LA DIFUSIÓ RESIDENCIAL A L’ESPAI RURAL DE L’ILLA DE MALLORCA A LA DÉCADA DELS NORANTA. NOVES APORTACIONS PER A UNA CORRECTA INTERPRETACIÓ DE L’ANOMENAT “TERCER BOOM” TURÍSTIC
Jaume Binimelis Sebastián
Universitat de les
Illes Balears
jaume. binimelis@uib.es
Col·lectiu pagès*
“...Els poderosos no són dolents. Si els agrada veure patir, només és per confirmar-se que realment tenen una millor butaca. Només és per tenir una prova. Ara: com que això sempre és incert, és difícil preveure la desaparició d’aquesta recerca de confirmacions i per tant de la tortura, explícita o no...” (Miquel Bauçà , El Canvi, 1998, p. 427)
“ I fought the law and the law won “
The Clash a The Singles**
La difusión residencial en el espacio rural de la isla de Mallorca en la década de los noventa. Nuevas aportaciones para una correcta interpretación del llamado "tercer boom" turístico (Resumen)
La difusión residencial en el espacio rural de la isla de Mallorca en la década de los noventa. Nuevas aportaciones para una correcta interpretación del llamado “tercer boom” turístico (Resumen): El artículo analiza el cambio rural en la isla de Mallorca desde la óptica de la colonización residencial del espacio rural. De hecho, se afirma que el proceso de transformación residencial es uno de los principales factores del cambio rural. En el artículo se revisa gran parte del trabajo realizado sobre esta temática y se actualiza el estudio del proceso de transformación residencial a partir del análisis de los datos del Mapa Topográfico Nacional escala 1:50.000 de 2002. Los resultados obtenidos sirven para discutir la validez de la definición del llamado Tercer Boom, etapa de fuerte crecimiento urbanístico y residencial de los años noventa, y permiten socavar los cimientos de lo que se denominó arco agrícola en Mallorca, tal vez, una construcción intelectual de escaso fundamento y débil ajuste a la realidad.
Palabras clave: Mallorca, cambio rural, transformación residencial.The residential diffusion in the rural space of the island of Majorca in the Nineties. New contributions for a correct interpretation of the call "third tourist boom" (Abstract)
The article analyzes the rural change in the island of Majorca from the optics of the residential colonization of the rural space. In fact, one affirms that the process of residential transformation is one of the main factors of the rural change. In the article, great part of the work made on this thematic one is reviewed and the study of the process of residential transformation from the analysis of the data of the Topographic map is updated National scale 1:50.000 of 2002. The obtained results serve to discuss to the validity in the definition of the call Third Boom, stage of strong city-planning and residential growth of the Nineties, and allow to undermine the foundations of which agricultural arc was denominated, perhaps, an intellectual construction of little foundation and weak adjustment to the reality.
Key words: Majorca, rural change, residential transformation.L’estudi, des de principis de la dècada dels anys noranta, de la transformació dels espais rurals de Mallorca és un dels episodis fefaents, una prova empírica clara que valida la teoria d’allò que podríem definir com la tècnica de l’osmosi intel·lectual[1].
L’anàlisi sobre la transformació dels espais rurals de l’illa de Mallorca i la conversió d’aquests espais en el que s’anomena espai rururbà es va iniciar a principis dels noranta. Des de l’inici, aquesta línia de recerca s’estudià partint de la hipòtesi que es fonamentava en el paper cabdal que la difusió residencial urbana tenia com a agent de canvi i transformació de l’espai rural. Així, ja va quedar de manifest a la primera aportació sobre dita temàtica publicada a les actes del VI Congreso Nacional de Geografía Cuantitativa celebrat a Saragossa el 1991 (Binimelis, J. et al. 1991). Fou el primer fruit de l’estudi del procés de rururbanització. De fet, aquesta recerca fou la base on vam fonamentar part de la tesi doctoral (Binimelis, J., 1996). En ella, es va demostrar que la difusió de funcions residencials sobre l’espai rural insular actua de detonant en l’execució d’un conjunt de mecanismes que expliquen la transformació funcional i paisatgística de l’espai rural. Alhora que es definiren els usos del sòl característics de les àrees rururbanes intensives, també s’analitzà el patró de distribució de les àrees rururbanes i es va interpretar la lògica d’aquesta distribució, des d’una perspectiva quantitativa, però també des d’una òptica qualitativa (Binimelis Sebastián, J., 1998)
Les dades i el contingut de la tesi fou el punt de partida d’un estudi[2] encarregat pel Govern de les Illes Balears en ocasió de l’elaboració dels treballs preliminars per a la redacció de les DOT que pretenia esbrinar les claus d’interpretació de la problemàtica urbanística del sòl no urbanitzable (Binimelis Sebastián, Jaume (coord.) et al., 1996). L’estudi pretenia trobar les variables que tenien una marcada coincidència espacial i poder explicatiu de la distribució territorial de la difusió residencial urbana dins l’espai rural. Es féu engegant una metodologia que incloïa un model de regressió múltiple que va permetre extrapolar al conjunt de l’illa les dades obtingudes d’un mostreig. A més, es va ampliar l’estudi al conjunt de les Illes.
Posteriorment, aquest mateix tema ha estat reprès cercant altres matisos i estudiant aspectes que han contribuït a millorar-ne el coneixement. Sobre dita temàtica he de citar el treball global sobre la colonització estrangera de l’espai rural, és a dir, el sector de demanda de sòl residencial en sòl rústic característic dels anys noranta (Binimelis J., 2002), així com a aproximacions en treballs d’àmbit local sobre Lloret (Binimelis, J; Riera, A.; Sastre, B., 1999), Felanitx (Rozas Azagra, I., 2000) o també Manacor (Caldentey, J., 2005). També destacaria els treballs sobre la consolidació d’àrees rurals amb vocació residencial a través de l’estudi del mercat immobiliari que dita oferta genera, estudiant el conjunt d’ofertes de terrenys en sòl rústic aparegudes al diari d’anuncis econòmics “Trueque” durant els anys 1985, 1990 i 1995, havent estat els resultats d’aquests treballs publicats en comunicacions a congressos (Col·lectiu pagès, 2000) (Binimelis, J., 2004). Així mateix voldria esmentar un treball que més que la transformació espacial i territorial, s’interessa per la transformació cultural que els processos de canvi rural susciten. Al mateix s’analitza el procés de substitució de la toponímia tradicional, a la qual el desenvolupament d’àrees rurals amb vocació residencial dóna lloc (Binimelis Sebastián, J, Ordinas Garau, Antoni, 2002). En resum, aquestes han estat les principals aportacions que s’han fet sobre la difusió residencial a l’espai rural mallorquí.
Les activitats residencials no són la única causa de la urbanització del camp a Mallorca. Altres autors han estudiat l’impacte de les activitats turístiques dins del medi rural, és a dir, han analitzat la incidència del turisme rural i de l’agroturisme sobre l’espai rural illenc[3]. No obstant això, la seva incidència en la transformació espacial, paisatgística i funcional dels espais rurals ha estat molt menor a la provocada per l’edificació de nous habitatges. Al final de la vertiginosa dècada dels noranta es comptabilitzaven 489 places de turisme en espai rural, mentre que el 2002 ja eren 1517. No creiem que siguin en absolut clau per a l’explicació de la transformació funcional dels espais rurals, ni tampoc ho són en el conjunt de l’activitat turística.
