SANTOS, M. Metamorfosis del espacio habitado. Vilassar de Mar : Oikos-Tau, 1996. 118 pàgines.
Mireia Xarau Abellán

Milton Santos és un autor que es podria incloure dins el corrent anomenat Geografia Crítica. Va néixer l’any 1926 a l’estat de Bahia, al Brasil. Es doctorà en geografia a la Universitat d'Estrasburg (1958); els seus inicis en aquesta ciència corresponen a la seva formació dins l’escola regional francesa. Amb anterioritat, s’havia llicenciat en dret a la Universitat Federal de Bahia l’any 1948. Va treballar com a professor al seu país, fins que el 1964 va haver d'exiliar-se per motius polítics. L'any 1979 va tornar al Brasil, sense haver abandonat la docència en cap moment. Actualment és professor titular a la Universitat de Sâo Paulo i a Salvador.

El seu reconeixement internacional l’ha portat a ser nomenat doctor honoris causa per diverses universitats, entre elles la de Barcelona (1996). En el discurs de presentació de l’acte¹ es fa referència al criteri generalitzat de que Milton Santos és un científic complet : amb profunditat teòrica, treball empíric i capacitat pedagògica, que inclou l'estímul que és capaç de donar als seus deixebles. Els trets que més ressalten en la seva obra són l’esmentat sentit crític, i la seva innovadora aportació, tant teòrica com metodològica, a la disciplina. Tots tres aspectes es reflecteixen en el llibre que ens ocupa.

La seva vàlua com a científic l'ha portat a treballar com a consultor davant les Nacions Unides, l'Organització Internacional del Treball, la UNESCO, l'Organització d'Estats Americans, d’alguns governs dels estats d'Algèria i Guinea Bissau, i del Senado Federal de Veneçuela per a qüestions metropolitanes. Ha col·laborat amb consultories i assessories a tots els nivells amb l'administració de l'Estat brasiler abans i després de la dictadura, com per exemple la redacció de la constitució del Brasil.

Milton Santos ha estat traduït a diverses llengües i en castellà té un nombre considerable d’obra publicada (se n'inclou una relació al final d'aquest text). El 1973, quatre anys després de l’edició original francesa, es va traduir i publicar el primer llibre en castellà d’aquest autor : Geografia y economia urbanas en los países subdesarrollados. L’any 1990 apareix la versió castellana de Por una Geografía Nueva, del qual la primera edició, portuguesa, és de 12 anys abans. Com suggereix el títol, es tracta d’un llibre innovador i diferent als manuals de geografia existents fins aleshores; sobretot els de tradició quantitativa, que dominaven a la dècada dels anys setanta. No només aleshores, si no també a l’actualitat, aquest text és útil pel seu caràcter dinàmic i compromès; però sobretot, per una perspectiva àmplia que pretén englobar els punts de vista de les diferents societats del món. Bàsicament l’autor pretén tenir en compte la perspectiva dels països desenvolupats i la dels països en vies de desenvolupament. El llibre que ens ocupa continua en la mateixa línia : la recerca d'una metodologia geogràfica útil per a la crítica i per a la pràctica; però aquest és més concret i exemplificat.

La teoria i la metodologia, que l'autor ha aportat a la geografia, intenta superar les contradiccions conceptuals i les problemàtiques metodològiques de la geografia. La seva pretensió és trobar una geografia global i integrada, tant des del punt de vista de les escales d’anàlisi, com de les múltiples variables que intervenen sobre l’objecte d’estudi. D’aquesta manera la geografia podria convertir-se, ja plenament, en una ciència per a l’anàlisi crítica i per a l’acció pràctica. Aquesta concepció de la disciplina és la que l’autor considera necessària per entendre les transformacions actuals del món.

Metamorfosis del espacio habitado va ser publicat per primer cop a Brasil l'any 1988 i no ha estat fins l'any 1996 que s'ha publicat en edició castellana, essent aquesta la seva primera traducció estrangera, realitzada per Gloria Maria Vargas López de Mesa.

