menú principal

volver al programa

Activitats agrÀries versus activitats en l’espai agrari; el marc dels canvis recents i la seva incidÈncia territorial [[1]].

---

Els països desenvolupats viuen en els darrers anys un procés d’obertura de les activitats agràries cap a nous usos i funcions més enllà de les estrictament productives i al mateix temps es produeix una diversificació dels usos i funcions dels espais que històricament es dedicaven a la producció agrícola, ramadera o forestal. Aquests canvis comporten la transformació del paisatge agrari i plantegen reptes d’adaptació importants en la definició de les polítiques agràries i en els instruments i pautes d’ordenació del territori. Tot pensant en aquestes intervencions, s’aporten referents sobre els canvis en curs i la definició i delimitació del tipus d’activitats a les quals cal donar un encaix en l’espai agrari.

---

Agricultural activities versus activities in agricultural areas; the framework of recent changes and their territorial impact (abstract)

In recent years, agricultural activities in developed countries have been subject to a series of changes that have seen the emergence of new uses and functions that extend beyond the boundaries of what could strictly be defined as traditional agricultural production. At the same time, there has been a diversification of the uses and functions of areas that were historically engaged in agricultural, livestock and forestry production. These changes have transformed the agricultural landscape and now pose important challenges when it comes to defining agricultural policy and deciding on the best instruments and guidelines for planning land-use. At the same times as considering these questions, this article also makes reference to on-going changes and particularly to the definition and delimitation of the type of activities that need to be accommodated within agricultural areas.     

---

 A banda de les transformacions que experimenten els propis sistemes de producció agrària, uns sistemes que es podrien considerar en procés permanent de reconversió, els espais històrics dedicats al conreu, l’explotació ramadera o la forestal han anat experimentant uns canvis que afecten profundament la funció i ús d’aquests espais [[2]]. Aquests canvis es poden emmarcar en dos processos estretament relacionats:

·        En essència apareixen un gran nombre d’activitats productives no estrictament agràries que competeixen per l’ús de l’espai agrari, generalment amb avantatge sobre les activitats productives agràries perquè les seves capacitats de generació de renda són notablement superiors. No és un procés nou; però el desenvolupament de l’economia dels serveis i el creixement urbà l’han projectat de manera extraordinària per tots els països desenvolupats i molt especialment a les àrees periurbanes [[3]].

·        Per altra part, les activitats agràries històriques no solament es veuen alterades per la competència en l’ús de l’espai, sinó que en elles mateixes han d’assumir i incorporar usos i funcions que difereixen de la seva vocació fonamental de producció de matèries primeres per a l’alimentació o, en menor grau, el vestir, calçat, farmàcia i altres. Aquest no és tampoc un fet nou; però adquireix un sentit i una intensitat completament nous des dels anys 1980 ençà amb el desenvolupament de la mateixa societat dels serveis (A. Alvarez, I. Atance, 2002).

L’adaptació de les polítiques sectorials i territorials als canvis dels espais agraris.

No cal dir que totes aquestes transformacions plantegen reptes d’adaptació importants en la definició de les polítiques agràries i en els instruments i pautes d’ordenació del territori que afecten aquests espais [[4]]. És pensant en aquestes intervencions que la comunicació que segueix vol aportar alguns referents sobre els canvis en curs i el tipus d’activitats a les quals cal donar un encaix en l’espai agrari. Des d’aquest punt de vista interessarà tenir en compte:

·        El camp específic de les activitats agràries; a quin tipus d’activitats ens referim com aitals i on situar exactament una frontera no sempre fàcil de delimitar amb les activitat que en diríem “no agràries”. Aquesta ha estat abordada des de diferents disposicions legals per la incidència que té des del punt de vista de la política agrària, la planificació territorial i la fiscalitat.

·        La diversitat de funcions, més enllà de les estrictament productives, que s’atribueixen a les activitats agràries i que poden originar també noves ocupacions sobre l’espai. Des d’aquest punt de vista s’ha parlat extensament de la multifuncionalitat de l’agricultura a propòsit de la pervivència de la Política Agrícola Comunitària [[5]]. L’anàlisi de la multifuncionalitat de l’agricultura té un interès quant a detecció de possibles noves rendibilitats no estrictament productives i quant a justificació de determinades transferències públiques. El concepte de multifuncionalitat no es pot separar, però, de la base de producció de matèries primeres que té l’activitat agrària, sense la qual no té sentit. En la mesura es tracti de noves activitats o activitats incorporades o complementàries caldria parlar pròpiament de pluriactivitat.

·        El ventall de noves activitats no agràries en vies de desenvolupament i els usos i ocupacions als quals donen origen. D’una banda, determinades funcions de les activitats agràries poden arribar a independitzar-se i constituir activitats empresarials per elles mateixes, com pot ser el cas de l’agroturisme. Per una altra banda, tant l’agroturisme com, encara més, altres activitats que conviuen en els espais històricament agraris amb l’agricultura poden tenir un procés de gestació que res té a veure amb l’activitat agrària.

