Utilitzem galetes pròpies i de tercers per oferir els nostres serveis i recollir dades estadístiques. Continuar navegant implica la seva acceptació. Més informació

Acceptar
Tornar
17-10-2023

Un estudi apunta que el microbioma té un paper clau en l’èxit d’una espècie invasora

Fotos: L'investigador Carles Gal-Camps durant el treball de camp / Imatge de l'espècie Styela plicata (fotos: UB-CEAB)



La variabilitat del microbioma té un paper crucial en la capacitat de l’ascidi Styela plicata per colonitzar nous ambients i afrontar condicions canviants, segons apunta un article publicat a la revista iScience. Aquesta variabilitat del microbioma ajuda a explicar la seva gran capacitat de proliferar, fins i tot en ambients contaminats.  

El treball, que destaca la importància de tenir aquestes característiques en compte en l’estudi i la vigilància d’espècies potencialment invasores, és part de la tesi doctoral de Carles Galià codirigida pels professors Marta Pascual i Carles Carreras, del Departament de Genètica, Microbiologia i Estadística de la Facultat de Biologia i de lʼInstitut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) de la UB, i Xavier Turon, del Centre d’Estudis Avançats (CEAB-CSIC).   

L’espècie Styela plicata és un tipus d’ascidi, un grup d’invertebrats que viuen adherits a substrats dels fons marins i que s’alimenten filtrant aigua i aprofitant-ne les partícules orgàniques. Es tracta d’una espècie d’invasora que s’ha expandit a escala global sobretot en ports i zones costaneres properes, tot perjudicant la vida autòctona.  

L’article dona a conèixer resultats d’una recerca iniciada el 2020 amb la recollida de mostres de l'ascidi Styela plicata i d’aigua als ports de Barcelona, Blanes i Vilanova i la Geltrú. Amb tècniques moleculars, l’equip ha analitzat la composició i funcionalitat del seu microbioma en diferents teixits i estadis del desenvolupament.   

«Aquesta és una de les novetats de la recerca, ja que, fins ara, els estudis s’acostumaven a centrar en la part més externa», detalla l’expert Carles Galià-Camps, doctorand de la UB i primer autor de l’article. «L’anàlisi tant de la túnica (coberta exterior de l’animal), com de les brànquies i del tub digestiu (teixits interns) ens ha sorprès: hem descobert grans diferències segons el teixit, tant en la composició com en la funcionalitat del microbioma, evidenciant una alta especialització».   

La comparativa entre els individus juvenils i els adults també ha revelat diferències importants. Així, s’ha trobat correlació entre el microbioma i els metalls pesants, sobretot en els adults, que bioacumulen aquests contaminants presents a l’aigua. Aquest fet suggereix que les comunitats de microorganismes i la seva funcionalitat van canviant durant el desenvolupament de l’ascidi, responent cada cop millor a les condicions de l’entorn.  

Pel que fa als exemplars d’un o un altre port, també s’han vist diferències, tot i ser enclavaments geogràfics molt propers, fet que suggereix una adaptació local.  

Xavier Turon, investigador del CEAB-CSIC i coautor del treball, explica que «la diversitat i especialització del microbioma és un avantatge, ja que permet una adaptació ràpida d’aquests animals, fins i tot en ambients estressants i contaminats. Com passa amb els humans, veiem que el microbioma resulta clau per a la salut, l’adaptació i l’èxit evolutiu».   

Article de referència:  

Galià-Camps, C.;  Baños, E.; Pascual, M.; Carreras, C.; Turon, X. «Multidimensional variability of the microbiome of an invasive ascidian species». iScience, octubre de 2023. Doi: /10.1016/j.isci.2023.107812 

Font:UBPremsa