Menú principal

Índice de Biblio 3W

Biblio 3 W REVISTA BIBLIOGRÁFICA DE GEOGRAFÍA Y CIENCIAS SOCIALES (Serie documental de Geo Crítica) Universidad de Barcelona ISSN: 1138-9796.  Depósito Legal: B. 21.742-98 Vol. XI, nº 687, 15 de noviembre de 2006

LLENGUATGE PLANER A ESPANYA[1]

Cristina Gelpí
Universitat Pompeu Fabra

---

Paraules clau: llenguatge planer, comprensibilitat, llenguatge jurídic

Palabras clave: lenguaje llano, lenguaje ciudadano, lenguaje jurídico

Key words: plain language, Spanish, legal language

---

Plain English is clear, straightforward expression, using only as many words as are necessary.
It is language that avoids obscurity, inflated vocabulary and convoluted sentence construction.
It is not baby talk, nor is it a simplified version of the English language.
Writers of plain English let their audience concentrate on the message instead of being distracted
by complicated language. They make sure that their audience understands the message easily.
Robert Eagleson, Australia[2].

El llenguatge planer s’entén com un moviment de renovació en redacció que pretén aconseguir la comprensibilitat del llenguatge sobretot en llenguatge administratiu i en l’àmbit jurídic. Neix als Estats Units els anys 70 i promou la simplificació de la llengua anglesa. Des de llavors ha tingut un interès creixent a tot el món i el model s’ha exportat a moltes altres llengües.

A Espanya, el llenguatge planer té un paper fonamental, perquè s’associa a la democràcia i a la comprensibilitat dels textos. Té una importància especial en la construcció del discurs jurídic actual. La història recent d’Espanya justifica el concepte de llenguatge planer que es fa servir, l’orientació de les campanyes que el promouen, els resultats que s’han obtingut fins ara, les dificultats principals per desenvolupar-lo plenament en tots els àmbits de la producció escrita i, també, els reptes que queden per assolir.

Parlar de llenguatge planer a Espanya no és només parlar sobre llenguatge planer en castellà

La Constitució espanyola estableix que el castellà és la llengua espanyola oficial de l’Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d’usar-la. Alhora, estableix que les altres llengües espanyoles, és a dir, el català, l’euskera i el gallec, són també oficials en les comunitats autònomes respectives. El text constitucional espanyol preveu que la riquesa de les diverses modalitats lingüístiques d’Espanya és un patrimoni cultural que ha de ser objecte d’especial protecció i respecte.

En aquest moment, són parlants d’espanyol tots els habitants de l’Estat; hi ha aproximadament 11 milions de parlants de català, 4,5 milions de parlants de gallec i menys d’un milió de parlants d’euskera. Tot i que legalment les quatre llengües tenen un reconeixement semblant, la diferent població de parlants, així com les diverses polítiques lingüístiques que s’ha dut a terme des de 1978, expliquen que el nivell de desenvolupament de campanyes per estendre els principis i les recomanacions de redacció del llenguatge planer siguin diferents en cada comunitat . En català està altament desenvolupat: mitjanament en gallec i euskera, i només recentment s’inicia en castellà.

El llenguatge planer a Espanya és un projecte de més de 25 anys d’existència

De forma simplificada, el procés d’incorporació dels principis del llenguatge planera a Espanya es pot dividir en tres fases.

a) De 1940 a 1978. És considerat un estadi previ en la implantació del llenguatge planer. L’estil de redacció de l’Administració pública, durant aquesta època és poc comprensible, obscur i escrit exclusivament en castellà. L’ús de les altres llengües es restringeix a l’àmbit domèstic i gairebé desapareixen de la comunicació institucional.

b) De 1980 a 1990. Coincideix amb l’època dels primers treballs sobre llenguatge planer, majoritàriament en català. Els governs autonòmics i les administracions locals són els primers a canviar l’estil del seu discurs amb els ciutadans. Es comencen a proposar les primeres recomanacions de redacció que, majoritàriament, provenen de l’anglès. El llenguatge planer d’aquesta època es presenta com un conjunt de recomanacions de redacció en unes llengües que havien de recuperar un registre escrit després que la dictadura hagués impedit que mantinguessin la vitalitat durant 40 anys. Es comencen a proposar, també, els primers formularis simplificats per redactar documents jurídics.

c) Des de 1990. És l’època de màxim desplegament dels principis del llenguatge planer. El procés de normalització lingüística de les llengües minoritàries (català, gallec i euskera) comença a donar resultats, en forma de publicacions periòdiques sobre redacció planera i en forma de manuals d’estil per als sectors públic i privat. Al llarg d’aquests anys, les recomanacions de redacció planera passen per un procés d’adaptació a les característiques de les llengües peninsulars i es recondueixen les recomanacions previstes inicialment per a l’anglès, perquè s’observa que l’estil que resulta de l’aplicació estricta d’algunes recomanacions no satisfà l’estil retòric de les llengües hispàniques.

