la Communauté Française de Belgique. http://www.bib.fsagx.ac.be/edudoc/defist/index.html

7. Infosphere / Université de Montréal. http://www.bib.umontreal.ca/infosphere

Amèrica Llatina

8. Competencias informativas para el aprendizaje / Jesús Lau. Dirigit a les vint-i-nou institucions que integren el Consorcio Clavijero a Mèxic. http://www.jesuslau.com/cia

Països nòrdics: Finlàndia, Dinamarca, Noruega i Suècia

9. SWIM (Streaming web-based information modules) / Aalborg University Library. http://www.sokogskriv.no/english/index.html

10. VIKO / NTNU Library. http://www.ub.ntnu.no/viko/en/start.php

11. Library Tutorial of the Helsinki / University Undergraduate Library. http://www.opiskelijakirjasto.lib.helsinki.fi/koulutus/libtut/1introduction_1.html

Espanya

12. e-COMS / Universidad de Granada. Amb la participació de diverses universitats espanyoles. http://www.mariapinto.es/e-coms

13. ALFIN-EEES. Habilidades y competencias de gestión de la información para aprender a aprender en el marco del espacio europeo de enseñanza superior / Universidad de Granada. Amb la participació de diverses universitats espanyoles. http://www.mariapinto.es/alfineees/AlfinEEES.htm

Regne Unit i Irlanda

14. SAFARI (Skills in accessing, finding, and reviewing information) / Open University. http://ltssolweb1.open.ac.uk/safari/signpostframe.htm

15. Information Quest / South Bank University. http://www.lisa.lsbu.ac.uk/quest/index.html

16. Workbooks and tutorials in different subject areas / University of Leeds. http://www.leeds.ac.uk/library/training/index.htm

17. OLAS (Information literacy online) / Waterford Institute of Technology Libraries. http://library.wit.ie/library/olas/index.html

Itàlia

18. CIL (Corso information literacy) / Università di Bologna. http://www.biblioteche.unibo.it/portale/formazione/corso-di-information-literacy

Estats Units i Canadà

19. Carlos and Eddie's Guide to Bruin Success with Less Stress / UCLA. http://unitproj.library.ucla.edu/col/bruinsuccess/01/01.cfm

20. Online Workshops for Library Skills / Humboldt State University. http://library.humboldt.edu/owls/index.html

21. OASIS (Online advancement of student information skills) / San Francisco State University. http://oasis.sfsu.edu/chapters

22. Library Research Roadmap / York University Library. http://www.library.yorku.ca/roadmap

23. TILT (Texas Information Literacy Tutorial). http://tilt.lib.utsystem.edu

24. Information Literacy / York College of Pennsylvania. http://www.ycp.edu/library/ifl/etext/ethome.html

25. Internet Navigator / Utah Academic Librarian. http://www-navigator.utah.edu/index.htm

26. Information Literacy Courses / Augustana Campus Library, University of Alberta. http://www.augustana.ca/facilities/library/infolit/courses.html

Sud-àfrica

27. Info Skills Corner / University of Cape Town South Africa. http://www.lib.uct.ac.za/Training/lit/infoskills.htm

Annex 2: Quadre de síntesi per analitzar i sistematitzar casos reconeguts de propostes formatives d'ALFIN. INFOLIT global

1. Búsqueda Especializada de Información / Escuela Interamericana de Bibliotecología, Universidad de Antioquia. http://bmedica.udea.edu.co/moodle/course/view.php?id=97

2. Crash course in copyright / University of Texas. http://www.utsystem.edu/OGC/IntellectualProperty/Cprtindx.htm

3. ICT driving licence (3 ECTS) / University of Helsinki. http://www.helsinki.fi/tvt-ajokortti/english/index.htm

4. Intellectual property, copyright, and fair use resources / University at Albany, SUNY. http://library.albany.edu/digital/copyright.html

