Dinàmiques Participatives en el Planejament Ambiental i de les Ciutats

Blog del seminari

24/03/2007

Els grans corrents de participació ciutadana en el planejament

M. Àngels Alió

Quan parlem de participació de la ciutadania i de planejament parlem, en realitat, de diverses coses, entre les quals:

•  regulació del poder i la política;
•  intervenció en la vida pública i el territori;
•  percepció i acció de la població respecte d'algunes intervencions;
•  planejament, tècnica i ciència en el seu paper de suport a la regulació i intervenció.

1. De les societats tradicionals a la Il·lustració. La participació en les reformes burgeses i l'avenç de les democràcies participatives
Entre finals del XVIII i finals del XIX la Il·lustració assenta una idea clau que ha condicionat, entre d'altres coses, la ciència dels nostres dies: “tot per al poble sense el poble”. Personatges com ara E. Howard o P. Geddes s'imbueixen d'aquesta idea en reconèixer la seva responsabilitat d'adquirir coneixements per a servir a la gent... però sense la gent. En aquests moments la participació ciutadana s'ha de contemplar en el context dels moviments socials (pel sufragi universal, els drets laborals...). Té l'actual moviment pro-participació ciutadana semblances amb aquests exemples històrics ?. Segons Mª Àngels Alió les semblances són indiscutibles, de manera que la participació ciutadana té unes arrels molt més profundes del que sembla.

2. L'Estat protector i el paradigma del progrés i la modernitat
La modernitat, l'Estat protector, plantegen, sense cap mena de dubtes, clars avantatges. Així, per exemple, el creixement dels serveis i del sector públic han comportat increments substancials de les taxes d'alfabetització. Però al mateix temps la modernitat ha suposat uns abusos concretats, per exemple, en una aliança entre el poder, la tècnica i el coneixement que ha motivat una distorsió social del planejament. Amb la modernitat s'inicien, per tant, dos processos contradictoris.

3. Mobilitzacions ciutadanes i tercer sector
La dècada dels setanta veu néixer el moviment del tercer sector i la idea de crisi de la democràcia. El tercer sector està format per col·lectius de ciutadans que s'uneixen per aconseguir objectius molt concrets: moviments veïnals, d'oposició a la instal·lació d'incineradores... El concepte de crisi de la democràcia implica una desconfiança per part de la ciutadania cap a les Administracions Públiques. Per a superar aquesta crisi s'acaba reconeixent que cal desenvolupar la democràcia participativa, la implicació dels ciutadans tant en les decisions polítiques i científico-tècniques, com en el control.

4. Els ciutadans davant la crisi de la modernitat
Cap a finals dels vuitanta alguns científics comencen a trencar amb la idea de ciència il·lustrada acceptant que la ciència estàndard o “normal” no pot resoldre determinades cose de manera “científica”. Sobre la base del reconeixement de la complexitat, emergeix la ciència “post-normal”, la qual propugna com a idees bàsiques a) el reconeixement de les incerteses, b) la dimensió ètica de la intervenció dels científics, i c) la realitat social com a part integrant de la realitat ecosistèmica. De manera tal que també els científics han de tenir en compte la participació dels implicats, la qual cosa contrasta amb la idea il·lustrada de ciència.

5. Principals corrents de la participació ciutadana
N'hi ha, com a mínim, cinc:

5.1. NIMBY: moviments concentrats en espais molt concrets. Motiva per part de l'Administració consultes amb veïns com a estratègia de prevenció i resolució de conflictes.
5.2. Tercer Sector: moviments de reivindicació social i defensa ambiental que no accepten les formes de participació imposades per l'Administració.
5.3. Participació/Acció: protagonisme actiu del ciutadà en el desenvolupament i gestió dels propis objectius i problemes davant la inacció de l'Administració.
5.4. Governança: recerca de complicitats entre la ciutadania i l'Administració.
5.5. Democràcia Directe: es reconeix al ciutadà mecanismes per a prendre decisions.

6. Els processos participatius com a processos de canvi cultural
La reflexió conjunta sobre els temes que preocupen a la gent ajuda a entendre els components ètics i de futur de les decisions que afecten al territori i contribueix a difondre, a l'interior de la comunitat, conceptes i plantejaments que abans només els tenien membres del nucli ecologista/ambientalista.

7. Dues opcions pel planejament
El diàleg amb la gent ajuda a entendre que hi ha dos tipus d'espai:

7.1. L'espai on viu la gent.
7.2. L'espai per vendre, subordinat als objectius del mercat i no dels ciutadans.

12/04/2007

Dimensió política de la participació ciutadana. Els paradigmes de la participació i del liderat polític

M. Àngels Alió

1. La contel·lació de fórmules participatives
Les fórmules de la participació ciutadana són moltes i de molt diversa naturalesa: al·legacions, referèndums, consells municipals, fòrums... Poden sistematitzar-se, però, en quatre categories:

•  Regulades/permanents.
•  Opcionals/esporàdiques.
•  Temàtiques.
•  Destinades a segments reduïts/amplis de població.

La constel·lació de fórmules és tan àmplia i diversa que ha sorgit la necessitat de crear indicadors que avaluïn aquestes mateixes fórmules.

