"La
meva feina consisteix a
transformar cossos de tota
mena en formes que continguin
l'espai i alhora
l'ocupin"
Anthony
Gormley.
"OCUPA
el
espacio
no
es
ni
interior
ni
exterior
sino
un juego
de energía
que no
cabe situar
en parte
alguna."
"No es
en realidad nadie en
particular, pero tiene las
cualidades de cualquier
persona física, excepto
por los brazos, aunque
seguramente a cualquiera de
nosotros nos gustaría
poder tener esa capacidad de
extender los brazos como la
figura Campo y por
qué no hacer cosas como
hechar a volar."
"Gràcies
a aquesta prolongació
de cada braç, l'obra
pren un equilibri brutal.
L'equilibri ens ve donat
també per la
simplicitat de les formes
principals: una única
vertical -la més ample,
la més suggerent per
les curves del seu contorn- i
una única horitzontal,
marcada pels braços,
que segurament és la
que li dóna més
part de significat a
l'obra."
"El
equilibrio y la capacidad de
abarcar que tienen
estos brazos surrealitas,
podrían
desnaturalizarlo, pero no es
así. Resulta
extravagante, pero todos hemos
manipulado mentalmente
nuestros miembros."
"Pot ser
em paralitzaria si amb els
seus braços
arrivès on a mi ni tan
sols m'havien explicat que
existia. Em plau veure que res
em fa enveja d'aquest
cos."
"El cos
es troba representat en forma
de creu, per tant, la
posició dels
braços és
perfectament perpendicular al
tronc de la figura. El signe
de la creu però,
també es troba
especialment remarcat i
exagerat pel fil de soldadura
sobreposat a l'escultura.
Així aquest remarca
l'eix vertical i
l'horitzontal, uns eixos que
representen la idea
d'espai."
"Campo
al ser una obra de
tamaño natural facilita
al espectador ponerse en su
mismo lugar, frente a frente,
de modo que cuando el
espectador mire hacia ambos
lados, siguiendo la longitud
de cada brazo, perciba el
espacio del que
diseñó esta
obra."
"Però
no és un equilibri
vacil·lant, sinó
ben bé el contrari, ja
que sembla fins i tot que la
peça pugui enlairar-se
en qualsevol moment, amb la
seva carcassa de plom, es
doncs un equilibri en si
mateixa que traspassa al
mateix temps l'espai
exterior."
"Su
título CAMPO me
transporta a la idea de tener
un campo de acción
ilimitado, de poder tocar
cualquier cosa que se me
antoge sin tener que
desplazrme del sitio. Cuanto
más la observo
más sensación de
libertd me produce, y me
fascina como consigue que el
plomo tan pesado no anule esta
ligereza que tiene la
pieza."
"Un dia
vaig aixecar els braços
amb l'intenció de
volar, però el pes del
meu cos m'ho impedia; els meus
peus seguien clavats a terra
mentre el meu cap volava camp
a través."
"A
partir de la deformació
soferta per aquesta figura es
demostra que en l'acció
i en els moviments es on es
satisfà millor
l'especialitat del cos. Com a
generador del propi espai
actiu
d'acció."
"Una
fita que immòbil
observa la immensitat
d'extensió que
l'envolta, inabarcable,
infinita... tot un
horitzó."
"La
figura ocupa un espacio
físico porque
está allí .
Ahora bien, perdurará y
ocupará un espacio
interior , mental."
"Volem
reunir totes les mirades al
centre sapiguent que tenen un
punt d'expansió cap a
l'infinit. Podem anar
més enllà del
nostre propi cos?."
"Aquest
cos no té cara, no
té un cos fixe, podria
ser qualsevol de nosaltres,
ens hi podríem veure
reflexats. I per que no?. De
fet mostra el desig de
cadascú de nosaltres,
l'anhel d'allunyar-nos i de
traslladar-nos a un lloc
millor ja sigui física
o psíquicament,
és a dir
desplaçar el cos o
l'ànima cap a un estat
que ens complagui
més."
"Lejos
de ser una figura para ser
idolotrada o un ingenuo
espantajo fijo, Campo
implica control o
preponderancia, regulado por
la presencia de la
escultura."
"El
hecho de que la figura tenga
los brazos tan abiertos la
hace vulnerable, es un gesto
con el cual el cuerpo se
desnuda, pierde
protección, deja el
torso al descubierto,
susceptible de ser
dañado por cualquier
ataque. Pero a la vez por esta
posición la figura se
nos presenta vulnerable, la
desproporción de sus
extremidades superiores
también nos distancian,
nos infunden respeto, por
estar ante un ser
sobrenatural."
"Si no
hagués observat el
títol mai no hauria
parlat de la relació
del camp amb l'obra, hauria
parlat d'equilibri i de la
mística, de l'harmonia
entre cos i esperit per poder
afrontar amb força els
obstacles que la vida
presenta."
"...
crec que és inevitable
imaginar-la rodant sobre el
seu propi eix, creant el CAMP
del qual parla l'autor. Jo
l'entenc com un camp
energètic, potenciat
tant per l'allarguissament
dels braços, com pels
dos eixos que hi ha gravats a
la figura, els quals donen
més contundència
a les pròpies
direccions que crea la figura
humana."
"Aquest
joc entre tamany real i
desmesura és el que em
desconcerta, i fa que m'hi
apropi i al mateix temps em
distancii i em faci
qüestionar el sentit de
l'obra."
"el cos
transformat en una forma que
conté i al mateix temps
ocupa espai."
"...delimiten
un espai que no és
físic, sinó
mental a part de visual,
és com si
t'impedís aproximar-te,
potser també ajuda que
els materials utilitzats
siguin la majoria pesats, et
creen la sensació de
respecte i sobretot
d'intocable."
"Estos
brazos tan largos con las
manos algo inclinadas para
arriba queriendo tocar,
queriendo palpar el entorno,
sugieren algo más que
una sola mirada, de alguna
manera el autor capta nuestra
atención
sumergiéndonos en
nuestra propia
fantasía."
"Este
hombre anónimo,
impersonalizado al diluir los
rasgos de la cara, del cuerpo
en general, es un reflejo del
deseo que todos hemos sentido
alguna vez de fundirnos con
los que nos rodea, de poder
abrazar todo el aire de
nuestro alrededor: el que
respiramos nosotros y todas
las personas queridas que
están a nuestro
lado."
"...un
espai íntim en el que
no podem entrar, i que es
troba reiterat per la
posició horitzontal
dels braços, com si
marqués un
horitzó."
"...La
proporció, amorfa,
otorgant més
importància a
l'horitzontalitat del discurs,
extent metafòricament
la significació.
Gormley retorna l'home a la
seva condició
homínida. Seria viable
creure que l'escultor creu i
aposta jutjant la monotonia de
l'individu
contemporani."
