Menú principal de Geocrítica             Volver al Índice de Biblio 3W
Biblio 3W
REVISTA BIBLIOGRÁFICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES
Universidad de Barcelona
ISSN: 1138-9796. Depósito Legal: B. 21.742-98
Vol. VII, nº 384, 5 de julio de 2002

NUÑEZ XEIXAS, Xosé Manoel. Los nacionalismos en la España Contemporánea (siglos XIX y XX). Barcelona: Hipótesis, 1999. 176 p. [ISBN: 84-920886-6-4]

Marc Lloret Piñol
Licenciado en Geografía


Palabras clave: nacionalismos, periferias, políticas territoriales

Key words: nationalisms, periferies, territorial politics


Xosé Manoel Nuñez Xeixas és doctor en Història Contemporània per l´Institut de Florència i professor de la mateixa matèria a la Universitat de Santiago de Compostela. Està especialitzat en l´estudi dels nacionalismes hispans i europeus, sobre els que ha publicat diversos llibres. En aquesta obra l´objectiu de l´autor és analitzar el procés de sorgiment i desenvolupament dels nacionalismes a l´Estat espanyol fins a l´actualitat. L´autor enfoca la qüestió dels nacionalismes posant ènfasi en la concepció constructivista, a la qual subordina la visió organo-historicista d´aquests. En conseqüència, el punt de partida de l´obra queda establert en la interpretació legitimadora del nacionalisme en els nous règims liberals sorgits a l´Europa del segle XIX. D´igual manera, aquest enfocament justifica la importància que es dóna al desenvolupament polític dels nacionalismes; els projectes polítics són concebuts com a instruments d´unes classes socials per satisfer els seus interessos i que es troben marginades de la vida política.

Nuñez Xeixas articula l´explicació del sorgiment i desenvolupament dels nacionalismes de l´Estat espanyol entorn a dos elements: la permanent oposició entre nacionalisme espanyol i nacionalismes perifèrics (català, galleg i basc); i l´anàlisi d´aquest procés de manera comparativa, caracteritzant els diferents nacionalismes en les seves etapes evolutives, i d´aquesta manera enfatitzant una visió particularista de cada nacionalisme. En aquest sentit, l´estudi s´estructura en etapes definides històricament, que s´adapten als successius períodes de l´evolució dels nacionalismes.

En primer lloc, després de repassar breument els elements legitimadors del sistema de l´Antic Règim (monarquia i religió) i el que l´autor anomena protonacionalisme espanyol del reformisme borbònic, es tracta el sorgiment del nacionalismes a l´Estat espanyol amb la implantació del sistema liberal (1835-37), i els perifèrics a l´últim terç del segle XIX. En aquests punt té especial importància el fracàs de l´acció nacionalitzadora de l´Estat liberal espanyol; el que, juntament amb una sèrie de particularitats de certes regions, explicarà l´aparició de moviments nacionalistes en aquestes. També es destaca l´impacte del federalisme del Sexenni Revolucionari (1868-1874) en el nacionalisme espanyol i en l´aparició dels nacionalismes català, basc i galleg. L´autor diferencia l´origen del catalanisme i del galleguisme -precedits per moviment culturals-  del basquisme, amb uns orígens ideològico-polítics.

Seguidament s´aborda el procés d´expansió dels nacionalismes perifèrics, en confrontació amb un nacionalisme espanyol conservador, tradicionalista i autoritarista. Aquest període s´inicia amb el nou segle XX, marcat per el desastre de 1898, i arriba fins a la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930). Els nacionalismes perifèrics es consolidaran política i socialment, especialment el catalanisme i el basquisme. En aquesta etapa també apareixen moviments regionalistes en altres parts del país, com a Aragó, Asturies o Andalusia, expressió de la voluntat regeneracionista de l´època. A la dictadura de Primo de Rivera, el nacionalisme espanyol fracassa en l´intent d´acabar amb els nacionalismes perifèrics. Aquests adquiriran la seva màxima expressió política a la II República espanyola (1931-1936), amb l´aprovació dels Estatuts d´Autonomia català (1932), basc (1936) i galleg (1936); alhora també s´eixamplarà la base social d´aquests moviments. En aquest període, l´actitud de confrontació crexent del nacionalisme espanyol amb els perifèrics determinarà l´acostament d´aquests als partits d´esquerra, en un clima de polarització ideològica entre esquerra i dreta.