2. Els escenaris de la participació
Des del punt de vista del lideratge, s'identifiquen tres grans paradigmes o models de participació ciutadana:

•  Model participatiu de decisió : model instaurat als municipis dotats de reglaments/òrgans de participació que possibiliten, per part del ciutadà, el seguiment i control de la gestió local. Promouen, així mateix, la implicació i col·laboració de la ciutadania en la definició de les polítiques locals.
•  Model participatiu de suport : fa referència als municipis que tenen reglaments/òrgans de participació, informació i consulta de la gestió local amb l'objectiu de buscar el consens i el recolzament de la població a les decisions preses amb anterioritat per l'ajuntament.
•  Model participatiu restringit : és el propi dels municipis que no disposen d'instruments, sistemes o reglaments de participació i consulta. Les consultes són puntuals i generalment es restringeixen a grups socio-econòmics específics que exerceixen de lobbys locals o supralocals.

3. Una situació de transició
La situació històrica actual està definida per un procés de transició que, com a conseqüència de l'increment de la demanda social de participació cívica en la presa de decisions, està implicant, d'una banda, l'aparició de nous instruments participatius, i, de l'altra, la consolidació dels que ja existeixen. Una transició, en definitiva, que, des de l'actual escenari participatiu de suport , hauria de conduir a un model participatiu de decisió , a una situació en què la ciutadania adquireixi un vertader paper actiu en la configuració de les polítiques municipals.
Cal dir, en tot cas, que aquesta transició està trobant seriosos obstacles, els quals es concreten, per exemple, en fortes resistències a la introducció de nous instruments de decisió definits segons la lògica del model participatiu més radical.

4. El planejament sota la influència del paradigma participatiu
És interessant veure que, sota la influència del paradigma participatiu, el planejament (participatiu) presenta una triple dimensió: ambiental, urbana i territorial. Assumeix, així mateix, plantejaments de la ciència post-normal, plantejaments aquests on, per exemple, la dimensió ètica adquireix un protagonisme cabdal.
En el decurs d'un procés participatiu es desenvolupa, de manera simultània, un procés sinèrgic d'enriquiment personal per part tant dels tècnics com dels ciutadans. El paper de l'equip d'experts pot resumir-se en dos punts:

•  Proporcionar informació i coneixements.
•  Fomentar el diàleg.

Taller 1
Presentació de casos d'estudi a càrrec d'entitats ciutadanes

Francisca Graells
Associació de Veïns del Tibidabo – Plataforma SOS Tibidabo

Durant prop de cent anys, mentre el Parc d'Atraccions del Tibidabo ha sigut privat, l'Ajuntament no ha permès cap agressió d'envergadura al patrimoni natural de la muntanya homònima. Però poc temps després de passar a mans públiques es planteja un pla que desnaturalitza el tradicional caràcter “familiar” d'aquest emblemàtic parc d'atraccions barceloní mitjançant la instal·lació de grans atraccions de risc o vertigen, la qual cosa implica greus agressions mediambientals, especialment a l'alzinar del cim de la muntanya.
Els veïns del cim, que habiten unes cases que inicialment servien de residència als treballadors del parc, es constitueixen llavors en associació per tal de denunciar aquesta situació. Davant la pressió ciutadana l'Ajuntament de Barcelona realitza un Pla Especial d'Usos, un Pla Especial de Mobilitat i un Projecte Mediambiental, documents aquests on es posa de manifest l'agressió al patrimoni natural del Tibidabo.
Com no es va tenir en compte el parer dels veïns en l'elaboració del projecte concretat en aquests tres documents l'entitat ha presentat al·legacions, denúncies i informes encarregats a tècnics independents. Tem, no obstant tot això, que passades les properes eleccions municipals s'iniciï la tala de l'alzinar, raó per la qual els membres que l'integren estant actualment preparant accions reivindicatives i de defensa com ara l'apadrinament d'arbres.

Sergi Garcia i Ana Menéndez
Centre d'Estudis de Montjuïc de Barcelona

Del procés de destrucció de la muntanya de Montjuïc vinculat a la intervenció urbanística dels Jocs Olímpics del 92 ha subsistit un petit nombre d'àrees que encara conserven un gran interès natural, entre les quals les més significatives són el morrot de Montjuïc, el camí de l'Esparver i la bassa de la Foixarda. Tres entitats cíviques (Centre d'Estudis de Montjuïc, Galanthus i DEPANA) han presentat el gener del 2007 una Proposta de protecció de la muntanya de Montjuïc on es planteja la necessitat de convertir aquest espai en una Reserva Natural Parcial (RNP) per tal de salvaguardar la biodiversitat de la muntanya.
Però lluny de mostrar el mateix interès conservacionista, l'Ajuntament de Barcelona ha elaborat un Pla d'Usos que contempla actuacions com la construcció d'un túnel, la instal·lació de cotxeres o l'augment de l'amplada de vials a la muntanya. Aquestes intervencions suposen una agressió flagrant al patrimoni natural de Montjuïc. L'Ajuntament no té, per tant, cap intenció de preservar els pocs espais oberts que encara resten a aquest àmbit genuí de la ciutat, tot i les disposicions que en aquest sentit preveu l'Agenda 21 Local.
El Centre d'Estudis de Montjuïc es constitueix el juliol del 2006 i el formen ciutadans que provenen d'àmbits professionals molt diversos. Mensualment organitza conferències i passejades per la muntanya i preveu, així mateix, publicar monografies sobre Montjuïc i els barris del seu entorn. El Centre ha participat també en trobades internacionals. Assumeix el paper de d'induir un debat autèntic en relació al futur de Montjuïc.

