Cristina Gelpí
Universitat Pompeu Fabra

El lèxic de la prevenció de riscos laborals (Resum)

El lèxic de la prevenció de riscos laborals és la varietat de llengua que s'usa en el camp conceptual de la prevenció de riscos, entesa com la matèria interdisciplinària que recull les unitats usades per les disciplines que la constitueixen, això és, l'ergonomia, la higiene industrial, la psicosociologia, la medicina i danys, l'organització de la prevenció, i la seguretat en el treball.

Els actors que intervenen en la prevenció de riscos són diversos: des dels professionals de prevenció, fins als inspectors de treball, els treballadors mateixos, els empresaris, els metges, els operadors jurídics, etc. Tot i les diferències evidents que presenten cadascun d'aquests grups d'usuaris de la prevenció, tots comparteixen l'ús d'un lèxic específic. En la seva activitat habitual, tots els participants implicats en la prevenció es comuniquen, oralment i per escrit, amb objectius distints, però que inclouen de manera general l'ús de conceptes.

Aquesta comunicació proposa un acostament al lèxic de la prevenció de riscos laborals, partint de l'experiència de l'elaboració d'un lèxic multilingüe que es duu a terme en col·laboració entre la Generalitat de Catalunya i la Universitat Pompeu Fabra, en el marc normatiu de l'Estat espanyol, regulat per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i pel Reglament dels serveis de prevenció, de l'any 1997.

Paraules clau: lèxic, prevenció de riscos laborals, metodologia terminològica, aplicacions lexicogràfiques

The risk prevention lexicon (Abstract)

The risk prevention lexicon is the variety of language used in risk prevention at work. Prevention is understood as interdisciplinary subject containing units from the areas of ergonomics, hygienic, psycosociology, medicine, organization and work security.

There are different participants in risk prevention: prevention experts, work inspectors, workers, managers, doctors, lawyers, etc. Each group uses the lexicon in a different way, but all of them share the use of specific units. In their everyday activities, all of them communicate, orally and in writing, with different purposes, but in all cases using concepts.

This paper proposes a new approach to the risk prevention lexicon, which is based on the experience of writing a multilingual dictionary on this subject. This project took place because of an agreement between the Generalitat (Autonomous Government) of Catalonia and the Pompeu Fabra University, within Spanish legal regulations.

Key words: lexicon, risk prevention, terminology, dictionary

Els orígens i les motivacions del projecte

A mitjan l'any 2001, el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya va proposar a l'Institut Universitari de Lingüística Aplicada de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona (IULA ⁽¹⁾) l'elaboració d'un lèxic sobre la prevenció de riscos laborals. Els membres d'un grup de recerca de l'Institut vam valorar la proposta i vam considerar que un projecte com aquest tenia diversos punts d'interès.

En primer lloc, el fet que es tractava d'un projecte terminològic real. L'IULA és un centre de recerca i de docència de tercer cicle que se situa en el marc de la lingüística aplicada, en el qual s'inscriuen activitats científiques i professionals adreçades a la resolució de tota mena de problemes lingüístics i de comunicació, i també a la cobertura de necessitats lingüístiques d'organismes i de particulars. L'IULA treballa en recerca fonamental i en la construcció d'eines i recursos relacionats amb les aplicacions del llenguatge. Un projecte d'elaboració d'un producte terminològic real ens permetia, a més, explotar algunes eines informàtiques en les quals l'IULA ha treballat aquests darrers anys.

En segon lloc, el fet que es tractava d'un projecte molt motivat per part dels especialistes. De fet, la iniciativa de fer un lèxic d'aquest camp conceptual va sorgir d'un grup de tècnics de prevenció de riscos laborals, de l'administració autonòmica catalana, que eren conscients de les limitacions lingüístiques que tenien quan, fonamentalment, redactaven textos del seu àmbit en català. El projecte que ens proposaven de dur a terme partia, a més, d'un treball previ fet pels especialistes i que pretenia, de manera molt clara, ser una eina útil en determinades situacions comunicatives.

En tercer lloc, el projecte d'elaboració d'un lèxic ens semblava interessant perquè ens permetia aplicar els principis teòrics i els supòsits metodològics de la teoria comunicativa de la terminologia -una proposta metodològica de base comunicativa per a la terminologia-  en un àmbit, el de les aplicacions, que fins ara teníem poc explorat.