L’estudi empíric de la irrupció de funcions residencials a l’espai rural mallorquí és una prova puntual que avala la tesi segons la qual els espais rurals de les societats postindustrials són plurifuncionals, eclèctics, complexos i generadors de conflictes territorials, tal com es posa de manifest en la literatura a l’ús. El treball s’emmarca doncs dins de la perspectiva que sobre la Geografia Rural es té a l’obra de Woods (2005), o també a l’editada per B. Ilbery (1998). La discussió sobre els conceptes que han de servir de base per a l’estudi dels espais rurals occidentals no és exclusiva del món anglosaxó (Thomsin, L., 2005). D’altra banda, la nova ruralitat caracteritzada per noves funcions econòmiques i també ambientals dins del context del postproductivisme ha estat tema d’estudi entre els investigadors espanyols els darrers anys (Gómez Mendoza, J., 2001). Dins d’aquesta perspectiva, la difusió residencial, com a expressió de la gran activitat immobiliària que caracteritza un cicle econòmic expansiu a l’Estat espanyol, ha estat també el leiv motiv de ponències en congressos de Geografia Rural (Santos Solla, X.M., 2001)
Metodologia
En aquest treball retornam, per tant, sobre una temàtica, la difusió de funcions residencials sobre el sòl rústic, que mai no hem abandonat. Utilitzam una metodologia que ja vam fer servir, la mesura de l’hàbitat rural i l’anàlisi de la seva distribució a través del Mapa Topogràfic, aprofitant que ha aparegut els anys 2001 i 2002 una nova edició dels fulls de Balears del Mapa Topogràfic Nacional escala 1:50.000. Això ens ha permès tenir una perspectiva temporal de gairebé 30 anys, car ja tenim estudiats els mapes d’hàbitat rural que es corresponen a les edicions del Mapa Topogràfic Nacional de 1973 i de 1987. El darrer tall sincrònic, a més, cobreix la dècada dels anys noranta, de fort creixement econòmic i urbanístic a les Illes, de gran transcendència demogràfica i social, suposadament de canvi de model turístic i d’agreujament dels grans problemes mediambientals.
La delimitació de l’àmbit d’estudi
La definició d’espai rural és un tema controvertit dins del marc de les ciències socials en general, i de la Geografia en particular, sobretot al món occidental on, des de la Segona Guerra Mundial cap aquí, la relació de dicotomia entre el camp i la ciutat s’ha romput de forma definitiva[4]. Els espais rurals urbanitzats són espais eclèctics i heterodoxes a on s’hi localitzen activitats i funcions urbanes. Això fa que les diferències respecte de l’espai urbà siguin relatives i no absolutes[5].
En primer lloc, ens calia definir què era l’espai rural a Mallorca. Oblidant la discussió que aquest tema ha generat des d’una òptica teòrica, hem optat per una solució convencional que no es correspon de forma exacta amb la realitat. Hem seguit criteris estrictament urbanístics, considerant l’espai rural com allò que queda un cop han definit què és l’espai urbà i l’espai urbanitzable[6]. En aquest sentit, sobre un 1:50.000 es van delimitar les àrees de sòl urbà i urbanitzable segons la qualificació contemplada al Pla Territorial Insular (2003). Aquesta mateixa fou la solució que vàrem emprar el 1991 pels Mapes topogràfics de 1973 i 1987, si bé utilitzarem la delimitació del sòl urbà i urbanitzable del 1987 també pel 1973 i que de fet es correspon amb la delimitació de sòl urbà i de sòl urbanitzable que el Dr. Rullan emprà a la seva tesi de doctorat.
Des d’un punt de vista urbanístic i, per tant, jurídic, el 1987 es comptabilitzaven 28.739,42 hectàrees de sòl urbà i de sòl urbanitzable, de les que 13.494,1 pertanyien només al sòl urbà i les 15.245,32 hectàrees restants eren de sòl urbanitzable (Rullan, O., 1989, 119). Mentre que el 2006, es comptabilitzen 21.200 hectàrees de sòl urbà i urbanitzable, de les que 19.890 pertanyen a sòl urbà o urbanitzable transformat i 1.310 hectàrees pertanyen a sòl urbà i sòl urbanitzable sense transformar[7]. Tot i la dificultat per comparar les xifres, al llarg de la dècada dels noranta ha disminuït sobretot el sòl classificat com a urbanitzable i que no havia estat transformat fruit de desclassificacions practicades per diverses instàncies de l’Administració amb capacitat de dictar normativa urbanística (Consell Insular, municipis).
No obstant això, durant el període d’estudi, el sòl urbà consolidat ha experimentat un fort creixement. Així, només entre 1995 i 2000 (el segon quinquenni de la dècada dels noranta) els usos urbans del territori insular s’incrementaren 1.160 ha que és conseqüència de “...bones reserves de sòl disponible o vacant que s’ha anat omplert en aquest darrer període...” (Pons Esteva, A., 2003, 138).
En definitiva, entre 1987 i 2002 sembla que disminueix el sòl amb expectatives urbanístiques (sobretot sòl urbanitzable), ara bé, durant la dècada dels noranta l’expansió urbana pel creixement de les hectàrees de sòl urbà consolidat és també una dada indiscutible.
Metodologia seguida per a la mesura i cartografia de l’hàbitat rural
Un cop delimitat el sòl rústic hem comptabilitzat el nombre d’habitatges i edificacions disperses que hi ha a cada una de les unitats de quilòmetre quadrat. Aquestes mesures foren les que formaren la base de dades territorial amb la que després hem treballat. Nosaltres teníem les xifres que es corresponen a les dues edicions prèvies del Mapa Topogràfic, 1973 i 1987. Afegírem a la base de dades un nou registre, el de les edificacions disperses en sòl rústic del 2000. Al final obtinguérem una base de dades formada pels següents registres: a) coordenada UTM x; b) coordenada UTM y; c) nombre d’edificacions disperses el 1973; d) nombre d’edificacions disperses el 1987; e) nombre d’edificacions disperses el 2000.
La base de dades original ens va permetre obtenir nous registres, fonamentalment, els increments absoluts d’hàbitat dispers que es produïren entre cada un dels talls sincrònics analitzats(1973-1987 i 1987-2002), a més de l’increment total del període d’estudi (1973-2002).
Cada una de les variables del registre, tant les bàsiques com les elaborades, ens va permetre l’obtenció de cartografia temàtica sobre el comportament espacial de l’hàbitat rural. S’ha utilitzat tant per l’anàlisi com per la seva representació, el programa de SIG ArcView 3.2.
Des del nostre punt de vista, allò que té més valor és la cartografia temàtica obtinguda. Els mapes ens donen informació de la tendència seguida pel procés de difusió residencial dins el sòl rústic als dos períodes d’estudi. No pretenem en cap moment mesurar de forma exacta el nombre d’edificacions dins del sòl rústic. La mesura de les edificacions sobre cada una de les unitats de qm2 es fa sobre una base topogràfica a Escala 1:50.000, document topogràfic que per a la seva elaboració ha sofert un procés de simplificació i de generalització de la informació tractada. És a dir, és un document a escala de la realitat, però no és pròpiament la realitat.
Hipòtesis de treball
En aquest treball plantejam fonamentalment les hipòtesis que a continuació es desenvolupen:
1. L’increment de funcions residencials sobre l’espai rural insular durant la dècada dels noranta ha estat espacialment selectiu i ha contribuït a la consolidació del que en el seu dia definírem com a front del Llevant (Binimelis, J., 1998, 2002).
2. L’arc agrícola com a espai agrícolament dinàmic situat entre àrees rurals fortament sotmeses a la pressió immobiliària, com a constructe geogràfic que fou, ha mort, si és que existia quan fou descobert.
Al llarg d’aquests anys de reflexió sobre la reestructuració rural a Mallorca ja vàrem afirmar que partíem d’alguns postulats previs a manera d’hipòtesi, que de fet constatàrem i que ara pretenem revalidar:
3. El canvi rural a Mallorca és un procés complex i un arbre amb diverses ramificacions, però que en gran part es deu a l’aparició, desenvolupament i difusió d’habitatges, d'edificacions de funcions residencials-urbanes lligades a la moderna cultura de l’oci sobre l’espai rural.
4. El procés té com a punt de partida la dècada dels setanta coincidint amb la crisi econòmica del 1973, consolidant-se de bon de veres durant la dècada dels vuitanta. És als vuitanta quan el fenomen viu el seu capítol de màxima intensitat i de major abast territorial. Durant la dècada dels noranta fins a principi del nou segle, s’ha viscut un període de forta pressió urbano-residencial sobre l’espai rural, especialment accentuat a determinats indrets de l’illa. Tot i així, en la construcció del model territorial de marcat caràcter turístic i residencial, els noranta no se signifiquen per la invasió del camp. El camp ja havia estat envaït en les dues dècades precedents, sobretot durant els anys vuitanta, fins i tot amb més força que la que el procés de residencialització de l’espai rural ha tingut durant el que alguns anomenen “Tercer Boom”.