Una nova geografia per a una nova situació geogràfica

Des del punt de vista geogràfic, les aportacions de Milton Santos són d'una gran importància des de molts i diversos aspectes. Aquest llibre és essencialment teòric; si bé té certa dificultat de lectura, és més entenedor que Por una Geografía Nueva. Donada la densitat i complexitat del contingut, el recorregut està ple d’exemples i reiteracions, que ens permeten retornar als conceptes més difícils i acabar-los de perfilar.

En els capítols primer i segon, trobem una valoració crítica de la situació de la ciència, sobretot pel que fa a les ciències socials i en especial la geografia, posant èmfasi en la geografia humana. Arriba a la conclusió que, en front l'especialització creixent, la importància de la tecnologia i el determinisme de les relacions de poder, la geografia destaca pel seu caràcter multidisciplinar. Exposa també les característiques del procés de globalització que s'està donant actualment. És en aquest nou context que la geografia adquireix un paper estratègic rellevant, com a coneixement global, com a ciència per a l'anàlisi, la crítica, i l'acció (la pràctica), respecte el món actual.

L'autor entén que la geografia requereix un canvi profund. En primer lloc cal una revisió dels conceptes tradicionals de la geografia; és el que es pot trobar al llarg dels capítols de la part central del llibre (capítols del 3 al 6). En segon lloc cal trobar un nou mètode geogràfic d'acord amb la nova realitat, amb una definició prèvia de les especialitats de la disciplina, que s'exposa en la part final (capítols del 7 al 10). El model analític que proposa Santos per a la geografia, al capítol 10, es basa en interpretar el present com a resultat d'un procés (passat) i indicar possibles línies d'evolució (futur). A continuació intentarem aproximar-nos a les idees de l'autor a partir d'un resum de les parts del llibre que acabem de descriure.

El text parteix del fet que la nova situació científica i tècnica, juntament amb l'actual moment històric, dóna a les ciències socials un lloc més privilegiat dins el conjunt de la ciència. Aquesta nova realitat és fruit d'un procés, anomenat globalització. Així doncs la realitat actual es pot definir com una totalitat global, per tant que tendeix a la integració de les parts que la composen. Per altra banda, però, aquest sistema global permet i requereix que cadascuna d'aquestes parts s'especialitzi, és a dir, que adquireixi una funció o unes funcions molt determinades, dins el sistema. Per tant, com més globalització, més especialització, dels elements que conté, per tant més espais singulars. Aquests espais singulars són objecte d'estudi per als geògrafs. El sistema total es composaria de punts locals que es relacionen entre ells i amb el seu entorn immediat a través de fluxos, relacions d'entrades i sortides. El sistema adquireix, així, la imatge de xarxa; una xarxa que és mòbil i dinàmica.

La transformació que estem vivint és absolutament determinant. Aquest canvi dóna com a resultat noves formes de l'economia, nous sistemes tecnològics, noves formes de construir l'espai, nous sistemes de poder, i així successivament. Fins i tot, d'alguna manera l'home pateix una alienació perquè també s'està universalitzant.

Seguidament Santos ens detalla aquells aspectes més rellevants per a l'estudi geogràfic dins la nova situació : aspectes econòmics, demogràfics, polítics i, fins i tot, físics. En qualsevol cas, sempre tenen a veure amb la perspectiva social; més endavant coneixerem la importància que l'autor dóna a la societat en l'anàlisi geogràfica.

L'home s'adapta a l'espai on s’instal·la, convertint-se en un ser social, dinàmic i transformador. En els últims segles la població s'ha multiplicat, creixent a velocitats cada cop més grans. Així doncs, l'activitat humana es multiplica a la mateixa velocitat. A més a més, cal tenir en compte la distribució desigual dels assentaments humans, i les migracions, cada cop més freqüents. Arreu, el paisatge natural va quedant totalment substituït per paisatge cultural. L'espai s'instrumentalitza, es culturalitza i es tecnifica. Per tot el paisatge podem trobar capital fix : les infrastructures i els avenços arriben a tot arreu; la dicotomia camp ciutat és cada cop més feble. Els canvis actuals cap a una economia global i unes polítiques generals comuns, són possibles degut a la revolució tècnica i de comunicacions. Una revolució que facilita la divisió internacional del treball, i la fragmentació i mobilitat del sistema productiu. El sistema global provoca uns canvis especialment significatius : la divisió mundial capitalista del treball, que suposa noves condicions socials. Unes condicions socials noves que, en l'anàlisi crítica que proposa l'autor, han de ser considerades d'una forma especial.