19/04/2007

El planejament ambiental i participatiu

Eva Morera

Una auditoria ambiental es desenvolupa mitjançant tres fases (anàlisi, diagnosi i definició d'actuacions) que es realitzen de forma paral·lela a un procés de participació ciutadana que inclou les següents etapes:

•  Fase preliminar: adaptar el pla de participació a la realitat municipal; sessions de presentació i informatives.
•  Fase d'anàlisi: enquestes a les llars; reunions de treball amb l'ajuntament; entrevistes a tècnics, regidors i altres responsables de l'administració municipal; enquestes a entitats, empreses, serveis municipals i persones individuals.
•  Fase de diagnosi: taller de participació aplicant el mètode DAFO per al disseny d'estratègies d'intervenció en l'entorn.
•  Elaboració del Pla d'Acció Local (PAL): reunions de consens amb l'ajuntament; taller de participació per debatre el document del PAL.

Taller 2
Presentació de casos d'estudi a càrrec d'entitats ciutadanes

Salvador Clarós
Associació de Veïns del Poblenou - Grup Patrimoni Industrial del Fórum Ribera Besós

Salvador Claròs membre de l'associació de veïns del Poblenou explica de forma breu el conflicte generat a Can Ricart. El Poblenou com àrea industrial, de les més importants al sud d'Europa, a partir dels anys 80 comença una deslocalització cap a la perifèria, entrant en crisi econòmica, demogràfica i social.
La reforma urbana que va suposar els JJOO del 92 va obrir noves perspectives pel barri. La que més ha tingut incidència ha estat la del 22arroba, sobre tot en la seva incidència en l'arquitectura, el teixit social, cultural i d'equipaments. El planejament actual combina diferents usos per tots aquella àrea, però per damunt sobre sortint el fet immobiliari.
Es en aquest punt on l'associació es centra en Can Ricart i ho fa proposant un Pla Director que afavoreixi el llegat industrial i cultural. Aquesta proposta no es acceptada provocant una reacció de la ciutadania en contra de l'actuació de l'Ajuntament. A més a més es publiquen un conjunt de documents (inventaris, estadístiques,...) per donar-ho a conèixer. No obstant l'ajuntament no veu clar salvaguardar aquest patrimoni.
Amb aquest escenari Can Ricart, una de les fàbriques més antigues i amb major extensió dins el barri del Poblenou. és converteix amb una icona de la defensa del patrimoni industrial. L'objectiu que es marquen es la conservació del 100 % del recinte i que sigui catalogada com a patrimoni nacional. Per aconseguir-ho creuen en un replantejament en profunditat del planejament amb una aportació sobre els usos que s'hi ha de donar a tot aquell àmbit.

Volker Zimmermann
Col·lectiu El Solar per al Barri

Aquest col·lectiu vinculat amb la desaparició de les antigues piscines Folch i Torres, exposa la manca participació ciutadana en el procés de canvi d'aquells sector del barri del Raval. Aquest procés es pot resumir en els següents punts:

1: Decisió de l'ajuntament de tancar les piscines i conseqüent acció ciutadana en contra, per mitjà de manifestacions, reunions, ...
2. l'Ajuntament davant de la reacció ciutadana, opta per una actitud silenciosa i crea una comissió de seguiment sobre el Solar. Estaven convocades associacions de veïns de tot el barri per discutir sobre el que farien en el barri.
3. El patronat de l'habitatge convoca un concurs d'arquitectura del solar sense que hi hagués difusió pública. El col·lectiu exigeix la convocatòria de nou de la comissió de seguiment. Es presenten diverses al·legacions sobre el projecte guanyador.
4. Actualment el solar està en obres per la construcció del projecte

El col·lectiu està en desacord en l'incorporació d'habitatge tutelat, que consideren excessiu, un equipament de gent gran, que segons ells hi aniran ha parar aquells grups de gent que es troben en situació de risc amenaçada per la pressió immobiliària

Col·lectiu El Forat de la Vergonya.

El forat de la vergonya situat al costat del mercat de Santa Caterina sorgeix a conseqüència dels nombrosos enderrocs per l'ampliació de l'avinguda de Francesc Cambó per la construcció d'una zona verda. Una posterior canvi en el projecte va canviar l´ús de zona verda a places d'aparcament.
Davant d'aquest canvi la ciutadania va reaccionar construint ells mateixos un parc. L'ajuntament en contra d'aquesta mobilització va tancar tota aquesta zona però van tirar enrera el projecte de l'aparcament massiu.
Arribats aquest punt la confrontació entre totes dues parts van anar en augment. El col·lectiu va actuar amb jornades de participació, festes pel barri,.... Posteriorment “arquitectes sense fronteres” va donar suport tècnic a l'associació.
L'objectiu que es planteja l'associació es que es realitzi un procés participatiu més profund amb l'administració, malgrat les dificultats existents. Voldrien recuperar el parc pel barri com a punt de trobada per als diferents grups socials que interactuen al barri.