Cada cop més les explotacions agràries han de recórrer a activitats fora de l’àmbit estrictament agrari i aquestes activitats externes són les que actualment ofereixen una major rendibilitat i presenten un major creixement. Per altra part, aquestes activitats constitueixen la porta d’entrada de cada cop més actors de fora del sector, de manera que l’espai agrari és cada cop menys agrari i presenta més pluriactivitat (A.I. Garcia; M.C. Lorenzo; E. López, 2002)

Moltes d’aquestes noves activitats poden significar una incidència mediambiental o paisatgística negativa o resulten difícilment compatibles amb el manteniment de l’activitat agrària. Des d’aquest punt de vista l’ordenació del territori ha de resoldre fonamentalment dos reptes:

1.            La compatibilitat de l’activitat productiva agrària que ha estat la característica històrica d’aquests espais amb les noves activitats que es desenvolupen en el seu veïnatge o adosades a la producció de matèries primeres. En aquest cas es tracta de veure en quina mesura els nous usos representen dificultats i amenaces per al manteniment o la recuperació de la funció productora agrària d’aquests espais.

2.            La idoneïtat dels territoris independentment de la seva funció productiva agrària, cara a l’acollida de determinats usos i activitat. Independentment del seu valor productiu agrari, la societat atorga determinades valoracions a aquests espais, com ara el valor com a entorn natural, els valors científics, la singularitat ecològica, els valors i singularitats més culturals,... Són aspectes que requereixen un tractament específic en els treballs d’ordenació i que actualment juguen un paper destacat en l’acceptació de determinats usos i activitats (J. Makhzoumi i G. Pungetti, 1999).

La definició estricta de les activitats agràries

La unitat d’explotació familiar ha assumit històricament labors que no tenien a veure ni amb la producció agrícola, ni amb la ramadera o forestal. Per exemple, els treballs a domicili, constituïts antigament per una gran diversitat d’artesanies i més recentment per la confecció i altres activitats a preu fet, han estat una font de recursos o d’ingressos que ajudava al manteniment o l’expansió de l’economia domèstica.

Antigament les activitats no agràries representaven una manera de captenir-se en un sistema fortament orientat a l’autosubsistència. Actualment aquests tipus de treballs prenen un altre sentit. Abocada al mercat, l’explotació agrària s’ha vist impel·lida cap a l’especialització productiva i la família veu restringida cada cop més la seva autosuficiència econòmica i el seu àmbit d’autonomia. Els seus treballs no agraris s’orienten també cap al mercat i és en aquest sentit que es parla de pluriactivitat. D’aquesta manera apareixen tot un seguit d’activitats que fan difícil dir on acaben les activitats agràries i on comencen altre tipus d’activitats.

La delimitació estricta de les activitats presenta algunes variacions d’unes fonts d’informació a unes altres, de manera que no tothom vol dir el mateix quan parla d’activitats agràries:

§          Des del punt de vista de l’estadística oficial s’ha arribat a una delimitació força estricta, a partir de les convencions estadístiques establertes a nivell internacional i europeu; són les que es recullen en el quadre adjunt, corresponents específicament a la Classificació Catalana d’Activitats Econòmiques, una classificació que serveix de base també a diferents normatives sectorials (quadre 1). Aquesta classificació no solament resulta interessant des d’un punt de vista estadístic, sinó que també pot ser-ho en els treballs d’ordenació atès el seu nivell de detall i la seva correspondència internacional.

§          Des del punt de vista de l’estadística pròpiament agrària, la referència principal la dóna el Cens Agrari, que es basa en una enquesta que tendeix a l’exhaustivitat territorial i incorpora tots els terrenys forestals, amb les explotacions corresponents. De la definició que fa de les activitats agràries, com es pot seguir en el quadre adjunt, en queden al marge algunes de les empreses de serveis que sí entren en la classificació estadística anterior (quadre 2).

§          La referència més destacada per la seva incidència sectorial és la Llei 19/1995 de modernització de les explotacions agràries, que marca els paràmetres de referència per a l’atorgament dels ajuts estructurals comunitaris en l’àmbit de l’estat espanyol, estableix determinacions de caràcter impositor i serveix de referència d’altres normatives. En concret, la Llei preveu reduccions de quota importants per a l’impost sobre les transmissions patrimonials que inclouen també els actes notarials i registrals i que es dirigeixen a les explotacions agràries anomenades prioritàries. La Llei 19/1995, que defineix l’activitat agrària com el conjunt de treballs que es requereixen per a l’obtenció de productes agrícoles, ramaders i forestals, inclou també dins de l’activitat pròpia de l’activitat agrària la venda directa per part de l’agricultor de la producció pròpia sense transformació en mercats municipals o en llocs que no siguin establiments comercials permanents [[6]].

 

Quadre 1. La classificació estadística oficial de la secció “agricultura, ramaderia, caça i silvicultura”; precisions sobre les activitats incloses i no incloses.

