Catedral de Girona Manuscrit 7 (Cat. Gir. Ms. 7).

Procedència: Museu Catedral de Girona. Finals del segle X. Mides 400 x 260 mm. Inventari: Núm. 11.

El Beat de Girona és un manuscrit miniat que té 284 folis, està escrit en lletra visigòtica a dues columnes. És com tots els Beats un Comentari a l’Apocalipsi fet per Beato de Liébana. Conté 115 miniatures, moltes ocupen tot el foli. L’estil demostra l’habilitat i subtilesa de la miniadora o il·luminadora, i és un dels Beats més il·lustrats i dels millors que han arribat fins a nosaltres.

L’ALFA il·luminada

Aquesta α de gran tamany té un sentit apocalíptic. Aquesta lletra pertany al conjunt de grans inicials ornamentals. La lletra en sentit material marca l’inici del llibre en al·lusió a la llegenda apocalíptica: Ego sum alfa et omega. Però aquí va més enllà, el centre de la lletra l’ocupa una Maiestas, que és l’alfa i l’omega portadora d’una esfera del món. El traçat de la resta de la lletra és molt complex. Els detalls de naturalisme estan presents en les dues aus que agafen amb el bec l’últim traç que cau de la part central de la lletra. Un element singular d’aquesta lletra és que té una banda horitzontal que serveix d’estrat per la representació de vuit autors que fa servir el Beat. En grups de dos, de peu, davant d’un faristol, en el que se suposa que posaven els seus llibres, ens permet veure el sentit de la mesura i de l’ordre que caracteritza el treball de l’artista d’aquest Beat.

Dona sobre la bèstia vermella (foli 63)

La imatge emblemàtica del Beat de Girona és “la dona sobre la bèstia”, que du a la mà el calze de les seves abominacions, el qual aixeca triomfant més amunt del cap. Cavalca la bèstia vermella, una mena de cavall vermell amb cua que acaba amb cap de serp. El cavall té al davant un arbre de copa rodona, esplèndid, que recorda models musulmans.

La palmera dels justos (f. 147v.)

El Beat havia pres un text de Gregori Magne en relació a la significació de les palmes i proposa una identificació de la palmera amb els justos.

La palmera és un arbre el tronc de la qual és més estret en la base i es fa més gruixut cap amunt, per la qual cosa es compara amb la vida dels justos i es contraposa a d’altres arbres que representen a les ànimes terrenals que comencen amples en aquesta vida i a poc a poc es van aprimant en allò espiritual. L’escena de la Palmera és una mena d’escena de gènere, en la qual la importància la té la palmera, han desaparegut els justos, i el que veiem és que volem pujar a l’arbre dos homes nus o quasi nus, un armat amb una destral com si tractés de tallar alguna palma. Costa molt llegir les inscripcions, i no tenen relació amb el text bíblic, sinó amb les escenes que tenim al davant.

Miniatura del Beatus de Girona (segles X-XI)

La miniaturista En pinta les dones i els homes justos en la fi del món en el seu Beatus de Girona.

En reconeix la seva autoria. Colofó del manuscrit del Beatus de Girona

En depintrix et Dei aiutrix. Frater Emeterius et presbiter.

En fem la següent traducció: “Enpintora i ajudadora de Déu. Frare Emeteri, prevere”.