26/04/2007

La participació a la ciutat de Barcelona

Núria Benach

L'any 1986 s'aprova el Reglament de Participació Ciutadana de Barcelona, el qual preveia com a mecanismes de participació l'establiment de diverses tipologies de consells: de participació, consultius de districte, sectorials de districte, etc.
El 2002 es reforma el reglament davant la constatació de la ineficàcia dels mecanismes adoptats. Es reconeixen, en primer lloc, els drets a la informació, a la participació, de petició i a la iniciativa ciutadana. Un punt important de la reforma és el relatiu al foment de l'associacionisme mitjançant el suport econòmic a les associacions, l'establiment d'un Fitxer General d'Entitats Ciutadanes i la declaració d'Entitats d'Interès Ciutadà. Es formen, així mateix, dos grans òrgans de participació: Consell de Ciutat i consells sectorials. També es defineixen processos de participació organitzats en tres fases (informació/comunicació, aportacions ciutadanes i devolució) i s'estableixen com a mecanismes participatius les audiències públiques, les consultes ciutadanes i les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC).
Però tot i aquesta important reforma el model urbanístic barceloní no ha estat mai ni és en l'actualitat un model de participació. Segons Núria Benach això és així perquè els mecanismes de participació institucionalitzats només serveixen per legitimar les decisions municipals ja preses, mentre que bona part de les xarxes socials, que a Barcelona són especialment nombroses, no tenen veritables canals institucionals per participar en el disseny de les polítiques locals.

Mercè Tatjer

Mercè Tatjer ha intervingut en nombrosos processos participatius a Barcelona. Recorda com durant la Transició Democràtica es va estructurar a la ciutat una participació espontània a partir del moviment veïnal. Aquesta etapa té en el PERI de la Barceloneta el seu procés més representatiu, atès que entre d'altres coses donà lloc a la formació de nombroses comissions de seguiment on diversos tècnics intervingueren de forma altruista moguts per una especial sensibilitat envers la participació de la ciutadania en el planejament urbà.
Però a partir dels començaments dels anys noranta es desencadenà una certa professionalització dels processos participatius que ha comportat, entre d'altres coses, dificultar als veïns la comprensió dels mateixos. A més, es detecta des de llavors una manca de sensibilitat per part dels tècnics municipals dedicats a la participació. En termes generals, aquesta és la situació actual.

El planejament participatiu a les ciutats

Marta Pelayo

Marta Pelayo centra la seva intervenció en el planejament participatiu a Ciutat de Mèxic, en la qual són sobretot els col·lectius, i no l'Administració Local, els que defineixen les estratègies de participació. L'autoajuda (concretada per exemple en l'autoconstrucció) representa una d'aquestes estratègies, encara que no està reconeguda institucionalment.
Una participació ciutadana estratègica emergí, tot i així, tant després del terratrèmol de 1985 com a partir del 1998 amb la transformació política i cultural del país. En tot cas, l'estructura institucional de participació de la ciutat presenta greus limitacions, com ara: les delegacions participatives no tenen plena autonomia, les pràctiques administratives són anacròniques, hi ha obstacles polítics i jurisdiccionals a la participació, els mecanismes participatius són molt limitats, etc.
Segons Marta Pelayo, per tal de superar aquests obstacles s'hauria de reduir l'escala de la participació i promoure des de la base una implicació de la comunitat. També s'haurien de crear programes de finançament i generar una cultura de la participació.

Liliana Fracasso

Liliana Fracasso comença la seva intervenció establint què significa planificar. Segons la ponent, la planificació implica tres coses: intencionalitat, previsió i prescripció, i la forma de practicar-la dependrà del model conceptual que s'hagi pres com a referència. Aquest model dependrà, a la seva vegada, tant del context històric com de l'escala d'actuació.
D'altra banda, la pràctica de la planificació es fonamenta en diferents instruments, que poden ser tant de naturalesa genèrica com de caràcter sectorial. Els instruments de la planificació també difereixen en funció del model urbanístic que es contempli.
Així, de l'intent d'apropar el model “rígid” (representat per l'instrument Pla d'Ordenació Urbana Municipal) i el model “elàstic” (representat per l'instrument Agenda 21 Local) neix l'ecoplanejament. Aquest imposa donar contingut a la participació ciutadana, tant formal com informal. Finalment, la clau per donar operativitat al planejament participatiu és acceptar, des de l'Administració, que participar significa en primer lloc cedir poder.

