.
Gil de Arriba, C. Santander, guía geoliterària. Santander: Edita Concejalía de Cultura del Excmo. Ayuntamiento de Santander y Ediciones de Librería Estvdio. Colección Pronillo, 1997. 165 p.

Joan M. Colet Duran

La literatura és important per als geògrafs que estudien la ciutat perquè, a part de poder-ne aprendre la manera més correcta d'expressar les descripcions geogràfiques de forma escrita, les obres literàries són una font de gran interès per analitzar les representacions socials elaborades sobre els llocs urbans on tenen lloc els fets que es narren. Això és el que fa l'autora del llibre que ressenyo en el cas de Santander.

Carmen Gil de Arriba és professora del Departament de Geografia, Urbanisme i Ordenació del Territori de la Universitat de Cantàbria, on el 1994 va obtenir el títol de doctor amb la tesi Las representaciones socio-espaciales y la producción de la imagen de la ciudad de Santander, siglos XIX y XX, aconseguint la qualificació d'apto cum laude.

Com indica el títol, aquest llibre pretén ser una guia per donar a conèixer, a partir de la lectura i la interpretació d'un conjunt de fragments literaris, una sèrie d'aspectes geogràfics, històrics, culturals, sociològics, urbanístics i l'evolució històrica de la ciutat de Santander. L'autora també vol potenciar, en el camp de la docència i de la investigació, l'anàlisi de fonts literàries per fer una reflexió complexa i transdisciplinar sobre la història social i les geografies cultural i històrica de la capital de Cantàbria.

Pel que fa a l'estructura, després d'un preàmbul en què Carmen Gil exposa el contingut d'aquest treball i justifica el mètode d'estudi que fa servir, el llibre comença amb una introducció que té com a finalitat mostrar que la literatura és una bona font documental per a l'anàlisi geogràfica dels espais que es descriuen al llarg de les narracions, i presentar unes primeres conclusions sobre els temes que predominen en les obres seleccionades.

La segona part és un catàleg d'aquestes obres literàries i dels seus autors que es divideix en tres capítols, que corresponen a les tres etapes en què l'autora ha dividit l'evolució cronològica de la producció literària relacionada amb Santander. El primer capítol correspon al període més llarg (tot el segle XIX, amb algun precedent anterior, fins una mica més del primer terç del segle XX) i més fructífer, ja que coincideix amb els anys d'esplendor literària de Santander, a partir dels quals quedarien fixades gran part de les imatges urbanes actuals. El segon capítol s'enquadra en les dècades del règim franquista, quan la producció literària relativa a aquesta ciutat va ser força limitada, tot i que es tracta d'una època de gran transformació urbana a causa de la reconstrucció que es va haver de dur a terme després de l'incendi de 1941. I el tercer capítol comprèn els textos escrits als anys vuitanta que, en bona part, es caracteritzen per ser una descripció d'espais urbans que s'associen a les memòries d'infància i joventut dels autors.

La tercera part és la més important, ja que està constituïda per la selecció antològica de textos d'una vintena d'autors, dels quals destaquen Pereda, Galdós, Azorín, Menéndez Pelayo, Unamuno, Marañón i Cela, entre d'altres. En relació als temes que més predominen en aquestes representacions geoliteràries de la capital càntabra són: la consideració de Santander com a port marítim de Castella, la percepció negativa dels barris interiors, la identificació de la ciutat a partir dels seus llocs costaners (percepció més positiva, sobretot del sector del Sardinero), i la dualitat estacional (estiu, hivern) i la dels vents (sud, nord-oest).

A la quarta part hi trobem dues llistes bibliogràfiques. La primera és una llista de bibliografia bàsica que ens introdueix en el món de la geografia de la percepció i la seva vessant d'anàlisi d'obres literàries. Entre aquestes lectures s'hi pot trobar el llibre d'Eduardo Brito Lisboa turística. Entre o imaginário e a cidade, del qual també hi ha una ressenya publicada. (Vegeu Joan M. Colet Duran, Biblio3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales Universidad de Barcelona, nº 58. A la segona llista bibliogràfica hi ha citades les fonts literàries seleccionades en aquest estudi.

Finalment, a la cinquena part, hi ha un índex alfabètic dels autors que és de gran utilitat, perquè si el lector mostra alguna preferència pot fer una selecció de les lectures d'una forma molt ràpida. En aquesta mateixa part també hi ha un altre índex d'autors, però en aquest cas ordenats cronològicament, i un llistat dels continguts temàtics que apareixen en els seus textos literaris, que han estat triats per Carmen Gil a l'hora d'escriure aquest llibre.

El mètode de treball que fa servir l'autora és una tècnica d'anàlisi qualitativa que té com a objectiu fer estudis mitjançant fonts secundàries: a part de la literatura, també ho poden ser la pintura, la música i les imatges en suport de vídeo, les quals ens proporcionen material humà sobre el món on vivim. Centrant-nos en les fonts literàries, s'ha de dir que tenen un clar avantatge respecte als articles de caire científic, ja que la novella s'escriu principalment per entretenir i no podem esperar que tot el que llegim sigui veritat. Per tant, es pot treballar amb una relativa tranquillitat, perquè no podem aplicar el mateix nivell d'exigència a una narració subjectiva que a un escrit que vol mostrar el consens objectiu, dins de la comunitat científica, sobre una realitat concreta. En aquest mateix llibre hi ha una cita de Carles Carreras i Verdaguer que justifica aquest fet: "Las fuentes literarias suponen una clara ventaja respecto a cualquier otro tipo de fuente, por lo menos en el sentido de que su enfoque subjetivo queda explícito (Paisaje urbano y novela. Estudios Geográficos, nº 191, 1988, p.167)". Com a exemples d'altres estudis d'aquest tipus, Carmen Gil fa referència una altra vegada a Carles Carreras que, de la mateixa manera que altres investigadors com F. Díaz de Castro i A. Quintana Peñuela, ha fet un estudi de Barcelona a partir de les novelles de Joan Marsé (La ciutat de Barcelona a les novelles de Joan Marsé. Revista Catalana de Geografia, 1, 1985, p. 46-58).

En definitiva, aquest llibre és una aportació interessant dins del camp de la docència i de la investigació perquè, a la vegada que presenta la ciutat de Santander a través de la literatura relacionada amb els seus espais urbans, és una obra que ens demostra que, a partir de fonts que estan fora de les disciplines més estrictament científiques i objectives, es poden fer treballs de qualitat.

(GU)

© Josep Mª Colet Duran

© Biblio 3W, 1998.

Volver al índice de Biblio3W

Menú principal