![]()
|
L'home dels nassos |
145 |
![]() |
|
||||||||||||
Elements relacionats:
Descripció:
La festivitat de Sant Silvestre, el darrer dia de lany, marcava una fita destacada en la celebració de certes pràctiques i cerimònies, com ara el curiós costum de lhome dels nassos, ésser fantàstic que posseeix tants nassos com dies té lany. El darrer dia de lany, el personatge al·ludit té, com tothom, un sol nas, tot i que duna mida considerable. No obstant això, hom parla a la mainada daquests tres-cents seixanta-cinc nassos perquè sigui cercat entre la multitud, fent la broma desverar-los dient que ja ha passat per lindret fa una estona, quan el cert és que no existeix. La tradició del personatge imaginari va portar a realitzar una rua o parada, i es feia arribar aquest personatge per via marítima, més tard es va localitzar al Pla de Palau la seva rebuda a la ciutat, que es feia cap al punt del migdia, situant-se en un lloc elevat des don es pogués veure per tothom mentre es mocava el gran nas, feina en la qual embrutava una dotzena de llençols. Actualment la cavalcada pels carrers de la ciutat daquest personatge és promoguda per diverses entitats i associacions ciutadanes. Però aquest home dels nassos no és exclusiu de la ciutat de Barcelona: també el coneixen en diferents poblacions catalanes. Diuen que passa de camí vers una terra imprecisa i shi fan les mateixes bromes a la mainada. Segons Joan Amades, lhome dels nassos sembla ser una degeneració dun personatge mític que simbolitzava lany. Subjecte que havia estat representat per un arbre, larbre dels nassos, a la soca del qual viu lhome dels nassos, que aquest dia es vesteix tot ell de fulles de dotze arbres diferents i de quatre colors i es dirigeix cap a Catalunya. Daltra banda, la figuració del déu romà Janus, com a personatge amb dues cares en un mateix cap, la que mira cap al passat i la que mira cap a lany que comença amb el mes de gener, que porta el seu nom, fan pensar que lorigen de lesmentat personatge carregat de nassos sigui una variant de la dita divinitat de tradició.
Informació Arxivística:
Informació Oral:
Informació Gràfica:
Bibliografia:
Almerich, L "Tradicions i costums populars a Barcelona", Ed. Milà, Barcelona, 1944, pàg. 89
Amades, J. "Costumari Català", Salvat editores, Ed. 62, Barcelona, 1982, vol. 1, pàg. 255-260.
![]()