La contribució de Zain Belaústegui a les primeres evidències de vertebrats d'aigües profundes
La macroevolució dels vertebrats s'ha caracteritzat durant molt de temps per les notables transicions d'hàbitats: des dels mars a l'aire i fins i tot a l'estratosfera. Aquests canvis van ser impulsats pel desenvolupament d’adaptacions morfològiques i fisiològiques específiques al llarg de milions d’anys. No obstant això, la colonització de les profunditats del mar, segueix sent una gran desconeguda degut a la difícil preservació de fòssils.
Una descoberta innovadora ha revelat l'evidència més primerenca de vertebrats d'aigües profundes, donant llum a un capítol prèviament enigmàtic de l'evolució dels vertebrats. Les troballes, basades en rastres fòssils ben conservats, repten la nostra comprensió de com els vertebrats van passar d'ambients marins poc profunds a profunditats abissals.
Publicat aquest 5 de setembre de 2023 a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences journal (PNAS), l'article amb coautoria de l'investigador Zain Belaústegui, del grup Paleobiologia del Neogen Marí, de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat, IRBio-UB, revela l'evidència més antiga de vertebrats d'aigües profundes. El Dr. Belaústegui ha contribuït amb els resultats d'un estudi anterior, a més de participar en la discussió sobre la identificació i la interpretació dels icnofòssils presentats en aquest article.
Estudi previ de fòssils de traces alimentàries de peixos abissals
Un estudi previ dut a terme pel Dr. Belaústegui al 2015 juntament amb Fernando Muñiz en el 2015 a l'estuari del riu Piedras ha estat part fonamental de la descoberta. En aquest estudi es van atribuir per primera vegada a l'activitat de peixos un tipus concret de traces bilobulades que anteriorment s'havien identificat com produïdes per artròpodes (estructures de tipus Cruziana i Rusophycus). L’estudi es centrava en l'activitat alimentaria de les mulleres actuals (Diplodus vulgaris) i les traces que deixaven.
Descobriment revolucionari i canvi de les regles del joc.
Els científics han trobat rastres fòssils de la plana abissal de l'oceà de Tetis, que va existir entre els antics continents de Gondwana i Lauràsia, que proporcionen evidències concloents de l’existència de peixos habitant el fons marí profund des del Cretaci Inferior (Hauterivià-Barremià).
Aquests rastres fòssils tenen una semblança sorprenent amb els rastres creats pels peixos demersals moderns que rasquen el substrat. Curiosament, les troballes suggereixen l'activitat d'almenys tres espècies de peixos: un neoteleosti desdentat; un peix semblant a una quimera, i un tercer amb una gran aleta. Aquesta observació s'alinea amb la idea que els vertebrats del Cretaci Inferior feren la transició a les profunditats del mar, probablement impulsada per la disponibilitat de noves fonts d'aliment.
Anteriors estudis suggerien que els peixos d'aigües profundes es van extingir per esdeveniments anòxics oceànics (OEA), de manera que la fauna marina moderna era el resultat de la recolonització des de l'OAE2 (l'esdeveniment anòxic oceànic més recent). No obstant això, els rastres fòssils recentment descoberts són anteriors a l'OAE2, cosa que indica que no va ser el factor iniciador de la colonització de vertebrats.
Noves respostes sobre la història de la vida.
El Dr. Zain Belaústegui, coautor de l'estudi, comenta les implicacions d'aquest descobriment: “L’estudi ens demostra la importància del registre fòssil i de la paleontologia per respondre qüestions rellevants sobre la història de la vida. En aquest cas en particular, es descriuen les evidències fòssils que ens marcarien el moment al que els vertebrats haurien conquerit el medi marí profund per primera vegada, fa aproximadament 130 Ma.”
La descoberta destaca també la importància dels rastres de fòssils per comprendre les transicions ecològiques. A mesura que els investigadors continuen estudiant aquests rastres fòssils i les seves implicacions, la història de l'evolució dels vertebrats fa un altre gir notable.
Les profunditats del mar, alguna vegada considerades una frontera àrida i inexplorada, ara es revelen com un lloc on la vida ha estat prosperant durant molt més temps del que mai imaginem, aprofundint la nostra estima per la resiliència i adaptabilitat de la vida vertebrada a la Terra.
Font: Baucon, A., Ferretti, A., Fioroni, C., Pandolfi, L., Serpagli, E., Piccinini, A., ... & Priede, I. (2023). The earliest evidence of deep-sea vertebrates. Proceedings of the National Academy of Sciences, 120(37), e2306164120.