03/05/2007

La praxis de la participació ciutadana municipal

Isidoro Rando

Isidoro Rando, regidor de medi ambient i participació ciutadana de Sant Sadurní d'Anoia, presenta l'estat de la participació en aquest municipi del Penedès. L'Ajuntament va elaborar, en col·laboració amb la ciutadania, una proposta de reglament municipal de participació ciutadana on es preveien quatre mecanismes participatius: consell de la vil·la, consell veïnal, consell consultiu i consell de debat. Posteriorment, el reglament va ser aprovat en Ple Municipal per tots els grups politics locals i es va començar a desplegar. El balanç, de moment, és molt positiu, atès que els ciutadans que han intervingut en processos participatius ho han fet amb una visió àmplia, és a dir, atenent a l'interès general del municipi i no exclusivament al del seu barri.
Una de les experiències de participació més positives ha estat la del procés d'elaboració de l'Auditoria Ambiental de la vil·la. Però s'ha constatat que quan es tracta de discutir aspectes genèrics és difícil motivar a la ciutadania per a que participi. En aquests casos no és estrany que s'impliqui molt poca gent en els processos participatius que organitza l'Ajuntament, la qual cosa constitueix un dels arguments que esgrimeixen a Sant Sadurní d'Anoia els polítics que s'oposen a la participació. Isidoro Rando creu, no obstant, que encara que hi hagi poca gent que es mobilitzi continua valent la pena engegar processos participatius.

Ferran Salvador

Ferran Salvador ha intervingut en diversos processos participatius a Tiana, municipi del Maresme que ha experimentat un creixement urbà tardà però molt intens. Entre 1998 i 2004 va participar en el Fòrum Agenda 21 i després es va implicar en la Comissió Municipal de Medi Ambient, mecanisme participatiu de Tiana per a debatre temes mediambientals no directament relacionats amb l'Agenda 21 Local i que després es va convertir en l'òrgan de participació per al seguiment de l'Agenda 21 Local. Però aquesta Comissió ha resultat, en termes generals, un fracàs, ja que molt poca gent va assistir a les escasses reunions que es van realitzar. Segons Ferran Salvador la difusió de les activitats de la Comissió va ser molt deficient, atès que l'Ajuntament es limità a distribuir fulletons entre la ciutadania.
Una tercera experiència participativa a Tiana va consistir en la consulta als ciutadans de quines havien de ser les prioritats del Pla d'Actuacions Municipals 2004-2007. De nou, el grau d'implicació ciutadana fou extremadament baix, doncs el consistori rebé molt poques respostes. En l'elaboració de l'Agenda 21 Escolar del municipi també es va organitzar un procés participatiu, essent aquesta l'única experiència positiva tot i que en aquest cas la participació estava restringida a les famílies amb fills que estudiaven al municipi. Recentment, l'Ajuntament ha aprovat un Pla Director i Reglament Municipal de Participació Ciutadana que institucionalitza mecanismes participatius. Des de l'aprovació d'aquest document la participació ha deixat d'aplicar-se de forma puntual.
Segons Ferran Salvador, si a Tiana s'ha dut a terme un nombre relativament important de processos participatius és sobretot gràcies a l'impuls que dóna la Diputació de Barcelona, institució que des dels anys noranta promou l'adopció de fórmules de participació en l'àmbit local. Però es constata que a Tiana participa molt poca gent i sempre la mateixa. A més a més, pocs partits polítics s'han implicat de forma real en els processos participatius engegats al municipi. Aquesta situació es deu al fet que els òrgans de participació només tenen un caràcter consultiu, de manera que el Ple Municipal continua representant l'únic àmbit en el qual es poden prendre decisions vinculants.

Taller 3
Debat i posada en comú de les propostes sobre els casos d'estudi

Aquesta sessió de debat entre els representants de les associacions convidades, els estudiants i els membres de l'equip organitzador s'estructura en tres parts.
En primer lloc, cada estudiant exposa l'entitat que ha triat per a desenvolupar el preprojecte, els motius que l'han conduït a fer aquesta elecció i els aspectes concrets en els quals desitja incidir:

•  Carlos Sánchez ha triat l'AV del Tibidabo – SOS Tibidabo degut al seu interès per les temàtiques mediambientals. El seu objectiu és crear una pàgina web on es resumeixin els problemes vinculats al projecte d'ampliació del Parc d'Atraccions del Tibidabo. L'estudiant recorda, en aquest sentit, que durant la seva intervenció Franscisca Graells va lamentar el fet que l'entitat no hagi incidit suficientment en la difusió de les seves reivindicacions.
•  Sergio Llari escull el col·lectiu del Forat de la Vergonya. Concretament , degut al seu perfil d'antropòleg, desitja estudiar el sorgiment d'una nova cultura de barri arrel de les activitats que ha dut a terme el col·lectiu. També pretén incidir en els mecanismes d'autogestió que han desenvolupat els veïns.
•  Rafa Rodrigo, molt interessat pels temes urbans, estudiarà en el preprojecte la reivindicació del col·lectiu El Solar per al Barri. En particular, troba molt suggerent analitzar la disjuntiva que es presenta en aquest cas entre fer barri o fer ciutat.
•  Ana Victoria Aliende també vol treballar amb l'AV de Veïns del Tibidabo – SOS Tibidabo, tot i que des d'una perspectiva diferent a la d'en Carlos Sánchez. Ana Victoria inicia la seva intervenció reconeixent la gran estima que sent pel Tibidabo. No precisa l'aspecte concret que té previst treballar, però afirma que segons el seu punt de vista el parc d'atraccions hauria de desaparèixer de la muntanya.
•  Xavier Omella també argüeix el concepte d'espai emblemàtic a l'hora de fonamentar la seva elecció: el Centre d'Estudis de Montjuïc. L'estudiant reconeix que desconeixia completament la problemàtica i afirma que després d'escoltar els representants de l'entitat troba que aquesta mereix ser estudiada.
•  Marc Pérez ha triat l'AV del Poblenou – Grup de Patrimoni del Fòrum Ribera Besòs. Segons el seu parer, el planejament urbà hauria de preservar el caràcter idiosincràtic de cada sector de la ciutat, la qual cosa és clar que no s'ha respectat en el cas del projecte 22@bcn.
•  Juliana Barroso de Melo també ha escollit el Centre d'Estudis de Montjuïc degut a que actualment està realitzant una tesi doctoral sobre els instruments d'ordenació dels espais litorals.