	Grups i subgrups	Activitats singulars incloses	Activitats no incloses
01	Grup Agricultura, ramaderia, caça i activitats dels serveis que s'hi relacionen
011	Producció agrícola	A banda els treballs del conreu inclou el tractament dels fruits quan no es pugui separar de la producció. Inclou les unitats dedicades a creació i manteniment de parcs i jardins, la producció de llavors i explotació de planters, fins i tot dels forestals quan no formen part d’unitats forestals.	No s’inclou la producció de planters que formin part d’unitats forestals.
012	Producció ramadera	Inclou també l’apicultura, la sericicultura, cria d’animals per a pelleteria, cria de caça en captivitat, cria d’animals de laboratori, cargols. També la producció de pells brutes d’animals per a pelleteria i la producció de mel i cera.	No s’hi inclouen els jardins zoològics, les quadres de cavalls de cursa, ni les caneres de llebrers, ni les exposicions d’animals.
013	Producció agrícola combinada amb la producció ramadera
014	Activitats dels serveis relacionats amb l'agricultura i la ramaderia i el manteniment de jardins, excepte les activitats veterinàries	Serveis a l’agricultura i la ramaderia a càrrec dels productors i que normalment es realitzen dins la mateixa explotació (les feines del camp i també l’embalatge de productes hortícoles, l’administració de sistemes de regatge, parades de sementals, inseminació artificial.	No s’hi inclou el lloguer de maquinària agrícola sense personal permanent, ni els serveis veterinaris, ni el transport de productes agrícoles per unitats independents.
015	Caça, captura d'animals i repoblació cinegètica, incloses les activitats dels serveis que s'hi relacionen	Caça o repoblació d’animals amb finalitats lucratives.	No s’hi inclou la caça amb finalitats esportiva.
02	Grup Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen
02	Silvicultura, explotació forestal i activitats dels serveis que s'hi relacionen	Plantació, repoblació i conservació de boscos per a la producció o la protecció. Recol·lecció de productes silvestres. Explotació forestal inclòs el tragí de fusta i construcció de pistes.	No s’hi inclouen les unitats de transport que no realitzen cap treball de tala. Tampoc les vinculades directament al funcionament de serradores, fàbriques de pasta de paper i unitats de comerç de fusta.

Font: Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny. També Institut d’Estadística de Catalunya, Classificació d’activitats econòmiques. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1993.

 

Quadre 2. Les explotacions agràries i les no agràries, segon el Cens Agrari.

Incloses com a explotacions agràries

Activitats no agràries

Les explotacions exclusivament forestals. Terres l’únic aprofitament de les quals és la caça. Les explotacions que no obtenen un aprofitament agrari en el moment de l’enquesta però l’han obtingut en un passat. Explotacions que no exerceixen una activitat agrícola o ramadera, però reben una subvenció de la UE. Muntanyes i pastures comunals d’ajuntaments, comunitats de veïns i altres, a banda d’existir o no aprofitament per part d’altres explotacions agràries.

Terrenys parcel·lats en procés d’urbanització. Les gosseres. Els comerços d’animals, escorxadors i altres sense cria. Parcs zoològics i criadors d’animals per a pelleteria o repoblació cinegètica o per animals de companyia. Hípiques, quadres i terrenys destinats als cavalls de cursa. Empreses de serveis agraris.

Font: Institut d’Estadística de Catalunya. Cens Agrari 1999. Manual d’inspecció comarcal. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1999.

 

El desenvolupament de noves activitats i la seva competència amb l’agricultura per l’espai agrari

La pèrdua de pes econòmic i social de les activitats agràries, acompanyada de la terciarització creixent de la societat, els creixement i la difusió urbans ja ressenyats, empenyen l’aparició i el creixement de noves activitats en els espais fins ara reservats a les activitats agràries. Aquestes activitats representen un ventall pràcticament tan ampli com pot ser el conjunt de les activitats econòmiques. Per això pot ser interessant referir-se a la sistematització d’activitats completa, com ara la que utilitzen els organismes estadístics oficials. La darrera referència és la de l’Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny (Generalitat de Catalunya), per la qual s'aprova la revisió de la Classificació catalana d'activitats econòmiques 1993, que desenvolupa el Reglament de la Comissió Europea núm. 29/2002, de 19 de desembre de 2001, i la normativa estatal corresponent.

A l’hora de caracteritzar les activitats no agràries que proliferen en els territoris agraris es poden tenir en compte dues aproximacions; d’una banda, les activitats que venen induïdes per les mateixes activitats agràries, i per una altra banda, aquelles activitats que busquen més insistentment ubicar-se en els territoris tradicionalment agraris per altres motius, entre els quals el preu del sòl juga un paper determinant.

