Logo Universitat de Barcelona CRES. Centre de Recursos per l'Ecologia Social imatge de maquetació
Inici UB imatge de maquetació
Inici apartat
Inici CRES
imatge de maquetació   imatge de maquetació
 

Enrere Taula de vectors Enrere

Salut

Hipòtesis - Informe - Diagnosi - Propostes


Diagnosi

Tot i les dificultats per a abordar un tema que, com aquest, escapa moltes vegades a relacions causals simples, es plantegen a continuació unes quantes idees sobre les formes de sistematització de la diagnosi en el tema de les relacions entre la salut i les característiques ambientals del municipi.

Veiem així com la primera línia de treball passa per la diferenciació entre els paràmetres físics i socials del medi ambient.

Els paràmetres físics: L'influència de la contaminació. Hi han circumstàncies naturals pròpies del medi amb capacitat per a generar situacions favorables o desfavorables en la qualitat ambiental del municipi. El primer apartat de la fase de l'avaluació hauria d'anar destinada a posar de relleu aquestes qüestions a fi i efecte de considerar-les en les diferents actuacions municipals.

Tanmateix, la preocupació central sobre els efectes ambientals en les àrees urbanes i industrials es centra, fonamentalment, en el problema de la contaminació

L'estudi de la influencia de la contaminació en la salut i el benestar forma part d'una corrent científica que ha fornit un cos de coneixements estructurat, bàsicament, en les problemàtiques associades a la contaminació del aire, l'aigua i el sòl d'una banda, i al soroll i la radioactivitat de l'altre. Si be l'interès per aquestes qüestions és bàsicament interdisciplinar, en aquesta part de l´EM ens hem deixat guiar sobre tot per les aportacions procedents del camp de la medicina i la epidemiologia en particular (D.J. PAUSTENBACH).

Les dificultats per a destriar categòricament la responsabilitat de la contaminació en la generació de moltes malalties genera una sèrie de condicionants en els estudis sobre la influencia de la degradació ambiental en la salut. En el marc de les EM aquestes dificultats s'accentuen a causa dels condicionants inherents al mateix document, que ha de ésser prou ampli com per a mostrar una panoràmica de tots aquells fets que poden ajudar a abordar la gestió de la salut ambiental des del supòsit de la demanda d'una major qualitat ambiental, sense caure però en una generalització que difícilment podria servir per als objectius proposats.

D´entre les possibles maneres d´avaluar l´impacte ambiental de la contaminació a la salut i qualitat ambiental, es proposa una anàlisi diferenciada per a cada un dels vectors ambientals associats a la contaminació. i que enllaça amb en els capítols corresponents a l´aire, l´aigua, el sòl i el soroll. Per tant, l´informació obtinguda en aquests apartats, i que inclouria una avaluacio que, entre d´altres, contempla criteris socials, empírics i legals, hauria de ser contrastada aquí amb les dades, que s´han pogut conèixer en la fase de l´infome sobre les malalties que s´associen a la degradació o mala qualitat d´aquests vectors ambientals.

S'assenyala a continuació l´informació que pot ajudar a fornir la diagnosi de la incidència de cada un d'aquests paràmetres en la salut ambiental:

a) "standards" de qualitat ambiental que s'hauran derivat dels corresponents apartats sobre aire, sòl, aigua i soroll. Si les dades finals sobre salut així ho deixessin entreveure caldria generar una anàlisi específica per a la radioactivitat.

b) conclusions que resultin de la comparació entre les dades elaborades en l'apartat anterior i les que provinguin dels altres capítols temàtics de l´EM. Aquesta proposta de comparació és especialment adient en el cas de dades que s'hagin treballat sobre suport cartogràfic, inclosa, lògicament, la cartografia sobre la distribució de les malalties considerades significatives.

c) enquesta de salut a persones i institucions, i que hauria de proporcionar informació tant de les circumstàncies quotidianes que giren al voltant de determinades malalties com de la percepció d'aquestes problemàtiques per part de les persones "sanes".

d) dades procedents dels registres sanitaris sobre paràmetres de qualitat de les aigües, productes alimentaris, etc.

e) estudi dels episodis locals de contaminació, tals com poden ésser, per exemple, els corresponents a situacions d'inversió tèrmica a l'hivern, períodes llargs o intermitents de pudors, etc. La procedència de les fonts per aquests estudis és múltiple i inclou resultats d'anàlisis fisico-químics i biològics, denúncies i notícies de premsa, informes previs, entrevistes a experts i personal sanitari, etc.

Els factors socials com elements de qualitat ambiental. Tot i l'origen usualment antropogènic de la contaminació, els estudis sobre la salut atorguen una categoria específica per a tota una sèrie de malalties vinculades, en gran part, a circumstàncies associades al comportament i als condicionants socials. Aquestes circumstàncies o factors "socials" són els següents:

- edificis i habitatge,

- transport i mobilitat,

- treball,

- alimentació,

- esplai,

- circumstàncies sòcioculturals.

