Biblio 3w. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales.
Universidad de Barcelona [ISSN 1138-9796]
Nº 80, 12 de abril de 1998

GARCIA, Sira i SERNA, Marta de la: A cara descoberta. Ser marroquina i viure a Catalunya. Barcelona. Viena Columna. 1995. 162 pàg.

Marta Casas Castañé


El tema de la immigració provinent de països no europeus (d'aquell "sud" tan temut) ha provocat molts i molt diversos estudis i treballs, sobretot a partir de la segona meitat de la dècada dels vuitanta. Dins d'aquesta, els immigrants d'origen magribí (i més estrictament marroquí) constitueixen el col.lectiu més nombrós. Podria semblar lògic, per tant, que la majoria de treballs publicats es centressin precisament en aquesta població, però no és així. Les obres de caire general superen amb escreix les més especialitzades. És per aquest motiu que l'aportació de Sira García i Marta de la Serna té una gran vàlua.

Cal precisar que dins el conjunt de bibliografia publicada sobre marroquins, o d'una manera més extensa sobre immigrants estrangers a Catalunya, trobem èmfasis i aproximacions metodològiques diferents: des de l'antropologia, l'assistència social, la pedagogia, la sanitat, l'estudi de les religions, etc. A cara descoberta és un llibre escrit des d'una perspectiva periodística. No és, evidentment, la primera aproximació del periodisme a aquest tema en el nostre país; la qüestió de la immigració magribí a Catalunya ha omplert pàgines de diaris, revistes, suplements, però no és tan freqüent una obra de les dimensions d'aquesta, amb un tractament profund de què vol dir "ser marroquina i viure a Catalunya".

Cal remarcar també l'interès que té un treball sobre dones immigrades ja que molt sovint dóna la sensació que, especialment en el context dels immigrants àrabo-musulmans, només es parla d'homes. És cert que en el seu origen la immigració de procedència magribí era bàsicament masculina, però ja des dels anys setanta hi ha hagut gran nombre de reagrupaments familiars i des de finals dels vuitanta i sobretot als noranta hi ha hagut un increment progressiu d'immigració de dones marroquines soles (molt relacionat amb l'augment de demanda de treballadores per al servei domètic). I és evident que encara hi ha un buit bibliogràfic important sobre aquestes immigrants, tot i la importància que tenen dins el col.lectiu dels marroquins, i en general dels magribins, a Catalunya.

Sira García i Marta de la Serna, periodistes, pretenen en la seva investigació exposar la problemàtica específica del col.lectiu de dones marroquines immigrades a Catalunya, sense pretendre, però, un estudi sociològic exhaustiu. Metodològicament, per a l'elaboració del treball s'han basat en els relats de diferents dones entrevistades entre el juny de 1992 i el gener de 1993, complementats amb informació proporcionada per institucions públiques i privades (CITE, APIP, ESCO, SAM, Bayt al-Thaqafa, Cáritas, etc), experts en emigració àrab i gent que té un contacte directe amb aquest col.lectiu. El text es basa en la reconstrucció d'escenes i situacions a partir de la informació de les entrevistades.

A cara descoberta. Ser marroquina i viure a Catalunya intenta, a partir d'històries personals, donar una visió global dels aspectes més importants que marquen la vida de la dona marroquina en un context d'immigració. Les trajectòries vitals de les protagonistes d'aquest llibre permeten parlar d'una multiplicitat d'aspectes que formen part de les seves vides; qüestions tan personals com el conflicte intern provocat pel xoc cultural i la necessitat d'integrar la moral islàmica a la societat occidental, les dificultats de subsistència en un entorn hostil per a una dona sense papers, l'explotació laboral en tallers il.legals, la prostitució, la delinqüència, l'alliberament sexual i d'altres.

Tots aquests temes es tracten sense una línia formal estructurada; es van desenvolupant a partir del discurs de les dones entrevistades. Això, d'una banda, pot dificultar la comprensió i provocar una certa desorientació en el lector. De tota manera, alhora, aquesta llibertat formal dóna una major riquesa i naturalitat a les històries personals i al discurs de les informants. Com molt bé observa Eugeni Madueño al pròleg, es tracta d'un llibre que "no fa sempre visible una tesi clara, però que, en canvi, posseeix la frescor narrativa i la ingenuïtat en la relació amb les fons que cal esperar dels treballs novells".