El llenguatge planer a Espanya no és una campanya basada només en la simplificació

Al final de la dictadura franquista, el català, l’euskera i el gallec van haver de recuperar els drets i les llibertats de la democràcia. Per a les tres llengües, calia crear gairebé de nou un estil de redacció, que havia quedat truncat amb la dictadura. Tot aquest procés es coneix amb el nom de normalització. I en aquest context de creació d’un nou estil retòric, el llenguatge planer s’erigia en una opció molt oportuna.

Un dels àmbits en què el llenguatge planer va tenir més incidència va ser en el llenguatge jurídic. L’estil de redacció jurídica que es va consolidar era el punt de trobada de tres elements fonamentals: normativitat, precisió i llenguatge planer.  La normativitat s’entén com el respecte per la norma lingüística imposada per les institucions acadèmiques de llengua (per a les quatre llengües: Real Academia Española, Institut d’Estudis Catalans, Euskaraz i Academia de la Lingua Galega). Aquesta qüestió és específica de cultures altament influïdes pel dret romà; parteix de la base que hi ha una autoritat, que expressa les seves decisions en gramàtiques i diccionaris. El llenguatge jurídic que s’havia consensuat a Espanya havia de ser, doncs, normatiu en aquest sentit institucional.

A més de ser normatiu i precís, l’estil de llengua escrita havia de respectar la tradició i respectar els principis democràtics de l’Estat. En aquest sentit, la majoria de llengües d’Espanya havien tingut  en centúries anteriors un estil propi de redacció (en català, per exemple, la tradició es remunta al segle XV). Pel que fa als valors democràtics, el registre públic havia de ser respectuós, no discriminar per raó del sexe, la raça, l’orientació sexual, la ideologia o la religió.

Totes aquestes consideracions il·lustren que el llenguatge planer a Espanya no és tant una campanya basada en la simplificació, com un moviment de creació d’un estil retòric de les llengües d’Espanya. Per aquest motiu, cal tenir en compte que les campanyes de simplificació i de reformulació de documents són escasses. No hi ha grans projectes destinats a la correcció de l’estil de redacció i, en canvi, són majoritàries les campanyes destinades a formar la població en redacció en llenguatge planer.

El llenguatge planer a Espanya ajusta les recomanacions que provenen de l’anglès

Els principis del llenguatge planer són avui a Espanya ben vius, però han passat per diversos moments d’implantació. En un primer moment, les recomanacions de redacció es van traduir gairebé literalment de l’anglès, sense tenir del tot en compte que l’estil retòric de les llengües peninsulars no podia ser comparat a l’anglès; poc temps després es va veure que els principis eren vàlids, però que calia adaptar les recomanacions tant a les característiques formals com a l’estil retòric de les llengües d’Espanya.

Per exemple, l’estructura sintàctica de les llengües romàniques fa difícil encadenar oracions de 15 paraules. Encara que des de la perspectiva de l’anglès 15 paraules són suficients, per a les llengües romàniques aquesta quantitat és insuficient. Podríem dir que l’equivalent funcional a les 15 paraules de l’anglès són, aproximadament entre 25 i 30 per a les llengües romàniques. Igualment passa amb les majúscules: des de la perspectiva de l’anglès la majúscula singularitza el text i el fa més comprensible; per a les llengües romàniques, en canvi, la majúscula s’entén com un obstacle visual i funcional del text, i les recomanacions estilístiques recomanen majoritàriament l’ús de la minúscula.

A més d’aquests ajustaments, el moviment pel llenguatge planer a Espanya ha treballat per establir algunes recomanacions que responen a les inadequacions més freqüents de les llengües peninsulars. Entre d’altres, l’ús de la passiva pronominal amb agent explícit (*la sentència es dicta per la jutgessa/la jutgessa dicta la sentència), els gerundis de posterioritat (*contesto la demanda oposant-me a les pretensions/contesto la demanda i m’oposo a les pretensions) o especificatius (*interlocutòria ordenant la reconstrucció dels fets/interlocutòria que ordena la reconstrucció dels fets), l’excés de nominalitzacions (*va demanar l’aixecament de l’embargament i l’arxivament de les actuacions/va demanar que s’aixequés l’embargament i que s’arxivessin les actuacions), l’ús de verbs buits (*procedir a efectuar la pràctica de les diligències/practicar les diligències), l’ús de les formes de tractament de l’emissor i el destinatari dels textos (recomana la forma de tractament de 1ª persona –jo, nosaltres- per a l’emissor i la forma de tractament de 2ª persona –vós- per al destinatari), la discriminació per raó del gènere gramatical (proposa evitar l’ús del masculí com a presumpte genèric i usar formes genèriques o formes dobles).

El llenguatge planer a Espanya encara ha de progressar

Tot i que el llenguatge planer es promou a totes les llengües d’Espanya i en tots els àmbits, no es pot dir que sigui una realitat estesa a tot el territori i en totes les situacions comunicatives.

Pel que fa a les llengües, el castellà continua essent l’assignatura pendent del llenguatge planer. Es comencen a fer esforços per difondre’l en tots els àmbits, però cal reconèixer que no és una tasca fàcil. Pel que fa als àmbits, en el sector educatiu, per exemple, té una importància cabdal, perquè la redacció planera forma part dels currículums de l’ensenyament obligatori, postobligatori i fins i tot universitari; també és fonamental en l’àmbit de la redacció jurídica, tant en la redacció de textos normatius com en la redacció dels textos de la pràctica jurídica.