No seria adequat descriure exhaustivament aquí el procés intern que hem seguit per elaborar aquest projecte lèxic, però no es pot oblidar que ha estat, i de fet encara continua essent, una feina intensa i molt complexa. Un treball d'aquestes característiques passa per diverses fases que cal anar completant i superant: la fase inicial de planificació, les característiques i dificultats del buidatge de nomenclatura provisional, l'establiment de les nomenclatures en castellà i en català, la compleció d'equivalències en francès i anglès, la validació de formes no normatives, entre d'altres. Una feina àrdua, de seguiment constant, a un ritme important i que ja fa gairebé un any que dura que ha exigit desbloquejar tòpics, negociar els límits formals que la lexicografia i la terminologia han imposat tradicionalment als productes, justificar el paper que han de tenir els especialistes en la seva elaboració, i un llarg etcètera d'activitats que ara ens permet, de manera sintètica, aproximar-nos a les característiques d'aquesta mena de lèxic.

Un supòsit fonamental de qualsevol projecte lexicogràfic especialitzat, específicament si va adreçat a especialistes en una matèria, és que no es pot elaborar sense la participació dels agents socialment implicats. És a dir, que no concebem la possibilitat d'elaborar un lèxic, un diccionari, una terminologia, o qualsevol producte dels anomenats lèxics, sense la intervenció directa dels professionals en la matèria, de les persones que posseeixen el domini cognitiu idealitzat, de què parla la lingüística cognitiva, en el nostre cas, la prevenció de riscos laborals. Tenim la sort, però també complim el requisit, de treballar en aquestes condicions que, per més que siguin necessàries, no solen ser fàcils. Tot el procés d'elaboració ha comptat amb el suport incondicional de sis especialistes d'alt nivell de la prevenció de riscos laborals. La seva dedicació, la seva competència en la matèria i la seva intuïció lingüística (que sovint els mateixos desconeixen) és la clau de l'èxit d'aquest projecte, sense cap mena de dubte.
 

L'adequació com a principi director

El lèxic que ens vam proposar de fer és un producte terminològic que es caracteritza pel principi de l'adequació. I ens plantegem l'adequació, al menys, des de tres punts de vista:

a) Des del punt de vista de la situació comunicativa, el lèxic ha de ser adequat a una situació comunicativa complexa, i aquesta voluntat es concreta en diverses funcions:

- ha de ser una eina útil per produir textos escrits que elaboren els tècnics de prevenció de riscos (en forma de peritatges, informes i decisions, entre d'altres).

- ha de representar una proposta d'estabilització del lèxic català de la prevenció de riscos laborals, fruit del consens entre els especialistes.

- ha de cobrir un buit en el panorama terminogràfic actual (existeixen repertoris parcials, però no n'hi ha cap de complet i específic).

- ha de securitzar l'ús de la llengua catalana entre els especialistes.

- ha de ser una eina útil per a la difusió i la divulgació de la terminologia d'aquest camp conceptual.
 

b) Des del punt de vista de les necessitats d'un grup d'usuaris, fonamentalment lingüístiques però no de manera exclusiva, el lèxic ha de satisfer algunes necessitats, prèviament establertes, d'un grup més o menys prototípic d'usuaris. Per aconseguir aquest nivell d'adequació, hem establert diversos perfils d'usuaris del lèxic i hem delimitat uns destinataris més específics.

Els dos grups d'usuaris preferents del lèxic es caracteritzen com segueix: el grup 1, el constitueixen professionals de la prevenció que tenen un coneixement alt del català, i també del castellà. Solen usar només ocasionalment els repertoris lèxic i en principi els destinen a la producció i a la comprensió de textos en català. El grup 2, a més de compartir essencialment les mateixes característiques que el grup 1, agrupa persones que, pels motius que sigui, tenen com a llengua de treball una llengua en la qual no són prou competents (el català). Per això, un lèxic bilingüe, com el que es proposa, els pot ajudar a cobrir aquestes mancances. Més precisament, es tracta de catalanoparlants escolaritzats en castellà, que han adquirit les habilitats orals en català, però mantenen les escrites en castellà.