Des del punt de vista de les activitats no agràries induïdes per l’agricultura, la ramaderia i les activitats forestals, es tracta d’activitats en procés de creixement, que contrasten amb el relatiu estancament del sector agrari. La dinàmica d’aquestes activitats no agràries és molt important per al manteniment i la dinàmica del sector agrari; per això cal valorar la complementaritat o encaix d’aquestes activitats en l’espai propi de l’activitat agrària i, en qualsevol cas, l’interès de la proximitat física a l’explotació agrària.

Pel que fa a les activitats sense una relació específica amb les activitats agràries l’atracció que poden jugar els espais agraris històrics cara a la seva implantació i desenvolupament resulta molt desigual. Els espais agraris poden ser observats en aquest context com a espais que les facilitats del transport i els processos lligats a la globalització han convertit de manera genèrica en espais de característiques periurbanes (I. Aldomà, 2008).

A partir de l’anàlisi de les activitats que integren els grans sectors de producció, el quadre adjunt planteja una relació d’aquelles activitats o subsectors econòmics que més relacionen amb l’activitat agrària o amb els espais agraris.

 

Quadre 3. Relació dels diferents sectors econòmics amb les activitats i espais agraris (a partir de la classificació estadística oficial de les activitats econòmiques).

	Grans grups d’activitat	Activitats relacionades amb l’activitat agrària	Activitats que s’implanten en els espais agraris
A	Agricultura, ramaderia, caça i silvicultura	Plena	Totes
B	Pesca	Pesca, aqüicultura i activitats dels serveis que s'hi relacionen	Piscifactories d’espècies d’aigua dolça i, prop la costa, salada.
C	Indústries extractives	Extracció de minerals per a adobs i productes químics	Presència freqüent de pedreres i altres activitats en competència amb l’ús agrari.
D	Indústries manufactureres	Indústries de l'alimentació, begudes i tabac; de la fusta i del suro, i proveïdores d’inputs: química, maquinària.	Habitual en indústries agràries, també ubicació preferent de grans complexos i polígons industrials. Acollida i reciclatge de residus industrials i urbans.
E	Producció i distribució d'energia elèctrica, gas i aigua	Captació, potabilització i distribució d'aigua	Difusió d’unitats productores d’energia eòlica, solar i altres energies alternatives. Difusió d’infraestructures hidràuliques.
F	Construcció	Demolició i moviment de terres	Dipòsits de runes de la construcció.
G	Comerç; reparació de vehicles de motor, motocicletes i ciclomotors, i articles personals i d'ús domèstic	Comerç a l'engròs de primeres matèries agràries i d'animals vius ; també els intermediaris i comerç al detall.
H	Hoteleria		Implantació freqüent d’establiments d’hoteleria i restauració. Activitats turístiques a l’aire lliure.
I	Transport, emmagatzematge i comunicacions	Manipulació de mercaderies; dipòsit i emmagatzematge frigorífic i en sitges	Ubicació de centrals logístiques i activitats relacionades.
J	Mediació financera	Assegurances de danys
K	Activitats immobiliàries i de lloguer; serveis empresarials	Lloguer de maquinària i equips agraris; Serveis tècnics d'enginyeria; assessories.
L	Administració pública, defensa i Seguretat Social obligatòria		Instal·lacions militars i tolerància per les instal·lacions públiques en general.
M	Educació	Formació professional agrària; centres de recerca.	Centres formatius, particularment els relacionats amb el sector agrari.
N	Activitats sanitàries i veterinàries, serveis socials	Activitats veterinàries	Centres de reproducció, de guarda i/o sanitat animal. Centres sociosanitaris públics.
O	Altres activitats socials i de serveis prestats a la comunitat; serveis personals	Activitats de jardins botànics, zoològics i parcs nacionals; sindicats i associacions.	Activitats relacionades amb els parcs o espais naturals. Àrees zoològiques i activitats diverses relacionades amb la fauna o la flora.
P	Activitats de les llars	-	-

Font: elaboració pròpia a partir de l’Ordre ECF/217/2004, de 15 de juny (Generalitat de Catalunya).

 

La definició de les activitats complementàries de l’agricultura

D’acord la transformació del procés productiu es considera que l’activitat de l’explotació agrària no es pot limitar estrictament a les labors agrícoles i a l’obtenció de la matèria primera agrícola. D’aquesta manera els teòrics i les disposicions normatives sectorials consideren com a pròpies de l’explotació agrària determinades activitats que no són pròpiament agràries. Són les activitats que es qualifiquen com a complementàries de l’explotació agrària.

La mateixa Llei 19/1995 contempla un seguit d’activitats “complementàries” que computen en temps i ingressos al mateix calaix de les labors pròpiament agrícoles, fins al llindar establert per la mateixa Llei. Dins d’aquestes activitats s’inclouen:

§          La participació i presència del titular, com a conseqüència de l’elecció pública, en Institucions de caràcter representatiu, així com en òrgans de representació de caràcter sindical, cooperatiu o professional, sempre que aquests es trobin vinculats al sector agrari.

§          Les activitats de transformació i venda directa dels productes de la pròpia explotació.

