Biblio 3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona, nº 58, 15 de diciembre de 1997.

  Brito Henriques, E. Lisboa turística. Entre o imaginário e a cidade. Lisboa; Ediçoes Colibri, 1996. 198 p.

  Joan M. Colet Duran


La percepció és una manera subjectiva de veure el món real perquè, ja sigui de forma individual o collectiva, hi ha moltes formes diferents d'entendre les coses, a part d'estar determinada per factors físics com la ceguesa o la sordesa. En el camp de la geografia del turisme s'han fet estudis en què es demostra que el paper de la ciutat dins d'aquest sector ha canviat: ha passat de ser una generadora de fluxos de turistes a ser-ne una gran receptora. Això s'explica perquè, en molts països, les ciutats posseeixen una posició privilegiada en l'espai cognitiu dels seus visitants, a part de localitzar-se en una situació de centralitat en les xarxes de transport. També és interessant el fet que una mateixa ciutat no sigui percebuda de la mateixa forma des del punt de vista dels seus propis residents que des de la visió dels turistes; ni tampoc, per part d'aquests últims, en moments històrics diferents. Aquesta és la qüestió que l'autor del llibre que ressenyo analitza en el cas de Lisboa.

Eduardo Brito Henriques és un geògraf que ha desenvolupat la seva activitat com a investigador en el Centre d'Estudis Geogràfics de la Universitat de Lisboa, on ha participat en diversos projectes d'investigació en temes de geografia urbana i de geografia del turisme. Va ser precisament en aquest context que va fer l'estudi que ha tingut com a resultat la publicació d'aquesta obra.

En aquest treball es fa una anàlisi del turisme a Lisboa, a partir de la qual es procura definir els espais i el contingut turístics que té la ciutat. En conjunt, s'intenten descobrir els paisatges de la Lisboa turística que coexisteix, dissimulada i a vegades poc coneguda pels seus mateixos residents, amb la ciutat de la vida quotidiana com a lloc de negoci i de treball.

Pel que fa a l'estructura, el llibre s'organitza en sis capítols. En els dos primers, s'aclareixen conceptes sobre el fenomen turístic i s'exposa una breu història en què es vol mostrar l'estreta relació que té aquesta activitat econòmica amb les dinàmiques pròpies de la societat i, també, fer una interpretació sobre el seu significat en la cultura contemporània. En el tercer capítol, es presenten certs lligams que hi ha entre la ciutat i el turisme: en primer lloc, es fa una anàlisi de la importància que tenen els centres urbans en l'organització de l'espai turístic de molts països; en segon lloc, s'analitza la seva rellevància com a destinacions turístiques i quines són les condicions del seu atractiu; i en tercer lloc, s'explica com les transformacions recents de l'economia i de la societat han modificat les relacions entre la ciutat i el turisme, i s'intenta avaluar el sentit de la seva evolució futura. En el quart capítol, es fa un enquadrament de Lisboa com a lloc privilegiat dins de l'espai turístic portuguès.

Tot seguit, es procedeix a la investigació en concret i, en el cinquè capítol, s'estudia com la cultura i la geografia es combinen en la formació dels llocs turístics a partir de la comparació de les imatges de la ciutat produïdes en dos períodes històrics diferents. Amb això, es demostra que els contorns i el contingut de la Lisboa turística revelen els mites i les formes que caracteritzen cada context històric: què hi ha de nou, què es conserva i a quines reconfiguracions ha estat sotmesa la ciutat dels turistes. Finalment, en el sisè capítol, s'analitza la vivència dels visitants i s'evidencia que hi ha una correspondència entre les representacions i la pràctica turística de la ciutat i, a més, es poden identificar les forces i els grups socials que millor protagonitzen els models culturals en els quals es basa la configuració de la Lisboa turística.

Per aconseguir aquest objectiu, Eduardo Brito ha fet servir un mètode d'estudi que, des de l'àmbit de la geografia de la percepció, és interessant de comentar. Per una banda, per saber quins són els espais turístics de Lisboa en dos moments històrics diferents, va consultar catorze guies turístiques publicades entre 1989 i 1993, que illustren la imatge actual, i set més que retraten la situació a finals del segle XIX. A partir del tractament de la informació de les guies, l'investigador fa una anàlisi quantitativa per valorar el percentatge d'espai textual mitjà que ocupa cada context temàtic (paisatge, museus, hotels) i cada punt d'interès (Monestir dels Jerònims, Torre de Betlem, Hospital de Sant Josep); una anàlisi qualitativa per mostrar com canvia la manera d'adjectivitzar un mateix objecte en diferents èpoques; i una representació cartogràfica per observar la concentració, a finals del segle XIX, i la dispersió, d'avui dia, dels establiments hotelers i de restauració. Per una altra banda, per conèixer la vivència dels turistes i esbrinar fins a quin punt la seva representació de la Lisboa turística correspon a la que ofereixen les guies, Brito va fer una enquesta a uns quatre-cents individus d'ambdós sexes i de diferents edats, països, nivell d'instrucció, categoria socioprofessional i característiques del viatge. Després de fer-los diverses preguntes sobre com valoraven els diferents aspectes de la realitat urbana i quins espais pensaven visitar, o ja havien visitat, s'arriba a la conclusió que hi ha una clara concordància entre la imatge revelada per les guies i la viscuda pels turistes.

Aquest mètode d'analitzar les guies turístiques ja ha estat utilitzat per altres estudiosos. El mateix Brito cita l'escrit "Le Guide Bleu" de Barthes, en què es deixa entreveure les grans possibilitats que tenen aquest tipus de publicacions com a base de treball en estudis de característiques semblants com el d'aquest llibre. A casa nostra també tenim exemples com és el cas de M. del Mar Serrano amb el seu Viajes de papel (Universitat de Barcelona, 1993), en el qual es posa de manifest que les guies urbanes del segle XIX incloïen coses tan impensables com poden ser edificis penitenciaris o manicomis, llocs que actualment estan exclosos de qualsevol material de promoció turística d'una ciutat.

En relació a l'objecte d'estudi, trobo que és de gran interès i d'una gran utilitat pràctica. Com ens demostra el passat, del qual crec que s'ha d'aprendre més, les valoracions dels diferents espais urbans van variant amb el temps i les guies turístiques ho reflecteixen clarament. A més, el resultat d'aquesta investigació és mostrar que la percepció dels turistes correspon en bona part a la informació que donen aquestes guies. Per tant, crec que les institucions administratives de la ciutat tenen amb aquest tipus de publicacions un bon instrument per a potenciar aquells espais que, encara que tinguin cert valor arquitectònic o històric, són desconeguts per part dels turistes.

Per acabar, només queda dir que Brito ha fet un treball molt bo i que té l'oportunitat de fer-ne un de nou ben aviat, en vistas del proper esdeveniment que tindrà lloc a Lisboa: l'Expo 98. És evident que la celebració de l'Exposició Universal generarà nous espais als quals les guies turístiques dedicaran més atenció, fet que suposarà un canvi de valoracions per part dels turistes sobre la realitat urbana de la ciutat que, ben segur, serà més turística que mai.

(G U)

© Copyright: Joan M. Colet Duran

© Copyright: B3w


Volver al índice de Biblio3W

Menú principal