El llibre està dividit en dues parts. La primera, A la recerca del paradís, fa especial èmfasi en les vivències concretes de les dones entrevistades. Quines poden ser les experiències d'una dona marroquina que arriba al nostre país i com aquesta arribada és viscuda més o menys traumàticament. Cadascuna de les protagonistes d'aquesta primera part té una història pròpia i viu problemàtiques diferents: Majda acaba en un alberg d'acollida a causa de la dificultat per accedir a un habitatge de lloguer; Fouzia treballa en tallers clandestins i ha de dormir en una pensió il.legal, intentant evitar la prostitució per pagar l'allotjament; Kadija treballa en el servei domèstic, esperant, sense massa esperances, que els seus senyors li facin un contracte i pugui legalitzar la seva situació; Rita, mare soltera, ha esta acollida per una família catalana de Sabadell; Rkia és a la presó acusada de tràfic de drogues; Naima pertany a la classe mitja-alta marroquí i treballa a l'Amical de Comercials i Treballadors Marroquins, en estreta relació amb el consolat. Cadascuna d'aquestes dones viu, de maneres diferents, situacions comunes i situacions específiques: els reagrupaments familiars, els problemes d'habitatge, l'explotació laboral en tallers il.legals o en el servei domèstic, la dificultat d'obtenció de papers, la problemàtica de les mares solteres, la prostitució, el tràfic de drogues, la delinqüència o el funcionament del consolat.

A la segona part del llibre, Les filles d'Al.là, l'interès de les autores és aclarir quin és el concepte de dona i quins valors té associats en l'Islam, o més específicament al Marroc i com aquests valors i aquest concepte van variant en els processos d'emigració d'aquestes dones. Sira García i Marta de la Serna utilitzen, amb molt encert, la metàfora de l'imam Mohamed de la mesquita del carrer de l'Hospital de Barcelona:

"La dona és una perla i com a tal s'ha de protegir. Per això, vel, mocador i roba llarga. Les dones que no van tapades volen ser pedres. I què es fa amb les pedres? Hi escups i t'hi pixes a sobre."

A partir d'aquesta metàfora estableixen la distinció entre "perles" i "pedres"; dones que es mantenen fidels a la tradició i als preceptes islàmics com la Yatto de 25 anys i la Raixida, de 48, i dones que intenten adaptar-se al nou entorn o simplement que no poden superar el xoc cultural sense un canvi intern important, com la Fàtima o la Jamila. En aquesta segona part, per tant, la qüestió principal és com aquestes dones viuen la seva condició femenina, quins són els seus problemes, les seves pressions, les seves pors, les seves descobertes, les seves "victòries". I una vegada més, a partir de les històries de les entrevistades es desenvolupen temes com el concepte de dona a l'islam, el matrimoni, l'absentisme escolar de les nenes, la moral sexual al Marroc, la repressió sexual, la planificació familiar, etc.

A cara descoberta tracta una interessant dimensió del fet migratori: més enllà dels temes clàssics tractats generalment en la bibliografia, posa especial atenció i interès en com l'emigració és viscuda per l'emigrant; en aquest cas les dones marroquines que, per un motiu o altre, deixen el seu país per venir al nostre. En com aquest procés sovint determina pràcticament tots els aspectes de la vida d'aquestes dones. Massa sovint s'han fet anàlisis sobre aquests col.lectius sense tenir en compte com el seu comportament, les seves estratègies de sociabilització, i en realitat tota la seva vida es veuen afectats pel fet d'haver hagut de deixar el seu país per anar a buscar feina, per retrobar-se amb la parella o per aconseguir una major llibertat.

Les autores realment aconsegueixen donar una visió àmplia sobre la dona marroquina al nostre país. Si bé és evident que no existeixen tipologies precises ni tipus completament identificables, les dones que apareixen al llibre presenten característiques suficientment diferents com per fer-nos adonar de la complexitat i de la dificultat d'establir generalitats en aquest tema. Aquest també és un aspecte que sovint s'oblida. S'ha parlat molt de la dona musulmana com un tipus clarament definit i amb unes característiques precises, oblidant que dins el conjunt de països musulmans, de l'anomenat "Món Àrab", les divergències culturals i ideològiques són, com a mínim, tan importants com al nostre "Món Occidental" i que el desconeixement de la societat musulmana, de les diferents formes de societat musulmana, sovint ens porta a generalitzacions incorrectes i a conclusions errònies.

Un dels temes tractats en el llibre, recurrent en qualsevol títol que faci referència, ni que sigui marginalment, al col.lectiu de dones magribins immigrades, és la qüestió de la gran desigualtat sexual que es dóna tradicionalment no ja en la societat marroquí sinó en tot l'Islam. Aquesta és una qüestió molt complexa i delicada d'analitzar, ja que molt sovint es cau en postures etnocèntriques. És evident que existeix una desigualtat entre gèneres a les societats musulmanes, dictada directament per l'Alcorà i per la Xara(1). És bàsic fer una apreciació important per evitar un prejudici fàcil a l'hora de parlar de dones musulmanes: aquesta desigualtat entre l'home i la dona dictada per la xara, no implica forçosament una marginació de la dona sinó més aviat una separació de les esferes masculina i femenina. Cal precisar que, malauradament, aquesta desigualtat o aquesta divisió inicial molt sovint s'ha traduït i es tradueix en la marginació i el menyspreu de la condició femenina; els maltractaments dins l'esfera conjugal no tenen res a veure amb una separació de gèneres.