En segon lloc, intervenen els representants de les entitats ciutadanes per donar el seu parer sobre les propostes plantejades pels estudiants:

•  Martha E. Ruiz, de l'AV de Veïns del Tibidabo – SOS Tibidabo, troba molt positiva la iniciativa de Carlos Sánchez de crear una web i li suggereix que utilitzi aquest mitjà com a instrument de difusió de les activitats que desenvolupa l'entitat, particularment de la campanya de recollida de signatures i d'apadrinament d'alzines que en l'actualitat està duent a terme. Pel que fa als comentaris d'Ana Victoria Aliende, a títol personal Martha E. Ruiz està d'acord amb ella en què el millor seria traslladar el parc d'atraccions a un altre emplaçament, però diu que aquest no és l'objectiu de l'entitat.
•  La representant del col·lectiu del Forat de la Vergonya troba molt encertada la idea de Sergio Llari d'examinar els mecanismes l'autogestió perquè aquest és l'aspecte que més preocupa a l'Ajuntament. També insisteix en el fet que arrel de les accions reivindicatives que s'han dut a terme s'ha creat una nova cultura de barri.
•  El representant del col·lectiu El Solar per al Barri, Volker Zimmermann, comenta que Rafa Rodrigo ha sabut trobar l'aspecte central que es planteja en la problemàtica de les piscines Folch i Torres: la disjuntiva “fer barri / fer ciutat”. Li suggereix que també incideixi en la manca de sensibilitat que l'Ajuntament de Barcelona té envers la participació ciutadana.
•  Ana Menéndez y Oriol Granados, del Centre d'Estudis de Montjuïc, proposen als dos estudiants que han triat la seva entitat que reflexionin al voltant de les conseqüències que comporta el fet que Montjuïc sigui concebut com a àrea d'equipaments, especialment pel que fa a la preservació de la riquesa biològica de la muntanya. També suggereixen altres temes com ara els problemes de mobilitat o la ineficàcia del procés participatiu.
•  Salvador Clarós, representant de l'AV del Poblenou – Grup de Patrimoni del Fòrum Ribera Besòs, inicia la seva intervenció exposant els elements comuns que presenten totes les entitats convidades al seminari: la idea de plataforma com a conglomerat, el debat “fer barri / fer ciutat” i el caràcter prioritari que adquireixen les qüestions mediambientals. A continuació, afirma que troba molt interessant que l'estudiant Marc Pérez concebi la problemàtica de Can Ricart en termes d'agressió als elements identitaris del Poblenou. També insisteix en la idea que a Barcelona els processos participatius institucionalitzats són molt deficitaris.

En tercer lloc, s'obre un torn obert de preguntes i comentaris on intervenen diverses persones. És llavors quan es planteja la idea de crisi del planejament i de la necessitat d'impulsar autèntics processos participatius en els quals l'Administració no parteixi de la base d'idees preconcebudes, atès que quan això succeeix la participació ciutadana es converteix en simple mecanisme de justificació de les decisions ja preses per l'ajuntament.

10/05/2007

Els referèndums municipals en el procés cap a la sostenibilitat urbana

Johanna Wirth Calvo

Johanna Wirth Calvo és membre del Partit Verd suís i regidora de Bülag, una ciutat dormitori del cantó de Zurich. Va entrar en la política degut a la seva preocupació per la situació dels discapacitats. L'objectiu del seu grup polític municipal és sensibilitzar a la població sobre les problemàtiques mediambientals. També pretén conscienciar a la ciutadania al voltant de les necessitats de la gent amb discapacitats i de la importància de la integració de la població estrangera. De fet, atès que aquesta darrera no té reconegut el dret de vot, el partit ecologista s'encarrega d'introduir les demandes de la població immigrant en la política local.
Suïssa és un país format per 23 cantons amb autonomia política. El govern, el parlament i els tribunals existeixen a tres nivells (estatal, cantonal i local). Els governs, siguin del nivell que siguin, estan formats per membres de partits polítics diferents. Els diputats dels parlaments no treballen a temps complert, de manera que combinen aquesta activitat amb d'altres ocupacions laborals. D'aquesta manera són més propers a la vida quotidiana.