El règim franquista adoptarà les mateixes característiques del nacionalisme espanyol de sempre; aquestes es poden resumir amb la denominació de nacionalcatolicisme. Malgrat aquest dilatat període regressiu per al nacionalismes perifèrics, aquests es mantindran amb una pofunda renovació ideològica que els caracteritzarà més enllà de la Dictadura.

El procés de la Transició espanyola ens porta fins a la situació actual: l´Estat de les Autonomies sorgit de la Constitució del 1978. El nacionalisme espanyol quedarà deslegitimat després del règim franquista, apareixent un neoregeneracionisme historicista del centre–dreta i un nacionalisme constitucional, o fins i tot un nacionalisme federalista, de l´esquerra. Per la seva banda, els nacionalismes també es troben en un punt mort. Això es degut a la política possibilista i pragmàtica dels partits nacionalistes dominants a les respectives regions. Nuñez Xeixas també reflexiona al voltant de l´aparició d´altres nous regionalismes a l´Estat espanyol, fonamentats en la defensa dels seus interessos davant dels que ells consideren una situació privilegiada dels "nacionalismes històrics", segons els defineix la Constitució. L´analisi d´aquesta situació porta a l´autor a dir que s´ha poduït un empat històric entre els nacionalismes enfrontats de l´Estat. Així doncs, l´autor considera necessària la clarificació o racionalització d´aquesta situació que segons ell s´acosta a un federalisme imperfecte.

Al llarg de l´obra l´autor destaca la diversitat político-ideològica interna dels nacionalismes català, galleg i basc, manifestada en la multiplicació d´organitzacions polítiques i culturals que apareixen al llarg del segle XX. En el cas català, des del catalanisme del Centre Català (1882) de Valentí Almirall al segle XIX, recollit pel conservadurisme de la Lliga Regionalista (1901); passant pel republicanisme catalanista d´esquerra, on destaca l´Esquerra Republicana de Catalunya (1922) de Francesc Macià; fins a les tendències demòcrata-cristianes de l´actualitat, expressades en la coalició entre Unió Democràtica de Catalunya i Convergència Democràtica de Catalunya, encapçalada per Jordi Pujol. El galleguisme també presenta aquest caràcter divers des dels seus inicis amb la presència d´una tendència liberal, una tradicionalista i una federal; l´esquerra serà la que acabarà monopolitzant el nacionalisme gallec, amb el Partit Galegista (1931) a la II República, i el Bloc Nacionalista Gallec a l´actualitat. L´autor destaca la debilitat d´aquest moviment en l´actual etapa democràtica. Per la seva part, el nacionalisme basc presenta un caràcter menys diversificat que el català o gallec. S´articula entorn del Partit Nacionalista Basc (PNV, 1895), d´ideari interclassista i practicant d´un reformisme social, que contrasta amb l´esquerra radical independentista (abertzale) sorgida als anys 1960, estructurada al voltant de l´organització terrorista ETA (1959).

Nuñez Xeixas ens presenta en aquest llibre una síntesi del procés de desenvolupament dels nacionalismes a l´Estat espanyol, per arribar a l´anàlisi del que considera una necessària redefinició política i territorial de l´Estat que eviti la inestabilitat que provoca que aquest estigui determinat per conjuntures polítiques. El llibre presenta una estructura clara, l´anàlisi comparatiu dels diferents nacionalismes en els períodes de la Història Contemporània d´Espanya, que facilita l´assimilació de les idees que l´autor exposa; malgrat això, la utilització de frases massa llargues i el caràcter de síntesi de l´obra complica el seu seguiment en algunes parts del llibre, per la gran quantitat d´informació que aporta. És de destacar també la nombrosa bibliografia citada, en la que s´inclou un breu comentari de l´obra, de gran utilitat orientativa per a aprofondir en el tema, tant a nivell espanyol com europeu.

Finalment, també crec que en la caracterització del nacionalisme espanyol en el primer terç del segle XX, es troba a faltar el paper desenvolupat per l´estament militar en la conformació d´aquest, sobretot en l´enfrontament amb els nacionalismes perifèrics.
 

© Copyright: Manel Serra Heredia, 2002.
© Copyright: Biblio 3W, 2002.

Ficha bibliográfica

LLORET PIÑOL, M. Nuñez Xeixas, Xosé Manoel. Los nacionalismos en la España Contemporánea (siglos XIX y XX). Biblio 3W, Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, Vol. VII, nº 384, 5 de julio de 2002.  http://www.ub.es/geocrit/b3w-384.htm [ISSN 1138-9796]



Volver al índice de Biblio3W

Menú principal