UB Conclusions del grup de treball sobre política lingüística i relacions internacionals de la UB

Sessions de treball de 27 de maig i 9 de novembre de 1998



El grup de treball sobre política lingüística i relacions internacionals de la UB, compost per:

Josep A. Bombí (degà de la Facultat de Medicina), Montserrat Duran (professora membre de la CPL), Meritxell Escudé (estudiant membre de la CPL), Mònica Margarit (directora de l’ORI), Claudi Mans (president de la Divisió III), Conxa Planas (secretària tècnica de l’SLC), Josep M. Pons (vicerector), Joan Francesc Pont (delegat del director de l'EUEE per a relacions amb la societat), Rosa Maria Postigo (professora membre de la CPL), Joan Solà (professor membre de la CPL), Rolf Tarrach (degà de la Facultat de Física en constituir-se el grup de treball), Roger Torrents (estudiant membre de la CPL) i Joan Tugores (vicerector),

després de dues sessions de treball, els dies 27 de maig i 9 de novembre de 1998, ha arribat als acords següents:

1. Primeres consideracions

De l’examen del marc legal (Llei de política lingüística de 1998 i Estatuts de la UB), es dedueix que:

a) El català ha de ser el vehicle d’expressió normal en l’activitat docent i administrativa a la Universitat.

b) El professorat i l’alumnat tenen el dret d’expressar-se, en qualsevol situació docent, en la llengua oficial que prefereixin.

c) Es poden establir criteris específics d’ús lingüístic en les activitats relacionades amb compromisos internacionals.

2. Altres consideracions

D’acord amb els punts anteriors, el model lingüístic de la UB és un model de llibertat de tria emissiva de la llengua, però no de tria receptiva. Això significa que s’ha optat per un model de doble exposició, és a dir, un model en què els estudiants reben indistintament docència en les dues llengües oficials, més que no pas per un model de separació, és a dir, de constitució de línies curriculars en funció de la llengua, en què els estudiants podrien rebre l’ensenyament sencer en un dels idiomes oficials.

El grup de treball ha centrat bàsicament els seus debats en el 1r i 2n cicles, és a dir, en els ensenyaments de pregrau. Es constata que el grau d’ús del català en la docència és molt desigual segons els ensenyaments i que, en conjunt, no es pot dir que s’hagi arribat a una situació de suficiència en aquest àmbit.

S’han considerat bàsicament dos models d’estades d’estudiants estrangers: el model ERASMUS - Sòcrates (d’estades típicament semestrals) i el model llicenciatura (per exemple, estudiants llatinoamericans que vénen a fer la carrera a la UB).

En el marc de les pressions que una llengua d’extensió demogràfica modesta com la catalana rep actualment per causa dels fenòmens de la globalització i mobilitat internacional, es constaten dues dades positives perquè el català mantingui una certa presència en els intercanvis internacionals de la UB: a) que, a diferència del que pot passar en altres situacions semblants, el català és una llengua assequible per a persones que ja en dominen alguna de l’àrea llatina, i b) que l’atractiu de la ciutat de Barcelona pot compensar en un cert nombre de casos l‘handicap potencial que la llengua pugui representar.

S’ha considerat també la necessitat de distingir les situacions dels diversos ensenyaments segons el  grau de normalització lingüística. En aquest sentit entenem que, com més elevat sigui el grau de normalització lingüística que presenti un ensenyament, més flexible haurà de ser la normativa a l’hora de considerar els usos lingüístics en les situacions d’intercanvi internacional.

3. Recomanacions

El grup de treball troba molt convenient que, des dels òrgans responsables, s’avanci en els objectius de:

Que els POA dels departaments i les guies dels ensenyaments que elaboren els consells d’estudis incloguin un apartat lingüístic on aparegui la llengua que s’utilitza a cada classe. Que, en cas de presència d’estudiants estrangers en un ensenyament, en la confecció de l’assignació de docència en assignatures que tenen diversos grups, i sense cap alteració de la llibertat d’ús lingüístic del professorat, es procuri de fer aquestes assignacions de manera que es faciliti la tria d’itineraris per part d’aquests estudiants. Que els responsables de relacions internacionals dels centres aconsellin als estudiants estrangers els itineraris que més els poden convenir, amb tota la informació sobre els usos lingüístics en la docència del centre.

4. Normativa

Pel que fa als ensenyaments on es dóna un grau raonable de compliment dels mandats legals en termes lingüístics, és a dir, que estan en una situació de relativa normalitat de l’ús del català, i per tal d’assegurar que aquest fet en cap cas pugui arribar a interpretar-se com una causa de dificultats en els compromisos internacionals d'aquests ensenyaments, el grup de treball proposa l’adopció de la normativa següent:

En ensenyaments que exhibeixin un grau de presència del català en la docència igual o superior al 70 %, es podran definir blocs de docència perfilats lingüísticament. Això podrà fer-se tant en el cas d’ofertes lligades als programes Sòcrates, com en el cas d’ofertes del primer semestre d’un pregrau, per al cas d’estudiants estrangers que vénen a fer la carrera a la UB.

Aquests blocs, per als quals no regirà la llibertat d’ús lingüístic del professorat, a) han de ser formats per assignatures obligatòries de l’ensenyament objecte de la proposta, b) han de ser aprovats formalment per la Comissió de Política Lingüística de la UB, i c) no han de representar, en general, la formació de grups perfilats lingüísticament, sinó d’itineraris.
 


Comentaris: sociolinguistica@slc.ub.edu Última actualització: 19 d'abril de 1999.