El govern federal té competències exclusives en matèria de defensa i relacions exteriors. La hisenda (recaptació i gestió) és una competència federal, regional i local. L'educació és una competència cantonal. El dret a la ciutadania es recolza en el nivell local: un suís és abans de tot ciutadà d'un municipi.
A Suïssa l'administració local és clau. Té plena autonomia en la gestió dels impostos i una autonomia relativa en la política lingüística, educativa i d'estrangeria. La població participa en la política local mitjançant eleccions, referèndums i iniciatives populars. La possibilitat de presentar iniciatives populars és un dret propi de la democràcia directa de Suïssa. Només poden ser plantejades per ciutadans. No és freqüent que siguin acceptades, però tot i així constitueixen molt sovint “motors de canvi” ja que els governs poden rebutjar-la presentant una contraproposta. Els referèndums són obligatoris quan s'introdueixen canvis en la constitució federal i facultatius quan es canvien lleis ordinàries. Tenen caràcter de veto ja que es pregunta sobre l'acceptació o rebuig global d'una llei. D'aquesta manera, sota l'amenaça de la realització de referèndums, sovint el Parlament es veu obligat a buscar compromisos polítics abans d'introduir canvis legislatius. Per això, la democràcia suïssa és una democràcia de consens (i no d'oposició) en la qual s'imposa el principi de col·legialitat.
Els ciutadans també poden influir en les decisions polítiques locals mitjançant comissions d'assessorament. Els membres d'aquests òrgans no reben cap salari.

17/05/2007

Mobilitat i territori. Implicació i mobilitzacions ciutadanes per la mobilitat sostenible

Jordi Assensi

Jordi Assensi és membre del Col·lectiu Ecologista Bosc Verd, grup de l'Alt Penedès adherit a l'Associació d'Entitats Ecologistes de Catalunya (AEEC). El ponent centra la seva intervenció en una triple crítica al model territorial que s'està implantant al Penedès:

•  Crítica al creixement del parc residencial . El municipi de Barcelona ha crescut per damunt dels seus límits, cosa que des de fa temps s'ha traduït en un creixement desmesurat de l'espai construït al Maresme, Garraf, Vallès Oriental i Vallès Occidental. En la actualitat, seguint aquesta tendència, s'estan plantejant i duent a terme nombrosos projectes urbanístics al Penedès, on a més a més s'està optant per un model d'urbanitzacions disperses.
•  Crítica a la proliferació de polígons industrials. El Penedès disposa de molt bones comunicacions per carretera, la qual cosa ha implicat en els darrers temps un augment significatiu de la superfície destinada a usos industrials. El principal problema és que els nous polígons industrials es conceben de forma completament desconnectada de la xarxa ferroviària. Així, per exemple, actualment al Baix Penedès hi ha projectat un nou polígon industrial on està previst que es produeixi un tràfic diari de 15.000 camions.
•  Crítica al model de mobilitat. El Penedès acull o està previst que aculli nombroses infraestructures de mobilitat, essent la del tren d'alta velocitat i el quart cinturó les dues més significatives. La construcció d'obres faraòniques d'aquest tipus comporta greus impactes ambientals, com ara la desconnexió d'espais naturals, cosa que està tenint unes implicacions molt negatives per a la fauna del Penedès. El sector agrícola, especialment el vinícola, també es veu molt perjudicat.

Raül Valls

Raül Valls és un dels fundadors de la mobilització Salvem les Valls contrària a la construcció de l'eix Vic-Olot per Bracons. L'entitat s'oposa tant a la infraestructura com a tot allò que de la mateixa es derivarà: urbanitzacions de segones residències, polígons industrials, etc. També denuncia l'absurditat de l'argument esgrimit pels poders públics a l'hora de justificar el projecte. En efecte, atès que les necessitats de comunicació entre Vic i Olot són insignificants, s'argumenta que la construcció de la carretera obrirà noves possibilitats econòmiques per a la Garrotxa. Però segons Raül Valls aquesta justificació és pròpia de la mentalitat “desarrollista” dels anys seixanta perquè no es tenen en compte les externalitats negatives que comportarà la infraestructura: fragmentació de la serra Transversal, elevat impacte paisatgístic, reducció de la superfície agrícola, etc. A més, el ponent creu que per a la Garrotxa la carretera pot fins i tot comportar un impacte econòmic negatiu degut a que l'estructura productiva de la comarca pot acabar adquirint excessiva dependència respecte a la d'Osona, molt més potent.

Els Tallers de la Ciència com estratègia de participació universitària

Sílvia Mateu i M. Àngels Alió

Els Tallers de la Ciència ( Science Shops ) són organitzacions molt sovint vinculades a les universitats que ofereixen a la població accés al coneixement científic. El servei és de caràcter gratuït o a un preu molt baix, i normalment és demandat per entitats ciutadanes que persegueixen objectius de caire social o mediambiental.
Els Tallers de la Ciència fan, en conseqüència, de mediadors entre la societat civil i les institucions depositàries del saber científic. No existeix un model únic, però en general aquestes organitzacions només accepten clients que no tenen finalitats lucratives ni recursos suficients per assolir llurs objectius mitjançant altres vies.
A més de promoure l'accés al coneixement científic, els Tallers de la Ciència també busquen potenciar la dimensió social d'aquest i renovar les dinàmiques de la recerca universitària incorporant la implicació de la ciutadania. Els Tallers de la Ciència són autònoms i independents, però estan integrats en la Xarxa Europea de Science Shops, organització que publica una revista i organitza congressos bianuals.

