Horacio Capel

Scripta Nova és una revista de geografia i ciències socials publicada per la Universitat de Barcelona que es difondrà exclusivament a través d'Internet.

És una revista científica internacional que pretén  mantenir un nivell d'exigència i qualitat, malgrat que estarà oberta a temes, enfocaments i metodologies diverses.

Està dirigida en primer lloc al públic espanyol i iberoamericà, i publicarà per aquesta raó essencialment articles en castellà i portugués, malgrat que també s'acceptaran treballs en català, gallec i italià, per estimar que aquestes llengues són de fàcil comprensió per a tots els membres de la comunitat iberoamericana.
 

Una revista a Internet

Internet representa una verdadera revolució per a la difusió de la informació, el debat i l'intercanvi d'opinions. Sens dubte està transformant les pràctiques establertes de relació en el sí de la comunitat científica.  En poc temps, una part important de la informació científica circularà probablement per Internet, sense que això signifiqui la desaparició d'altres canals tradicionals.

En aquesta situació, necessitem disposar en Internet de fòrums acadèmics de reconeguda qualitat científica.

No poden acceptar-se les crítiques que alguns científics realitzen al "soroll" que produeix aquesta forma de comunicación electrònica i a les revistes que puguin organitzar-se per aquest mitjà.  És cert que molt del que circula o està disponible a Internet no té cap valor.  Però el  mateix succeeix amb els fons bibliogràfics que estàn dipositats en les biblioteques.

El que necessitem, com per a la consulta de biblioteques, és, en primer lloc, coneixement dels mecanismes per a seleccionar i recuperar la informació que està dipositada en els diferents "llocs" de la Web. Avui dia, els "cercadors" existents, degudament utilitzats, ens ajuden a conèixer i seleccionar la informació disponible, de la mateixa manera que els catàlegs de les biblioteques ens permeten assolir aquesta finalitat.

Necessitem, tanmateix, criteris per a la cerca i evaluació d'aquesta informació, el que només es pot fer, de la mateixa manera que en la uitlització d'una biblioteca, a partir de criteris previs i d'un adient sentit del problema científic que ens preocupa.   Al igual que en la consulta d'una biblioteca, en la visita a una llibreria o en la utilització de la premsa i la televisió, es deu esperar que els usuaris que apel·len a la xarxa amb preocupacions científiques o intel·lectuals tindràn una formació rigorosa i no es deixaràn dirigir pel primer que trobin, per les campanyes publicitàries o pel que està disponible, sino que buscaràn, evaluaràn i seleccionaràn d'acord amb l'interès que tenen o el problema a qué es dediquen.

Finalment, necessitem també que existeixin "llocs" de reconegut prestigi on poguem entrar amb confiança, i on sapiguem que es poden trobar materials de qualitat.

Scripta Nova, com la resta de la pàgina  Web de Geocrítica, pretén contribuir a aquest repte en la modesta mesura de les possibilitats d'un grup d'universitaris que té molt escassos medis i tot es fa a partir d'un esforç personal impulsat per la nostra consciència de la responsabilitat social.

Pretenem convertir-nos en en una revista de qualitat i de referència, de discusió i de debat, aprofitant les possibilitats immenses que els mitjans electrònics ens proporcionen avui.

Scripta Nova té a més, dues altres revistes complementàries. A través de Biblio 3W donarà notícia de novetats bibliogràfiques, de llibres d'interés per al públic iberoamericà i proporcionant articles amb l'estat de la questió sobre temes concrets.  A través d'Aracne intentarà informar sobre pàgines Web que siguin d'interés per als científics sociales en general i per als geògrafos en particular.

Scripta Nova procurarà convertir-se en un fòrum de debat interdisciplinari, posant a punt  mecanismes per a l'intercanvi d'opinions científiques.

Som ambiciosos a llarg termini, malgrat que modestos a curt i mitjà.  El nostre èxit dependrà de la capacitat que tinguem per il·lusionar a altres científics i docents, per a motivar els joves, i per atraure als que encara són escèptics sobre les possibilitats d'aquest medi.  Si seguim vius d'aqui a deu anys, estarem en condicions de realitzar una avaluació del nostre projecte.