El procés de transformació funcional a l’espai rural de Mallorca entre 1973 i 2002
L’hàbitat rural el 1973 té una distribució territorial que encara respon a les pautes pròpies d’un territori modelat per l’agricultura. La pauta de distribució el 1973 té grans similituds amb el mapa d’hàbitat rural de Mallorca elaborat pel geògraf escocès E. W. Gilbert (1999). Es tracta, doncs, d’un model de distribució territorial de l’hàbitat que respon bàsicament a condicionaments agraris, car era aleshores l’agricultura l’activitat primera i quasi única del món rural. Així, la major densitat d’hàbitat es localitza al Raiguer, al voltant dels nuclis urbans tradicionals de població, recordant els patrons thunians de localització agrícola. D’altra banda, a les àrees hortícoles que creixen durant les dècades posteriors a l’inici del turisme de masses també hi trobam àrees de forta densitat d’hàbitat. És aquesta la resposta a les necessitats de l’agricultura moderna i capitalitzada que s’imposa en aquestes àrees (molins, construccions per a infrastructures d’extracció d’aigua, magatzems agrícoles, etc.) tal com podem observar al Prat de Sant Jordi, a Muro i sa Pobla o també a la depressió de Campos. Mentre, la resta de l’hàbitat reflecteix el conjunt de processos de transformació agrària que han tingut lloc dins del passat, recent o més llunyà. Bàsicament l’hàbitat és fruit de la desagregació de la propietat que tingué lloc al segle XIX, però també a la primera meitat del segle XX. Observam densitats altes als entorns de les valls de Sóller i de Pollença, per altra banda, únics indrets dins de la Serra de Tramuntana on s’hi estableix la petita propietat. Més altes són també les densitats al Raiguer i al Pla, àrees d’establit de domini també de l’explotació mitjana i petita. Mentre que, l’hàbitat rural a principis dels setanta es presenta amb un pes baix a la Marina de Llucmajor, a l’àrea de Son Real i de sa Canova, al rera-país costaner de les Serres del Llevant, des de la península d’Artà fins a sa Vall a ses Salines (vegeu figura 1).
 |
|
Figura 1.
Distribució de les edificacions en sòl rústic el 1973. |
Entre 1973 i 1987 es produeix un creixement de 19.807 noves edificacions a l’espai rural, el que equival a un augment del 58,3 per cent. D’altra banda, entre 1987 i 2002 l’augment en nombre d’edificacions fou de 13.400 edificacions, el que suposà un creixement relatiu del 26 per cent respecte del 1987. Les dades, les hem de valorar des de l’òptica del seu valor relatiu. Per aquesta raó podem considerar que el procés de canvi rural de Mallorca (transformant-se parcel·les d’ús agrari en parcel·les d’ús residencial i de lleure) viu el seu període més intens entre 1973 i 1987, i tal com ja vàrem demostrar dins aquest primer període foren els anys vuitanta els més intensos (Binimelis, J., 1996). Entre 1987 i 2002 l’increment del nombre d’edificacions amb funcions residencials ha crescut, però no amb la intensitat de l’etapa anterior. Per tant, el capítol més intens de transformació funcional de l’espai rural es produeix no a la dècada dels anys noranta, sinó més bé a les dècades dels setanta i dels vuitanta.
 |
| Figura 2. Increment del nombre
d’edificacions en sòl rústic entre 1973 i 1987. Font: Binimelis Sebastián, Jaume et al. (1991). |
Una simple ullada als mapes d’increment de l’hàbitat durant els dos períodes estudiats mostra clarament que és al llarg del període que va del 1973 fins el 1987 quan l’increment de les edificacions al sòl rústic insular viu el capítol de màxima intensitat, quantitativa com ja hem demostrat, però també territorial (vegeu figures 1, 2 i 3).
 |
| Figura 3.
Distribució de les edificacions en sòl rústic el 1987. Font: Binimelis Sebastián, Jaume et al. (1991). |
Durant el primer període considerat, la difusió residencial sobre l’espai rural és d’abast territorial més general, essent, d’altra banda, particularment intensa a determinades àrees. Com ja demostràrem, es crea una gran aurèola rururbana de gran intensitat que pivota sobre Inca i Palma que es topa amb la Serra de Tramuntana cap al Nord i amb la Marina de Llucmajor cap al Sud. Cap a l’Est la difusió residencial minva la seva intensitat als municipis agraris del Pla, i també a sa Pobla i Muro al Nord. El procés de transformació territorial és també intens a les valls interiors, a Pollença, a Sóller, ambdós municipis turístics de la Serra de Tramuntana i al rera-país costaner del litoral oriental, destacant la proliferació de nou hàbitat a Artà i, en segon lloc, a Santanyí (vegeu figures 2 i 3) (Binimelis, J., 1998). Només a la marina de Llucmajor, a gran part de la Serra de Tramuntana i a l’àrea de sa Canova la incidència va ser poc intensa.
 |
| Figura 4. Increment del nombre
d’edificacions en sòl rústic entre 1987 i 2002. Font: Base de dades elaborades per Jaume Binimelis i els membres del Col·lectiu Pagès els mesos de juny i juliol de 2004 i Binimelis Sebastián, Jaume et al. (1991). |
 |
| Figura 5. Distribució de les
edificacions en sòl rústic el 2002. Font: Base de dades elaborades per Jaume Binimelis i els membres del Col·lectiu Pagès els mesos de juny i juliol de 2004. |
 |
| Figura 6. Increment del nombre
d’edificacions en sòl rústic entre 1973 i 2002. Font: Base de dades elaborades per Jaume Binimelis i els membres del Col·lectiu Pagès els mesos de juny i juliol de 2004 i Binimelis Sebastián, Jaume et al. (1991). |
Mentre, l’increment d’hàbitat del període que transcorre entre 1987 i 2002 és de menor abast territorial. Destaca la incidència de la proliferació de nou hàbitat als municipis de la Serra de Tramuntana propers a Palma, com Andratx, Calvià, Puigpunyent i Esporles. Continua essent molt intensa la difusió residencial a Pollença i la vall de Sóller. Es consolida durant aquesta dècada el que anomenarem front del Llevant, des d’Artà fins a Santanyí. Es tracta d’un rera-país costaner situat entre les carenes de les Serres del Llevant i les urbanitzacions del litoral, àrees agrícolament pobres, zones de marina, però paisatgísticament molt valorades. Són espais que de forma intermitent s’han colonitzat amb certa intensitat des de les Serres d’Artà fins al monestir de Consolació a Santanyí (Son Catiu a Artà, les àrees de Son Macià, s’Hospitalet i s’Espinagar a Manacor, el puig de ses Donardes a Felanitx[8], etc.). A més, destacaria singularment la transformació soferta a la marjal poblera i murera, formant-se un rera-país residencial entre els ressorts turístics del litoral, s’Albufera i els nuclis de població (vegeu figures 3, 4 i 5). És a dir, els sementers d’agricultura intensa de reguiu es van convertint també en solars per a construir-hi edificacions amb vocació residencial (vegeu figures 7 i 8).
Finalment, l’increment global d’edificacions que s’ha produït entre 1973 i 2002 ens dóna informació del conjunt del procés estudiat (Vegeu figura 6). L’impacte de la difusió residencial s’ha generalitzat sobre la globalitat de l’espai rural insular. Només el domini de la gran propietat, l’orografia i el més alt grau de protecció urbanística del territori, factors que actuen molts cops alhora, han pogut salvar alguns enclaus de la difusió residencial: Serra de Tramuntana, Serres d’Artà, sa Canova, Massís de Randa, Marina de Llucmajor, ...
Ara bé, les noves pautes del procés de difusió residencial en sòl rústic observades durant aquest darrer període (1987-2002), així com el resultat total dels 30 anys analitzats (altra cop vegeu figura 6) ens ha dut a discutir dos conceptes encunyats dins de la literatura científico-social illenca els darrers temps: primer, el tercer boom turístic i, segon, la definició de l’arc agrícola.
 |
|
Figura 7. Habitatge en construcció dins l’horta de sa Pobla. |
¿És el procés de residencialització en sòl rústic el “fòssil guia” del Tercer Boom turístic?
