Menú principal                                                                                                                                 Índice de Scripta Nova
 
Scripta Nova.
 Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales.
Universidad de Barcelona [ISSN 1138-9788] 
Nº 94 (55), 1 de agosto de 2001

MIGRACIÓN Y CAMBIO SOCIAL

Número extraordinario dedicado al III Coloquio Internacional de Geocrítica (Actas del Coloquio)

IDENTITATS DE LES SEGONES GENERACIONS D’IMMIGRATS MARROQUINS
A BARCELONA A TRAVÉS DEL SEU DISCURS

Marta Casas Castañé (*)
Antropòloga.
Universitat de Barcelona
Coordinadora de programes de l’Associació Sòcio-Cultural Ibn Batuta (ASCIB)


Identitats de les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona a través del seu discurs (Resum)

La presència de les segones generacions d‘immigrats a l’escola i altres àmbits d’integració sòcio-laboral, sovint és vista amb preocupació i desconfiança. La percepció que es té d’aquest col·lectiu, però, està basada en estereotips i prejudicis que, en bona part, són la causa d’aquesta visió negativa. Una anàlisi més acurada de la realitat d’aquest col·lectiu ha estat la motivació del meu estudi Fills de la immigració: identitats en les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona. En aquesta comunicació vull reflexionar, a partir de materials obtinguts durant el meu treball de recerca, sobre com els referents culturals d’origen són només un dels elements entorn dels quals s’articula la identitat d’aquests joves (i no necessàriament el més important) a través del discurs obtingut mitjançant la realització d’entrevistes en profunditat.

Paraules clau: segones generacions / immigrats marroquins / identitat / prejudicis / estereotips / percepció de l’altre /


The identities of second generations of moroccan immigrates in Barcelona across their own discourse (Abstract)

The evidence of second generations of immigrates in school and other areas of socio-laboral integrations has been often seen with an special concern and distrust. Although it’s important to point out that the negative perception of this collective has been often based on stereotypes and prejudices. A more detailed analysis of the reality of this group brought out my study Inmigration sons: identities in segond generations of moroccan immigrates in Barcelona. With my comunication, I’d like to offer the chance, from materials obtained during my research, to think over how cultural references have become only one of the may elements that articulates the identity of these young ones (and not necessarily the most important one), all from their own discourse, obtained from deep interviews.

Key words: second generations / moroccan immigrates / identity / prejudices / stereotypes / other’s perception /


La comunicació que presento està basada en un dels capítols de Fills de la immigració: identitats en les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona, un document encara inèdit resultat de la recerca que vaig dur a terme entre el setembre de 1999 i el setembre del 2000, en el marc de l’Associació Sòcio-Cultural Ibn Batuta i subvencionada per la Fundació Jaume Bofill.

L’existència de segones generacions d’immigrats normalitzen la diversitat cultural de la societat, en la mesura que signifiquen l’assentament dels grups immigrats, i la traslladen a altres àmbits com l’escola. Aquest fet sovint és vist amb preocupació i desconfiança per part dels agents implicats (mestres i pares a l’escola, insertors laborals, personal dels serveis socials i l’administració, etc.) i com a font de conflicte. És evident que en el procés d’integració d’aquest col·lectiu hi pot haver un component de conflictivitat, com en qualsevol procés similar. Però la diversitat cultural que representen aquests infants i joves és només una de les seves característiques. L’objectiu de la meva recerca era analitzar els elements entorn dels quals es construia la identitat de les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona, per desmitificar el pes gairebé determinant de la "cultura (1)" i poder basar la noció de segones generacions en aspectes menys mediatitzats pels prejudicis.

En aquesta comunicació, la meva intenció és mostrar com els elements entorn dels quals s’articula la identitat (siguin referents de gènere, d’edat, culturals o religiosos …) són múltiples i que poden variar la seva importància no només al llarg de la vida d’una persona i en funció de les diferents circumstàncies, sinó inclús al llarg del seu discurs, en una mateixa entrevista.
 

