RULLAN SALAMANCA, Onofre. La construcció territorial de Mallorca. Palma de Mallorca: Editorial Moll,  2002.  425 p., 125 mapes, 93 figures.[ISBN : 9-788427-365070]

Antoni Albert Artigues i Macià Blázquez

Palabras clave: Mallorca, territorio, geografía regional

Key words: Majorca, territory, regional geography

Amb La construcció territorial de Mallorca Onofre Rullan Salamanca, professor de Geografia Regional a la Universitat de les Illes Balears, ens ofereix una obra densa i sense concessions, resultat de la seva maduresa intel·lectual i acadèmica. El futur lector ha de saber, d'entrada, que Rullan ha escrit aquest llibre fora de la roda de comandes editorials i sense la pressió de superar qualque requisit de caràcter acadèmic. Fent servir una comparança gastronòmica -que solen ser molt del gust de l'autor- La construcció territorial de Mallorca s'ha cuinat poc a poc, morosa i amorosament, amb diversitat d'ingredients, amb més "tallades que brou", d'idees d'altri (prop de 400 referències bibliogràfiques que remeten a més de 800 citacions) i pròpies sotmeses totes a una exhaustiva anàlisi, que s'han fertilitzat amb la reflexió fruit de les seves experiències d'investigació universitària i de treball en gabinets professionals i en llocs de responsabilitat pública. En aquests temps que la re-lectura s'ha substituïda pels "cursets de velocitat lectora", que la presa competitiva porta a alguns a no reconèixer amics ni enemics, en Rullan dedicà els quatre anys que van del 1995 al 1999 a anar preparant i escrivint aquesta obra original, innovadora, oberta a la discussió, amb molts suggeriments i, a vegades, també provocadora.

"En aquest assaig ens circumscriurem a la classificació geogràfica, la compartimentació de l'espai, la seva divisió i estructuració amb finalitat purament analítica com amb finalitat organitzadora del territori que sobre ell s'articula", afirma l'autor a la introducció de la seva obra. Així doncs, construcció territorial en el doble sentit d'elaboració de les diverses anàlisis que s'han fet del terrer mallorquí i també de les propostes per ordenar el territori insular. Tot congruent de ple amb la forma que l'autor té d'entendre la geografia (regional): geografia (regional) de les rectes, de les delimitacions, de les demarcacions a l'espai, i, simultàniament, geografia (regional) del regere, del govern, de l'exercici del poder a i de l'espai. I encara més, geografia (regional) que s'ocupa a la vegada de fenòmens físics (naturals) i humans (socials), en una síntesi que sols pot ésser geohistòrica i en la que "Caldrà veure com cada canvi socioeconòmic successiu ha anat conformant una nova demarcació territorial"; una geohistòria que tracta la seqüència regió fisiogràfica, geogràfica, funcional i difusa com a resultat territorial de les relacions socioeconòmiques dominants que, correlativament, són la caça i la recol·lecció, l'agricultura, la indústria i l'actual terciari postindustrial.

La construcció territorial de Mallorca s'organitza en una estructura de quatre parts. Rullan comença el seu estudi amb el fonament natural, físic, de l'illa, en el que ofereix una proposta sintètica després de recórrer les que, temàticament, s'han vingut fent des de La Marmora i Fallot fins a les més recents d'Antoni Rodríguez. Segueix amb una segona part dedicada a l'anàlisi de l'organització del territori que han generat les formacions socials de l'esdevenir històric illenc: des de la Mallorca talaiòtica i després romana, fins a la "Mallorca europea", passant per la "Mallorca musulmana", "cristiana-catalana" i "espanyola". A la tercera part Rullan desenvolupa l'explicació del resultat geogràfic de l'empremta humana sobre l'espai: la construcció social del territori en forma de comarques geogràfiques, que es reordenen contínuament amb la intensificació i la internacionalització dels fluxos que defineixen regions estructurals. Aquesta evolució, en paraules de Rullan, és la del trànsit de l'idea de divisió comarcal a la d'estructuració territorial definida pels intercanvis transversals a les fronteres: "La idea de divisió comarcal du preferentment a la consideració de comarques homogènies o uniformes que fan èmfasi en la frontera; pel seu costat, l'idea d'estructuració territorial du comarques polaritzades o nodals, que emfatitzen la connexió i la xarxa més que la circumscripció i la zonificació" (pàg. 385). El darrer bloc, síntesi dels precedents, tanca l'obra amb una resposta a una greu i necessària pregunta: quin futur territorial per a Mallorca? Rullan respon que ha d'ésser el de la geodiversitat front a la dissolució del local en la globalització, el de la heterogeneïtat autoabastidora front a l'especialització desenvolupista, i el de l'autoorganització front al model únic mercantil i exterior. L'autor adreça la seva mirada cap al futur proposant la contenció i el "decreixement sostenible" com a solució fonamental, alhora que la diversificació ha de potenciar la complementareïtat entre el turisme -a hores d'ara hegemònic- i l'agricultura i la indústria ("elements territorials preturístics aprofitables", pàg. 397). El mapa geodivers que planteja Rullan es fonamenta (vegi's la figura 92) en la polarització i estructuració del territori "sobre el triangle urbà històric (columnes) i no sobre els paisatges homogenis (files), [...] un mapa geodivers de comarques homogènies entre si i heterogènies en el seu si"(pàg.397).

El compromís d'Onofre Rullan amb el futur territorial de Mallorca, a l'any 1999, esdevingué acció política quan assumí la responsabilitat de la Direcció General de Litoral a la Conselleria de Medi Ambient del Govern de les Illes Balears. Els quatre anys passats de llavors ençà li han servit - llevant-se hores de son i robant-ne a la seva vida familiar - per enriquir i millorar La construcció territorial de Mallorca, aportant-hi un important aparell cartogràfic (125 mapes) i gràfic (93 figures), que l'editor més compromès amb aquesta illa, Francesc Moll, ha reproduït amb cura. Onofre Rullan el passat 24 d'abril de 2002 va veure reconeguda la vàlua de la seva obra amb la concessió del Premi Lluís Solé i Sabarís de Geografia; el lector que s'endinsi en les pàgines de La construcció territorial de Mallorca obtindrà una magnífica aportació de coneixements, reflexions i crítica per afrontar la construcció territorial possible de Mallorca i de qualsevol altre territori.
 
 

© Copyright: Antoni Albert Artigues y Macíà Blàzquez, 2003.
© Copyright: Biblio 3W, 2003.
 

Ficha bibliográfica

ARTIGUES, A. A. y BLÀZQUEZ, M.Rullan Salamanca, Onofre.  La construcción territorial de Mallorca.  Biblio 3W, Revista  Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad  de Barcelona, Vol. VIII, nº 445, 10 de mayo  de 2003. <http://www.ub.es/geocrit/b3w-445.htm> [ISSN 1138-9796]
 

Volver al índice de Biblio 3W

Volver al menú principal