El Tercer Boom[9], expressió usada per definir l’etapa (els anys noranta) de fort creixement econòmic que es fonamenta en la depredació del territori, i que es manifesta a través de les puntes d’inflexió d’indicadors macroeconòmics i d’altres indicadors de caràcter demogràfic, ambiental i territorial arrossegats pel fort creixement dels turistes a Balears i en aquest cas, més concretament, els turistes anomenats “residencials”, que sobretot no s’allotgen a establiments turístics regulats per normativa. Aquest fenomen ha generat una polèmica sobre el seu nombre i la seva catalogació (algú empra “places d’ús turístic” per oposició a les “places turístiques” que fan referència a les places regulades per la Conselleria de turisme del govern de les illes). El fet, però, és que el seu nombre és avaluat entre el 25 per cent i el 40 per cent del nombre total de places. Entre els indicadors utilitzats pels qui han definit el tercer boom destaca el protagonisme que s’atorga al procés de difusió de la funció residencial dins l’espai rural:
“...En cualquier caso el fenómeno más característico, aunque no el único, del tercer boom turístico será el de la compra por parte de extranjeros de propiedades inmobiliarias tanto rústicas como urbanas..... Podríamos decir que éste es el fósil guía de la tercera gran pulsación de crecimiento. El fenómeno lleva una velocidad galopante desde el momento en que la integración europea se va haciendo más efectiva. El proceso de residencialización afecta también al suelo rústico en magnitudes hasta ahora desconocidas inundando, en una dispersión incontrolada, los antaño agrarios campos insulares...” (Rullan, O., 1999, 423).
O també de forma més succinta el mateix autor afirma:
“...Urbanísticament el tercer boom turístic es tradueix en l’edificació del camp.,..”(Rullan, O., 2002, 221).
Fins i tot consultant una obra que du per títol “El Tercer Boom” (Blázquez, M.; Murray, I.; Garau, J.M., 2002) que és un aplec d’indicadors de sostenibilitat, no he pogut comprovar l’existència d’arguments ni de proves que donin a la colonització urbana de l’espai rural una posició destacada entre els indicadors que defineixen una dècada de fort consum territorial i d’alt creixement econòmic. No ho expliquen o no aporten dades que condueixin a aquesta afirmació. A les pàgines introductòries, reconeixen com a bones les fases de màxim creixement turístic i immobiliari del professor Rullan (1999), és a dir, els tres “booms”. De fet, del tercer boom en diuen el següent:
“...El tercer boom –que s’estudia en aquest projecte- forma part d’un nou cicle expansiu de l’economia mundial. El sistema món capitalista necessita d’una expansió constant, per a la qual cosa incorpora successives zones, fins assolir la coexistència amb el globus. De l’any 1993 ençà l’economia expansiva ha incorporat al mercat immobiliari i turístic la ruralia mallorquina –amb l’edificació dispersa de xalets a Mallorca, seguint l’exemple d’Eivissa, i urbanitzacions extensives residencials a Menorca- i els nuclis urbans de major qualitat ambiental –pobles i ciutat vella- sobretot a Mallorca...” (Blázquez, M.; Murray, I.; Garau, J.M., 2002, 38).
La definició que en fan del tercer boom no canvia substancialment respecte de la primera caracterització del professor Rullan (1999). No polemitzarem sobre el pes que hagi pogut tenir a ciutat vella i als pobles el que podríem anomenar gentrificació a la mallorquina, car no tenim arguments ni dades (tot i que la intuïció me fa pensar que sí es podria debatre) per fer-ho, però sí discutirem el paper que es dóna al procés de residencialització de l’espai rural.
Les afirmacions realitzades pel Dr. Rullan (1999, 2002) donant un protagonisme preeminent al procés de residencialització en l’espai rural a l’hora de definir el tercer boom no són del tot certes, són en tot cas efectistes, d’espot publicitari, en un estil que a cops m’atreviria a dir que és catastrofista, tot usant tot un seguit de figures animades o fent comparacions amb processos físics que impliquen moviment i una mica excessius des del meu punt de vista (erupcions, inundacions,...). Durant la dècada dels noranta la difusió residencial sobre l’espai rural illenc va viure una etapa de forta intensitat, però sense assolir la que va obtenir entre 1973 i 1987. Per tant, si els anys noranta defineixen una nova etapa del model territorial i turístic, aquesta no esdevé singular per la intensitat “sin parangón” del procés de transformació residencial del camp, sinó per altres indicadors.
Hem de reconèixer que també havíem tingut algunes sospites que indicaven que la dècada dels noranta podia haver estat tant o més intensa que la pròpia dels vuitanta. L’anàlisi de les bases de dades sobre els terrenys rústics en venda durant els anys 1985, 1990 i 1995 ens dugué a fer les següents afirmacions:
“...Tal vez, en los años noventa la difusión residencial en suelo rústico ha tenido más peso que en la década anterior. Por tanto, concluimos que en los años noventa coinciden las dos demandas, la alóctona y la autóctona, y la difusión residencial repercute de forma global, a excepción de enclaves y áreas significativas del territorio, sobre el conjunto del territorio insular...” (Binimelis, J., 2004, 500).
Ara bé, les sospites, que no afirmacions rotundes, es basaven en l’ús d’indicadors sobre el fenomen (veure quadre 1). Però, hem de convenir que els indicadors eren parcials (1985, 1990 i 1995), mentre que el Mapa Topogràfic ens dona una visió del conjunt del procés, si bé en una sola instantània.
i de la superfície en venda a Trueque (1985-1995)
|
anys |
parcel·les |
increment |
Superficie (m2) |
increment |
Parcel·la mitjana (m2) |
|
1985 |
950 |
0,00% |
9036445 |
0,00% |
9512 |
|
1990 |
1197 |
26,00% |
31226582 |
245,56% |
26087 |
|
1995 |
1787 |
49,29% |
48586054 |
55,59% |
27188 |
|
Font : Elaboració pròpia a partir de les bases de dades Trueque85,
Trueque90 y Trueque95.
|
|||||
Tenim la creença que les motivacions de la difusió de noves edificacions dins del sòl rústic han estat diferents entre les dues etapes que hem establert a partir dels talls sincrònics estudiats amb els mapes topogràfics[10]. La primera època es caracteritza sobretot, per la construcció d’una caseta de cap de setmana o d’una segona residència amb escassos serveis. Era la creixent població urbana de Mallorca la que construïa aprofitant el seu lligam amb el recent passat rural de l’illa a través de l’herència o també, creant una nova relació que posa de manifest el retorn simbòlic al camp en front de la ciutat. En canvi, la segona època està marcada per la construcció d’habitatges de gran qualitat per part de grups socials de nivell de renda superior, moltes vegades estrangers que desitgen també escapar dels entorns urbans i climàticament poc atractius d’on provenen. També han proliferat les rendes d’oportunitat, és a dir, la construcció d’un nou habitatge com a única solució per treure renda de les parcel·les rurals entre els post-pagesos[11]. D’altra banda, possiblement la disciplina urbanística ha estat més respectada en aquesta segona etapa, la dels anys noranta. Per aquesta raó, les densitats de les àrees més afectades per la difusió residencial dins de la dècada dels 90 ha donat lloc a unes àrees rururbanes menys denses que les característiques de l’època anterior[12]. Intuïm, encara que no ho puguem afirmar rotundament, que durant el primer període estudiat, la il·legalitat i la paral·legalitat era molt més freqüent que no pas dins l’etapa que va del 1987 al 2002.
¿Ha existit l’arc agrícola?