24/05/2007

Taller 4
Exposició i debat dels preprojectes

La sessió, que és la darrera del seminari, consisteix en l'exposició i debat de les propostes dels estudiants en relació als casos d'estudi que han escollit.

Juliana Barroso de Melo – Centre d'Estudis de Montjuïc

Comença destacant que tot i l'elevat grau d'urbanització que presenta la muntanya de Montjuïc, encara resten àrees naturals que poden ser protegides. A continuació, detalla el marc normatiu vigent en relació a la preservació d'espais com el de Montjuïc:

•  Àmbit europeu: Directiva 85/337/CEE i Directiva 97/11/CEE.
•  Àmbit estatal: Constitució Espanyola (art. 45), Llei 22/1988 (Llei de Costes) i Llei 9/2006.
•  Àmbit autonòmic: Estatut d'Autonomia de Catalunya (art. 27) i Llei 3/1998.
•  Àmbit local: Llei 22/1998 (Carta Municipal de Barcelona) (art. 102 i 103).

Com a conclusió, Juliana Barroso determina que per a que els instruments jurídics siguin eficaços cal que constitueixin una part consensuada de l'ordre social.

Xavier Omella – Centre d'Estudis de Montjuïc

En primer lloc, fa un resum de tota la problemàtica vinculada al Pla d'Usos de Montjuïc. A continuació, proposa com a vies de solució d'aquesta problemàtica:

•  Recórrer a instàncies europees, estatals i autonòmiques.
•  Fer manifestacions i utilitzar els mitjans de comunicació per tal de conscienciar a la ciutadania sobre el valor ecològic de Montjuïc.
•  Recórrer a un Taller de la Ciència.

Carlos Sánchez López – AV del Tibidabo / Plataforma SOS Tibidabo

Incideix en el tema de l'ús d'Internet per part de les associacions i col·lectius ciutadans. Com a pre-projecte, Carlos Sánchez ha dissenyat una plana web per a la Plataforma SOS Tibidabo < http://sos-tibidabo.galeon.com/ >. La web reuneix les següents característiques:

•  És bilingüe per tal d'afavorir-ne la difusió.
•  Té un apartat específic per a contactar amb l'entitat per fomentar el diàleg amb persones que no en formen part.
•  Inclou un apartat divulgatiu sobre la muntanya del Tibidabo i un altre sobre la mateixa Plataforma. Així mateix, l'estudiant té previst crear un blog on es doni a conèixer el dia a dia de l'associació.

Com a conclusió, Carlos Sánchez subratlla el fet que Internet permet potenciar l'acció de les associacions ciutadanes.

Ana Victoria Aliende de Alfonso – AV del Tibidabo / Plataforma SOS Tibidabo

El seu objectiu és proporcionar instruments teòrics que recolzin l'actuació de l'entitat. Com a pre-projecte ha decidit analitzar la Carta de la Terra , una mena de constitució del planeta que promou principis com els del respecte a la vida, de manera que és aplicable al cas concret del Tibidabo. Al projecte definitiu l'estudiant pretén relacionar el cas amb els postulats de l'ecofilosofia.

Marc Pérez Bosch – Associació de Veïns del Poblenou / Grup de Patrimoni Industrial del Fórum Ribera Besòs

Destaca la tradició industrial del Poblenou, així com el fet que la problemàtica patrimonial que afecta a aquest barri no només es circumscriu a Can Ricart. Proposa modificar l'ús dels edificis conservant-ne la forma; concretament, planteja convertir les antigues fàbriques en llocs de trobada per a la gent del barri (restaurants, casinos, espai d'exposicions, etc.). Segons Marc Pérez, és important que els ciutadans s'apropiïn del patrimoni històric de la ciutat. A continuació, en el debat, es planteja la possibilitat de preservar l'ús productiu de les velles instal·lacions fabrils.

Sergio Llari Sánchez – El Forat de la Vergonya

Posa l'èmfasi en el fet que el “forat” és un espai autogestionat pels veïns de manera participativa, la qual cosa permet minimitzar molts dels problemes del solar: delinqüència, manca d'higiene, etc. Segons Durkheim la societat manté un ordre natural, de manera que les situacions anòmeles no condueixen al desordre sinó a l'ordre i la cohesió. Sergio Llari entén la mobilització en aquests termes, ja que la ineficàcia de l'Ajuntament havia portat a una situació de desordre.

Rafa Rodrigo Hernández – El Solar per al Barri

Comença assenyalant que es tracta d'un cas clàssic d'enfrontament entre els propòsits de l'Ajuntament (pisos tutelats, habitatge de promoció privada) i la voluntat dels veïns (equipaments, habitatge social), de manera tal que creu que la solució passa per articular una proposta que sigui atractiva per ambdós agents i que impliqui una revalorització de l'espai en qüestió. Així, Rafa Rodrigo planteja la possibilitat de construir una ecoestació, que és un equipament destinat a la promoció i difusió dels valors mediambientals.