Sebastià Bonet

Barcelona, 1943. És professor titular del Departament de Filologia Catalana des de l’any 1997. Llicenciat en Ciències Físiques per la UB (any 1965); Dyplôme d’Études Approfondies d’Astrophysique per la Sorbona (any 1967); llicenciat en Filosofia i Lletres per la UB (any 1976). Els seus treballs se situen, bàsicament, en tres camps: el de la sintaxi, el de la gramatografia i el de l’estudi de l’obra de Salvador Espriu. Dins el primer va publicar, conjuntament amb Joan Solà, Sintaxi generativa catalana (1986) i ha impartit, a la UB, diversos cursos de doctorat. Són de propera publicació l’apartat de "Sintaxi" de l’Enciclopèdia de la llengua catalana i el capítol dedicat a "Les subordinades substantives" de la Gramàtica del català contemporani. Dins el segon, al qual va dedicar la tesi doctoral (Els manuals gramaticals i la llengua normativa. Estudis de gramatografia catalana contemporània, UB, 1991), s’ha encarregat de l’edició de les gramàtiques vuitcentistes de Pompeu Fabra (Ensayo de catalán moderno + Contribució a la gramatica de la llengua catalana, 1993) i acaba de publicar Les gramàtiques normatives valencianes i balears del segle XX (2000), així com "Fabra: sintaxi diferencial i interferència" (dins J. Ginebra et alii., La lingüística de Pompeu Fabra, 2000) i "El corpus prescriptiu de la llengua catalana" (dins M.A.Pradilla [ed.], Societat, llengua i norma. A l’entorn de la normativització de la llengua catalana, 2001). Dins el tercer, a més de publicar diversos articles ("Una pedregada de tirosos vocables" (1996), "Sinera, entre Atenes i Jerusalem" (1998), "Espriu, Celan: les imatges d’ull" (2001)), ha tingut cura de l’edició crítica de Primera història d’Esther (1995).