L’arc agrícola fou definit com a individu geogràfic pel Dr. Rullan (1995, 7). De fet, l’arc agrícola fou descobert, com si es tractés d’una troballa geogràfica a la manera d’un viatger o d’un colonitzador del segle XIX. És un constructe teòric que només es podia observar des de la consideració d’unes determinades variables. Fou descobert quan s’enllestí un treball d’encàrrec sobre el medi físic de les Illes Balears (Manchado, A.; Marcús, A.; Rullan, O. 1997, 34). Bàsicament, es classificà el territori a partir de diverses capes d’informació geogràfica relativa al medi físic, propòsit possible gràcies a la gran capacitat de gestió d’informació dels SIG, que va permetre definir una àrea de sòls profunds i escasses pendents que travessava Mallorca de Nord a Sud. El Dr. Rullan afegí que hi havia tota una sèrie d’indicadors agraris que contribuïen a donar-li singularitat (1995, 7). S’havia descobert, doncs, una regió agrària, un individu diferenciat. Per això, els camps cerealistes del Pla de Lanzell, l’horta de sa Pobla o les vaqueries de Campos alimentades amb alfals que creixia a força d’exprimir els motors “Campeón” dels pous, varen ser considerats com a espais agraris que formaven part d’un mateix individu geogràfic, l’arc agrícola[13].
 |
| Figura 8. Habitatge nou en mig de l’horta de Campos. En segon pla s’observa un antic molí d’extracció d’aigua restaurat recentment. |
La “descoberta” del Dr. Rullan va generar al seu moment polèmiques[14] i altres interpretacions. Nosaltres varem interpretar l’arc agrícola des de la lògica del model de Sinclair, model que s’elaborà a finals dels seixanta per definir el funcionament dels usos agrícoles en un model territorial d’urbanització creixent i no de ciutat estàtica com és més bé el cas del model clàssic de Von Thünen (Binimelis, J., 1996, 241-243)[15].
L’arc agrícola com a espai de resistència agrícola a la invasió urbana pràcticament ja havia sucumbit el 1995 quan fou descobert. Quan es definí l’arc agrícola, no defallia del tot per la distància existent respecte dels nuclis urbans generadors de demanda de sòl rústic per a funcions residencials. La impronta d’aquest fenomen no havia assumit les densitats d’altres contrades properes a Palma, Inca o Manacor, o a les àrees urbano-turístiques del litoral. No obstant això, les dues hortes que trobam als dos extrems de la franja mostraven símptomes clars de defalliment. Diria més, l’àrea intensiva hortícola-ramadera de Campos ja no existia com a tal. La integració europea, el problema de les quotes lleteres, les exigències draconianes de les normatives de Brussel·les en matèria sanitària de les explotacions de vacú, els preus de la llet en un mercat cada cop més integrat en un circuit global, han marcat la crisi del sector ramader.
Segons un estudi recent sobre la transformació de l’horta de Campos fet a partir d’enquesta als titulars d’explotació ramadera i treball de camp, la desagrarització o pèrdua de pes específic de la població activa agrària, ja sia per jubilació dels actius o per èxode professional, són els principals detonants del canvi de funcions. D’altra banda, segurament la incapacitat financera d’adaptar-se a les noves exigències que per decret arriben de Brussel·les és el factor que explica l’èxode professional de bona part dels titulars d’explotacions ramaderes i l’abandó o reconversió de l’explotació a partir de la venda de la quota lletera (Binimelis, J., Ordinas, A., Arrom, J, 2006).
Les principals respostes als factors impulsors del canvi són, en primer lloc, l’abandó de l’explotació, que amb 56 respostes equivalen al 34,3% del total de titulars enquestats. En segon lloc, els usos residencials i de recreació, que abasten des de la primera residència del propietari ex-pagès, passant per l’ús de l’explotació en segona residència o també per la reconversió de les cases de l’explotació i de les seves instal·lacions en un establiment d’agroturisme. Aquestes suposen un total de 54 respostes que representen un 33%. La continuïtat de les explotacions ramaderes de llet és dels mecanismes d’ajust menys adoptat pels titulars interviuats amb 20 respostes que equivalen al 12,3% .
 |
| Figura 9. Nous
usos de les explotacions ramaderes de vacú a Campos. Font: Binimelis, J.; Ordinas, A.; Arrom, J.M. (2006). |
La crisi del sector ramader a Campos ha conduït a una severa transformació de les explotacions agràries d’aquell indret. S’ha passat de sistemes agraris intensius a sistemes agraris extensius, és a dir, s’ha produït una transició des de l’hegemonia de l’alfals i de la ramaderia vacuna per a llet al domini del cereal i de la ramaderia ovina. Moltes d’explotacions agràries han estat abandonades, conseqüència dels processos de desagrarització, i a més moltes de les antigues cases i boveres s’han transformat en segones residències i vivendes vacacionals d’ús turístic per a estrangers. En resum, el cereal substituí l’alfals, les boveres es reciclaren en segones residències, i ara els pous alimenten les piscines (vegeu figura 8 i 9).
D’altra banda, el panorama no és gaire diferent a les altres àrees que formaven aquest eix transversal Nord-Sud. L’abandó de les explotacions ramaderes de llet és també perceptible a l’àrea de Son Mesquida a Felanitx, el cultiu de melons i d’alls a Vilafranca ha estat substituït també per l’agricultura extensiva de cereal, fortament mecanitzada. L’explotació de petites dimensions ha estat substituïda per l’explotació de grans dimensions, a on l’arrendament amb un preu simbòlic i a cops gratuït és el que permet reunir una explotació de cents de quarterades[16] en un curt espai de temps. A més tampoc han pogut resistir més al golafre mercat immobiliari. Significatives són les paraules d’un pagès d’Ariany que venen a continuació:
“...Sí, ara, aquí, n’hi ha un parell, a Son Reixac, hi ha uns xaletarros. Aquests anglesos i alemanys en saben molt, ara aquí n’hi ha un que se’n cuida de 3. Sempre està ple de gent i tots són amigos. I amb amigos!, amigos!, passen 500 persones cada any. Ho fan per negoci. Això fa 6 o 7 anys. Hi ha gent que ha fet fortuna venent quarterades que no valien res...” [17]
Malgrat els símptomes de descomposició de la vitalitat agrícola d’aquests espais, subsisteixen illots d’agricultura intensiva de producció d’hortalisses sota plàstic o fins i tot cultius hidropònics a Son Mesquida i també a l’Oest del municipi de Manacor.
L’horta de sa Pobla i Muro, que culminava al Nord aquest eix transversal, també ha estat envaïda per nous usos, reconvertint molins, magatzems o cases en segones residències o bé construint de bell nou cases de dues plantes, de gran volum, allunyades de la tipologia de construcció tradicional. Això sí, folrades de pedra, tot en conjunt d’una rusticitat forçada i molt artificialitzada. El mateix podem dir de certes zones aturonades de Santa Margalida, Maria de la Salut i Ariany (vegeu figures 10 i 11).
 |
|
Figura 10. Vista
panoràmica de l’¿arc agrícola? des de Santa Margalida. Les zones de les vessant
dels turons i també les planes dedicades al cultiu del cereal es van establint
de noves edificacions.
|
 |
| Figura 11. Edificació en construcció en ple ¿arc agrícola?, als voltants de Santa Margalida. |
Els mapes elaborats de distribució d’hàbitat i d’increment són prou clars. El mapa de distribució de l’hàbitat del 1987 (vegeu figura 3) i el mapa d’increment entre 1973 i 1987 (vegeu figura 2) ens dibuixa clarament l’augment de les edificacions dins de la depressió de Campos, on encara els nous usos residencials i les edificacions de nova planta per a la ramaderia intensiva devien conviure. Mentre que, entre 1987 i 2002 (vegeu figura 4) el procés de residencialització ha estat el detonant dels canvis a l’espai d’agricultura intensiva de sa Pobla i de Muro.
En definitiva, l’arc agrícola com a àrea d’agricultura dinàmica que es resisteix a l’empenta urbana defallia quan es descobrí, si és que existia. Actualment ha desaparegut. L’únic fòssil guia d’aquesta franja transversal Nord-Sud durant la dècada dels noranta ha estat el mapa de distribució de les hectàrees subvencionades per a cultius herbacis. És l’únic testimoni que durant els darrers anys del passat segle quedava de l’arc agrícola i, una agricultura subsidiada, em tem, no és precisament una agricultura dinàmica (Binimelis, J., Riera, J., 2003).