La metodologia que es seguirà per a buscar les connexions, directes o indirectes, entre aquests factors i la salut municipal s´estructura paral.lelament a la metodologia que hem proposat pel tema de la contaminació. És a dir, diferencia en primer lloc el que podrien ésser dades referides directament a la situació local i que procedeixen de la documentació derivada de l´ecoauditoria en l'apartat de salut (enquesta de població, entrevistes, característiques sociodemogràfiques), i els apartats sobre medi urbà, transport, medi natural i aigua com a més significatius en segon lloc, on cal considerar les informacions de caràcter més general sobre aquest tipus de relacions entre la societat i la salut. Amb l'objectiu de mostrar alguns dels temes susceptibles d' ésser treballats d´acord amb aquest criteri fem a continuació algunes breus indicacions sobre el tema dels edificis, la mobilitat, el treball i l´alimentació.

Edificis i habitatge.

S'inclouen aquí dos temes, el de l´habitatge pròpiament dit i el dels edificis públics. En ambdós casos es tracta, però, del mateix: determinar la influencia de les estructures arquitectòniques i la infraestructura en la salut. Metodològicament, el tema de l'habitatge depèn de les dades treballades en l'apartat sobre medi urbà en la seva diferent faceta morfològica i social i que haurien de posar-se en relació amb els indicadors de salut, les referències sociodemogràfiques i la distribució de la morbilitat. En clar paral.lelisme amb la localització de les zones més pobres, una de les conclusions que acostuma a fer-se més present en aquest tipus d'estudi gira al voltant de la detecció dels nuclis més degradats i insalubres.

També les dades sobre els edificis públics estan recollides en l'apartat sobre equipament i serveis en el mateix capítol sobre el medi urbà i, com les de l'habitatge, també hauran de ser creuades amb dades sobre salut obtingudes, probablement en aquest cas, del buidat de preguntes específiques sobre el tema en la enquesta de salut i les entrevistes.

L'estudi de la responsabilitat de l'administració en la generació i control d'algunes d'aquestes situacions és també objectiu d'aquest apartat. Aquesta responsabilitat es manifesta principalment en les Ordenances Municipals i altres tipus de disposicions sobre la habitabilitat dels edificis. Junt amb aquestes disposicions de caràcter general es troba, a més a més, el tema dels edificis que són de propietat pública i els habitatges de promoció oficial. És en aquest àmbit on l´intervenció municipal pot començar a actuar en la direcció de les propostes sobre canvis arquitectònics per a les ciutats més saludables (substitució de materials, salubritat, etc.) enunciats com a propostes en el capítol de medi urbà.

Mobilitat i Transport.

Un dels efectes més coneguts del transport i la mobilitat en la salut es mostra en els accidents al carrer a causa del tràfic. També cal destacar la seva incidència en la contaminació ambiental i el soroll ambiental, generadors igualment de les corresponents problemàtiques. Conseqüentment, serà objectiu d'aquest apartat fer evidents les relacions existents entre la salut i la utilització intensiva de l'automòbil. De manera complementària amb l'apartat sobre el transport es tracta aquí de assolir dos objectius:

a) conèixer els punts de risc per a l'automobilista i el vianant i poder incidir en conseqüència amb mesures urbanístiques i de remodelació del tràfic.

b) aprofundir en els arguments que permeten potenciar polítiques de substitució d'algunes de les formes més usuals de desplaçament per d'altres més saludables, tals com són el caminar, en el marc de la ja esmentada política per a la "quietud o domesticació" de l'automòbil.

El treball.

Les relacions entre la salut i el món del treball formen part d'un dels capítols més estudiats de la salut ambiental, cosa que contrasta amb el fet que les administracions municipals no mostren una especial preocupació sobre el tema, probablement a causa de que organismes del món del treball, delegacions i sindicats posseeixen els seus propis mitjans de control. I tanmateix, les problemàtiques de salut associades al treball constitueixen un camp especialment indicat per a la intervenció municipal. Per aquest fet, les EM haurien d'aprofundir en aquest tema basant-se en el corresponents registres sobre accidents i malalties laborals amb l'objectiu de poder-les fer servir d'indicadors del:

a) potencial de risc ambiental per al municipi i del qual sabem el grau de control mitjançant les dades sobre qualitat ambiental anteriorment esmentades.

b) potencial de sostenibilitat del sistema local d'activitats municipals, en comparació, si més no, al d'altres municipis respecte als quals pugui disposar-se de la mateixa informació.

L'alimentació.

Junt amb l'àmbit del treball, l'alimentació constitueix l'altre capítol sobradament conegut de les interrelacions sòcioambientals de la salut. En aquest cas, els orígens dels problemes ens remeten al tema de l'aigua potable i al de l'agricultura, i que s´haurà abordat en l´ EM en els apartats sobre l´aigua i el medi natural. En aquest apartat, però, l´agricultura haurà de ser contemplada des de la perspectiva del potencial de risc per a la generació de determinades malalties. Si bé som conscients que aquest problema depassa, en molt, els objectius de les EM i bona part de les competències municipals, sembla, en tot cas, que aquest document hauria de servir per a fer emergir les problemàtiques sanitàries associades a les pràctiques més freqüents de la producció agrària i començar a establir així, des dels municipis, una de les bases per a assolir els canvis que la mateixa O.M.S. ja ha establert com a necessaris.

© ALIÓ. 2000

Enrere Taula de vectors Enrere

Amunt

 
imatge de maquetació    
imatge de maquetació
imatge de maquetació © Universitat de Barcelona Edició: Grup CRES
Última actualització o validació: 17.09.2007
imatge de maquetació