L'interès per l'aproximació lexicogràfica associada als usuaris ens ha portat a reformular la distinció entre usuari i destinatari, que ens permet diferenciar entre el producte lèxic al qual s'accedeix per trobar determinades informacions (i en aquest sentit parlaríem d'usuaris), del producte que està concebut per oferir determinades informacions (relacionades amb unes necessitats lingüístiques prèvies, que permeten parlar de destinataris).
 

c) Des del punt de vista metodològic, el lèxic ha de ser adequat a una perspectiva terminològica concreta i, en aquesta ocasió, hem triat d'emmarcar-lo en la proposta de la teoria comunicativa de la terminologia que desenvolupa el grup de recerca sobre terminologia adscrit a l'IULA (IULATERM ⁽²⁾) i seguint els supòsits de la Teoria comunicativa de la terminologia, proposada per Cabré ⁽³⁾
 

El marc terminològic en què s'inscriu el projecte lèxic

El Lèxic de la prevenció de riscos laborals segueix, bàsicament, les directrius de la proposta terminològica de base comunicativa que s'ha formulat com a Teoria comunicativa de la terminologia, tot i que s'hi han fet algunes modificacions, a fi de donar resposta a les necessitats reals de comunicació dels especialistes en la matèria. En qualsevol cas, són vàlids per a aquesta proposta els supòsits generals de la teoria esmentada:

a) Supòsit de l'adequació

- Implica que cada treball en concret adopta una estratègia en funció de la temàtica que tracta, els objectius que pretén, el context en què se situa, els elements que troba implicats i els recursos disponibles.

- Les principals conseqüències se sintetitzen en la pluralitat (d'activitats, de necessitats, d'usuaris i d'aplicacions), per a la qual cosa cal establir perfils d'usuari diferents, determinar situacions d'ús de les aplicacions, detectar necessitats lingüístiques i enciclopèdiques dels destinataris, admetre tipus d'aplicacions diferents en funció de les diferents situacions comunicatives. La pluralitat en el tractament terminogràfic afecta tots els elements de les aplicacions: format o suport (analògic o digital), criteris de selecció de la nomenclatura, diversitat d'informació semàntica, pragmàtica, gramatical i fonològica, diversitat en el tipus i el nombre d'indicacions dels articles terminogràfics.

b) Supòsit de la poliedricitat

- La unitat terminològica es concep com una unitat conceptual i denominativa polièdrica en la qual el concepte és percebut segons una perspectiva determinada pel grup científic, la conceptualització que una llengua fa de la realitat, etc.

- Els processos de categorització no només són diferents entre l'especialista i el no especialista, sinó que també poden ser diferents entre els mateixos especialistes.

- No tots els científics s'aproximen a la realitat de la mateixa manera

- Les conseqüències metòdiques d'aquest supòsit se centren en: la definició es concreta en un àmbit determinat i mai en abstracte, s'admeten valors pragmàtics d'ordre diferent, es considera possible la variació denominativa, es té en compte la variació en el grau d'equivalència (total, parcial, nul·la)

c) Supòsit de l'hàbitat natural

- El coneixement sobre un tema es transmet de manera natural a través de textos, orals o escrits, produïts bàsicament per especialistes

- Les conseqüències metòdiques es poden resumir en la preferència per l'aplicació descriptiva (davant de l'alternativa prescriptiva):

- Distinció entre activitat prescriptiva i descriptiva (comunicació internacional, o bé activitat de recopilació i il·lustració de les formes especialitzades detectades en textos especialitzats)

- Distinció de la funció terminològica prescriptiva o descriptiva (proporcionar unitats unívoques d'expressió i comunicació, o bé donar compte de la comunicació entre especialistes)

- Distinció del tipus d'unitats seleccionades (únicament unitats terminològiques pròpiament dites o bé fonamentalment unitats terminològiques)

- Distinció entre resultats de l'activitat prescriptiva i la descriptiva (llistat plurilingüe de denominacions estanadarditzades corresponents a un únic concepte preestablert, o bé llistat ampli d'unitats de coneixement amb diversos graus de lexicalització i que presenten un índex important de variació formal de tipus diferents)

d) Supòsit de la polivalència temàtica

- Un terme adquireix el seu valor dins d'una especialitat i allí adquireix el seu estatus de terme