5. FIRST / University of North Carolina. http://library.uncg.edu/depts/ref/tutorial

6. Copyright bay / University of Saint Francis. http://www.stfrancis.edu/content/cid/copyrightbay/index.htm

7. SILT - Information literacy tutorial / SWITCH Library Consortium. http://caspian.switchinc.org/~tutorials/index.html

8. LIB / State University of New York. http://ucc.sln.suny.edu/course/toc.htm

9. ©Primer / University of Maryland. http://www-apps.umuc.edu/primer/faq.htm

10. CSUS / California State University. http://library.csus.edu/content2.asp?pageID=200

11. Information Literacy YOU / The Pennsylvania State University. http://www.libraries.psu.edu/instruction/infolit/andyou/infoyou.htm

12. Life @ Otis - RSS FeedContact UsHelpSite MapTechnology @ OtisEmergency InformationCopyrightOtis / College of Art and Design. http://www.otis.edu/life_otis/library/info_lit.html

13. BOLT / Ohio University. http://www.library.ohiou.edu/bolt/choice.html

14. CUNY / The City University of New York. http://libraries.cuny.edu/iltutorial/index.html

15. LCC Information Literacy Tutorial / The Leeward Community College. http://www.lcc.hawaii.edu/lib/tutorial/index.htm

16. INFOGATE / University of South Australia. http://www.library.unisa.edu.au/Infogate2

17. Online Library Learning / University System of Georgia. http://www.usg.edu/galileo/skills

18. UCLA Library / UCLA. http://www2.library.ucla.edu/libraries/college/11605.cfm

19. TRAINING / Leeds University Library. http://library.leeds.ac.uk/info/200201/training/99/training_materials

---

Notes

¹ Article sobre el projecte de recerca doctoral (tesi DEA): Lecciones aprendidas en programas de alfabetización informacional en universidades iberoamericanas. Doctorat en Bibliotecologia i Documentació Científica, Universidad de Granada, en conveni amb la Universidad de La Habana. Beca de l'Asociación Universitaria Iberoamericana de Posgrados (AUIP).

² Aquesta definició és el resultat d'un treball d'anàlisi del contingut, del discurs i de la terminologia de vint de les definicions més importants i més citades sobre alfabetització informacional els últims anys (ALA, UNESCO, CILIP, CAUL, etc.). Per veure aquestes definicions que van donar origen a aquesta proposta de macrodefinició i descripció podeu consultar <http://bvs.sld.cu/revistas/aci/vol20_4_09/cu011009.htm>; per veure'n l'anàlisi completa, consulteu <http://bvs.sld.cu/revistas/aci/vol20_4_09/ aci011009.htm>.

³ <http://www.ehu.es/diaz-noci/Conf/PaperAmsterdam%2702.pdf
http://portal.uexternado.edu.co/irj/go/km/docs/documents/UExternado/pdf/5_revistaPropiedadInmaterial/rpi%2013/JhonnyPabon.pdf>

⁴ Centro Colombiano de Derechos de Autor: <http://www.cecolda.org.co/index.php?option=com_content&task=blogcategory &id=7&Itemid=50>

⁵ <http://eprints.rclis.org/15301/6/3.pdf>

⁶ "We must allow the fair use of copyrighted material in student work, but expect them to be able to articulate why they believe it constitutes fair use. Only when students begin to think about copyright and other intellectual property guidelines from the point of view of the producer as well as the consumer, can they form mature attitudes and act in responsible ways when questions about these issues arise. And as an increasing number of students become content creators, this should be an easier concept to help them grasp" (Johnson, 2008).