La recerca

En la recerca Fills de la immigració: identitats en les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona, partia de les següents hipòtesis, que he intentat corroborar al llarg de la investigació:

a) La percepció d’aquest col·lectiu està basada en prejudicis que no responen necessàriament a la realitat.

b) En aquesta percepció s’emfasitzen els aspectes "culturals" i se n’obvien d’altres de bàsics com els elements sòcio-econòmics, de gènere o altres.

c) En la mesura que considerem aquest grup com un col·lectiu, li atorguem valors d’homogenetïtat incorrectes: es tracta d’un col·lectiu heterogeni.

d) Els membres d’aquest col·lectiu, com a partíceps de més d’una cultura (2) de referència, desenvolupen els seus propis processos identitaris creant noves identitats fruit de sincretismes personals.

Per a la realització de la recerca, he utilitzat el treball de camp (a l’Associació Sòcio-Cultural Ibn Batuta (3) i al Casal d’Infants del Raval (4)), les entrevistes en profunditat i una petita enquesta.

Considero especialment valuoses les entrevistes en profunditat perquè proporcionen la possibilitat d’obtenir informació reduint els esbiaixements etnocèntrics; en la mesura que l’informant esdevé autor del seu propi relat és ell qui l’estructura. Amb tot, l’interès d’aquesta tècnica no acaba aquí sinó que el tipus d’informació que permet obtenir també serveix per a una altra finalitat: a través de l’entrevista oberta obtenim informació amb un alt contingut emocional o afectiu, que permet la identificació del lector amb l’autor del discurs i, per tant, l’obtenció d’informació emocionalment significativa. Aquest tipus d’informació és bàsica per a la modificació dels prejudicis (5) en la percepció de l’altre (6).

La finalitat d’aquesta recerca era doble: en primer lloc, l’elaboració d’un document final (Fills de la immigració: identitats en les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona) adreçat a fer-ne difusió, especialment entre els professionals de l’ensenyament i altres professionals dels àmbits d’integració d’aquest col·lectiu. I d’altra banda, obtenir-ne materials que servissin per al disseny d’activitats i actuacions relacionades amb l’educació i la sensibilització per a la interculturalitat, en el marc de l’associació Ibn Batuta.
 

Identitats

L’existència de les segones generacions, com ja he dit més amunt, consolida la diversitat cultural de la nostra societat. La diversitat, però, no és un atribut dels immigrants o dels seus fills. Ningú no és divers o diferent si no és en relació a algú altre, i, per tant, diversitat ens porta a parlar de contacte. Així, per analitzar com són aquestes segones generacions i els seus processos d’integració, cal veure prèviament com es produeix aquest contacte i quins condicionaments psicològics tenim per acceptar la presència de l’altre en l’espai comú.

Quan parlem de diversitat cultural, parlem de grups humans definits per afinitats (o divergències) culturals. La percepció de l’altre (de l’immigrant, en aquest cas), sempre està subjecta als prejudicis i estretament relacionada amb la creació de les identitats grupals. Cadascú de nosaltres, a més d’una identitat individual (sóc jo), té vàries identitats grupals (sóc dona, sóc catalana, sóc d’esquerres, sóc del Barça...) que molt sovint s’ajuden de l’oposició amb l’altre per definir-se (és home, és marroquí, és de dretes, és del Madrid...). En termes de psicologia social, distingim entre endogrup i exogrup (7), en un procés de reconeixement mutu i de diferenciació. En relació a les identitats grupals, la identitat cultural és només una de les nostres pertinences identitàries, i no necessàriament la més important.