- El valor d'un terme està determinat per la seva presència en un àmbit d'especialitat

- un terme pertany a un àmbit si s'hi usa efectivament

- el contingut d'un terme no és absolut, sinó relatiu, d'acord amb cada àmbit i situació d'ús

- Les conseqüències principals que se'n desprenen: una unitat pot ser reutilitzada amb el mateix significat en un altre camp de coneixement, tot conservant els mateixos trets conceptuals; d'una unitat de base poden desprendre's sentits essencialment coincidents, però parcialment específics en funció del camp en què s'apliquen
 

Les funcions lexicogràfiques del producte lèxic que es proposa

Els repertoris lèxics tenen per funció cobrir les necessitats dels usuaris, que els empren amb finalitats diverses. Els dos grans usos prototípics que es poden atribuir als usuaris de lèxics són la consulta puntual, amb la finalitat de resoldre problemes i dubtes puntuals normalment amb relació a la codificació o descodificació d'un text, i la utilització didàctica, en el sentit d'instrument d'ensenyament i aprenentatge d'una llengua. Per tal de donar una resposta més afinada a les necessitats dels usuaris, els productes lèxics s'especialitzen per funcions.

Fer opció per una o altra funció implica atendre de manera especial les necessitats específiques dels destinataris. Atès que el lèxic de prevenció de riscos laborals pretén ser, fonamentalment, un instrument per a la producció de textos, es definirà com un lèxic actiu per a la producció i, secundàriament, com un lèxic actiu per a la translació.

Els repertoris orientats a la funció activa serveixen per produir textos més o menys lliures i ajuden l'usuari a seleccionar les unitats lèxiques que necessita per formular un enunciat en la llengua terminal de la traducció, tant si la llengua d'origen de l'activitat és la seva pròpia, com si la seva és la llengua terminal de la producció. El lèxic, per tant, li hauria de donar tantes informacions com calgués sobre el sentit i l'ús de les peces que vol emprar, i no és estrictament necessari que li ofereixi informació sobre l'equivalent semàntic en la llengua terminal d'una unitat de la llengua d'origen.

El destinatari del lèxic el consultarà també per fer la translació d'una unitat de la llengua d'origen (tant si és la seva, com si no ho és) en una llengua terminal diferent de la d'origen.

Les diferències entre la translació i la producció rauen en la precisió: en la translació són necessàries informacions més unívoques, menys generals (i consegüentment més específiques), que les que es necessiten per a una producció més lliure, perquè la translació és més rígida. D'aquesta manera, l'usuari se situa en un context tancat: el seu objectiu és expressar un concepte de la seva llengua en una llengua diferent de la seva, però no ho pot fer amb les peces que vulgui, sinó que té restriccions que l'obliguen a ser molt precís.

En condicions òptimes, la llengua d'origen de la translació és la pròpia de l'usuari, per la qual cosa, no li caldran gaires informacions sobre els lemes del lèxic (perquè hem de suposar que en coneix les principals possibilitats d'ús). En definitiva, es tractarà de presentar al lèxic les unitats significatives que puguin aparèixer en un text que s'hagi de traslladar a una altra llengua. I, així, caldran indicacions relacionades sobretot amb els equivalents i amb les possibles diferenciacions de l'equivalent. D'una manera o altra, s'han de donar a l'usuari tantes possibilitats com sigui possible perquè produeixi un text adequat en la llengua terminal, i sovint seran necessàries altres informacions com, per exemple, hiperònims, indicacions sobre col·locacions, especificacions estilístiques o gramaticals, informacions sobre règim, entre d'altres, en quantitat superior a les que caldrien si l'usuari volgués produir un text, més lliurement, en la llengua terminal.
 

Les característiques estructurals del producte lèxic

Tot i que establir un producte terminològic pur és complicat, perquè la tendència és incloure-hi el màxim d'informació possible, l'aplicació terminològica que es duu a terme és un lèxic i, com a tal, es caracteritza per la combinació de trets següent:

- segons els usuaris, està adreçat a adreçat a especialistes,

- segons les funcions terminològiques, es construeix un lèxic per a la producció,

- segons el nombre de llengües que intervenen, es proposa un producte bilingüe castellà-català, amb equivalències en anglès i francès,

- a partir dels criteris de selecció de nomenclatura, es pot definir dintre de la categoria de productes especialitzats per la temàtica,

- segons el mitjà per al qual es construeix, al menys en la primera fase, analògic.

