Per part de la Conselleria intervé Andreu Mas Colell, Conseller, Antoni Giró, director general d'Universitats, i Josep Grifoll, secretari general. Per part de CSI*CSIF són presents Tomàs López Cardiel, president del Sector Autonòmic d'Universitats, Felipe Fernández, president del Sector Provincial de Barcelona, Josep Sancho Valls, president de la secció sindical de CSIF a la Universitat de Barcelona, José María Fullola Pericot i Josep Vilella Masana, membres de la JPDI de la UB, Isabel García Plana, membre de la JPDI de la UPC, i Antonio de la Casa Gómez, de l'Escola Industrial del carrer d'Urgell. Després de les presentacions, el Conseller ens informa del següent:

Conveni de col·laboració entre l'Administració general de l'Estat, la Generalitat de Catalunya i les universitats de Barcelona, Autònoma de Barcelona, Politècnica de Catalunya, Pompeu Fabra, Girona, Lleida, Rovira i Virgili. El conseller ens lliura una còpia del conveni de col·laboració entre la Generalitat i les universitats públiques catalanes per a la consecució de l'equilibri pressupostari i la contenció de l'endeutament de les universitats. L'Estat aportarà un finançament total i per a totes les autonomies de 21.000 milions de pessetes, distribuïts en tres anualitats, anys 2000, 2001 i 2002, i es percebrà la seva liquidació l'any 2003, segons el següent calendari pressupostari:

Taula 1

Les comunitats autònomes aportaran un finançament l'any 2000 igual al 25% de la quantitat aportada per l'Estat, l'any 2001 igual al 35% de la quantitat aportada per l'Estat, i l'exercici del 2002 igual al 50% de la quantitat aportada per l'Estat els anys 2002 i 2003. Dels recursos aportats per l'Estat, a Catalunya li correspondrà un 13,2%, segons criteris d'assignació fonamentats en el nombre equivalent d'alumnes dels centres propis. De tot això resulta el següent calendari pressupostari per a Catalunya:

Taula 2

Se suposa que aquest conveni deriva dels acords MEC-Sindicats de 19 de gener de 2000 (tot i que no s'esmenti en lloc), però el conseller remarca que la Generalitat no signà els acords MEC-Sindicats i que, per tant, no té cap compromís respecte al contingut dels dits acords.

Tanmateix, en el conveni que comentem es manifesta que la comunitat autònoma de Catalunya i les universitats signants "han decidit abordar un programa d'estabilitat i promoció del professorat universitari" (punt 5 del preàmbul).

2. Actuacions i programes concrets. El complement dels TEUs (que es preveu en els acords MEC-Sindicats): n'ha estat pagat un 50% l'any 2000, i el 2001 es pagarà el 100%. Una part del Pla d'estabilització ja es fa amb les convocatòries ordinàries de TU i CU. Però, a més, la Generalitat promou altres plans complementaris, com són: a) promoció a CU dels titulars que tinguin 3 o més trams d'investigació. D'aplicació imminent. Se suposa que els trams docents no compten perquè no tenen poder de discriminació, car el donen de manera automàtica a tots els professors (excepte a l'UPC); b) programa d'incentius perquè les universitats incorporin candidats d'altres universitats i no sols els candidats propis. Serà un programa a llarg termini, lligat a les baixes per jubilació, amb el qual la Generalitat afavorirà cada universitat amb una dotació de places extra, en funció del nombre de candidats externs incorporats mitjançant les convocatòries ordinàries. c) programa competitiu, amb una dotació fixa global, no lligat a jubilacions i destinat exclusivament a candidats externs (a l'estranger, sobretot). Les universitats proposaran candidats i la Generalitat atorgarà places de plantilla en funció de l'excel·lència dels dits candidats. La universitat amb millors propostes se suposa que rebrà major dotació de places. d) programa de professors contractats, poc perfilat encara. Es tracta d'una figura de professor associat amb contracte indefinit que requeriria el títol de doctor i habilitació prèvia. d) una altra actuació en procés d'estudi consisteix en la creació d'un complement especial de tipus autonòmic per als professors ordinaris, per al qual es tindran en compte tant els mèrits docents com els d'investigació. En aquest moment, l'única autonomia on els professors reben aquest complement és la de Navarra, car ho permet el seu règim foral particular. Altres comunitats consideren que aquests complements s'han de percebre a títol personal, via Consell Social, i, tot i que han estat signats acords, aquests han trobat inconvenients que són pendents de resolució.