Parlar de relacions i conflictes interculturals, doncs, és parlar de relacions i conflictes intergrupals i, en conseqüència, parlar d’identitats. La psicologia social ha definit, des de fa anys, quins són els mecanismes psicològics que participen i condicionen aquestes relacions intergrupals. En primer lloc, la percepció de l’altre, el diferent, es fa sempre des de la nostra pròpia identitat, i en la mesura que identifico l’altre com a membre d’un grup, m’identifico a mi com a membre d’un altre grup que hi està contraposat. Aquesta percepció, per tant, es fa en base als continguts que jo dono al seu grup i que generalment són esterotips (habitualment negatius) que genero per contraposició als estereotips (habitualment positius) del meu grup: així, l’altre no té cultura, és gandul, és brut, és traïdor..., per contraposició a mi, que sóc culte, treballadora, neta i lleial. La meva percepció, des de la meva pròpia identitat, per tant, estarà sempre subjecte als prejudicis que la psicologia social anomena socials o ètnics i que es defineixen com un sentiment desfavorable vers una persona que pertany a un grup a causa de la pertinença a aquest grup, suposant que té les qualitat atribuïdes al grup, amb indiferència dels fets que puguin contradir-ho (8).

He dit que la percepció de l’altre es fa des de la pròpia identitat. Però la identitat no és una cosa simple, ni innata, ni única, sinó que es va forjant al llarg de la nostra vida, amb les nostres experiències i els nostres aprenentatges. En paraules d’Amin Maalouf: «la identitat no ve donada d’una vegada per totes, sinó que es construeix i es transforma al llarg de l’existència (9)». La nostra identitat individual no està formada per una sola pertinença: no som només catalans, o dones, o de classes mitja, sinó tot alhora. Això ens porta a parlar no d’una identitat única i fonamental, sinó de vàries identitats que cadascú de nosaltres tenim i articulem en funció de cada moment.

D’altra banda, pel què fa a les identitat culturals, tampoc no podem parlar d’una única identitat marroquina, com no podem parlar d’una única identitat catalana o espanyola. Hi ha moltes maneres d’entendre aquestes identitats i, no només això, sinó que també hi ha identitats que són resultat de mescles, de barrejes, de contactes.
 

El pes dels referents culturals d’origen en la construcció de la identitat

La identitat no és una cosa fixa i inamovible, sinó dinàmica i en constant evolució. Com diu Maalouf, es construeix i es transforma al llarg de l’existència. Jo encara diria més: es construeix i es transforma al llarg del discurs i en funció de cada moment, en un mateix context: l’entrevista.

Per observar-ho, proposo l’anàlisi de les respostes obtingudes a preguntes molt similars en diferents moments de l’entrevista realitzada a vuit joves, fills d’immigrants marroquins. En un primer moment, iniciava l’entrevista amb la següent pregunta: «qui ets?» I més endavant, al final de l’entrevista, després d’haver estat parlant de temes molt diversos, fèiem un petit "exercici d’identitat" que consistia en escriure un breu text de presentació com si es tractés d’un anunci per trobar nous amics o per conèixer gent.

Analitzem les respostes obtingudes en ambdós casos, amb els mateixos entrevistats (taula 1):
 
 