§          Les activitats relacionades amb la conservació dels espais naturals i la protecció del medi ambient.

§          Les activitats turístiques, cinegètiques i artesanals realitzades a la pròpia explotació.

Aquestes darreres activitats són les que representen una incorporació més innovadora, en el sentit de tractar-se d’activitats que se surten més de l’àmbit estricte de les explotacions agràries i, en molts casos, acaben convertint-se en la font d’ingressos principal. Els diferents instruments fiscals que preveuen aquestes activitats complementàries estableixen també llindars per a la seva inclusió com a activitat pròpia de l’explotació o empresa agrària; la legislació oficial en la matèria mira d’assegurar que la font d’ingressos principal de l’explotació agrària continua sent la producció de matèries primeres vinculades a la terra (C. Vattier i I. Espín, 2005, p. 80). En qualsevol cas, es tracta d’activitats que es regeixen per normatives sectorials específiques, les quals cauen també fora del control de l’Administració agrària, tal com es recull en el quadre 3 adjunt.

 

Quadre 4. Caracterització i referències normatives de les activitats artesanes i turístiques complementàries de l’activitat agrària.

Activitat	Caracterització	Requeriments
L’artesania alimentària (Decret 163/1986)	Elaboració de conserves, melmelades, formatges, licors, productes adobats, essències i similars vinculats al lloc de producció i reconeguts en la normativa vigent. Artesania relacionada amb la venda: cansaladeries, pastisseries i forns de pa, gelateries i xurreries i torrefactores de cafè.	Els beneficiaris hauran de reunir la condició d’Empresa Artesanal Alimentària d’acord amb la normativa vigent (Decret 163/1986, Ordre de 2 de novembre de 1987 i modificacions posteriors)
Produccions artesanes no alimentàries (Decret 252/2000)	L’artesania, particularment la relacionada amb la producció o els objectes artístics.	Disposar del carnet d’artesà o tenir-lo en tràmit i acreditar el coneixement de l’ofici en qüestió.
Allotjaments destinats al turisme	Allotjaments turístics del tipus hotels i pensions, càmpings i, en especial, residència-casa de pagès (Decrets 176/1987, 55/1982 i 214/1995). Establiments de la modalitat restaurant o restaurant-bar (Decret 317/1994). Albergs, cases de colònies i altres allotjaments públics legalment reconeguts.

Font: elaboració pròpia a partir de les referències legals esmentades.

 

El cas del turisme rural i la seva relació amb les activitats agràries

Dins del conjunt d’alternatives econòmiques que poden abordar les explotacions agràries o que es poden desenvolupar en l’espai agrari, una de les més freqüents és el turisme. A propòsit d’aquest turisme, quan s’escau en àrees amb una forta presència d’actius en el sector agrari i amb incidència dominant de les activitats agràries en el paisatge, es parla habitualment de turisme rural (F. Moinet, 2000). El turisme rural s’associa també amb un tipus de turisme que no genera grans moviments de població i tampoc necessita i crea grans infraestructures d’acollida; sinó que més aviat aprofita els elements constructius i espais preexistents. Però, si el turisme rural, en algun moment anomenat també turisme d’interior, representa només una part molt petita dels ingressos i l’activitat turística del país, això no vol dir que en determinades àrees poc habitades o amb uns atractius naturals i culturals importants esdevingui una activitat econòmica de primera importància.

 

Quadre 5. Caracterització i oportunitats de les activitats turístiques en l’espai agrari.

Tipus	Activitats	Incidència/oportunitats agràries *
De salud	Balnearis; aprofitament de surgències termals o minerals	Pràcticament nul·la
Deports i aventura	Deports d’hivern (diferents modalitats d’esquí).	Aprofitament de pistes forestals. Conflictes amb usos pastorals i boscos.
	Escalada, espeleologia, barranquisme i noves modalitats.	Pràcticament nul·la
	Deports d’aigües continentals (navegació, piragüisme, rafting i noves modalitats)	Aprofitament d’infraestructures agràries d’aigua. Conflictes per l’ús de l’aigua.
	Deports aeris (vol lliure, parapent, ala delta, globus aerostàtics i altres)	Incidència minúscula amb l’ús d’infraestructures i l’aterratge.
	Deports en recintes tancats (golf, caça, pinball,...).	Alternatives i competències en l’ús del sòl. Oportunitats d’ingressos complementaris.
Viatge, descoberta	Trajectes motoritzats (cotxe, moto,...)	Alguna col·lisió en punts de màxima freqüentació. Venda directa de productes agraris.
	Excursionisme, trajectes en bicicleta, a cavall, en carro	Aprofitament d’infraestructures i allotjaments agraris
	Visita i descoberta patrimonial; monuments, museus,...	Explotació turística del ric patrimoni agrari. Venda directa de productes agraris.
	Turisme gastronòmic	Promoció dels productes autòctons. Venda directa.
D’activitat	Activitats pràctiques en granges, horts, camps de conreu, forests,...	Inclusió en l’activitat agrària i oportunitat d’ingressos complementaris importants
	Recol·lecció de bolets i altres, caça, pesca continental	Col·lisió amb interessos dels propietaris. Oportunitats de complementació i/o explotació.
D’estada	Estades en hotels i segones residències.	Promoció i difusió dels productes autòctons. Oportunitats diverses d’ingressos complementaris

Font: elaboració pròpia. (*) Naturalment, totes les pràctiques i modalitats turístiques representen una clientela potencial per als pagesos que decideixen oferir serveis turístics.

