La importància de l’etnobotànica

L’etnobotànica és la ciència que estudia les relacions entre les societats humanes i el món vegetal. D’aquesta relació al llarg dels temps, se’n deriva un coneixement sobre noms, usos, aprofitament i gestió de la biodiversitat vegetal que, d’una banda, constitueix un tresor natural i cultural que cal conservar i divulgar, i, de l’altra, pot servir de base per al desenvolupament de nous productes d’interès per al benestar humà. Els coneixements etnobotànics poden ajudar a aconseguir un desenvolupament sostenible compatible amb la conservació de la diversitat biològica.

Joan Vallès, catedràtic de Botànica de la Universitat de Barcelona, de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació i de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la UB (IRBio), explica en diferents fòrums que els avenços en etnobotànica han facilitat la conservació de la biodiversitat des d’una perspectiva tant natural (genètica, taxonòmica, ecosistèmica, etc.) com cultural, amb la preservació del saber popular sobre el món dels vegetals, la seva gestió i la relació de les societats humanes amb les plantes al llarg del temps.

A través de l’etnobotànica es pot estudiar una gran diversitat d’aspectes pràctics de la vida quotidiana. Els usos medicinals i alimentaris de les plantes són els més coneguts a nivell popular, però també usos com a matèria primera per a fer roba (cotó, lli...), estris (cistells de vímet), etc. En l’àmbit immaterial, es genera també molta informació a partir de la relació persones-plantes (creences, rituals, paremiologia...) El coneixement dels usos populars i tradicionals de les plantes és fonamental per a descobrir nous medicaments i aliments i, per tant, per a millorar l’estat de salut i la nutrició de moltes poblacions i contribuir al benestar social i ambiental.

L’etnobotànica és una transmissió de sabers, d’una generació a una altra, d’un territori a un altre, d’un camp de recerca a un altre. 

Recerca en Etnobotànica

El grup de recerca en etnobotànica dels Països Catalans, amb personal vinculat a la Universitat de Barcelona (UB), l’Institut Botànic de Barcelona (IBB; CSIC-Ajuntament de Barcelona) i l’Institut d’Estudis Catalans (IEC), adscrit des del 2016 a la xarxa de l’Observatori del Patrimoni Etnològic i Immaterial, s’ocupa d’estudiar el coneixement tradicional lligat a les plantes, és a dir de la recerca en etnobotànica. La seva activitat primària és la recerca, però, en l'àmbit etnobotànic, el grup té molt present la responsabilitat de conservar el saber tradicional i la biodiversitat que hi és associada, així com la de retornar a la societat un patrimoni natural i cultural que en prové. Aquest grup és una de les dues branques del grup de recerca que té per acrònim EtnoBioFiC: biosistemàtica, filogènia i citogenètica moleculars de plantes (BioFiC/Planta) i etnobotànica dels Països Catalans (EtnobotCat). Pel que fa al suport a l’activitat científica dels grups de recerca de Catalunya (SGR), l’equip és integrat en el grup de recerca en biodiversitat i biosistemàtica vegetals (GReB), coordinat pel membre de l’IRBio Joan Vallès.

El grup de recerca ha posat a punt i va alimentant una base de dades d’etnobotànica catalana, on fins ara s’hi inclouen els resultats de tots els nostres treballs acabats, a més d’altres en curs que hi anem introduint i de recerques d’altres grups sobre aquests tema i territori. Una primera versió d’aquesta web (https://etnobotanica.iec.cat) es va fer pública el mes de febrer del 2021 i comptem que el 2024 ho serà de manera completa, i a partir de llavors caldrà anar-la posant al dia regularment. Actualment la base de dades general del grup ultrapassa els 265.000 reports de noms i usos de més de 1.900 tàxons, provinents de més de 3.500 informants de pràcticament tots els territoris del domini lingüístic català, sobre noms i usos (medicinals, alimentaris i d’altra mena) tradicionals de plantes, d’interès en cultura popular, botànica, fitoteràpia, nutrició, jardineria i altres àmbits.

Paral·lelament al desenvolupament de la base de dades, el grup continua fent recerca, amb treball de camp en territoris que fins ara encara no havien estat estudiats en l’àmbit dels Països Catalans, entre d’altres Andorra, el Berguedà, Eivissa i una de les àrees estratègiques (pel seu isolament dins del domini lingüístic català), l’Alguer. Alhora, continua processant, elaborant i analitzant els resultats obtinguts, tot aplicant-hi enfocaments i mètodes innovadors respecte del que s’ha anat fent fins ara.

Hom pot trobar informació sobre publicacions i altres activitats del grup a la pàgina web http://www.etnobiofic.cat