⁷ El sentit ètic d'aquestes afirmacions es basa en el fet que, segons el dret d'autor que tingui una producció o un contingut, aquest dret s'ha de divulgar o no d'una certa manera, especialment si és amb accés lliure (l'autor o editor normalment el pugen o carreguen a un determinat dipòsit) o si és d'accés restringit (l'accés queda subscrit a les polítiques de les bases de dades comercials amb què hi hagi conveni). Això implica, per exemple, que no es donin casos de publicacions o recerques la font de finançament i treball de les quals siguin recursos públics o universitaris (on es tenen polítiques d'accés obert), però que els autors només publiquin en revistes d'accés restringit, que no són als dipòsits institucionals, és a dir "privatitzen allò públic o lliure". També comporta que hi hagi una publicació sense l'obligació anterior i que l'autor publiqui en una revista amb restriccions a l'accés obert però després el mateix autor, sense consultar, ho publiqui en algun dipòsit institucional de la seva àrea de coneixement o plataforma d'aprenentatge en línia, i així el contingut esmentat, que no és d'accés lliure, a la pràctica ho acaba sent, és a dir "fer públic o lliure allò privat". Qualsevol d'aquestes actuacions implica una decisió que afecta la legalitat, però sobretot l'ètica, ja que la majoria de vegades els editors o finançadors, en un sentit o un altre, se n'adonen, per la qual cosa les correccions a aquestes males pràctiques no es presenten.

⁸ Per exemple, en aquests cursos i programes d'aprenentatge en les temàtiques generals i subtemàtiques al moment de dur a terme aquesta anàlisi (2008), no es va detectar un desenvolupament directe de temes i d'activitats didàctiques referents als drets d'autor i aspectes relacionats:

• Monash information literacy online tutorials / MONASH UNIVERSITY LIBRARY / <http://www.lib.monash.edu.au/vl>
• RMIT postgraduate information research skills tutorial / RMIT University / <http://www.lib.rmit.edu.au/tutorials/postgrad>
• CERISE, Conseils aux etudiants pour une recherche d’information specialisée efficace / <http://www.ext.upmc.fr/urfist>
• Tutorial de recursos electrónicos / Red de Bibliotecas del Consejo Superior de Investigaciones Científicas / <http://www.csic.es/cbic/formacion/eerecursos.htm>
• Library resources guide: quickstart: finding information on a subject and finding information / University of Limerick / <http://www.ul.ie/libraryquickstart>

⁹ "ACRL’s Information Literacy Competency Standards for Higher Education states, "The information literate student understands many of the ethical, legal, and socioeconomic issues surrounding information and information technology". Obviously, ACRL did not intend this document to be an exhaustive list of issues, but surely the ones listed in the standards were deemed to be at the forefront of any reasonable area of concern. If issues of privacy, censorship, intellectual property, and free versus fee-based access to information are worth mentioning, one must wonder why information technology, the virtual conduit of information, was mentioned without specific regard for the environment. One reason for this is that e-waste is not an issue that has been widely discussed in popular literature. One is more likely to learn about this topic by taking a course in environmental studies or by reading one of the scholarly journals that have featured this topic. More people will be affected by the environment than will ever own and operate a computer. Consequently, it is e-waste that will constitute many people’s first experience with information technology, particularly among the poor and those in third world nations. It is not too much to ask that this topic be placed in lesson plans for K–12 through university-level courses" (Zazzau, 2006).

¹⁰ "When a university fails to educate students in this proactive way, they cannot then enforce compliance because the outcomes of official student grievance procedures have shown that ignorance or misunderstanding of the rules concerning plagiarism can be deemed an excuse. This means that if a student failed or was expelled because of plagiarism, a university might have to readmit the student and even pay them damages for having punished them for a transgression they knew little or nothing about… It is possible therefore that disciplinary action against students who illegally download publisher’s pdfs from journal sites may be difficult when academics in universities are making statements about copyright that seem to imply a need to push copyright constraints to the limit. What works as a defence against plagiarism might work as a defence against copyright infringement committed with journal articles or even digital learning objects. How then should a university insure itself against such breaches? A clear syllabus for each class or course with statements about IP violations is vital. But the best form of education in this area is a comprehensive, proactive information literacy programme, in which librarians with their measured, well-informed and painstaking approach to all such IP matters play a crucial part" (Joint, 2006).