Els lèxics i altres productes terminològics són textos formalitzats en un grau major o menor i aquesta formalització es manifesta en l'ús de determinats codis interns i en l'articulació d'estructures estandarditzades.

Des d'aquest punt de vista, els lèxics són productes analitzables com a textos i des de perspectives també diferents. Una aproximació global als lèxics els concep com a productes multiestructurals, és a dir, com a conjunt d'estructures superposades. Les estructures representen, en definitiva, punts de vista des dels quals es pot analitzar i explicar l'organització d'un lèxic.

De manera convencional, i des d'aquesta aproximació terminològica, s'estableixen cinc nivells estructurals que permeten explicar els productes denominats així: la hiperestructura, la macroestructura, la microestructura, la iconoestructura, i les estructures d'accés. En cadascun d'aquests nivells, es fa èmfasi en algun element fonamental del lèxic.

La hiperestructura comprèn l'organització general de la informació de l'obra, i es descriu per la manera com s'organitza i es classifica el contingut en un nombre de categories convencionals que tenen naturalesa jeràrquica.

Descriure i analitzar el lèxic des del punt de vista de la macroestructura implica centrar l'atenció en tres aspectes, que són els que constitueixen aquest nivell estructural: el conjunt de les entrades que s'han seleccionat per a la seva nomenclatura i la selecció mateixa d'aquestes entrades, la seva forma de representació i l'ordre en què es presenten.

La microestructura es concep com el conjunt d'indicacions que es donen, de manera ordenada, en els articles terminològics. Les indicacions s'entenen com a marques explícites que transmeten un determinat tipus d'informació. Cada indicació té un lloc assignat en l'article, de manera que les entrades es construeixen segons patrons establerts. Els patrons varien segons els lèxics, però al marge de les especificitats, es proposa que cada article s'iniciï amb el lema, continuï amb la informació gramatical, la segueixi la semàntica i acabi amb la pragmàtica.

El quart nivell estructural de descripció del lèxic es pot denominar iconoestructura, per tal com s'orienta a l'explicació dels recursos lexicogràfics des del punt de vista de la imatge. La imatge es concep com a suplement, però també com a substitut de la informació enciclopèdica d'un producte terminològic..

Explicar la configuració d'un lèxic des del punt de vista de les estructures d'accés suposa, d'una banda, detectar els tipus de relacions que s'estableixen entre els diversos components d'un lèxic i, d'altra banda, descriure els components que estan relacionats. Des del punt de vista de l'ús que se'n farà, el lèxic preveu un o més d'un recorregut ideal. S'especifiquen unes determinades vies d'accés a la informació per mitjà d'unes àncores (que són les indicacions) que es connecten entre si per mitjà de nusos (que són les marques explícites o implícites de vinculació), a partir dels quals se segueix un o altre camí de recuperació de la informació.
 

El camp conceptual de la prevenció de riscos laborals

Una vegada establerts el marc metodològic més o menys ampli en què ens havíem de moure, i una vegada determinades les estructures bàsiques del producte que elaboràvem, ens vam acostar al camp conceptual de la prevenció.

El camp conceptual de la prevenció de riscos és complex i és molt ric, tant si el mirem des de la perspectiva diacrònica com si hi fem una aproximació de tipus més sincrònic. La descripció de les especificitats d'aquest camp és interessant, al menys pels motius següents: per la denominació de la matèria, per la dependència cultural de la prevenció de riscos, per l'organització conceptual que suggereixen els especialistes, pel grau de regulació normativa que té a l'Estat espanyol, i per l'actualitat que ofereix el tema.

a) La denominació de la matèria "prevenció de riscos laborals" és deutora de la normativa vigent a l'Estat espanyol en matèria de prevenció de riscos. Amb anterioritat, aquest camp conceptual s'havia denominat de maneres molt diverses, i sempre vinculades a la normativa existent en l'àmbit de la seguretat: "seguretat i salut", "seguretat i higiene", "seguretat laboral", etc, . La denominació no és gratuïta i, de la denominació, emergia una representació de la prevenció molt específica. De fet, en els primers moments d'elaboració del lèxic, l'equip de treball va dubtar raonablement de titular-lo amb denominacions diverses, com ara "de la prevenció de riscos laborals, de seguretat i salut en el treball, de seguretat i salut laboral".