Els principals obstacles que cal superar per estendre el llenguatge planer arreu d’Espanya són de naturalesa diversa i estan altament influïts per la formació lingüística que tenen els operadors jurídics i la llengua amb què adquireixen el coneixement especialitzat (molt tradicional i de forma gairebé exclusiva en espanyol).

Estendre el llenguatge planer a totes les situacions comunicatives, en totes les llengües d’Espanya i per part de totes les persones que les parlen és un repte que exigeix temps i esforços complementaris. Però tot apunta que estem en el bon camí.

Notes

Bibliografia recomanada

AGUIRRE, Blanca y Consuelo HERNÁNDEZ. El lenguaje administrativo y comercial. Madrid: Sociedad General Española de Librería, 1983

ALCARAZ, Enrique y Brian HUGES. El español jurídico. Barcelona: Ariel, 2002.

BERMÚDEZ, Manuel. Breve manual de estilo universitario. Universidade de Santiago de Compostela. <http://www.usc.es/~snlus/asesora/fundamentos/estilo/Manual%20de%20estilo.pdf> [Consulta: 25 d’octubre de 2006]

CASSANY, Daniel Plain Language in Spain. Clarity, 53,  2005, pàg. 41-43. <http://www.clarity-international.net/downloads/53.pdf > [Consulta: 25 d’octubre de 2006]

CASSANY, Daniel. La cuina de l’escriptura. Barcelona: Empúries, 1993.

CASTELLÓN, Heraclia. El lenguaje administrativo. Formas y uso. Granada: Editorial la Vela, 2001.

COMISSIÓ EUROPEA. Fight the fog. How to write clearly. <http://ec.europa.eu/translation/writing/clear_writing/fight_the_fog_en.pdf > [Consulta: 25 d’octubre de 2006]

DUARTE, Carles et. al. Manual de llenguatge administratiu. 3a ed. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1993.

DUARTE, Carles i Anna MARTÍNEZ. El Lenguaje jurídico. Buenos Aires A-Z Editora DL, 1995

ESCUELA JUDICIAL. Lenguaje forense. Madrid: Consejo General del Poder Judicial, 2000.

ESTOPÀ, Anna. et al. Manual de llenguatge judicial. Generalitat de Catalunya: Departament de Justícia i Interior. Barcelona, 2003.

GELPÍ, Cristina. Plain language in Spain. Clarity , 55, 2006, pàg. 23-25.

GRETEL, Grup d'Estudis de Tècnica Legislativa. La redacció de les lleis. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Escola d'Administració Pública de Catalunya, 1995.

Herri Arduralaritzaren Euskal Erakundea. IVAPexo estilo-liburua, 2005.

Instituto Vasco de Administración Pública. Libro de estilo del IVAP, 2005.

Ministerio para las Administraciones Públicas. Manual de estilo del lenguaje administrativo. Madrid: MAP, 1990.

RODÍGUEZ, Anaír i Montserrat DAVILA.  Lingua galega. Criterios lingüísticos. Vigo: Universidade de Vigo, Servicio de Publicacions da Universidade, 2003.

Vincles d’interès

CLARITY- An international association promoting plain legal language < http://www.clarity-international.net/links/default.htm> [Consulta: 7 de novembre de 2006]

CONSELL DE COL·LEGIS D’ADVOCATS DE CATALUNYA. Suport lingüístic <http://www.cicac.org/sl/index_nou.htm> [Consulta: 7 de novembre de 2006]

Dirección General de Simplificación Regulatoria en la Secretaría de la Función Pública (MÉXICO). Lenguaje ciudadano. http://www.lenguajeciudadano.gob.mx [Consulta: 7 de novembre de 2006]

ESCOLA D’ADMINISTRACIO PÚBLICA DE CATALUNYA <http://www.eapc.cat> [Consulta: 7 de novembre de 2006]

GENERALITAT DE CATALUNYA.  Web de la llengua catalana < http://www6.gencat.net/llengcat/>  [Consulta: 7 de novembre de 2006]

GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE JUSTÍCIA. Llenguatge jurídic http://www.gencat.cat/justicia/temes/entitats_juridiques/linguistic/index.html> [Consulta: 7 de novembre de 2006]

GITRAD, Grup d’investigació en traducció jurídica. Universitat Jaume I. http://www.gitrad.uji.es/indexct.htm [Consulta: 7 de novembre de 2006]

PLAIN, the Plain Language Action and Information Network. http://www.plainlanguage.gov/site/about.cfm [Consulta: 7 de novembre de 2006]

COMISSIÓ EUROPEA. Puntoycoma, Boletín de la traducción española en las instituciones de la Unión Europea. <http://ec.europa.eu/translation/bulletins/puntoycoma/bienve.htm> [Consulta: 7 de novembre de 2006]

Xarxa d’universitats Institut Joan Lluís Vives. Portal de recursos lingüístics. <http://www.llengua.info> [Consulta: 7 de novembre de 2006]