Taula 1
Informant Principi de l’entrevista Final de l’entrevista
Nadia Yo soy Nadia, soy hija de inmigrantes marroquís y he nacido en España, en el año 1978. Bueno, soy una chica de 21 años, eh… inteligente, dentro de lo que cabe, trabajadora, simpática, y no sé, es que… […] me gusta relacionarme con personas sencillas como yo, no sé, me gusta.
Majda Yo soy una joven, me llamo Majda, vivo aquí en Barcelona y vivo bien, de momento vivo bien. Y... hemos ido a Marruecos pero solo de vacaciones, pero prefiero vivir aquí. Hola chicos, me llamo Majda, soy una chica de 16 años y me gustaría conocerme con un chico joven, simpático, agradable, para pasear de vez en cuando e irnos de juerga algún fin de semana.
Ahmed Me llamo Ahmed, soy marroquí, tengo 22 años, vivo aquí en Barcelona, y… tengo tres hermanos, mis padres, y… eso. No sé, pues me llamo tal, tengo 22 años, soy simpático, me gusta salir de fiestas y quiero conocer a gente y mi teléfono es…
Amal Ah, ¿quién soy? Pues soy una chica de… de 18 años recién cumplidos, bueno, hace un mesito o así, y… bueno, marroquí, una chica marroquina, o sea, nacida en Marruecos. Yo soy una chica de 18 años, me gustaría conocer chicos/as de mi edad, a cual les gusta bailar, salir a pasear por la noche o de día, y hacer cosas divertidas, muy divertidas (10).
Fatima Soy Fatima. Soy de Marruecos. Y… y vivo aquí con mi madre y mi tía. He escrito: hola, me llamo Fatima, tengo diecisiete años, soy de Marruecos y me gusta tenerme muchos amigos y amigas.
Arssalam Bueno, yo soy Arssalam, vivo aquí, tengo dos años, casi dos años en España, me he entrado con visado en España, después vivo con mi familia, estoy ahora haciendo un curso para mirar que salga un trabajito, eh… Bueno, soy un joven… (se ríe) marroquí, me gusta la amistad con todo el mundo. Muy amistoso.
Font: Elaboració pròpia


Podem observar com, en la primera columna, sempre apareix d’una manera o altra la idea de procedència marroquina. Això ens podria dur a pensar que aquesta procedència tingui una gran importància (sigui bàsica) en la construcció identitària d’aquests joves. Però els resultats de la segona columna no ho corroboren. En aquesta segona columna, només hi ha dos casos en que es faci referència al fet de ser marroquí o d’origen marroquí, i curiosament corresponen a dues entrevistes amb un format una mica diferent de les altres.

Evidentment, d’aquest fet en podríem extreure diferents conclusions. L’anàlisi que jo proposo és la següent:

Quan iniciava les entrevistes, després d’explicar-los que estava fent una recerca sobre segones generacions d’immigrats marroquins i que m’interessava molt la seva opinió com a membres d’aquest col·lectiu, jo mateixa estava indicant quin element de la seva identitat m’interessava. Per tant, no és estrany que ells em contestessin a la pregunta de "qui ets" fent referència a aquest element.

En canvi, al final de tot de les entrevistes, després d’haver estat parlant de temes molt diversos, oblidant-nos una mica de la idea anterior, en fer aquest petit "exercici d’identitat", no els estava marcant quin element de la seva identitat m’interessava i, per tant, es definien d’una manera diferent. A més, és significatiu el fet que, en els dos casos que apareixen referències a la cultura d’origen, corresponen al model d’entrevista abreujada (11), més curta i per tant podríem considerar la possibilitat que es mantingui en major grau el condicionant que he comentat en els exemples de la primera columna. És més provable que es mantingui aquest condicionant durant una entrevista de mitja hora, en la qual es tracten pocs temes i molt per sobre, que durant una entrevista de més d’una hora, o inclús després de dues entrevistes.

Quina fiabilitat, però, pot tenir aquesta anàlisi? Per corroborar la meva hipòtesi, a més de les entrevistes, també vaig utilitzar unes enquestes que havia passat al grup de joves del Casal dels Infants del Raval, on vaig estar fent un breu treball de camp. En aquestes enquestes, voluntàriament i a diferència de les entrevistes en profunditat, quan vaig explicar als joves perquè els volia fer l’enquesta i quina finalitat tenia la meva recerca, no vaig específicar quin col·lectiu concret era el meu centre d’estudi. És a dir, els vaig explicar que era una recerca sobre joves, però no els vaig dir que fos sobre joves fills d’immigrats marroquins. Amb això pretenia evitar condicionar les seves respostes amb aquest element de l’origen cultural.