Notes
* Col·lectiu pagès està format pels alumnes Oscar Hernández Canalis, Antoni Carbonell Mas i Margalida Ramis Sastre del Curs de Doctorat que vaig impartir el Curs 2003-2004 i que duia per títol Les transformacions dels espais rurals a les societats desenvolupades. Concretament durant el Curs els alumnes citats i jo mateix vam elaborar la base de dades territorials sobre el nombre d’edificacions en sòl rústic a partir del darrer Mapa Topogràfic 1:50.000 editat per l’Institut Geogràfic Nacional (2002). L’alumne Oscar Hernández Canalis, arquitecte de formació, fou l’encarregat de traslladar sobre el Mapa 1:50.000 la informació urbanística de Sòl Urbà i el Sòl Urbanitzable. La resta vam comptabilitzar el nombre d’edificacions en sòl rústic. La redacció del treball és exclusivament meva, assumint, per tant, tota la responsabilitat. Des d’aquí vull agrair la col·laboració del Servei de Sistemes d’Informació Geogràfica de la Universitat de les illes Balears en l’elaboració de la cartografia temàtica que al treball es presenta.
La recerca ha estat feta dins del marc del projecte d’investigació ¿Hacia un sector ganadero sostenible? La ganadería en Mallorca en el tránsito del desarrollismo al postproductivismo ( número de referència BSO2003-01844), finançat per la Subdirección General de Proyectos de Investigación del Ministerio de Ciencia y Tecnología.
a Cançó original de Sonny Curtis que el gran Joe Strummer adaptà pels seus The Clash
[1] El Dr. Barceló, al pròleg del llibre del Dr. Rullan (2002) i fent referència explícita al prefaci de dita obra, afirmà que: “...Els bars, i especialment els de les facultats universitàries, tenen un paper molt important en la vida acadèmica, perqué és precisament allà on es congrien idees, apareixen pensaments engrescadors...” (Barceló, B., 2002, 9). Per tant, és als bars a on s’hi discuteixen projectes de treball i d’aquesta confrontació d’idees espontània i informal en surten noves hipòtesis, així ho creu el Dr. Barceló. Efectivament, el que s’argumenta i es diu als bars de facultat és una eina imprescindible per entendre la història no escrita de la vida acadèmica. Es tracta d’un dels indrets preferits pels hàbils practicants de l’osmosi intel·lectual. Els membres d’aquesta raça especial és als tacers dels bars, als passadissos de les facultats i dels departaments on es mostren més desimbolts. Aprofiten el contacte directe amb els companys, desguarnits de les cuirasses formals i acadèmiques en un ambient de veïnatge i companyonia per involucrar-los en el joc. Aquests cauen en la trampa sense conèixer-ne les regles. És el tacer del bar el punt de partida de la carrera acadèmica dels alumnes aplicats en la tècnica de l’osmosi intel·lectual. Una particular forma d’engegar la cursa professional que consisteix en parar l’orella en les converses amb els companys a l’àgora pública de bars i passadissos de facultat. Des del moment en que la idea és expressada s’engreixa el patrimoni intel·lectual del qui darrera la confiança, el col·leguisme i la informalitat practica la depredació més rastrera. Se n’aprofita de la sinceritat de la conversa cafetera i es juga amb l’ambigüitat i els mals entesos. Llavors, l’ascensor social acadèmic donarà l’autoria de la idea al qui està dalt. La toponímia, l’anàlisi factorial, els sistemes d’informació geogràfica, el canvi rural, la sostenibilitat... potser, són alguns dels temes a on hi ha hagut idees que han canviat de mans després de passar pel turmix de la tertúlia de cafè.
No obstant això, el passadís i el bar universitari com a àgora han mort al Departament de Ciències de la Terra de la Universitat de les illes Balears. La ingenuïtat i la il·lusió de la joventut foren corrompudes pels habituals sodomites que habiten aquests ecosistemes. Ara les portes dels despatxos són tancades i al passadís s’ha fet el silenci. Des de darrera s’albira l’esperança.
[2] Els resultats d’aquest estudi han aparegut, curiosament, en publicacions distintes, firmades per autors diferents. El primer va ser publicat a la revista Estudios Territoriales (Rullan, O., et al., 1998), posteriorment el mateix article va ser traduït al català per a una revista local, Bolletí de Geografia Aplicada, al número de la seva estrena i únic número (Rullan, O., et al., 1999). Finalment, jo mateix vaig publicar els resultats més significatius de l’estudi en una ponència d’espectre temàtic més ampli i per tant, amb altres continguts, entre els que destaquen les troballes fetes sobre la demanda de sòl residencial i compra de finques entre població estrangera (Binimelis, J., 2002). Si algú vol indagar les causes d’aquesta gran dispersió d’esforços li remet a la lectura de la nota 1. També ho pot demanar als distints autors. Personalment estaré encantat de donar les meves explicacions amb tots els detalls escaients.
[3] Són diversos els autors que han estudiat la incidència del turisme rural i de l’agroturisme a les illes Balears. Des d’una perspectiva local podríem considerar el treball de Binimelis, Ginard i Seguí (1999). Són també acurats els plantejaments més generals on el turisme en espai rural és estudiat dins d’un context espacial més ampli com és el de l’Estat Espanyol (Cànoves, G, Villarino, M., 2000), o en estudis comparatius entre el turisme en espai rural que es dona a Catalunya, Galícia i Balears (Cànoves, G.; et alter, 2003)
[4] La definició de ruralitat suscita encara ara discussió i controvèrsia. Tanta és la importància que encara ara crec que té aquesta qüestió, que en un dels darrers manuals apareguts de Geografia Rural té un primer capítol que du per títol Defining the Rural (Woods, M., 2005)
[5] Tot i que podem estar d’acord amb les tesis de Pahl, reconeixem que la teoria del continumm rural-urbà és el motllo teòric que més ens serveix per analitzar l’espai rural de les franjes rural-urbanes (Binimelis, J., 2000)
[6] El model de ciutat regional és, des de la meva òptica, la millor solució a l’hora de definir l’àmbit de les diverses aureoles que formen una franja rural-urbana. Hem de reconèixer que moltes peces de sòl classificat com a urbanitzable són espais rurals que estan a punt de claudicar davant la seva reconversió absoluta en espai urbà. Dins del model (Bryant, C.R., Russwurn, L.H., McLellan, A.G., 1982, 12), aquesta àrea rep el nom de franja urbana i forma ja part de la city’s countryside, és a dir, de la part dispersa de la ciutat, de l’espai rural. Des d’aquesta òptica nosaltres hem exclòs aquestes àrees de la nostra delimitació de l’espai rural de Mallorca. És a dir, aquelles àrees amb expectatives urbanístiques, com són les àrees classificades com a Sòl Urbanitzable, no les consideram, tot i que moltes d’elles són encara des d’un punt morfològic i també funcional, àrees rurals. Cenyiríem el nostre àmbit d’estudi només a l’ombra urbana i al hinterland rural, usant el model de Bryant et al. (1982)
[7] Informació obtinguda del Fons de dades del Pla Territorial Insular.
[8] Destacaríem l’estudi sobre la colonització residencial estrangera dins l’espai rural de Felanitx del nostre company Ignacio Rozas Azagra (2000). A Felanitx, durant els anys noranta, la major concentració de propietats estrangeres en sòl rústic destinades a activitats residencials es dóna a les elevacions del Puig de ses Donardes, el Puig de s’Envestida, el Puig Salvatge, Puig de sa Murtera i Ses Mamelles. Segons Ignacio Rozas (2000) la major demanda es dona a terres elevades, “... on el paisatge és més del gust del comprador que farà d’ella un ús residencial i no agrícola...” (Rozas Azagra, I., 2000, 163). El treball, magnífic, confirma que als anys noranta es consoliden moltes d’àrees muntanyenques i de marina dels vessants de les serres del Llevant.