 

Es pot dir també que en relació amb la percepció estrictament productiva de l’espai agrari, el turisme rural s’ha centrat i se centra des de la mateixa administració en els allotjaments de turisme rural, coneguts com a residències- casa de pagès. Des d’aquest punt de vista el turisme rural es percep com una oportunitat per als pagesos de diversificar la seva activitat i obtenir ingressos complementaris amb l’allotjament de turistes. Si aquesta era una percepció vàlida fa uns anys, amb el temps s’ha vist que dins les explotacions que optaven per aquesta activitat els ingressos turístics esdevenen més importants que els agrícoles. I no solament això, sinó que en un context en el qual es redueixen o s’estanquen els ingressos agraris i abandonen els pagesos, les residències- casa de pagès han passat a ser regentades per persones que tenen poc o gens a veure amb les activitats agràries (G. Cànoves, L. Herrera, L. Cuesta, 2006).

Tots aquests canvis comportaren ja fa uns anys l’aparició del decret 214/1995 per diferenciar a l’interior dels allotjaments rurals aquells que eren regentats per pagesos (i complien determinades condicions d’entorn rural) de la resta. La distinció legal, que es detalla en el quadre adjunt, té una incidència a l’hora de beneficiar o no de determinats ajuts del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca; mentre que l’expressió real en relació als objectius proposats per les diferents tipologies establertes queda per veure. Sigui com sigui, totes aquestes adaptacions posen en evidència la dificultat de separar les activitats agràries de la resta i la natura contingent d’aquestes delimitacions.

En el futur es pot imaginar que el turisme rural obrirà molt més la seva oferta i s’aniran aprofitant totes les oportunitats que representa l’espai agrari, tot plantejant nous reptes en l’ordenació del territori. Perquè, en definitiva, el turisme rural o, amb més propietat a Catalunya, el turisme d’interior, representa una excel·lent alternativa al turisme costaner o urbà i una oportunitat per a fer front a l’esgotament del cicle de vida dels producte turístic que s’ofereix en aquestes àrees massificades.

 

Quadre 6. Tipologia legal de les residències- casa de pagès, segons Decret 214/1995.

Tipus	Característiques físiques	Condicions a complir	Capacitat
Masia	Edificació aïllada. Prestació del servei d'allotjament i, com a mínim, esmorzar	a) Estar situada en el medi rural, fora del nucli de població, i respectar la tipologia arquitectònica de la zona. b) Ser l'edificació anterior a l'any 1950. c) Trobar-se en el si d'una explotació agrícola, ramadera o forestal i que aquestes activitats coexisteixin amb l'activitat turística. d) Que el titular de l'allotjament turístic visqui a la mateixa finca i obtingui part de les seves rendes de l'activitat agrària, ramadera o forestal.	Una capacitat mínima de tres habitacions dormitori i cinc places, i una capacitat màxima de quinze places, distribuïdes en habitacions d'una, dues, tres o quatre places. En cap cas no es podrà autoritzar l'explotació de més d'una masia o casa de poble per unitat familiar.
Casa de poble	L'habitatge unifamiliar Se n'exclou l'allotjament en pisos, considerats com a habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en règim de propietat horitzontal. Prestació del servei d'allotjament i, com a mínim, esmorzar	a) Estar situada en nuclis de població de menys de 1.000 habitants i respectar la tipologia arquitectònica de la zona. b) Ser l'edificació anterior a l'any 1950. c) Que el titular de l'allotjament turístic visqui en la mateixa finca i obtingui part de les seves rendes de l'activitat agrària, ramadera o forestal.	Una capacitat mínima de tres habitacions dormitori i cinc places, i una capacitat màxima de quinze places, distribuïdes en habitacions d'una, dues, tres o quatre places. En cap cas no es podrà autoritzar l'explotació de més d'una masia o casa de poble per unitat familiar.
Allotjament rural independent	Una edificació preexistent, bé aïllada o bé en nuclis de població de menys de 1.000 habitants, que disposi, com a mínim, de cuina, saló menjador, un o més dormitoris i un o més banys Se n'exclou l'allotjament en pisos, considerats com habitatges independents en un edifici de diverses plantes, en règim de propietat horitzontal.	a) Estar situat en el medi rural i respectar la tipologia arquitectònica de la zona. b) Ser l'edificació anterior a l'any 1950. c) Que el titular de l'allotjament turístic visqui en la mateixa comarca.	Una capacitat mínima de quatre places i una capacitat màxima de quinze places. Han de comptar, com a mínim, amb una habitació dormitori de dues places; la resta d'habitacions dormitori no poden ser en cap cas de més de tres places.