En aquest qüestionari, a més de fer vàries preguntes sobre els seus gustos i aficions, al final hi havia també l’exercici d’identitat que havia utilitzat en les entrevistes. Els resultats obtinguts van ser molt interessants. Dels 8 joves enquestats que van fer l’exercici, excepte en un cas, no es va fer cap referència a la cultura o país d’origen. Observem els resultats en la taula 2:
 
 

Taula 2
Resposta a l’exercici Origen
Aficionada al manga, cine, la informática, la vida, los debates, me gusta el hokey y el deporte en general, busco amigo/a para las noches o días más… Espanya
Soy delgada, morena y tengo ojos negros. Me gusta jugar a futbol y salir con mis amigos. Nascuda al Marroc
Yo soy una chica de 18 años, me gustaría conocer chicos/as de mi edad, a cual les gusta bailar, salir a pasear por la noche o de día, y hacer cosas divertidas, muy divertidas. Nascuda al Marroc
Soy una chica morena, ni muy alta ni muy baja; con el pelo negro; ojos negros. Y soy tímida, reservada pero cuando conozco a la gente no lo soy tanto. Espanya. Mare de El Salvador
Mi voi a escribir que yo mi gussta mucho la amistad con amigos de todo el mundo y también quiero saber la cultura de el mundo exterior. Nascut al Marroc
Soy un chico simpático, amable y educado. He nacido en Marruecos y estoy trabajando en Barcelona. Soy moreno y alto y busco amigos para compartir mi rato libre. Nascut al Marroc
Hola, me llamo Aroha y quiero conocer gente que se parezca a mi, es decir que le guste el futbol, la música pop y la pasta le vuelva loco. Prometo contestar. Adios Nascuda a Albacete
Me gusta lo que es bonito y odio lo que es feo Nascut al Marroc
Font: Elaboració pròpia


Les respostes obtingudes en aquest cas, com es pot observar si les llegim sense veure la columna de la dreta, són molt poc significatives del lloc d’origen. De fet, ens dónen més pistes sobre l’origen dels enquestats el seu ús del castellà que el què diuen.

En el cas del enquestats d’origen marroquí, res no fa pensar que haurien contestat de la mateixa manera que la resta de joves fills d’immigrants de les entrevistes en profunditat a la primera pregunta. De fet, el cas de la noia que es repeteix (12) n’és un bon exemple.
 

Conclusions

Al principi de la comunicació he parlat de les hipòtesis de la meva recerca. La primera feia referència al fet que la percepció d’aquest col·lectiu està subjecte als prejudicis; la reflexió que he fet sobre les identitats grupals corrobora aquesta hipòtesi. La segona, parlava del pes excessiu que s’atorga a la identitat cultural; en aquest cas, les idees sobre les identitats i les dades que he exposat, amb l’anàlisi corresponent, també verifiquen aquesta hipòtesi en la mesura que mostren que en moments determinats del discurs la identitat cultural ni tan sols apareix en la identificació que fan els informants d’ells mateixos.

Pel què fa a la resta d’hipòtesis, malgrat que el material que presento en aquest comunicació només és una petita part de la recerca, crec que és prou significatiu per avançar-ne els resultats. Assenyalava com a hipòtesis el fet que atorguem al col·lectiu de segones generacions valors d’homogeneïtat incorrectes, i que els membres d’aquest col·lectiu desenvolupen les seves pròpies identitats com a resultat de sincretismes personals. Només observant les respostes dels 8 informants a dues de les preguntes de l’entrevista en profunditat, ja obtenim informació significativa de diferències que ens poden donar pistes sobre la validesa d’aquestes proposicions.

Així doncs, és correcte caracteritzar les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona a partir de la seva identitat "cultural"? És evident que tenen uns referents culturals d’origen diferents als de la societat d’acollida, però aquest fet no és determinant. Inclús compartint un mateix referent cultural d’origen (afirmació que caldria matisar molt i analitzar amb més profunditat), no necessàriament han de compartir un mateix procés d’integració i adaptació. La identitat "cultural", el «sóc d’aquí» o «sóc d’allà», és només un dels elements que serveixen a aquests joves per construir la seva identitat individual, i només és el més important quan entra en contacte amb un altre que es defineix per contraposició al seu grup.
 