[9] Els ‘booms’ turístics són les denominacions que a Mallorca es fan dels creixements accelerats de les places turístiques provocats per la demanda turística en forta expansió. Curisament, una munió d’erudits locals empren l’expressió ‘Boom turístic” (primer boom, segon boom, tercer boom,...)sense haver-se preocupat gaire, per no dir mai, d’enquadrar aquests fenomens dins la recerca acadèmica que tracta aquestes situacions. És a dir, l’estudi d’aquestes fluctuacions forma part de la literatura científica internacional dels fenomens turístics, enquadrada dins el que es denomina “cicles de vida de les destinacions turístiques” (Picornell Bauzà, C.; Picornell, M., 2002, 84-89). En el cas que ens ocupa, a l’obra de Rullan (2002) o a la de Blázquez i altres (2002), la referència a la literatura científica d’aquestes temàtiques és absolutament nul·la, el que fa que l’ús reiterat i reincident de la paraula “boom” (una onomatopeia d’explosió) no fa més que reduir a terminologia col·loquial el que es voldria que fos un article de referència, i així esdevé fosc i incomprensible per a la comunitat científica.
[10] Així es desprèn de les entrevistes en profunditat que duguerem a terme amb els arquitectes i responsables de la gestió urbanística municipal de cada un dels 53 municipis de l’illa (Binimelis, J., 1996, 1149-1247)
[11] Els post-pagesos són aquella generació de postguerra que ha viscut el procés de canvi accelerat que ha viscut Mallorca durant les dècades dels seixanta i setanta. L’autoria de dita categoria és del Catedràtic d’Història Medieval de la UAB Miquel Barceló i Perelló. L’ha usat en conferències i en articles d’opinió al diari “El País” (Barceló Perelló, M., 2006, 25)
[12] Comparau sinó als mapes (figs. 1, 2, 3, 4, 5) els entorns de Son Macia a Manacor o Son Catiu a Artà, el Puig de les Donardes a Cas Concos amb l’aureola rururbana d’Inca. També fixau-vos amb la superfície mitjana de les parcel·les oferides al diari d’anuncis econòmics “Trueque” el 1985, el 1990 i el 1995. Vegeu la Taula 1
[13] En la consideració de l’arc agrícola com a fet únic i excepcional es cometen errors. L’ús de la profunditat del sòl com a variable discriminatòria donà uniformitat a una part del territori insular que no ho és. Creim que front a la regió agrària, el concepte de sistema agrícola, resol millor els exercicis de taxonomies agrícoles. Amb el sistema agrícola es cerquen comportaments semblants respecte a determinades variables Això permet donar a l’análisi una vocació més universal i general i no tan local i excepcional. D’altra banda, al ser una metodologia que estableix jerarquies resol perfectament el joc d’escales. Així, àrees que pertanyen a subsistemes diferenciats estan dins un a un mateix sistema de rang superior. Des d’aquesta perspectiva les àrees de reguiu dedicades a la ramaderia vacuna de llet de Campos i del Prat de Sant Jordi a Palma formarien part d’un mateix sistema. En canvi, l’arc agrícola com a regió agrícola seria una unitat que agrupa l’esmentada àrea de reguiu de Campos, i les planes cerealistes del municipis orientals del Pla, part occidental de Manacor i les àrees d’horticultura intensiva de Muro i sa Pobla. Sobre les diferències entre regió agrària i sistema agrari vegeu el treball sobre tipologies agrícoles de Jerzy Kostrowicki i J.M. Szyrmer (1991). També és interessant l’ús que se’n fa del concepte de sistema agrari al treball de Chapuis i Mille (2001)
[14] Al mateix dossier “Foravila Verd” del diari “El Día del Mundo” on Rullan (1995, 7) defineix l’arc agrícola, el professor Antonio Rodríguez (1995,3), segons ell mateix un “... geòleg molt proper a la Geografia” (Rodríguez A., 1998, 9) des de la lògica de la seva disciplina, dubtava que la qualitat i profunditat dels sòls agrícoles poguessin ser la única variable discriminatòria per definir unitats territorials per a l’ordenació del medi físic insular. No accepta que una suposada vocació agrària de l’arc agrícola, sigui el factor que el fa un espai singular. Creu que no es pot ficar dins del mateix sac a l’agricultura extensiva cerealista i l’agricultura intensiva de sa Pobla i Muro. Independentment de la valoració crítica que en fa sobre les variables del medi físic emprades i sobre l’ús que se’n fa de la capacitat agrològica dels sòls com a variable que ajuda a singularitzar l’arc agrícola, els seus comentaris sobre el secà i el reguiu són des del nostre punt de vista molt escaients, des de l’òptica del concepte de sistema agrari. Tot i així, insistim, els sistemes agraris que definien aquesta franja transversal de sòls profunds, eren sistemes agraris fòssils i en procés greu de desaparició davant el procés d’estandarització i homogeneització que les activitats residencials i el procés de desfeta del model d’agricultura productivista anterior a l’entrada de l’Estat a la Unió Europea imprimeixen al paisatge.
[15] Aquesta interpretació suposo agradà al Dr. Rullan (Rullan Salamanca, O., 2002, p.302) perquè la reprodueix resumint-la i fent-ne a més un exercici d’esquematització gràfica Això sí, sense sol·licitar permís, tot s’ha de dir.
Tot i així, el Dr. Rullan s’equivoca, al model de Sinclair el pendent de la renda té una altra tipus de perfil i d’inclinació. A més, el 2002 i també molt abans (Bryant, C.R., Johnston T.R.R., 1992, p. 85) havien aparegut altres alternatives i models per explicar el funcionament dels usos agrícoles del sòl a franges rururbanes dinàmiques.
[16] Una quarterada són 0,7103 ha El procés de concentració experimentat les darreres dues dècades és clar i així ho demostram als resultat de l’estudi de l02 entrevistes en profunditat a pagesos i propietaris rurals de les illes. L’estudi és el bessó del projecte de recerca que du per títol: Cambio rural y postproductivismo. Las repercusiones de la la reforma de la PAC de 1992 en las islas Baleares, finançat per la Subdirección General de Proyectos de Investigación del Ministerio de Ciencia y Tecnología, dirigit pel Catedràtic Pere Salvà Tomàs, finançat per la CYCIT. L’estudi es dugué a terme seguint les recomenacions que per a l’elaboració d’entrevistes en profunditat apareixen a l’obra coordinada per Delgado i Gutiérrez (1999)
[17] Document 29, Entrevista en profunditat que pertany a un pagès d’Ariany feta el mes d’Agost del 2003 dins del projecte d’Investigació Cambio rural y postproductivismo. Las repercusiones de la la reforma de la PAC de 1992 en las islas Baleares, financiat per la Subdirección General de Proyectos de Investigación del Ministerio de Ciencia y Tecnología, dirigit pel Catedràtic Pere Salvà Tomàs.
Bibliografia
BARCELÓ PERELLÓ, M. El país llamado deseo. Palma: Edicions de la Vinya, 2006, 208 p.
BARCELÓ PONS, B. Pròleg. In RULLAN SALAMANCA, O. La construcció territorial de Mallorca. Palma: Ed. Moll, 2002p. 9
BINIMELIS SEBASTIÁN, J. Caracterització, tipificació i pautes de distribució de les àrees rururbanes a l’illa de Mallorca. Tesi Doctoral inèdita, Palma: Universitat de les Illes Balears, 1996, 3 Vols. 1270 p.
BINIMELIS SEBASTIÁN, J. Mètodes qualitatius per a l’anàlisi de les àrees rururbanes. In Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 1998, 46, p. 37-65
BINIMELIS SEBASTIÁN , J. Sociedad post-industrial y dialéctica campo –ciudad: aportación al debate a modo de estado de la cuestión. In Lurralde, 2000, 23, p. 93-113
BINIMELIS SEBASTIÁN, J. Canvi rural i colonització estrangera a Mallorca. In PICORNELL, M. POMAR, A. (coord.) L’espai turístic. Planificació, gestió, recursos, sostenibilitat, noves modalitasts. Palma de Mallorca: INESE, 2002, p. 207-236
BINIMELIS SEBASTIÁN, J. Implosión residencial y cambio rural en Mallorca. Nuevas reflexiones a partir del análisis de Trueque. In XII Coloquio de Geografía Rural ¿Qué futuro para los espacios rurales?, León: Grupo de Trabajo de Geografía Rural de la AGE-Universidad de León, 2004, 499-510.