Font. Decret 214/1995, de 27 de juny (Generalitat de Catalunya), pel qual es regula la modalitat d'allotjament turístic anomenada residència- casa de pagès. La Llei 13/2002 (Generalitat de Catalunya) de turisme, mancada de desenvolupament, substitueix el concepte de residència- casa de pagès pel d’allotjament rural. Dins d’aquest es contemplen dues modalitats; la de cases de pagès, que ve a agrupar les masies i cases de poble, i la d’allotjament rural, que ve a correspondre amb la d’allotjament rural independent.

 

Conflictivitat i control de compatibilitats entre activitats

El desenvolupament de noves activitats en l’espai agrari obre noves perspectives per a les explotacions agràries i, en general, per als habitants dels territoris agraris; però al mateix temps introdueix elements de conflicte entre usos o activitats. Aquests conflictes poden ser de caràcter mediambiental, degut a les interferències ambientals que es produeixen entre unes activitats i unes altres, o de caràcter més tècnic degut a les incompatibilitats que sorgeixen entre uns sistemes d’explotació i gestió i uns altres. La valoració del conflictes mediambientals o tècnics i, sobretot, la solució que es dóna a aquests conflictes tenen en qualsevol cas una base profundament social en la qual no hi ha sortides objectives, sinó, com a molt, solucions de compromís.

 

Quadre 7. Reptes plantejats per les noves activitats de l’espai agrari segons tipus de funcions.

Tipus funció	Tipus demanda	Reptes oferta	Incidència agrària
Residencial	Acollir persones d’origen urbà. Allotjat els joves i els qui queden.	Mantenir i millorar la qualitat de l’hàbitat. Mantenir i millorar els serveis quotidians i de proximitat.	Ocupació de les terres de millor qualitat agrícola. Conflicte d’usos en habitatges i edificis agraris.
Recreativa	Cobrir les noves demandes de lleure relacionades amb la cultura urbana.	Creació d’establiments i llocs per a les activitats de lleure, sigui de tipus privat o col·lectiu.	Competència per l’ús del sòl i augment del preu de la terra.
Sanitària i social	Població de tercera edat creixent. Recuperació i manteniment en forma. Inserció social (immigració) i lluita contra l’exclusió.	Equipaments i serveis de millora de la qualitat de vida. Àmbits i activitats per a millorar les relacions humanes.	Condicions de vida i de treball dels treballadors immigrats. Estabilitat de l’ocupació agrària.
Acollida d’activitats	Renovació de les activitats tradicionals i creació de noves activitats.	Explotació de les matèries primers locals, innovació. Aprofitament dels recursos humans, formació.	Transformació i serveis vinculats a l’agricultura. Activitats complementàries d’aprofitament dels recursos agraris.
Ecològica	Aliments sans i medi ambient no contaminat. Espais naturals preservats i paisatges variats.	Disposicions adequades per al manteniment de la qualitat mediambiental i el seu control.	Reducció i eliminació de la contaminació agrària. Manteniment del patrimoni agrari i foment de la diversitat. Gestió i activitats mediambientals.
Cultural i formativa	Identificació cultural amb un lloc i un territori. Els valors patrimonials locals i la seva comprensió.	Equipaments i actes culturals i educatius. Manteniment i difusió del patrimoni.	Descoberta i valorització del patrimoni agrari.

Font: elaboració pròpia a partir de Y. Gorgeu i C. Jenkins (1997).

 

Cara a la solució dels conflictes entre activitats i l’exploració de sortides per a la seva solució pot ser una bona solució començar per definir quina és l’activitat primera, dominant o principal d’un determinat espai o zona. Aquesta definició requereix un pronunciament sobre uns criteris de valoració tècnics que no deixen de tenir una component final política quan es tracta de prendre decisions sobre l’ordenació del territori:

·              És l’activitat que imprimeix caràcter al territori a través de la vegetació i altres elements constitutius del paisatge?.

·              És la quina constitueix la font principal d’ingressos, directa o indirecta ?.

·              És la quina regeix la dinàmica transformadora del paisatge o la quina representa la vocació final d’aquest paisatge?....

·              Tenint en compte o no els interrogants anteriors, no caldrà un pronunciament sobre què desitgem que sigui el territori o espai en qüestió?.

Els criteris de valoració poden ser, com es veu, diversos i caldrà pronunciar-se pel més adequat en funció dels objectius del planejament. Altrament, tampoc es pot descartar que dues o més activitats convisquin com a activitats principals, circumstància en la qual caldrà tenir presenta la seva compatibilitat i complementaritat.