b) L'abast de la matèria és culturalment dependent, en el sentit que la prevenció de riscos laborals s'organitza segons les tradicions, els països i les tendències. En el cas de l'Estat espanyol, la prevenció té una tradició llarga en algunes disciplines (com ara la seguretat o la higiene industrial), i s'incorporen en aquest panorama, progressivament, altres disciplines, com ara l'ergonomia o la psicosociologia, tan de moda i al dia en d'altres països, però amb un reconeixement encara insuficient a l'Estat espanyol.

c) En l'entorn més immediat, la prevenció de riscos laborals s'organitza en sis matèries (com les denominen els especialistes) relacionades però autònomes: la medicina i danys (suma de la medicina del treball i dels danys a la salut), l'ergonomia, la psicosociologia, la seguretat, l'organització (que inclou la gestió de la prevenció) i la higiene industrial.

d) El camp conceptual de la prevenció de riscos està regulat de manera clara per la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de prevenció de riscos laborals, i pel reglament posterior que la desenvolupa, però té una regulació diferenciada segons els sectors productius en què s'aplica. Així, per exemple, la normativa desplega de manera exhaustiva els equips de protecció individual, o els tipus d'accident per a determinats sectors d'activitat, com ara la indústria química, però és absolutament pobra la referència que fa als equips de protecció civil (que, d'acord amb la llei, no podrien treballar perquè l'activitat s'ha d'aturar en cas de perill per a la seguretat de les persones). El tractament global de la prevenció de riscos laborals per a tots els col·lectius professionals és una reivindicació ja llarga la que mantenen els cossos de protecció, com ara bombers, per regularitzar de manera global la seva activitat fora de la caserna. El debat per a l'organització i la gestió de la seguretat és, per tant, obert.

e) La prevenció de riscos és una temàtica de plena actualitat. No només pel recent any internacional de la seguretat, sinó per les campanyes diverses que són vigents en el nostre entorn (vegeu la campanya del Departament de Treball, duta a terme al llarg de l'any 2001, sobre la seguretat, feta a tots els mitjans de comunicació i de transport, o les activitats previstes per a la Setmana Internacional de Prevenció de Riscos Laborals a Catalunya, que es durà a terme durant el mes d'octubre ⁽⁴⁾
 

Algunes característiques del lèxic de la prevenció de riscos laborals

Sense ànim d'exhaustivitat, però sí amb la pretensió d'il·lustrar la riquesa del lèxic de la prevenció, pot ser interessant destacar com a característic d'aquest lèxic català alguns aspectes sintàctics, alguns d'informacionals i alguns de funcionals, que han estat objecte de discussió en el marc del grup de treball.
 

Aspectes sintàctics del lèxic de la prevenció de riscos laborals

Les unitats que els especialistes consideren pertinents, és a dir, que consideren que formen part del conjunt de paraules i expressions del seu àmbit, en la seva activitat professional, en la documentació que produeixen, en la bibliografia que consulten, etc., adopten formes sintàctiques molt variades. En tots els casos, es tracta de segments analitzables des del punt de vista lingüístic i que condensen més o menys el coneixement que transmeten.

La forma sintàctica amb què es presenten les unitats és aparentment poc rellevant, però permet preveure patrons sintàctics recurrents, que són útils per a les eines informàtiques d'extracció semiautomàtica de terminologia. Els més freqüents són les unitats simples, les unitats complexes constituïdes habitualment per sintagmes nominals i les unitats fraseològiques ⁽⁵⁾:

- unitats simples, com ara substantius que tenen un valor específic: perill, risc, asbestosi, causalitat, abducció.

- unitats complexes, habitualment formades per un substantiu i un adjectiu, o un substantiu i un sintagma preposicional: accident de treball, mesurador de l'estrès, sonòmetre integrador, aïllament acústic.

- unitats fraseològiques, formades per un nucli i diversos complements de distintes categories: absència al treball per motius de salut, tècnic/a de prevenció de riscos laborals, blindatge de la barrera de radioprotecció, notificació d'accidents de treball, contracte anual d'activitats preventives.
 

