Concert de Nadal I (13 de desembre de 2023)

Enguany, el Concert de Nadal serà interpretat per tres agrupacions musicals diferents: l’Orquestra Universitat de Barcelona (OUB), la Schola Cantorum Universitaria Barcinonensis, que comparteixen el director Carles Gumí; i el Cor UB, amb Cornelia Rupert al capdavant com a directora.

El programa consistirà en les següents peces:

S. COLERIDGE-TAYLOR (1875-1912)

Christmas Overture  

Samuel Coleridge-Taylor és un compositor afro-anglès conegut principalment per la seva trilogia La cançó de Hiawatha basada en el text homònim del poeta i educador nord-americà Henry Wadsworth Longfellow. Format al Royal College of Music i catalogat com l’hereu del romanticisme anglès d’Edward Elgar, les seves orquestracions brillants i acolorides li van donar una fama que el portà a ser considerat una de les figures més rellevants de la música britànica. Tot i la seva prematura mort als 37 anys, deixà una abundosa producció musical que abasta tots els gèneres. Christmas Overture forma part de la música incidental que va escriure per a una obra de teatre infantil titulada The Forest of Wild Thyme. L’obra no es va estrenar amb la música possiblement perquè Coleridge-Taylor va morir sense haver-la orquestrat. Posteriorment, els quatre primers números van ser publicats en la seva versió per a piano i el darrer, l’obertura, es va publicar orquestrat per Sydney Baynes. És una obra alegre i desenfadada que es basa en dues melodies de Nadal: God Rest Ye Merry Gentlemen i Hark the Herald Angels Sing.

I. BERLIN (1888-1989)

Suite del film “White Christmas”    

“Prelude”, “The Old Man”, “The Best Things Happen While You’re Dancing”, “Love, You Didn’t Do Right By Me”,

“Choreography”, “Count Your Blessings Instead Of Sheep”, “Gee, I Wish I Was Back In The Army”, “Snow”, “Sisters”, “White Christmas”

White Christmas és el títol d’una pel·lícula musical americana de 1954, amb cançons d’Irving Berlin i  que inclou una nova versió de la cançó del mateix nom apareguda prèviament l’any 1942 al film Holiday Inn. Irving Berlin, nascut a l’imperi rus amb el nom d’Israel Isidore Beilin, és probablement un dels més famosos i prolífics compositors de musicals de la història dels Estats Units. Músic autodidacta, la seva formació no passava d’un nivell elemental però tenia una gran capacitat per copsar el gust del públic. Això li va permetre compondre cançons que es van convertir en grans èxits, com la mateixa White Christmas que va guanyar l’oscar a la millor cançó original l’any 1943.

J. STRAUSS II (1825-1899)

An der schönen, blauen Donau

An der schönen, blauen Donau (“Al bell Danubi blau”) és probablement el vals més famós i conegut sobretot per haver-se incorporat a l’imaginari musical del concert que tots els caps d’any es fa a Viena. Aquesta obra, en realitat és una tanda de cinc valsos amb una introducció i una coda que recull alguns dels temes dels diferents valsos. El seu origen es troba en una petició que Johann von Herbeck, director del Cor d’homes de Viena, va fer a Johann Strauss. Els versos els va fer el poeta habitual de la societat coral però degut als moments convulsos de l’època i al marcat caràcter polític que traspuava el text (l’autor era comissari de policia) la lletra no va agradar als membres del cor. L’estrena no va ser gaire afortunada i el mateix Strauss no en va quedar satisfet però quan el propi compositor va dirigir l’obra a l'Exposició Universal de París, l’èxit va ser rotund i ràpidament va anar creixent fins esdevenir una de les peces més populars de la música clàssica.

A. BRUCKNER (1824-1896)

Te Deum en Do major WAB45

El compositor i organista Anton Bruckner és conegut principalment per les seves simfonies que amb una llarga durada i moments de sonoritat massiva sovint han estat designades com a “catedrals del so”. Home d’una profunda religiositat, tenia un enfoc molt humil amb la seva  obra que contrastava amb el caràcter d’altres compositors coetanis com  Richard Wagner. La seva religiositat el portà a escriure motets alguns dels quals són paradigmes d’aquest gènere musical. La composició del Te Deum es va dilatar entre els anys 1881 i 1884. Va començar a escriure’l després de finalitzar seva sisena simfonia i el 1883, després d’enllestir la setena simfonia, va tornar a treballar-hi i el va acabar el 7 de març de 1884. Posteriorment va afegir a l’obra, dedicada a major glòria de Déu, una part d’orgue ad libitum per ser interpretada opcionalment. La factura de la peça, amb moments de sonoritat densa i brillant, és un bon exemple de la música d’aquest compositor que explota les capacitats vocals de cor i solistes fins als límits de la veu.