Una revista de geografia i ciències socials

Scripta Nova, a l'igual que les altres revistes electròniques de la pàgina Geocrítica, significa, abans que res, una aposta per la interdisciplinarietat, per l'intercanvi d'idees i la col·laboració entre els científics de les diferents disciplines. Intentarem enfrontar-nos de forma oberta i crítica als problemes del món contemporani i als reptes del nou mil·leni, esforçant-nos per evitar els interesos corporatius tantes vegades dominants.

Estem convençuts que la geografia és una ciència social. Fa temps, un prestigiós mestre de la  geografia afirmà taxativament que "la geografia si no és humana no és geografia". En els darrers trenta anys molts geògrafs han oblidat tant encertades paraules.  El procés d'especialització creixent ha afectat, també, a una ciència com la geografia, que des del segle XIX s'havia anat definint com una disciplina que tractava d'integrar fenòmens físics i humans. Aquest desig d'especialització ha portat a alguns geògrafs a dedicar-se exclusivament a la geografia física, considerant-se a si mateixos com a científics vinculats a les ciències de la naturalesa e inclús alguns d'ells, com els verdaderament  "científics" de la geografia, desconeixent, subvalorant o inclús despreciant la dimensió social d'aquesta ciència.  Junt a l'enlluernament produït pels Sistemes d'Informació Geogràfica i la cartografia automàtica, així com l'establiment de Licenciatures exclusivament geogràfiques estan destruint la tradicional relació que ha existit en els nostres països entre la geografia i les ciències socials. Alguns geògrafs son avui dia uns vertaders ignorants en aquesta dimensió i, el que és especialment greu, estan mancats sovint del menor rastre de formació sociohistòrica.

És hora de dir que s'ha arribat molt lluny en aquesta separació entre la geografia i les ciències socials.  Si es consolida i s'accentúa aquesta dissociació i la falta de diàleg que existeix actualment entre les branques física i social de la geografia, reflectida per exemple en la especialització creixent de les revistes geogràfiques i en la divisió de la revista Progress in Geography en dues revistes independents (Progress in Physical Geography y Progress in Human Geography), si es destrueixen finalment els ponts del diàleg entre unos i altres geògrafos, la geografia perdrà tot el seu sentit. Front a aixó devem afirmar una i altra vegada la dimensió social de la nostra ciència i la necessitat de relació intensa amb les altres ciències i en especial amb la història, la ciència social per excel·lencia, aquella sense la que no pot abordar-se la comprensió i la explicació del canvi social.

Els problemes del món contemporani són essencialment problemes socials.  Es copsa clarament quan es pensa en la degradació de l'entorn físic i el canvi ambiental del nostre planeta, que està sent produït essencialment per factors socials.  No necessitem més estudis sobre  la geomorfologia de rambles o vessants, sobre l'illa de calor urbana o sobre la transformació de  les geofacies sinó un coneixement precis dels factors socials que provoquen -i han provocat en el passat-  la  destrucció dels ecosistemes terrestres i el procés de degradació ambiental. Tampoc tenim necessitat de més programes per a l'elaboració de  cartografia automàtica sinó un coneixement exigent i crític de les possibilitats d'organitzar la informació en relació amb problemes existents.  Es urgent prestar atenció a la forma en qué es produeixen les dades primàries, realitzar la seva evaluació tenint en compte els interessos d'aquells que els elaboren, despertar una atenció crítica davant les pretensions d'objectivitat de les dades estadísticamaent elaborats i cartografiats, i donar una formació que permeti als usuaris reconèixer i rebutjar les possibles i cada cop més freqüents, manipulacions de la informació.