Potser caldria remarcar més aquest aspecte. Per poder entendre la vivència d'aquestes dones, el xoc cultural enorme que reben quan arriben a la nostra societat, cal haver analitzat profundament i tenir molt clar quin és el seu punt de partida, quins són els seus valors culturals, les seves creences religioses, l'herència de la seva tradició, i, en general, tot allò que intervé en els seus processos identitaris com a persones individuals i socials. El desconeixement del món musulmà sovint ens fa caure en apreciacions errònies i aquesta és una mancança que caldria superar.

Un altre punt a comentar és la tendència generalitzada en la bibliografia sobre immigració a emfasitzar els aspectes més negatius derivats dels processos migratoris. Quan es parla d'immigració, amb molt poques excepcions, s'està parlant d'un problema: la lluita per la supervivència, la marginació, el fracàs, la delinqüència, la prostitució, els problemes d'adaptació. Evidentment, aquesta realitat existeix i pot arribar inclús a ser més dura del que reflecteixen molts estudis. Però els processos migratoris són molt més complexos que tot això; no tenen una sola cara, sinó que incorporen vessants molt diferents. Els immigrants no només pateixen i lluiten. També viuen i creen: riquesa, estratègies adaptatives, estructures socials, noves formes de comunicació i relació Sovint, parlant d'immigració pretenem fugir dels prejudicis que impregnen la nostra societat, i caiem en el més bàsic: la "miserabilització" de la immigració.

En aquest sentit, el llibre fa una aportació molt interessant. Es parla d'un col.lectiu d'immigrants que normalment són oblidats i que hem de tenir present que existeix: la immigració no econòmica i no política; un grup definit socialment, membres de l'èlite social marroquí que s'estableixen a Europa per fer negocis, per gaudir dels avantatges de la nostra societat "avançada", per conèixer món Una immigració que no és "problemàtica", ni "marginada", ni "perillosa"; uns immigrants que deixen de ser "moros" per ser "àrabs".

Tot i això, les autores també cauen en el prejudici. Dins la primera part del llibre, el capítol titolat Sobreviure al Raval, n'és un exemple (el títol ja és prou expressiu, com si al Raval no s'hi pogués viure). Dóna algunes pinzellades sobre un barri històric de Barcelona que des de fa anys ha estat pol d'atracció de tot tipus d'immigració i que s'ha constituït en un dels barris amb una problemàtica social més aguda de la ciutat. De tota manera, si bé les autores reflecteixen bé aquesta realitat més dura del barri, només en dónen una visió parcial i s'apropen al sensacionalisme tantes vegades criticat al gènere periodístic. El barri del Raval no és només el "centre habitual de prostitució i venda de droga de la ciutat" sinó que hi ha una gran quantitat d'iniciatives, públiques i privades, de caire cultural. Parlar del "cor podrit del Raval" i de "les bosses de marginació que són l'essència del barri" no fa justícia a les altres realitats d'un barri que, cada vegada més, lluita per deixar de ser el barri xino i per desempellegar-se dels prejudicis d'una ciutat que molt sovint se li ha girat d'esquena. El barri del Raval encara manté allò que molts barris de la nostra ciutat ja han perdut: una gran vitalitat i una riquesa social, cultural i humana que en gran mesura li ve donada per l'afluència d'immigrants i pel contacte constant i la convivència de cultures diferents.

NOTES

1. 1 Alcorà: llibre sagrat de l'islam que conté la revelació feta per Déu (Al.là) al profeta Muhammad (Mahoma) a través de l'arcangel Gabriel. A part dels fonaments teològics de l'islam, conté prescripcions i normatives que regulen diferents aspectes de la vida dels fidels.

Xara: llei islàmica. Tot i que l'Alcorà dóna indicacions jurídiques i legals, no constitueix un corpus jurídic suficient. La xara regula tota la vida del musulmà, des que neix fins que mor. Està basada en l'Alcorà i la Sunna (la Tradició, dits i fets del Profeta); per als aspectes que no hi siguin contemplats, s'utilitzen tres procediments per dictar la llei:

- qiyàs: analogia amb l'Alcorà i la Sunna.

- ijmà: consens de tota la comunitat.

- rày: opinió personal expressada per una autoritat religiosa competent.

© Copyright: Marta Casas Castañé 1998

© Copyright: Biblio 3W 1998

Volver al índice de Biblio3W



Menú principal