Els destacats

Les sigles que es llegeixen com a mots, com ara ICREA, s’apostrofen d’acord amb la norma general. Davant de sigles femenines començades per i o u àtones, l’article la no s’apostrofa.

El secret, doncs, per saber si s’apostrofen o no aquestes sigles és descobrir quin desenvolupament amaguen i si la paraula inicial és masculina o femenina.
En general, quan els nombres van davant d’un nom, s’escriuen amb lletres (vint hores). Hi ha casos, però, que cal consignar en xifres (1.130 alumnes, 154 persones).

En tot cas, ha de prevaldre la coherència i evitar el tractament diferent en un mateix fragment (*Tenen una durada de 20 hores en un format de dues hores setmanals).

La consulta

  • (04/12/2023)

    Totes les formes proposades són lingüísticament correctes i totes tres podrien fer referència a l’operació d’allisar el paper. Ara bé, la forma allisatge és la que té una terminació més pròpia de la denominació d’operacions tècniques, com ara: adobatge, amalgamatge, asfaltatge, reciclatge, etc. Les formes acabades en –ment, tot i que també poden fer referència a operacions tècniques, solen tenir un sentit més general d’acció o efecte de l’acció expressada per la base verbal. Els substantius procedents de formes de participi, com els acabats en –at, en canvi, solen designar un producte o resultat obtingut per l’acció expressada per la base verbal (per exemple, acabat, bufat, derivat, etc.). L’apartat 10.2.1.3. La nominalització a partir d’una base verbal de la Gramàtica catalana tracta d’aquests derivats.

    Per tant, la denominació preferent per a l’operació d’allisar és allisatge. Aquesta denominació es documenta en altres àmbits (com el d’estadística per a l’allisatge exponencial o en el tractament de les pells), però també en alguns textos relacionats amb el paper.

    La denominació allisament també es documenta per a molts àmbits, inclòs el del paper, per referir-se a l’operació d’allisar.

    La forma nominal allisat, tal com recullen els diccionaris, fa referència a un tipus de paper. Per evitar confusions, és preferible no usar-la per a l’operació. També cal tenir present que els diccionaris de referència no recullen gaires casos de participis lexicalitzats per fer referència a operacions tècniques. En l’apartat 3.7 «Ús del masculí», dins el Capítol V Habilitació gramatical de la tesi Els substantius d’acció i efecte en català, de Xavier Rull (URV), explica el debat sobre la genuïnitat de les formes masculines de participi com a substantius d’acció. Aquest debat no està tancat, i la GIEC no en diu pràcticament res.

Les guies ràpides

Les guies ràpides

Guia breu, elaborada conjuntament pels serveis lingüístics de diverses universitats a partir dels errors més habituals, per redactar continguts acadèmics d’acord amb els estàndards de qualitat interuniversitària adreçada, especialment, a les persones que redacten pàgines web institucionals.
En la redacció d’un document, cal tenir en compte aspectes formals relacionats amb el disseny de la pàgina i, si és el cas, amb el format i numeració dels apartats, les enumeracions, les citacions textuals, les taules i il·lustracions, i les notes. Tots aquests aspectes formals tenen com a objectiu últim la llegibilitat i claredat del text.
La cursiva, la negreta i la versaleta són variacions en la composició de la lletra que permeten caracteritzar o remarcar una part del text amb finalitats diverses. En general, els usos d’aquests recursos són convencionals i per això és fonamental determinar-ne i unificar-ne els usos per aplicar-los de manera sistemàtica en un text.

La terminologia

  • (06/10/2023)
    S’acaba de publicar una nova edició de la Nomenclatura de gestió universitària, una obra elaborada pels serveis lingüístics de la Xarxa Vives d’Universitats i publicada pel TERMCAT. Aquesta darrera edició incorpora dues noves àrees temàtiques: política lingüística, i legislació i normativa universitàries. Els Serveis Lingüístics de la UB han coordinat l’elaboració de l’àrea de política […]
  • (22/09/2023)
    Primer llançament de la sèrie de pòdcasts Paraules habitables, elaborats conjuntament per La Xarxa+ i el TERMCAT amb la intenció de difondre de manera divulgativa aspectes d’interès general sobre la terminologia catalana de diversos àmbits especialitzats que tenen un ressò i una presència social molt rellevant.

La nomenclatura

  • (28/07/2023)
    La denominació investigador principal està recollida en diferents obres de referència. En les fitxes consultables des del Cercaterm, trobem tres fonts diferents que recullen aquest terme, entre les quals hi ha la Nomenclatura de gestió universitària, que recull els termes acordats pels serveis lingüístics de les universitats de la Xarxa Vives: investigador principal | investigadora principal (fitxa del Diccionari enciclopèdic […]

Les piulades

L’apunt

  • (03/04/2024)
    KudoZ, una eina de suport mutu per a traductors
    KudoZ™ translation help, KudoZ ™ Term Network o, simplement, Kudoz és una xarxa de professionals de la llengua que interactuen mitjançant un fòrum gratuït per resoldre col·laborativament dubtes en la traducció de termes i altres expressions lingüístiques breus. Aquest fòrum és un servei de​ ​ProZ.com, una plataforma creada el 1999 que permet contractar serveis de traducció o publicar ofertes de feina, a més d’oferir altres serveis de suport als traductors (formació, assessorament legal, publicació de diccionaris, premis, etc.). […]

Les recomanacions

Portal de consulta multilingüe dels termes usats en les diverses branques de coneixement que s’estudien a la Universitat de Barcelona
UBTERM
Portal de consulta multilingüe dels noms propis de la Universitat de Barcelona: centres docents, unitats orgàniques, categories de professorat, etc.
Omnia nomina
Recursos i consells per millorar la producció oral i escrita en llengua anglesa en general i, específicament, en un registre acadèmic
Write & Present
Pujar al principi de la pàgina