La situació de la ciència, al servei de la producció, per tant amb objectius més econòmics que socials, provoca un creixement de l'especialització i la separació entre disciplines. Aquest fenomen és molt evident en tecnologia, però també succeeix en les ciències socials. L'autor estima que la geografia contrasta dins aquest marc científic com a coneixement global, malgrat els profunds problemes que pateix. La geografia no té un objecte d'estudi definit i té una vessant pràctica poc consolidada. D'alguna manera sempre s'ha buscat per a la disciplina un veritable caràcter global. Santos afirma que ara les condicions històriques ho permeten; permeten una geografia realment global, però també veritablement crítica i amb una teoria consolidada que permeti una vessant pràctica també real.

La geografia és multidisciplinar, per tant adequada per a estudiar el procés de globalització. És la ciència que pot estudiar el present : allò nou i allò que canvia al mateix moment que es dóna. És una ciència per a l'anàlisi crítica, útil per a treballar amb els diferents punts de vista, investigant les diferents versions dels fets, des de les diferents disciplines i des de diferents fonts d'informació.

Noves definicions per a vells conceptes

El llibre ofereix una definició renovada a una sèrie de conceptes bàsics en geografia : el paisatge, la configuració territorial o territori, l'espai, la dinàmica social i la geografia humana. En base a aquestes definicions l'autor obté la formula per destil·lar els elements claus que composaran el mètode d'anàlisi de l'actualitat : l'estructura, la funció i la dinàmica.

El paisatge és el resultat heterogeni dels diferents canvis que s'han donat al llarg de la historia; com una acumulació de diferents formes de construir l'espai, en relació a les capacitats tècniques de cada lloc i moment històric. Es composa de subespais que bàsicament tenen a veure amb la divisió territorial del treball.

Seguidament l'autor ens defineix la configuració territorial com el conjunt de recursos naturals i recursos artificials creats, als que s'ha de sumar el territori. És una totalitat formada per la suma de paisatges. El paisatge és un fragment de la totalitat que es pot percebre amb els sentits; per tant molts aspectes de la realitat queden dissimulats, com en un mapa o una fotografia. De la mateixa manera, si el paisatge és una fotografia, la configuració territorial és un mosaic de fotografies o paisatges.

Santos considera que el paisatge canvia funcionalment, i també estructuralment; però amb l'anàlisi dels canvi morfològics que s'hi donen no podem conèixer la dinàmica : el paisatge és la imatge estàtica d'un lloc i un moment determinats. L'estudi dels canvis morfològics del paisatge, o de la configuració territorial, per si sol no és explicatiu, sinó simplement descriptiu. Podem reconèixer aspectes socials en el paisatge, però no les dinàmiques o accions que la societat hi du a terme. Les dinàmiques que es donen en un lloc, són fruit de la societat que hi viu. La dinàmica social és el conjunt de variables econòmiques, culturals i polítiques que, segons cada moment històric, donen un significat a la configuració territorial.

La suma de la configuració territorial (imatge estàtica) més la societat, que actua geogràficament sobre la configuració territorial (dinàmica social), donen com a resultat l'espai; és a dir, Santos entén l'espai com la suma de funció, estructura i dinàmica. És la separació entre espai i configuració territorial el que ens permet conèixer la dinàmica social; si a l'espai li restem la configuració territorial podrem conèixer la dinàmica social.

