Logo Universitat de Barcelona CRES. Centre de Recursos per l'Ecologia Social imatge de maquetació
Inici UB imatge de maquetació
Inici apartat
Inici CRES
imatge de maquetació   imatge de maquetació
 

Enrere Taula de vectors Enrere

Aigua

Hipòtesis - Informe - Diagnosi - Propostes


Propostes

Les actuacions i mesures correctores han d'anar bàsicament encaminades a solventar dos problemes:

- Minimitzar la utilització i consum d'aigua en el teixit sòcioindustrial dels diferents municipis. Cal mantenir uns cabals acceptables en el medi natural capaços de sostenir la dinàmica social de les ciutats i alhora mantenir un ecosistema equilibrat i un medi natural en bones condicions.

- Reduir l'impacte ambiental que sobre el medi hídric s'escau en el rebuig dels diferents residus i subproductes originats en l'activitat urbana de les diferents ciutats.

Per assolir aquests objectius es proposen les següents actuacions o iniciatives.

Depuració de les aigües.

- La creació de basses de llacunatge d' autodepuració natural és una bona alternativa per a resoldre aquest problema (G.L. HARRIS - T. PARISH). La construcció de depuradores és interessant per a aquelles zones amb una població important, però no és aconsellable, per la gran quantitat de residus sòlids que genera i l'energia que consumeix. En petites granges i nuclis rurals, amb un abocament orgànic caracteritzat i controlat, es poden concentrar les aigües residuals en un embassament previ al riu i desenvolupar una important cobertura vegetal, amb l' autodepuració i assimilació de l'excés de nutrients. Aquestes basses poden ser netejades amb una certa periodicitat i utilitzar els residus com adob orgànic en els camps, tancant, així, el cicle de la matèria.

- És important el manteniment d'un cabal i un flux d'aigua mínims capaços de processar la matèria orgànica que transporta el riu. Aquesta matèria orgànica i les diferents concentracions de nutrients pot ser reduïda pels procediments abans esmentats, la qual cosa ens ajudaria en el bon funcionament de la dinàmica del riu. Allà on ho permetessin les condicions del teixit urbà es podria preveure la dotació d'un sistema a part d'escorrentia per a les aigües de la pluja, que possibilitarien la circulació de cabals d'aigua més abundants a la llera i ajudarien a la depuració final dels efluents de les depuradores.

- En el tema de la depuració de l'aigua residual industrial és fonamental l'elecció del tractament idoni per a cada tipus de procés industrial. La selecció del sistema de depuració adient a les necessitats de la indústria passa per l'avaluació de diversos criteris:

- Caracterització de les aigües.

- Realització de diversos assaigs al laboratori o en una planta pilot.

- Estudi i recerca de la tecnologia disponible en aquell sector.

- Cal també considerar la complexitat de la tecnologia emprada amb la disponibilitat d'un servei tècnic adient.

Restauració dels sistemes aquàtics.

- En els darrers anys ha aparegut una nova eina amb unes elevades possibilitats per a constituir corredors biològics al llarg dels rius, es tracta del Reglament (CEE) Núm. 2078/92 del 30 de juny de 1992 sobre mètodes de producció agrària compatibles amb les exigències de la protecció del medi ambient i la conservació dels espais naturals. Amb aquest Reglament es crea un règim d'ajudes pel FEOGA amb un seguit d'objectius, a partir dels quals, les administracions competents tenen en les seves mans la possibilitat de crear corredors biològics i la restauració dels boscos de ribera.

- Aquesta reforma de la Política Agrària Comunitària ens ofereix la possibilitat de, junt amb una apropiada ordenació urbanística i l'aplicació de la nova Llei d'Aigües, restaurar les lleres dels nostres rius.

- Caldria una actuació en la restauració les zones naturals degradades mantenint així una qualitat ambiental acceptable

- La creació de corredors biològics i el seu manteniment necessita,en primer lloc, una planificació i coordinació entre totes les administracions implicades.

Estalvi en el consum de l'aigua.

La millora de la qualitat ambiental ha d'anar acompanyada amb una política d'estalvi d'aigua, amortiguant així l'impacte negatiu del desenvolupament sòcioeconòmic sobre el medi natural.

- Cal implantar un programa d'estalvi d'aigua a tots nivells, pagesos, industrials, serveis municipals, ciutadans, etc., que permeti disminuir el consum i alhora el volum d'aigua a tractar.

- Estudiar la possibilitat de reutilització de les aigües depurades per part dels serveis municipals, com seria el cas de la neteja, la jardineria, etc., un cop implantat un tractament biològic en la depuració de les aigües residuals urbanes i, així, reduir la relació entre el cabal abocat per la depuradora i el cabal natural del riu i alhora estalviar el consum d'aigua neta.

- Iniciar i mantenir una campanya de conscienciació de la població per a l'estalvi d'aigua, tant a nivell manual com en la utilització racional d'electrodomèstics.

- Engegar una campanya de sensibilització entre els petits pagesos de la conca del riu perquè minimitzin l'ús de l'aigua i, alhora, portar un control del seu consum.

- El primer pas per a una bona gestió de l'aigua és reduir els consums i racionalitzar-ne l'ús a la indústria. Aquesta reducció es pot aconseguir per varis camins:

- La classificació de les aigües segons la seva qualitat i el seu ús posterior. Existeixen utilitzacions de l'aigua on no cal que aquesta sigui completament neta.

- Emmaguetzematge dels efluents per a la seva reutilització.

- Canvis del procés de producció per reduir els efluents generats.

- Reciclatge de l'aigua depurada.

- Reducció del consum i una racionalització d'aquest (neteges, sanitaris, etc.).

- L'estudi i propostes en la reducció i minimització en l'ús de l'aigua per les indústries en els seus diferents sectors i la recirculació de l'aigua per la seva reutilització seria una bona solució i, alhora, la incentivació als petits empresaris del sector en la recerca de procediments industrials que estalviïn el consum d'aigua. L' ajuda de l'administració és una bona via d'accés a aquesta finalitat.

© MUNNÉ. 2000

Enrere Taula de vectors Enrere

Amunt

 
imatge de maquetació    
imatge de maquetació
imatge de maquetació © Universitat de Barcelona Edició: Grup CRES
Última actualització o validació: 17.09.2007
imatge de maquetació