Scripta Nova estarà oberta a tots aquells que aposten pel diàleg interdisciplinari, per la multidisciplinarietat i la transdisciplinarietat.  en un món que canvia ràpidament i profundament, també els camps de coneixement es troben en prfunda transformació.  Noves disciplines, noves comunitats científiques, noves corporacions professionals s'estan desenvolupant davant els nostre ullos.  I no ha de passar massa temps sense que el panorama de les cipencies es trobi encara més profondament modificat. Moltes altres disciplines científiques es constituiran en els propers decennis, per fer-se càrreg dels nous problemes del nostre món.  com a ciutadans deuriem recolzar decididament aquests  esforços per revisar el camp de les ciències, enriquint-lo  amb noves perspectives i enfocaments científics, el que sovint es pot aconseguir  més fàcilment amb nous nínxols institucionals que trenquin les inèrcies heretades del passat.

Els científics formats que conreen les disciplines ja establertes, viuen sovint d'esquna als canvis que es produeixen i es desviuen per mantenir l'identitat de les seves respectives ciències, defensant com en el passat els propis interessos corporatius.  En algunes ciències, aquesta lluita titànica s'ha mantingut des de segles enrere, segons sembla sense èxit si llegim les declaracions d'alguns dels seus conreadors.

Quan en una ciència com la geogafia, que està present sense solució de continuïtat en el curriculum escolar des d'almenys el Renaixement, s'escolte equeixes sobre el desconeixement que el públic té sobre el valor de la seva ciència, quan amb raons a mitges vàlides i a mitges interessades i curtes de mira es rebutja la incorporació d'altres disciplines socials en l'ensenyament mitjà, quan a unes desmesurades ambicions de direcció del planejament territorial o d'enginyeria geogràfica especialitzada s'uneixen la mandra en el coneixement dels avenços en les altres ciències i una defensa numantina dels interessos corporatius de la propia disciplina, és hora de preguntar-se si en el llindar del nou mil·leni aquesta disciplina cobreix realment les necessitats dels alumnes i del públic en general.

Front això, reconeixent ensems la riquesa i les limitacions de la tradició científica de la geografia, l'interés dels punts de vista i de les aproximacions geogràfiques, i la necessitat de mantenir una disciplina que ha donat lluminosos exemples d'interpretació científica sobre la organització del món en qué vivim, volem afirmar la nostra voluntat de diàleg amb altres científics, d'interrelació amb ells en un mutu enriquiment, i de ruptura, si cal, de les barreres disciplinàries en favor d'una comprensió vertadera dels problemes del nostre món, per -en la molt modesta mesura de las nostres possibilitats- obrir camisn cap a la seva resolució.
 

Les revistes científiques, les noves revistes electròniques i el format d'Scripta Nova

Hems dubtat molt sobre el format que s'hauria de donar a aquesta revista científica.  Però el record de l'evolució de les revistes en general ens ha ajudat a prendre una decisió.

Els antecedents de les revistes científiques es troben, com se sap, en la publicació de les cartes que a partir del segle  XVI els científics s'intercanviaven per donar notícies dels decobriments que estaven realitzant, segurament, la seva primera cristal·lització va ser, després d'alguns precedents, la publicació de les Philosophical Transactions de la Royal Society de Londres el 1662. Quan s'examinen els números de la revista publicats durant el segle XVII es troben articles amb títols com els següents: "A letter from Dr. Turbervile of Salisbury containing some consiederable observations in the practice of Physic"; "A letter from M. J. Davis concerning the Wurtmburg siphon"; "A letter from Mr. J. Baumont, concerning a new way of cleaving rocks" (tots en el volumn XV, corresponent  al 1684).

Aquest format es va mantenir encara en gran mesura durant el segle XVIII, malgrat que el creixement del monbre de revistes científiques existents va permetre anar considerant aquestes com un medi habitual per a la difusió de treballs científics més elaborats. Però encara a finals del setcents en grans revistes científiques de l'època es podien trobar a l'ensems articles que mantenien la forma tradicional de les Cartes i altres que corresponien ja a la nova forma d'article científic.  en efecte, a  finals del segle XVIII en revistes europees com els Anales de Historia Natural (després Anales de Ciencias Naturales), publicats a Madrid, articles com "Extracto de una carta del Señor Baron de Humboldt al Señor Barón de Forell" o la "Carta escrita a Mr. Darcet, de la Academia de París, por D. Luis Proust" (ambdues en el nº 2, desembre 1799), i altres moltes, mostren encara el manteniment de la tradició.