Notes

(1) Utilitzo aquí, i sempre que utilitzi el terme entre cometes, un concepte restringit i restrictiu del mot "cultura", pràctiament assimilable a "etnicitat", i que és l’ús comú que es fa del terme quan en els àmbits als que em refereixo es parla de "cultura" o aspectes "culturals".

(2) En aquest cas, i sempre que utilitzi el terme sense cometes, em refereixo a una noció de cultura molt més àmplia, de tipus antropològic.

(3) L’Associació Sòcio-Cultural Ibn Batuta (ASCIB) és una associació constituïda l’any 1994 per immigrats d’origen marroquí. Actualment està treballant amb immigrants de diferents procedències, amb especial atenció al col·lectiu magrebí i a les segones generacions d’aquest origen. Des de l’any 1999 en sóc coordinadora de programes.

(4) El Casal dels Infants del Raval és una de les entitats amb més pes que treballa amb infància en risc al barri del Raval. Té diferents serveis, entre els que destaca la ludoteca, adreçada a nens, adolescents i joves de diferents edats. Vaig estar col·laborant amb el Casal anteriorment, i d’aquesta experiència se’n deriva l’article referit a la nota 5 i la publicació Projecte d’educació musical de la Lluna Blava. Barcelona: FUS Grup de Fundacions, 1999.

(5) He tractat aquest tema amb més profunditat a Cambio de actitudes en contextos interculturales en Barcelona: actividades lúdicas y modificación de prejuicios. Scripta Nova Revista de Geografía y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona, nº 44, 15 de julio de 1999 ( http://www.ub.es/geocrit/sn-44.htm )

(6) Utilitzo el terme en cursiva per referir-me a la noció d’alteritat.

(7) La psicologia social entén per endogrup aquell en el qual tots els seus membre sutilitzen el terme nosaltres amb un significat essencialment idèntic. Per contraposició, exogrup es refereix al grup-ells. Per a més informació, veure nota 3.

(8) La definició és meva, a partir de les definicions d’Allport (1968), Jones (1972) i Brown (1996).

(9) Amin Maalouf (1999), pàg. 33.

(10) En realitat, aquesta resposta no es va donar al final de l’entrevista com la resta, sinó que és la resposta al mateix exercici però fet en un altre context: l’enquesta que vaig passar als joves del grup de joves del Casal dels Infants del Raval, del qual també formava part aquesta informant.

(11) En tots els casos vaig utilitzar un model d’entrevista oberta basat en la història de vida, excepte en aquests dos casos, que per diferents raons vaig considerar adient utilitzar un model abreujat, d’aproximadament mitja hora de durada i més dirigit.

(12) Veure nota 7.
 

Bibliografia

ALLPORT, Gordon W. La naturaleza del prejuicio. Buenos Aires: Eudeba, 1968.

BROWN, Rupert. Prejudice. Its social psichology. Oxford: Blackwell Publishers, 1996.

CASAS, Marta. Racionalización de prejuicios: las teorías racistas en el debate esclavista de la primera mitad del siglo XIX. Biblio3W. Revista Bibliográfica de Geografía y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona, nº 155, 29 de abril de 1999.
( http://www.ub.es/geocrit/b3w-155.htm )

CASAS, Marta. Cambio de actitudes en contextos interculturales en Barcelona: actividades lúdicas y modificación de prejuicios. Scripta Nova Revista de Geografía y Ciencias Sociales. Universidad de Barcelona, nº 44, 15 de julio de 1999
( http://www.ub.es/geocrit/sn-44.htm )

CASAS, Marta. Fills de la immigració: identitats en les segones generacions d’immigrats marroquins a Barcelona. Inèdit.

MAALOUF, Amin. Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti la diversitat. Barcelona: La Campana, 1999.

MARTA CASAS
E-mail: martacasas@eresmas.net
 

© Copyright: Marta Casas Castañé, 2001
© Copyright: Scripta Nova, 2001



Volver al principio de la página

Menú principal