¹¹ Aquesta perspectiva d'actualització i ampliació de subtemàtiques, a més del que s'ha mostrat en l'anàlisi d'aquest article, es veu en diferents contextos, organitzacions i universitats, per la qual cosa no és d'estranyar l'orientació que té un esdeveniment com l'organitzat pel Center for Intellectual Property (2009–2010), "Deepen your understanding of copyright and academic quality", i en concret una de les taules de treball "Copyright education programs: teaching the ethical and legal use of information", en la presentació de la qual es diu: "The introduction and application of information literacy curriculum and the quickened pace in legislative changes to the U.S. copyright law, has highlighted the need for faculty and students to broaden their knowledge of how information is produced and consumed inside and outside of the academy. Copyright sits squarely in the center of this academic enterprise: from teaching and the course materials purchased, licensed, or borrowed; to the ownership and authorship of faculty research, etc. Who has the responsibility of teaching this broader understanding of copyright issues? What do instructors need to know about copyright for their own scholarship and publications? What do they need to know to direct the work product of their students? What do students need to know to become responsible researchers, creators, and authors?". Els temes de treball d'aquesta sessió de treball són: "1. Discuss the purpose and legal basis for copyright education in higher education; 2. Look at challenges in establishing effective copyright education programs; 3. Consider some of the technical and logistical aspects of developing a copyright education program; 4. Review various guidelines for the use of copyrighted materials and when it is most appropriate to advocate the use of these guidelines; 5. Explore some of the elements and steps necessary for developing copyright policies; 6. Consider the unique issues that arise when teaching about the use of multimedia, audio and video; 7. Discuss how to develop copyright presentations and workshops for your campus; 8. Explore how to assess for success in your copyright literacy program." <http://www.umuc.edu/distance/odell/cip/ipa/workshops.shtml#copyrighteducation>

¹² Alguns casos que representen aquesta tendència són: tota la problemàtica de Google a la Xina, per les pressions d'aquest Govern; el fet que certs llocs web d'accés a "tot el món" no permetin l'accés si l'IP prové de Cuba; l'accés o el seguiment al que consulten des de l'Iran sobre l'energia nuclear. Aquests exemples impliquen decisions tècniques, però són el reflex d'accions polítiques, de censura interna, externa o dels dos tipus en un país, independentment de la postura econòmica o política que es tingui.

¹³ Els últims anys, i encara actualment, s'han conegut els casos tant de països capitalistes com de comunistes, cristians, catòlics o musulmans, on segons un paràmetre determinat es pot accedir a la informació o no, és un delicte accedir-hi o no, és causa de sospita o no.

¹⁴ "All national copyright laws try to balance the divergent interests of the authors, the users and the commercial exploiters of works. A series of limitations to copyright is therefore set forth, so the copyright owner does not have absolute control. In practice, the duration of these rights is limited, and in certain cases a work may be used freely, without authorization by the copyright holder: fair use/dealing, private copying, library and archive privileges, quotations, news reports, parody, etc. Yet this delicate balance, well resolved by copyright laws in the past, is endangered by the fact that through licenses and technological measures there is an invalidation (legally or in practice) of the rights and privileges that the copyright law grants to libraries and information centres, their users, and citizens in general. This gives rise to a strong privatization of copyright (Elkin-Koren, 2000; Benkler, 2001). Copyright holders now wield a tremendous capacity for setting their own rules and building a "private legislation" that will not necessarily take into account the counterbalances provided by copyright laws… Depending on the success of this movement,libraries and information centres may or may not continue to carry on with their important social function of facilitating access to information for all citizens. For this reason, they need to continue enjoying their legal rights and privileges, safeguarding them from the dangers of the joint use of technological protection and licenses. It is vital to maintain the traditional balance of copyright, finding mechanisms to prosecute and sanction piracy, without interfering with lawful use. We should not forget that libraries and information centres have always adopted a responsible attitude in the compliance with copyright law, as users of copyrighted works and by educating their patrons to likewise make legal and appropriate use of resources for education, work and research" (Fernández-Molina, 2004b).