De la mateixa manera que altres geògrafs, Santos exposa el fet que les diferents societats generen dinàmiques particulars, del que en resulten organitzacions espacials diferents que conformen un mosaic regional al planeta. Això seria així encara que totes les regions partissin de les mateixes característiques físiques; de la mateixa manera, dinàmiques similars poden ser resultat de punts de partida, causes o variables diferents. S'han d'evitar les generalitzacions en geografia tant com sigui possible. La diversitat en geografia és una constant per a l’autor.

La geografia humana no ha de pretendre buscar lleis inamovibles, sinó que ha de ser l'estudi del conjunt de factors, estructures i dinàmiques, i de les seves combinacions. Tampoc s'ha de buscar tipologies; s'ha de tenir en compte que hi ha diversitat de combinacions locals; que entendre-les ens ajudarà a comprendre processos a nivell més ampli, fins a poder entendre la mecànica a escala global.

El model analític

Santos explica com l’espai està format per subespais (agrícola, miner, urbà, etc.), dels que només l'urbà té les condicions necessàries, el terciari bàsicament, per mantenir relacions amb els altres subespais. El conjunt de ciutats i d'infrastructures de transport i de comunicacions són els puntals de l'economia; la xarxa urbana té un paper fonamental en l'organització de l'espai. El seu anàlisi és indispensable, malgrat pugui ser insuficient per a l'estudi de la dinàmica espacial d'una àrea, ja que també cal conèixer els altres subespais,. Molt sovint, i amb el procés de globalització encara més, l'organització espacial, per exemple d'una província, és realitzat des de fora dels límits administratius.

En les variables, les estructures i les dinàmiques, la dimensió temporal sempre hi és present i per a l'autor té molta rellevància. Cal conèixer les fases d'implantació de treball sobre el territori, ja que cada una d'elles deixa la seva empremta. Cada període té una fase ascendent i una descendent; la relació de variables canvia; es dóna èmfasi a diferents variables en cada fase. Així es pot analitzar les tendències i preveure evolucions futures. La predicció de tendències esdevé crucial per a la "nova" geografia, i donen seriositat a les propostes de canvi.

L'element bàsic de l'estudi d'una organització espacial és, per a l’autor, l'anàlisi de la situació actual, on s'identifiquen les estructures i les tendències possibles. Les fases del mètode són : en primer lloc, conèixer la situació present i el que l'ha fet possible, per poder determinar els processos que hi estan relacionats i les tendències passades i presents; en segon lloc plantejar hipòtesis sobre les possibles interrelacions. L'estudi s'ha de dirigir en funció de les tendències, de manera que sigui possible la prospectiva. Santos acaba la seva aportació metodològica ressaltant la importància que té la predicció de tendències, ja que esdevé crucial per a la "nova" geografia, i dona seriositat a les propostes de canvi.

Una valoració

Aquest llibre parteix d’una evidència que de cap manera és possible passar per alt : l’ordre del món actual està canviant; de la mateixa manera, ha de canviar l’anàlisi i la valoració crítica del món actual, tal i com proposa Milton Santos. Les circumstàncies han canviat; ens trobem al bell mig d’un procés transformador de la política, l’economia, la societat i, fins i tot, la cultura : la globalització. Donat, doncs, que hi som al mig, i per tant hi estem implicats, resulta molt difícil poder explicar-la, de forma clara i amb certa objectivitat. I de fet, el que l’autor ha pretès amb aquest text és, precisament, aproximar-se a la nova realitat i aportar mitjans per aclarir-la.

Fer aquest procés, entendre el canvi i com afecta a la pròpia societat i a la vida quotidiana, és important en molts sentits, però sobretot ho és des del punt de vista social. Santos parla de visió crítica, però també d’acció, de pràctica. Aquesta crítica i aquesta acció no són només patrimoni de la comunitat científica, sinó també del conjunt de la societat i de cada individu en particular. En aquest sentit les actituds i les accions a prendre són múltiples i en moltes ocasions contraposades. Malgrat aquest gran entramat, cal destacar dues actituds dins la nostra societat per la seva transcendència social : en primer lloc l’existència d’un nombre important de moviments que sorgeixen de les catacumbes; en segon lloc l’existència d’uns patrons imperants que generen una tendència a l’estandardització, dins el procés de globalització.