Aspectes informacionals del lèxic de la prevenció de riscos laborals

Mereixen un interès específic els aspectes informacionals del lèxic, que és allí on es concentra el coneixement que les unitats formals transmeten. Tot i que, com hem apuntat, el camp conceptual de la prevenció de riscos és un àmbit regulat normativament, es produeixen dificultats considerables en intentar segmentar el lèxic en àrees més reduïdes, això és, en les disciplines que la matèria mateixa reconeix (medicina i danys, ergonomia, psicosociologia, seguretat, organització i higiene industrial). És difícil que la bibliografia tracti separadament les matèries (pot partir o centrar-se en una, però necessàriament toca les altres). Els límits de les matèries no són clars, perquè les disciplines es toquen i freqüentment se solapen. De vegades no es poden distingir (perquè totes les matèries tracten una mateixa unitat); les matèries no tenen el mateix pes en la bibliografia i es constaten interrelacions entre disciplines (per exemple, entre ergonomia i psicosociologia, i entre seguretat i higiene industrial).

Pel que fa a les unitats que estabilitzen aquest coneixement, es constata que, sovint, una unitat lèxica individual té prou força per remetre's a un referent més complex i prèviament establert. Aquest seria el cas d'una unitat com ara EPI. L'especialista en prevenció identificarà molt ràpidament que aquesta forma redueix en forma de sigla una unitat més llarga, que desenvolupa sota la forma equip de protecció individual. Sabrà, també, que d'acord amb el Reial decret 773/1997, els equips de protecció es distingeixen segons la part del cos que protegeixen i, així, reconeixerà els equips següents:

- protectors del cap
- protectors de l'oïda
- protectors dels ulls i de la cara
- protectors de les vies respiratòries
- protectors de mans i braços
- protectors de peus i cames
- protectors de la pell
- protectors globals del cos

Sovint, també una unitat remet no tant a una llista tancada, regulada normativament com en el cas dels EPI, sinó a un esquema cognitiu específic. Seria el cas d'una unitat com ara moderador de l'estrès. L'especialista en psicosociologia afirmarà que, d'acord amb una perspectiva determinada, els tipus de moderadors de l'estrès són diversos, que no estan limitats, però que certs models teòrics actuals tenen en compte els següents:

- patró de comportament, que alhora se subdivideix entre personalitat de tipus A, personalitat de tipus B
- conducta, que es relaciona amb estil d'afrontament, i que es pot manifestar en els tipus adaptativa, de lluita-fugida, substitutiva, d'inhibició, reactiva
- actitud
- aptitud
- estrès
- locus de control, distingint entre l'intern i l'extern
- suport social
- autoestima
- resistència, que es relaciona directament amb la paraula anglesa hardiness

Les relacions que s'estableixen entre les unitats del lèxic de la prevenció de riscos poden ser molt complexes i les relacions entre unitats es reflecteixen en les diverses parts del producte lèxic. Ho il·lustra els exemples de càrrega de treball, o de secret professional:

- La càrrega de treball està directament relacionada amb la sobrecàrrega i la infracàrrega.Cal recollir, també, els tipus de càrrega de treball: la càrrega de treball física (que inclou la postural i la muscular), la càrrega de treball psíquicai la càrrega de treball mental.

- El secret professional està relacionat directament amb el secret mèdic i aquest amb la confidencialitat.El secret mèdic comparteix semblança formal amb el secret industrial (però hi difereix conceptualment). Incloure en un repertori lèxic el secret professional implica incloure també unitats amb qui el secret professional té relacions: el codi ètic i el codi deontològic i la reserva (denominada també sigil).
 

Aspectes funcionals del lèxic de la prevenció de riscos laborals

Un dels objectius del producte que s'elabora és que sigui útil per a la comunicació que duen a terme els especialistes. Aquest supòsit de partida exigeix, òbviament, que el vocabulari de la matèria amb què es tracta estigui estabilitzat. En el context de matèries relativament noves, com és el camp de la prevenció de riscos laborals actual, sol ser necessari que intervinguin processos discursius d'estabilització del coneixement, perquè els especialistes, en la seva feina habitual, denominen de maneres diverses fets que, aparentment, són iguals. El procés d'estabilització es consolida quan, majoritàriament, les denominacions que empren els especialistes coincideixen amb uns conceptes clarament delimitats.