En els temps actuals la definició de l’activitat principal acostuma a plantejar una qüestió major i és si tenim en compte el valor productiu real que ha caracteritzat històricament els espais agraris o si ens pronunciem pels valors naturals, ecològics o paisatgístics d’aquests espais. Des del planejament urbanístic continua mirant-se el que aquí s’anomena espai agrari i que en terminologia urbanística acostuma a correspondre amb el sòl no urbanitzable, com un espai que perllonga les funcions urbanes i al qual s’atribueixen bàsicament funcions d’oci, estètiques, formatives o de preservació (J. Esteban, 2007, pps 211-231). Seria important que la societat, l’urbanisme i l’ordenació del territori en general comencessin a plantejar-se si aquests tipus d’espais no juguen el paper essencial de proveïment d’aliments i altres matèries primeres que han jugat a través de la història i que hauran de continuar jugant en els propers anys (I. Aldomà, 2006).

Al costat de la principal es troben altres activitats secundàries, les quals poden presentar una gran diversitat; ser una o més activitats i tenir una incidència espacial circumscrita o àmplia. En relació a les activitats principals, aquestes activitats secundàries presenten un grau de compatibilitat molt desigual i l’ordenació del territori s’haurà de pronunciar sobre la idoneïtat, permissivitat o limitacions d’aquestes activitats. D’entrada, pot establir-se un primer diagnosi de compatibilitat:

§          Algunes activitats no comporten cap distorsió en el procés de producció de l’activitat principal i/o constitueixen una activitat derivada d’aquesta mateixa, de manera que són absolutament compatibles. És particularment difícil compaginar agricultura i altres activitats, per bé que els conreus poden servir, per exemple de pastura o tenir un aprofitament forestal.

§          Altres comencen a plantejar desajustos en relació a l’activitat principal i resulten més o menys compatible segons les circumstàncies en les quals es produeixen, de manera que cal deixar clares aquestes circumstàncies. En determinats moments l’activitat agrària pot acceptar, per exemple, determinades activitats turístiques.

§          Mentre d’altes són clarament incompatibles per tractar-se de dos elements contradictoris. No es pot pretendre, per exemple, que els camps de conreu exerceixen com a espai més o menys natural, per bé que acullin espècies naturals.

En el quadre 8 adjunt es presenta una possible matriu de valoració de les activitats secundàries en relació a les activitats principals. Cal donar-li un valor simplement indicatiu, perquè resulta impossible objectivar les situacions diferents que es donen en cada territori. Altrament, tampoc es pot perdre de vista que les compatibilitats evolucionen amb el temps.

 

Quadre 8. Compatibilitat de determinats usos dominants amb els mateixos usos com a segona activitat.

		Segona activitat
	Usos principals	1	2	3	4	5	6	7	8	9
1	Àrees residencials
2	Lleure
3	Agricultura
4	Explotació forestal
5	Pastura
6	Infrastruc. transport
7	Reserves d’aigua
8	Reserves naturals
9	Explotacions mineres

Incompatible

Poc compatible

Mitjanament compatible

Compatible

Font: elaboració pròpia.

 

Les capacitats d’acollida en l’espai agrari

L’anterior valoració, que s’hauria d’ampliar temàticament al conjunt d’activitats detectades en el territori i que s’haurà d’adaptar forçosament a les condicions de cada territori, representa un primer pas cara a les reflexions que són indispensables per al planejament i que es tradueixen en les taules d’usos característiques del planejament físic i en d’altres tècniques i elements de planejament més específics, com ara els estudis d’impacte ambiental. Des d’aquest punt de vista es pot pensar en el que s’anomena la capacitat d’acollida de les diferents zones o àmbits de planejament, que variarà segons la intensitat i el tipus d’activitat o activitats principals o bàsiques d’aquests espais i que tindrà en compte també els aspectes ecològics, naturals o culturals en general que inicialment s’apuntaven [[7]].

La compatibilitat entre les diferents activitats pot ser matisada, per altra part, segons el tipus d’intervenció ordenadora requerida:

·              Activitats plenament compatibles que poden ser acceptades sense limitacions.

·              Activitats que poden ser acceptades amb unes condicions que resulten fàcils de concretar de manera prèvia i general.

·              Activitats que només poden ser acceptades en condicions especials i/o que poden variar en cada cas i que en conseqüència caldrà sotmetre a estudis específics, d’impacte ambiental, paisatgístic o altres.

·              Activitats que d’entrada, apareixen com a incompatibles i que cal rebutjar en qualsevol dels casos.

En el quadre 9 adjunt es presenta un exemple de matriu de capacitat d’acollida que recull aquestes valoracions. Alhora es recull un exemple de varietat de tipologia zonal que es pot sonar dins dels espais encara caracteritzats per les seves activitats agràries.

 

Quadre 9. Exemple de matriu d’acollida d’unitats territorials definides per criteris agraris.

Font: Eusko Jaularitza. Directrices de Ordenación Territorial de la Comunidad Autónoma del País Basco; Vitòria: Gobierno Basco, 1990, pàg. 87.

 

 Notes