COMMEMORACIÓ DEL NOMENAMENT DE PAU CASALS COM A DOCTOR HONORIS CAUSA DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA

El 18 de gener de 1939 la Universitat de Barcelona aprova la concessió del títol de doctor honoris causa a Pau Casals. Faltava una setmana per a l’ocupació franquista de la ciutat. 

Imatge Pau Casals

El 28 de desembre de 1876 neix Pau Casals. De pare Carles Casals i Riba, organicista i músic a la seva ciutat natal del Vendrell, i de mare Pilar Defilló i Amiguet. La passió per la música l’atrapa des del primer moment.  

El primer contacte amb Barcelona el té el 1888, quan la seva mare decideix mudar-se a l’anomenada “París del Sud”,  per tal que el fill pogués estudiar a l’Escola Municipal de Música. Punt de partida per a una gran carrera que el durà a ser un dels més reconeguts violoncel·listes del món, a més de director d’orquestra i compositor. 

Més enllà de la seva carrera professional, que el duu a tocar en molts països, com ara els Països Baixos, Portugal o Estats Units, entre d’altres, ens interessa especialment la relació que manté amb Barcelona i el Vendrell, la seva ciutat natal, amb la qual va estar sempre molt lligat i on el juliol de 1927 rep un homenatge multitudinari per part dels membres de la seva orquestra, que el nomena fill predilecte. Quan es proclama la Segona República a Catalunya, el 14 d’abril de 1931, Pau Casals s’hi implica fins al punt d’arribar a formar part de la Junta de Música de Catalunya. Com a conseqüència del seu profund compromís amb el poble de Catalunya, l’any 1934 Pau Casals és homenatjat per la ciutat de Barcelona en tres actes rellevants: d’una banda, s’inaugura l’avinguda Pau Casals; i de l’altra, és nomenat fill adoptiu i li és concedida la Medalla de la Ciutat, fet que es repetirà a Madrid un any més tard. 

En tot aquest escenari, la Guerra Civil espanyola marca un punt d’inflexió en la trajectòria professional de Pau Casals, tal com ell narra en diversos testimonis. Entre ells, l’episodi del 18 de juliol de 1936 a Barcelona. Casals es trobava en ple assaig de la Novena Simfonia de Beethoven al Palau de la Música Catalana per preparar l’acte inaugural de l’Olimpíada Popular quan s’anuncia l’alçament militar.  

«Quin moment tan emocionant! I quin contrast! Nosaltres cantàvem l’himne immortal a la fraternitat, mentre pels carrers de Barcelona i de moltes altres ciutats es preparava una lluita fratricida, que tanta sang hauria de fer vessar»*, narra Casals amb emoció.

Després d’aquest esdeveniment esfereïdor, Casals fa dos donatius importants, un per a les víctimes del setge de Madrid, i l’altre per a les de Catalunya. En aquest moment, ja és una figura important a nivell internacional, com ho fa palès el fet que el 1937 sigui nomenat president honorari del Comitè de Música dels Estats Units pel seu compromís amb la democràcia.  

Pau Casals continua la seva carrera artística sense fre. A inicis de 1939, torna a Barcelona i el 18 de gener, una setmana abans que les tropes franquistes entressin a la ciutat, el Claustre de la Universitat de Barcelona aprova la concessió del doctorat honoris causa a Pau Casals a proposta del Patronat de la Universitat i a petició d’un nombrós grup de professors de diverses facultats. Sembla que no s'arriba a celebrar l’acte cerimonial d’investidura, però sí que li lliura un document o diploma, amb segell oficial incorporat, conforme és nomenat doctor honoris causa de la Universitat. El document és signat per Pere Bosch Gimpera, rector en aquell moment. 

A partir d’aquest moment i amb motiu de l’inici de la Segona Guerra Mundial, Casals organitza nombrosos concerts de beneficència des de l’exili per tal de contribuir a l’ajuda de les víctimes de la guerra, i amb els quals mostra el seu suport a la República. D’aquest compromís en neixen una sèrie d’homenatges que el porten avui dia a gaudir d’una especial consideració. Així, el 7 de novembre de 1946 és nomenat Gran Oficial de la Legió d’Honor Francesa; el 30 de desembre de 1951 és nomenat pel Govern espanyol republicà a l’exili Maestrante de la Orden de Liberación de Espanya; el 10 d’octubre de 1956 és homenatjat a la Sorbona de París amb motiu del seu 80è aniversari.  

Compromès amb la pau mundial, es vincula molt estretament amb l’Organització de les Nacions Unides, on és convidat en tres ocasions (1958, 1963 i 1971). Aquesta actitud el fa mereixedor, entre d’altres, de la Medalla de la Llibertat de J. F. Kennedy, la Medalla de la Pau de les Nacions Unides i de la seva nominació al Premi Nobel de la Pau.  

Després de l’estrena de l’Himne de les Nacions Unides el 1971 i l’entrega de la medalla de la Pau, crea la Fundació Pau Casals, amb seu al Vendrell, juntament amb la seva esposa Marta. Es tracta d’un esdeveniment a ressaltar per la importància que té en la preservació del seu llegat, i perquè garanteix la voluntat de Pau Casals d’estar sempre vinculat a la seva estimada Catalunya. 

Enguany, en el marc del 50è aniversari de la mort de Pau Casals, el 22 d’octubre de 1973, la Universitat de Barcelona i la Fundació Pau Casals volen recordar amb admiració i honor un personatge transcendental per a la ciutat i per a la mateixa Universitat, que en les circumstàncies polítiques i bèl·liques més difícilment imaginables, va voler concedir-li el més alt honor universitari.  

D’aquest vincle entre Pau Casals i la Universitat de Barcelona i la ciutat comtal neix un acte de commemoració que tindrà lloc el pròxim 17 d’octubre de 2023 a les dotze del migdia al Paranimf de l’Edifici Històric de la UB.  

* KHAN, A.E.: Reflexions de Pau Casals. (2011), Barcelona, Antoni Bosch, p. 222-223.

 

PROGRAMA DE L’ACTE: 

             

  • Benvinguda del rector de la Universitat de Barcelona 

  • Intervenció de la secretària general de la Universitat 

  • Vídeo amb motiu del 50è aniversari de la mort de Pau Casals 

  • Intervenció sobre la dimensió musical de Pau Casals a càrrec de Jordi Pardo, director de la Fundació Pau Casals, que llegirà unes paraules escrites per a l'ocasió per Antoni Ros Marbà 

  • Intervencions musicals a càrrec del viol·loncelista Biel Garriga i la pianista Yoko Suzuki: 

                   Après un Rêve, de Gabriel Fauré

                  «Intermezzo» de Goyescas, d’Enric Granados

  • Intervenció sobre la dimensió humanística de Pau Casals, a càrrec de Jaume Carbonell 

  • Vídeo – projecció d’enregistrament musical històric de Pau Casals 

  • Lliurament del diploma al Sr. Narcís Serra, vicepresident de la Fundació Pau Casals, en nom de la Sra. Marta Casals, vídua de Pau Casals

  • Intervenció musical a càrrec de viol·loncelista Biel Garriga i la pianista Yoko Suzukil: El cant dels ocells

  • Intervenció del rector

  • Intervenció musical: himne universitari Gaudeamus Igitur