BINIMELIS SEBASTIÁN, J. et al. .Los SIGs y el suelo no urbanizable. Análisis del poblamiento disperso de Mallorca. In V Coloquio de Geografía Cuantitativa, Saragossa, Grupo de Métodos Cuantitativos de la AGE- Universidad de Zaragoza, 1992, p. 9-45
BINIMELIS SEBASTIÁN, J. (coord.) et al. Estudio sobre la problemática del SNU. Dinámica Ocupacional en el SNU. Análisis funcional para la isla de Mallorca. Palma: GAAT-Conselleria de Medi Ambient i Ordenació del Territori del Govern Balear, 1996
BINIMELIS SEBASTIÁN, J.; GINARD BUJOSA, A.; SEGUÍ PONS, J. Le tourisme rural dans la dernière etape du nouveau modèle territorial de l’île de Majorque. In Insula. International Journal of Island Affairs, 1999, Numéro spécial, p. 61-64
BINIMELIS SEBASTIÁN, J., ORDINAS GARAU, A. Vindicación de la toponimia como instrumento para el estudio del Cambio Rural. Rururbanización y neotoponimia en los municipios de Selva e Inca (Mallorca). In XI Coloquio de Geografía Rural. Los espacios rurales entre el hoy y el mañana, Santander: Grupo de Trabajo de Geografía Rural de la AGE-Universidad de Cantabria, 2002, p. 285-294
BINIMELIS SEBASTIÁN, J.; ORDINAS GARAU, A.; ARROM MUNAR, J.M. Changement et transformation d’un système d’élevage insulaire avec l’intégration dans l’Union Européenne. L’exemple de la commune de Campos. En curs de publicació, 2006, 19 p.
BINIMELIS SEBASTIÁN, J.; RIERA BARCELÓ, A.; SASTRE CANALS, B. Propietat estrangera i transformació de l’espai rural a Lloret de Vista Alegre. In III Jornades d’Estudis Locals. Lloret de Vista Alegre: Mancomunitat del Pla, 1999, p. 281-285.
BINIMELIS SEBASTIÁN, J.; RIERA PUIGSERVER J. Postproductivisme i PAC. Retirada de terres (set aside) i ajudes al conreu d’herbacis a Mallorca. In Turisme, Territori i Medi Ambient, 2003, 1, p. 19-24
BLÀZQUEZ, M.; MURRAY, I.; GARAU, J.M. El tercer boom. Indicadors de sostenibilitat del turisme de les Illes Balears. Palma de Mallorca: CITTIB-Govern de les Illes Balears- Lleonard Muntaner Editor, 2002, 427 p.
BRYANT, C.R., RUSSWURN, L.H., MCLELLAN, A.G. The city’s countryside. Land and its management in the rural-urban fringe. New York, Longman, 1982, 249 p.
BRYANT, C.R.; JOHNSTON, T. R.R. Agriculture in the city’s countryside. London : Belhaven Press, 1992, 233 p.
CALDENTEY BRUNET, JOAN. La franja periurbana:Caracterització i perspectives de futur In Espai, fet urbà i societat a Manacor: III Jornades d'estudis locals de Manacor. Manacor: Ed Ajuntament de Manacor. 2005, p. 87-98
CÀNOVES VALIENTE, G.; VILLARINO PÉREZ, M. Turismo en espacio rural en España: actrices e inmaginario colectivo. Documents d’Anàlisi Geogràfica, 2000, nº 37, p. 51-77
CÀNOVES VALIENTE, G., et alter Los turistas del turismo rural. Análisis de los casos de Cataluña, Galicia y Baleares. In La Geografía y la gestión del turismo. Actas. VIII Coloquio de Geografía del Turismo, Ocio y Recreación. Santiago de Compostela: Universidad de Santiago de Compostela, 2003, p. 185-199
CHAPUIS, R.; MILLE, R. Systèmes et espaces agricoles dans le monde. Paris: Armand Colin, 2001, 320 p.
COL·LECTIU PAGÈS. La rururbanización analizada desde otra òptica. Mallorca en venta en el diario de anuncios económicos Trueque. In X Congreso Nacional de Geografía. Lleida: Grupo de Trabajo de Geografía Rural de la AGE- Universidad de Lleida, 2000, p. 197-204.
DELGADO, J.M.; GUTIÉRREZ, J. Métodos y técnicas cualitativas de investigación en Ciencias Sociales. Madrid: Ed. Síntesis (Psicología), 1999, 669 p.
GILBERT, E.W. Geografia Humana de Mallorca. In Bolletí de Geografía Aplicada, 1999, 1, p. 33-51 (Traducció feta per Alicia Bauza Von Slingerland i Lluís Gómez Pujol. La referència anglesa és GILBERT, E.W. The Human Geography of Majorca. The Scottish Geographical Magazine, 1934, 50 (3), p. 131-147)
GÓMEZ MENDOZA, J. Las nuevas funciones socioeconómicas y medioambientales de los espacios rurales In GARCIA PASCUAL, F. (coord.) El mundo rural en la era de la globalización: incertidumbre y potencialidades. Madrid: MAPA- Universitat de Lleida, 2001, p. 111-148
ILBERY, Brian (ed.) The Geography of Rural Change Harlow: Longman., 1998, 267 p.
KOSTROWICKI, J.; SZYRMER, J.R. Agricultural typology Guidelines. Varsovia: Polish Academy of Sciences. Institute of Geography and spatial organisation, 131 p.
MANCHADO ROJAS, A.; MARCÚS BELTRAN, A.; RULLAN SALAMANCA, O. El medio físico en las islas Baleares: soporte de las Directrices de Ordenación Territorial. In Investigaciones Geográficas, 1997, 18, p. 19-40
PICORNELL, C.; PICORNELL, M. L’espai turístic de les illes Balears. Un cicle de vida d’una àrea turística? In PICORNELL, M. POMAR, A. (coord.) L’espai turístic. Planificació, gestió, recursos, sostenibilitat, noves modalitasts. Palma de Mallorca: INESE, 2002, p. 31-96
PONS ESTEVA, A. Evolució dels usos del sòl a les illes Balears. 1956-2000. In Territoris, 2003, 4, p. 129-145
RODRIGUEZ A. ¿Un arc agrícola sense tenir en compte l’aigua? In Foravila Verd- El Día del Mundo 10 de desembre de 1995, 3.
RODRÍGUEZ, A. Presentació. In Territoris, 1998, 1,p. 9-10
ROZAS AZAGRA I. Les propietats rurals d’estrangers a Felanitx. In I Jornades d’Estudis Locals de Felanitx. Actes Commemoratius 700 aniversari fundació de la Vila de Felanitx, Felanitx: Ajuntament de Felanitx-Consell Insular de Mallorca, 2000, p. 260-269,
RULLAN SALAMANCA, O La descoberta de l’arc agrícola. In Foravila Verd- El Día del Mundo 10 de desembre de 1995, 7.
RULLAN SALAMANCA, O. Política territorial en las islas Baleares. In Estudios Geográficos, 1999, LX/236
RULLAN SALAMANCA, O. La construcció territorial de Mallorca. Ed. Moll, Palma: 2002, 435 p.
RULLAN SALAMANCA, O.; MANCHADO ROJAS, A.; MARCÚS BELTRAN, A. La captación del gradiente residencial en suelo rústico. Una propuesta metodológica ensayada en las islas Baleares. In Ciudad y Territorio. Estudios Territoriales, 1998, 115, p. 125-144
RULLAN SALAMANCA, O.; MANCHADO ROJAS, A.; MARCÚS BELTRAN, A. La captació del gradient d’ocupació residencial al sòl rústic. In Bolletí de Geografia Aplicada, 1999, 1, p. 53-71
SANTOS SOLLA, X.M. Impacto del turismo, de las actividades recreativas y del fenómeno residencial en las áreas rurales In GARCIA PASCUAL, F. (coord.) El mundo rural en la era de la globalización: incertidumbre y potencialidades. Madrid: MAPA- Universitat de Lleida, 2001, p. 149-165
THOMSIN, L. Un concept pour le décrire: l’espace rural rurbanisé, Ruralia [En Ligne], 2001-09-Varia, 19 janvier 2005. [http://ruralia.revues.org/document250.html
WOODS, M. Rural Geography. London: Sage, 2005, 330 p.