Durant el segle XIX les revistes van anar adoptant el format actual i convertint-se en òrgans per a la publicació ràpida dels primers resultats de les investigacions, a fi i efecte de donar-les a conèixer mentre s'elaboraven les síntsis que permetrien publicar finalment un llibre de conjunt.

El cost de l'edició i les exigències de la impressió van obligar a acumular diversos articles i, al mateix temps, a afegir informacions de caràcter bibliogràfic i altres sobre la institució que la publicava o notícies de caràcter general.. Un comité de redacció s'encarregava de la selecció i censura intel·lectual dels materials i noticies a publicar.  Aquest és el format que ens ha arribat fins avui.

Però les necessitats de l'intercanvi científic no poden limitar-se a aquestes formes tradicionals.  Des de fa alguns anys els membres de xarxes científiques i de "col·legis invisibles" intercanviaven les seves investigacions i articles en forma de disquetes. I avui Internet ens permet donar un pas més en aquest intercanvi d'informació donant, a més, una difusió més amplia a aquests intercanvis.

Les possibilitats que ofereix Internet ens permeten adoptar un altre format diferent al de les revistes científques tradicionals. avui podem publicar articles aïllats, després de ser acceptats pels comitès de redacció i vincular aquests articles amb altres informacions disponibles en aquesta o en altres pàgines Web.

Hem decidit per això que en aquesta revista anirem publicant els articles un cop aprovats, de forma indivdualitzada.  L'únic compromís que adquirim és el de publicar al menys, un article mensual, però augmentarem aquesta xifra d'acord amb el material disponible.

La exigència de la regularitat desapareix també.  En principi, podem publicar els articles segons es vagi disposant d'ells, i sense esperar a comptar amb aaltres per formar un volum d'un determinat nombre de pàgines.  Sens dubte, això afavoreix la repidesa de la difusió.

Aquesta revista publicarà, doncs, el material que posseeixi, un cop evaluat, amb la major rapidesa possible.  Si disposèssim dún sol article, li donariem la data del dia 1 d'aquell mes, si de dos, la data seràn els dies 1 i 15. Si de més, adoptariem la norma de donar la data del moment d'incorporació a la xarxa.  Si l'evaluació trigués més d'un mes en realitzar-se, indicariem la data de recepció del manuscrit.

Més important que la regularitat és que la revista posseeixi índex temàtics i d'autors que permetin recuperar fàcilment els textos.  Ens esforçarem en aquest sentit i tractarem d'incorporar quan ens sigui possible, motors de cerca que facilitin aquesta tasca.

El text dels articles, un cop publicats, no serà modificat en cap cas. però ens reservem el dret d'afegi´-els-hi -al final i advertint-ho de forma clara- informacions complementàries que permetin establir vincles amb altres articles que s'hagin publicat posateriorment, a fi i efecte de facilitar la comparació o el coneixement de punts de vista contrastats i l'establiment de nous vincles entre diferents articles inclent-hi eventualment, altres publicats en diferents pagines  Web. Tot, per descomptat, en la mesura de les nostres modestes possibilitats.

Els articles es poden proposar directament al director de la revista o a trvès d'algun dels membres del Consell de Redacció.  Cada article serà sotmés a censors anònims i publicat només després de la seva aprovació i la del consell de Redacció.

Aquesta revista publicarà exclusivament articles científics inèdits. I, tal com s'ha dit, tindrà com a complement la revista Biblio 3W, dedicada exclusivament a publicar resenyes bibliogràfiques i estudis sobre l'estat de la questió sobre problemes científics en el camp de la geografia i les ciències socials.
 

Barcelona 1 de gener del 1998

Tornar a l'index de Scripta Nova

Menú principal