COLET DURAN, Joan M. La Fira de Santa Teresa del Vendrell. Valls: Edicions Cossetània i Ajuntament del Vendrell (Collecció Blau Verd). 1999. 133 p.

Joan M. Colet Duran

Prenent com a base els meus estudis universitaris de geografia, he pogut fer una investigació sobre estructures comercials, que té una llarga tradició dins de la disciplina. L'estudi dels mercats setmanals i fires periòdiques, realitzat tant per historiadors com geògrafs, es va integrar ben aviat en la perspectiva geogràfica amb els estudis sobre l'àrea d'influència de les ciutats i jerarquies de nuclis urbans. Bons exemples d'aquesta interrelació són Geografía de los centros de mercado de Bryan Berry i el capítol sobre sistemes de mercats periòdics de El estudio de la Geografía Urbana de Harold Carter.

Pel que fa a l'estructura del llibre, els dos primers capítols, que van precedits per una introducció sobre el concepte de fira i on també s'explica com ha estat el procés d'estudi i de redacció, són de caire històric, ja que es parla dels orígens del certamen i de la seva evolució al llarg del temps, tant des del punt de vista local com general. Tot seguit, hi ha tres capítols que fan referència a aspectes geogràfics com és la procedència dels expositors i la seva ubicació dins de l'espai urbà, la dimensió social d'aquest tipus de reunions comercials, que va molt lligada amb el seu vessant lúdic, i la climatologia del període estacional de l'any en què se celebra; hi ha pocs anys que faci bon temps, més aviat hi predominen els fenòmens meteorològics adversos: pluja o vent, o ambdós plegats. I a l'últim capítol s'exposen una sèrie de conclusions a les quals s'ha arribat després d'haver llegit i redactat el que s'ha trobat documentat sobre la Fira del Vendrell.

Per dur a terme aquesta tasca, s'ha fet un treball exhaustiu de recerca de fonts administratives (actes de reunions de l'Ajuntament, del Centre d'Iniciatives i Turisme i de l'Àrea de Promoció Econòmica), de fonts periodístiques (diaris comarcals) i de programes d'actes, per extreure tot un seguit de dades que s'han classificat temàticament (organitzadors, expositors, meteorologia, actes,). També s'ha fet servir el mètode de l'entrevista per aclarir determinats aspectes mitjançant la memòria i els treballs d'investigació històrica de diversos vendrellencs. A partir de tota la informació recollida s'han elaborat unes fitxes, any per any, que es troben a l'annex.

Centrant-nos en el contingut de l'obra, el que es pretén és donar una visió de la Fira de Santa Teresa des dels seu orígens fins a l'actualitat. En un principi, és a dir, al segle XIX, es tractava d'un certamen agrícola amb exposicions de bestiar al torrent i de productes del camp en altres llocs de la vila. Últimament, ha anat evolucionant cap a una mostra multisectorial (alimentació, automoció, habitatge) que es completa en caràcter biennal amb el Mostraví i les Jornades Gastronòmiques. També es té present el seu vessant lúdic, cultural i folklòric, i la seva dimensió social que va des dels organitzadors fins a les entitats de cultura popular que han collaborat en el fet de tirar endavant una fira que cada vegada va adquirint més importància, seguint el reflex del constant creixement demogràfic i econòmic del Vendrell, vila de 22.800 habitants que és capital i petit centre comercial de la comarca del Baix Penedès, a mig camí entre les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona.