Valoració: El programa de la Generalitat té aspectes positius, com la promoció dels TUs amb tres trams d'investigació a CUs (CSIF va indicar la conveniència d'exigir com a mínim un tram de docència, car podria arribar el cas que algun candidat extern arribés a CU sense haver fet ni una sola classe). Un altre aspecte que considerem positiu és el programa d'incorporació de personal que faci alguns anys que és l'estranger. Però hi ha aspectes que considerem negatius, com el petit nombre de places que sortiran a concurs per estabilitzar en plantilla els professors contractats de cada universitat, car aquestes places es lliguen a les jubilacions i suposen, de fet, una congelació de plantilla (les úniques places noves correspondran al programa competitiu). Per això, com que les jubilacions seran poques els propers 3-4 anys, i en canvi n'hi haurà força d'aquí a 5-10 anys, proposem la creació de noves places els propers 3-4 anys, segons les necessitats de les universitats, que serien amortitzades amb jubilacions futures. El pressupost necessari per al període comprès entre la dotació de la plaça i la seva amortització per jubilació podria sortir d'aquest Conveni (en part, com a mínim). Aquest sistema ajudaria a regularitzar les convocatòries, ja que reduiria el risc de les jubilacions massives i estalviaria tensions innecessàries, perquè donaria oportunitats d'estabilització en un temps raonable.

Entrevista amb el conseller d'Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya,
Dr. Andreu Mas Colell, el 22.1.01. D'esquerra a dreta donant la volta, els professors doctors
Vilella, Fernàndez, Giró (director general), Grifoll (secretari general), Mas Colell, Sancho,
López Cardiel, de la Casa i Fullola, i la professora doctora Isabel García Planas

El jurat de cinc membres que va resoldre el passat 7 de novembre de 2000 a favor del dret dels funcionaris inclosos en l'àmbit de l'acord de 15 de setembre de 1994 a percebre l'increment en la seva retribució segons la previsió pressupostària del creixement de l'IPC en l'any 1997, més les quantitats deixades de percebre durant els anys successius com a conseqüència de la inaplicació de l'assenyalat increment, es va fonamentar en els raonaments següents:

En la Llei de pressupostos han d'introduir-se els compromisos de despeses i ingressos aprovats per lleis que obliguen i vinculen (cas que ens ocupa). Com que no es va fer, ja que el Govern en va fer cas omís, es van vulnerar lleis aprovades per les mateixes Corts Generals. Absurd.

Per tant, havien d'haver inclòs aquestes partides en l'aprovació dels pressupostos generals d'aquell any.

D'altra banda, si a la Llei de pressupostos es van atrevir a anul·lar els acords i pactes acordats i emprats per les lleis "de veritat", aquests acords i pactes deixarien de ser vinculants, la qual cosa seria contradictòria amb el que predica la Constitució sobre la vinculació que s'adquireix amb els convenis, és a dir, amb el dret a la negociació col·lectiva,. En conseqüència, desapareixeria el dit dret (el de la negociació col·lectiva), contràriament al que admet la Constitució. Un altre absurd.

Així doncs, el dret a l'increment automàtic ha de ser reconegut a favor de tots els empleats públics inclosos en l'àmbit d'aplicació de l'acord i els pactes (negociació col·lectiva) de setembre de 1994 en els termes del mateix Acord: personal al servei de l'Administració civil de l'Estat, dels seus organismes autònoms, de l'Administració de la Seguretat Social i ens públics representats en la Mesa General de Negociació, si bé respecte del personal al servei de l'Administració de Justícia, Correus, institucions sanitàries, públiques, personal docent, PAS-F i PAS-L de les universitats s'aplicarà l'increment acordat, que haurà de comprendre els increments de l'IPC corresponents a l'any 1997 més les quantitats deixades de percebre en els anys successius per la inaplicació de l'increment, sempre que les peculiaritats del seu concret estatut ho permeti, ja que en la sentència s'ordena a l'administració demandada que procedeixi a dur a terme en el més curt termini possible negociacions sobre l'increment retributiu previst en l'acord assenyalat , amb efectes a l'any 1996, moment en què la dita negociació es devia produir, així com el dret adquirit a percebre els increments subscrits.