pròleg
comunicacions web jornada

 

Anàlisi del Discurs Mediatitzat per Ordinador

Comunicació presentada a la I Jornada sobre Comunicació
Mediatitzada per Ordinador en Català (CMO-Cat)
Universitat de Barcelona
1 de desembre del 2000

© Marta Torres i Vilatarsana
torres@lincat.ub.es
http://www.ub.es/lincat/marta.torres
Universitat de Barcelona

 

1. Objectius (vg. diapositiva)

Es fa difícil sintetitzar uns ojectius d’una comunicació que més que presenta una recerca específica, pretén abordar una nova disciplina com l’Anàlisi del Discurs Mediatitzat per Ordinador (d'ara endavant ADMO), conreada per Susan Herring i d'altres investigadors internacionals. En els propers 15 minuts definirem els conceptes de Comunicació Mediatitzada per Ordinador (a partir d'ara CMO) i d’ADMO, presentarem alguns dels mitjans sociotècnics de comunicació (com els correus, els xats i l’ICQ), donarem compte de les aportacions de l’ADMO vinculades a altres àrees del coneixement, veurem quines són les variables d’anàlisi rellevants per a aquesta disciplina (unes lligades al mitjà sociotècnic i les altres vinculades a la situació comunicativa) i en darrer lloc veurem un parell d’exemples d’estudis en català.

2. Usuaris d’Internet (vg. diapositiva)

Abans d’entrar en matèria, voldria oferir quatre xifres que em semblen rellevants. Segons les estadístiques de la Secretaria per a la Societat de la Informació, la taxa de penetració d’ús d’Internet a Catalunya és del 23,7% (abril del 2000). Per sobre, els Estats Units i Canadà voregen el 50%, i per sota trobem països veïns com Itàlia, França o Espanya, a la franja del 10%.

3. Ús del català a la xarxa (vg. diapositiva)

El català té força presència a la xarxa. Així ho demostra el fet que si ens fixem en el nombre absolut de webs, el català ocupa el 19è lloc (fixeu-vos en el salt que hi ha del nombre de webs en anglès a l’italià, dues llengües amb estat, a diferència de la nostra). És més, si dividim el nombre de webs d'una llengua pel nombre de parlants de la llengua en qüestió, el català se situa en el 15è lloc (Font: Vilaweb).

D’altra banda, les estadístiques diuen que l’ús d’Internet amb finalitats informatives i comunicatives és del 60% (Font: Secretaria per a la Societat de la Informació). Per tant, queda més que justificat que la comunicació que s'estableix a la xarxa sigui objecte d’estudi de la lingüística i de disciplines com l'anàlisi del discurs o la pragmàtica.

4. Definicions (vg. diapositiva)

Ara sí, passem directament a les definicions.

La CMO es pot entendre com la interacció entre dues o més persones mitjançant la transmissió de missatges entre ordinadors enxarxats.

L’ADMO fa referència a l’estudi de les manifestacions pragmaticolingüístiques pròpies de la CMO.

5. Aportacions de l’ADMO (vg. diapositiva)

Què pot aportar l’ADMO a altres àrees de coneixement?

Pel que fa a la variació lingüística, dóna compte de nous registres del català i de noves varietats que formen part de la nostra quotidianitat comunicativa com ara els correus electrònics en el món empresarial (e-commerce) o entre alumnes d’escoles per a fomentar l’aprenentatge de llengües, l’ús del xat com a pràctica social o com a substitut d’una reunió de treball, o les pàgines web com a tarja de presentació d’universitats i institucions, i font per a la recerca d’informació: programes d’assignatures interactives, notes d’exàmens de Junta Permanent de Català, etc.

En el món de l’educació, l’ADMO pot contribuir a l’optimització de cursos no presencials com els de la UOC i de la comunicació entre professor i alumne, sempre mediatitzada per ordinador.

Conèixer el discurs mediatitzat per ordinador contribueix a l’estudi de la identitat a la xarxa i a conèixer la dinàmica dels grups que formen part de comunitats virtuals.

En el camp de la enginyeria lingüística pot donar compte de com les persones interaccionem entre nosaltres i amb els ordinadors (a tall d’exemple, en els xats podem trobar uns participants que són robots i -s’anomenen bots- que no son més que programes de simulació de conversa).

Finalment, una de les sortides amb més futur dels especialistes de l’ADMO és l’optimització de la política comunicativa, o si es prefereix, del discurs de les pàgines web. I em refereixo tant a webs comercials -de multinacionals o d’un petit comerç- com a webs institucionals o universitàries. Una pàgina web lingüísticament clara i amb uns propòsits comunicatius ben definits és fonamental per a l’obtenció de nous clients o per la gestió de l’UB Web o dels cursos d’UB en línia, amb més de 3000 alumnes matriculats enguany (curs 2000-2001).

6. Sistemes de CMO (vg. diapositiva)

Quan parlem dels diferents sistemes de CMO, ens referim al conjunt de gèneres o modes sociotècnics que fan possible la comunicació a través de l’ordinador, és a dir, el correu electrònic, el xat, l’ICQ, la pàgina web, etc. Ara bé, cal tenir en compte que les interaccions que s’hi estableixen presenten variació lligada a dos factors:

les característiques intrínseques del mitjà sociotècnic, que tot seguit analitzarem.

la sèrie de variables situació comunicativa, establertes per analistes del discurs com Biber (1994) i aplicades a la conversa en català per Payrató (1998) i a la CMO en català per Torres (2001, versió francesa; en premsa, versió catalana).

7. Correus electrònics (vg. diapositiva)

Ara veurem ràpidament un exemple de correu electrònic, de xat i d’ICQ i destacarem un aspecte vinculat cadascun d’aquests mitjans sociotècnics.