Aquelles catacumbes de l’antiguitat romana, que després desembocaren en imperi, eren passadissos ocults en el subsòl urbà on les persones podien desenvolupar els seus propis cultes i les pròpies formes de vida. De la mateixa forma, actualment la ciutat amaga un entramat de persones en moviment que actuen per a elles mateixes o per a la comunitat de la que formen part. Aquests llocs, aquestes catacumbes, són l’espai de llibertat que sorgeix entremig de la quotidianeïtat, allò que tothom cerca i que tothom troba. La llibertat, és clar, no existeix en estat pur : l’entramat urbà i ocult de les catacumbes socials està encaixat i determinat per la ciutat; embrutat i afavorit per la dinàmica social. Com explica Milton Santos, en aquest cas la influència també és recíproca : la dinàmica social influeix en el paisatge, la catacumba, però aquest també determina la dinàmica social. És per això que he qualificat de transcendents aquests moviments. L’exemple d’actualitat és el moviment OKUPA a la ciutat de Barcelona.

També he parlat d’estandardització, un altre fet transcendent que afecta totes les societats del planeta. És a dir, si una mateixa economia i una mateixa política esdevenen comuns a tots els racons del planeta, si els mitjans de comunicació afavoreixen cada cop més el flux d’informació, la cultura, la ideologia i les formes socials també tendeixen a ser comuns. Això provoca una acceptació de certs patrons que prevalen. Exemples d’això són l’ús d’una llengua comuna, d’una moneda comuna, l’hegemonia de formes d’art mass-media per a la comercialització massiva, i tants d’altres exemples que compartim en la vida quotidiana. Això provoca una vulgarització de la cultura i una uniformitat de les filosofies de vida. Aquesta, podria ser la forma actual d’imperialisme.

Bibliografia complementària de l’autor

1. Obra en castellà

SANTOS, M. Por una geografía nueva. Madrid : Espasa Universidad, Espasa Calpe, 1973.

SANTOS, M. De la totalidad al lugar. Vilassar de Mar: Oikos-Tau, 1996.

SANTOS, M. La cuestión del medio ambiente: desafíos para la construcción de una perspectiva interdisciplinar. Madrid : Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 15, 1995, p. 695-705.

SANTOS, M. Los espacios de la globalización. Madrid : Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 13, 1993, p. 69-77.

SANTOS, M. Modernidad, Medio Técnico-Científico y urbanización en Brasil. Madrid : Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 10, 1990, p. 45-60.

SANTOS, M. Tendencias en la configuración espacial de la metrópolis Paulista. Madrid : Anales de Geografía de la Universidad Complutense, 10, 1990, p. 45-60.

SANTOS, M. Urbanización, subdesarrollo y crisis en América Latina. Albacete : Seminario de Geografía, 1988.

SANTOS, M Espacio y método. Barcelona : Geo Crítica, 65, 1986, p. 5-53.

SANTOS, M. Geografía i economía urbanas en los países subdesarrollados. Vilassar de Mar : Oikos-Tau, 1973.

2. Altres obres

SANTOS, M. Técnica, espaço, tempo: Globalizaçao e Meio Técnico-Científico Informacional. Sao Paulo: HUCITEC, 1997

SANTOS, M. Geografía, territorio e tecnologia. Sao Paulo : Marco Zero: AGB, 1991

SANTOS, M. Le métier de géographe en pays sous-développés, un essai métodologique. Paris : Ophrys, 1971.

SANTOS, M. Dix essais sur les villes des pays sous-développés. Paris, 1970.

 
3. NOTES

¹SANTOS, M. Solemne investidura de doctor honoris causa al profesor Milton Santos. Barcelona : Universitat de Barcelona, 1996.
 
 

 © Copyright: Mireia Xarau Abellán, 1998

 © Copyright: Biblio 3W, 1998.

Menú principal