Diversos factors van donar origen a aquesta fira: la localització privilegiada de la població al sud de la depressió Prelitoral, on avui hi conflueixen tres autopistes i dues línies de ferrocarril; el notable moviment comercial amb l'exportació de vi i aiguardent, de la zona vinícola del Penedès cap a Amèrica, a través del seu barri marítim de Sant Salvador; i la declaració del Vendrell com a cap de Partit Judicial, demarcació territorial menor que la provincial, producte de la divisió territorial d'Espanya en províncies el 1835. Per tant, una comunió de factors físics, econòmics i polítics van impulsar una reunió anual de venedors i compradors que ha perdurat fins als nostres dies. Però el camí no ha estat fàcil, perquè hi ha hagut períodes de crisi que han fet perillar la continuïtat d'aquest certamen. Llavors és quan hi intervenen els factors socials tant a nivell associatiu (Centre Industrial, Centre d'Iniciatives i Turisme) com individual (persones amb empenta, comerciants de la vila) que, amb el suport del consistori municipal, fan reactivar la fira. L'últim procés de revitalització es va iniciar als anys 80, després d'uns anys setanta protagonitzats per una crisi econòmica global que feia decaure les fires; no només la del Vendrell, sinó també la d'altres poblacions. I cal dir que des del 1982, en què es van comptabilitzar uns 25.000 visitants, fins avui dia, s'ha seguit una tendència positiva amb la presència de nombrosos expositors, fins i tot de l'estranger, i amb una afluència anual d'uns 70.000 visitants en les darreres edicions. Així doncs, si es continua amb aquest bon treball, per part de l'administració, de les associacions de comerciants i dels vendrellencs en general, la Fira del Vendrell té el futur garantit cap al segle XXI.

Jo, com a autor del llibre, no sóc el més indicat per valorar aquesta obra i, per tant, aprofitaré aquestes línies per presentar, de forma abreujada, dues crítiques que s'han fet sobre ell. La primera és la del cronista oficial de la vila del Vendrell, el senyor Josep M. Inglès i Rafecas, que va ser una de les poques persones que van tenir el privilegi de llegir l'original, abans de passar per l'editorial, perquè donés la seva opinió respecte al contingut i perquè, si calia, em rectifiqués o m'imformés sobre possibles macances que hi pogués trobar. La seva resposta va ser una carta que, en resum, diu el següent: "Al llarg de l'obra s'hi nota la mà d'un bon estudiós, tot i que incipient, però ja format. Un bon estudiós honrat i honest, que ha fet uns buidats exhaustius, treballant amb mètode. Ha extret d'allà on ha calgut cercar per trobar-hi tots els elements necessaris per a bastir aquest estudi esponorós, amb caràcter i decisió, tant en la relació com en l'exposició, que, a més de didàctica, ens manifesta una dedicació afinada i afortunada, sí, mitjançant la qual ens fa seguir endavant per a tenir un coneixement prou clar i complet, a més d'entenimentat, del que ha sigut i és encara la Fira de Santa Teresa del Vendrell". I la segona crítica va aparèixer publicada al setmanari independent Diari del Baix Penedès, del 22 d'octubre de 1999, de la pròpia redacció: "Massa sovint, només passen a la història escrita els fets polítics, els successos o els esdeveniments culturals. La memòria popular de les fires i les festes sempre és en perill de desaparició. El mateix succeeix amb la memòria econòmica d'esdeveniments de caràcter popular, com ara la Fira de Santa Teresa. El treball de Joan Maria Colet té la virtut de salvar aquest tipus de dades i per això, i pel bon gust de l'edició, val la pena tenir el llibre".

Com es pot comprovar, el llibre ha tingut bona acceptació a escala local. Ara només cal que la seva difusió, mitjançant la distribució a través d'Edicions Cossetània, s'estengui per la resta del territori català, perquè no s'ha fet aquest estudi només per als vendrellencs, sinó per a tota la gent que estigui interessada a conèixer la història d'una de les fires més importants de Catalunya. I, ja que parlem de l'editorial, l'edició del llibre és molt atractiva, acompanyada de diversos quadres explicatius, gràfiques, mapes i fotografies. D'aquestes últimes s'ha de destacar la inclusió d'imatges antigues molt significatives, com és la dels ramats de bestiar a la Riera de la Bisbal, i la impressió en color de les fotografies més recents del quadernet central.

I per acabar, vull dir que per a mi ha estat una doble satisfacció haver escrit aquest llibre. Per una banda, perquè es tracta d'un estudi relacionat amb els meus estudis universitaris de geografia sobre un tema concret de la vila on resideixo. I per l'altra banda, perquè enceta una collecció, anomenada Blau Verd, que ha de donar peu a nous estudis sobre diversos camps temàtics relacionats amb el Vendrell. Per tant, s'obre el camí perquè altres estudiosos agafin empenta per investigar i donar obres de referència al públic especialitzat i lectura d'oci al públic en general.

© Copyright: Joan M. Colet Duran 2000
© Copyright: Biblio 3W 2000

Menú principal