Dels correus en diré poca cosa perquè és el sistema més conegut i perquè en parlaran en les seves comunicacions Mercè Romagosa i Marta Payà. Només destacaré la rellevància del context i de la cohesió intertextual (Herring, 1999).

Vaig enviar un correu amb una signatura automàtica per defecte (Fins aviat i el meu nom) i el meu receptor del missatge em respon reprenent o, més aviat, qüestionant la meva signatura (fins aviat? Vaya morro!). Sense la còpia del meu missatge inicial, aquest correu seria incoherent, de fet, ininteligible. Per evitar-ho, hi ha una opció de represa o reformulació del correu que es respon (linking) o de reenviar el text que hem rebut com a context de la nostra resposta (quoting).

8. Exemple de xat (vg. diapositiva)

Vegem com és una pantalla d’un xat. Quins elements intervenen en un xat:

A la columna de la dreta: participants

A la pantalla principal esquerra: text dels participants i missatges del servidor.

Si fem clic damunt d'un sobrenom de la columna dreta, s'obre un xat privat amb només dos participants.

Els missatges s'escriuen a la barra inferior i apareixen a la pantalla principal quan es prem l’enter.

Es tracta, doncs, d’un mitjà de comunicació sincrònic, és a dir, que requereix la connexió simultània dels interlucutors. Què vol dir això? Que a diferència del correu electrònic els usuaris han d’estar connectats en el moment de la interacció de manera que rebin els missatges a l’instant.

9. Mitjans sincrònics: xats (vg. diapositiva)

Els torns de parla truncats i la separació de parells adjacents del tipus pregunta-resposta són dos fenòmens particulars i característics dels xats. La possible incoherència textual que provoquen se solventa amb l’ús de vocatius, pràctica que Werry (1996) va batejar amb el nom d’adressivitat (addressivity), i interjeccions conatives.

Llegim l’exemple. Megins profereix una interjecció seguida d'un retret cap a Caco. Lestie crida a Meguins amb un vocatiu i el saluda (paixa nanu). Finalment, Nina reprèn el discurs de set línies més amunt. Ho deduïm gràcies al vocatiu referit a Caco.

10. Sincronicitat de doble recepció: ICQ (vg. diapositiva)

L’ICQ és un sistema sincrònic, com el xat. L’ICQ, a més permet la recepció simultània, és a dir, els missatges es visualitzen a mesura que es van produint, lletra per lletra. Aquest mitjà possibilita els encavalcaments entre participants característica fins ara era exclusiva de la conversa oral. Cal, doncs un acord implícit o explícit en la gestió dels torns de parla (per exemple, amb un signe consensuat al final del missatge o amb l'ús del salt de línia per marcar el final del nostre torn).

L’ICQ permet una comunicació ràpida eficient i econòmica. Fins i tot pot ser un bon substitut del telèfon en entorns laborals. El receptor s’estalvia la interrupció ocasionada pel telèfon, rep el missatge a l’instant, com ja he dit, i el pot llegir i rellegir atès que el text roman a la pantalla, a diferència de l’oral.

11. Varietat comuna (vg. diapositiva)

Com he dit als objectius, oferiré un tast de dos treballs d’ADMO en català. El primer fa una anàlisi transversal de la nova varietat funcional que predomina en els tres sistemes que analitzem. He destacat només quatre recursos comuns:

Ús codi simplificat que contribueix a una disminució del cost de producció del missatge: el grup qu esdevé k, s'elideixen vocals àtones com succeeix a oral o les vocals de quedada (kdd) sense que deixi d’entendre’s el missatge.

Podem parlar d’un argot especialitzat que es pot interpretar com a marca de pertinença a un grup (o factor de cohesió).

holes: salutació en plural a tots els participants del xat

a10: acrònim del comiat

Ús d’emoticones com a recurs per transmetre afectivitat "Ke bé, vens al cine :)" però també per guiar inferències "Ke bé, no vens al cine ;)". Si fem l’ullet el nostre interlocutor no s’ofendrà i interpretarà que fem broma, és a dir, desapareix l’acte d’amenaça a la imatge (Torres, 1999b).

Trobem una freqüència elevada de marques d’expressivitat com ara repeticions, exclamacions, interjeccions i l’ús de les majúscules per simular que estem cridant.

12. Expressió d’emocions: interjeccions (vg. diapositiva)

El segon i darrer treball compara l’expressió de les emocions a la conversa presencial i a la conversa virtual o xat. L’ús d’interjeccions als xats permet rebatre la tesi que a finals dels 80 catalogava la CMO de freda, impersonal i inapropiada per a la interacció social (Kiesler, 1984). Els resultats indiquen que les interjeccions s’usen tant al xat com a la conversa. De fet la freqüència d'ús es més elevada en el xat (Torres, 1999a).

13. Interjeccions: conversa i xat (vg. diapositiva)

Als xats trobem els mateixos tipus d’interjeccions que a la conversa, acompanyades sovint de marques prosòdiques i paralingüístiques (exclamacions). Ara bé, al xat hi predominen les interjeccions amb funció conativa (criden l’atenció als interlocutors) i fàtica (mantenen el contacte comunicatiu). A més, el xat disposa d’interjeccions pròpies, generades en l'entorn comunicatiu del xat, com ieps o holes que funcionen com a marcadors d’argot i d’identitat.

14. Conclusions (vg. diapositiva)

La implantació d’Internet contribueixen a un augment d’usuaris dels nous sistemes de CMO. L’ADMO és fonamental per donar compte de com ens comuniquem a la Societat de la Informació. En conseqüència, l’ADMO es perfila com una disciplina amb molt camp per recórrer i que mereix ser objecte d’estudi de la lingüística.


Bibliografia citada