Un exemple il·lustra la transformació que, progressivament, ha anat adoptat el lèxic elaborat, a partir d'aquesta necessitat d'estabilització del coneixement que manifesten els especialistes de la matèria:

En un primer moment del buidatge d'unitats que es consideraven significatives del lèxic de la prevenció de riscos es van posar de manifest seqüències tan òbvies com ara accident lleu, accident greu, accident molt greu, accident mortal. Els especialistes van validar aquestes denominacions com a específiques del lèxic de la prevenció, però una revisió posterior, més global, va fer evident com la necessitat real dels especialistes no es limitava a saber com s'escrivien, o com es pronunciaven correctament en català aquestes seqüències, sinó que reclamaven prèviament la categorització d'aquestes peces lèxiques. Per als especialistes era important deixar constància que les etiquetes lleu, greu, molt greu i mortal estaven relacionades i que formaven les especificitats del concepte gravetat de l'accident;i alhora entenien que no seria pertinent incloure les unitats tipològicament inferiors desvinculades de la unitat conceptual que els donava sentit. Així, d'una primera proposta d'inclusió de les unitats "accident X" al lèxic, vam passar a optar per l'organització conceptual i donar entrada a la forma gravetat de l'accident, fent constar en un apartat específic els tipus d'accident que la legislació recull.
 

Síntesi i perspectives de futur

El projecte d'elaboració del lèxic de prevenció de riscos laborals és una mostra de la riquesa que comporta la recerca en lingüística aplicada i de la complexitat de qualsevol treball d'investigació. Una recerca que, a mesura que es va completant, va mostrant dificultats noves no previstes inicialment, camins alternatius per desenvolupar les primeres impressions, facetes diverses d'aquest políedre que acaba essent una aplicació lingüística concreta. Les desviacions i les llacunes dels supòsits inicials són una font de descobertes insospitades i noves construccions. Més que el producte final, útil i important sens dubte, el procés d'elaboració del lèxic de la prevenció és interessant en tant que procés. I per aquest interès, continuarem a la recerca de noves perspectives i, lògicament, de noves conclusions.
 
 

Notes

¹http://www.iula.upf.es

²http://www.iula.upf.es/iulaterm/tpresca.htm

³ CABRÉ, M.T. La terminología: representación y comunicación. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 1999.

⁴http://www.gencat.es/treball/

⁵ Tot i que s'han proposat diverses classificacions de les denominades unitats de valor especialitzat, en el marc de la Teoria comunicativa de la terminología, com ara les de Doménech 1998 i Estopà 1999, que tenen un gran interès, l'aplicació d'aquestes classificacions no resulta satisfactoria per a l'elaboració d'un producte lèxic com el que es planteja aquí.
 

Bibliografia

ALONSO, A. Identificación y delimitación de las unidades en el Léxico de prevención de riesgos laborales. Barcelona, Institut Universitari de Lingüística Aplicada. Universitat Pompeu Fabra, 2001  (document de treball).

CABRÉ, M.T. La terminología: representación y comunicación. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 1999.

DOMÈNECH, M. Unitats de coneixement i textos especialitzats: primera proposta d'anàlisi. Treball de recerca. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 1998.

ESTOPÀ, R. Extracció de terminologia: elements per a la construcció d'un SEACUSE (sistema d'extracció automàtica de candidats a unitats de significació especialitzada). Tesi doctoral. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 2000.

GELPÍ, C. Lexicografia bilingüe, especialitzada per la temàtica i hipertextual. Estudis de lexicografia 1999-2000 II Jornada de Lexicografia. Barcelona: Institut Universitari de Lingüística Aplicada, Universitat Pompeu Fabra, 2001, p 159-181.
 

© Copyright Cristina Gelpí, 2002
© Copyright Scripta Nova, 2002
 

Ficha bibliográfica

GELPI, C. El lèxic de la prevenció de riscos laborals. Scripta Nova, Revista Electrónica de Geografía y Ciencias Sociales, Universidad de Barcelona, vol. VI, nº 119 (109), 2002. [ISSN: 1138-9788]  http://www.ub.es/geocrit/sn/sn119109.htm

Menú principal