Geografia d'Europa: textos de suport

L'atur, que afecta al 10% de la població activa, s'ha convertit en el problema polític, econòmic i social més greu de la Unió Europea. La tendència ha anat agreujant-se des del principio dels anys vuitanta, no només en període de recesió sinò tambié de creixement econòmic. Les opinions dels experts difereixen sobre les seves causes profundes, però tots reconeixen que es tracta d'un problema estructural, que el previsible creixement econòmic no podrà solucionar per sí mateix.

Alguns dels esforços de creació d'ocupació previstos només poden ser realitzats pels propis Estats membres. Por la seva part, la Unió pretén proporcionar un marc de creixement econòmic i donar el seu recolçament a solucions específiques (formació profesional, ajuda en favor de l'adaptació dels treballadors als canvis industrials, etc.) destinades a retornar els aturats al treball.

Els elements clau de la estratègia que la Unió posà a punt el 1994 i 1995 són els següents:

• La realització del mercat interior: el reforç de la competència i l'eliminació de les barreres proteccionistes de tot tipus són un medi provat d'augmentar el dinamismè económic, la inversió i la creació d'ocupació.
• L'estímul de la creació d'empreses amb polítiques d'ajuda i reforç de les petites i mitjanes empreses.
• La unió econòmica i monetària: la moneda única completarà el mercat interior, portarà una major estabilitat de preus i beneficiarà a productors i consumidors. En cumplir les condicions de participació a la UME fixades en el Tractat, els Estats membres faran baixar els tipus d'interés i augmentaran les inversions en favor de la creació d'ocupació.
• El plà d'acció per l'ocupació a Europa, adoptat pel Consell Europeu dels Caps d'Estat i de Govern, que demana als Estats membroe desenvolupar la capacitat d'ocupació mitjançant l'educació i la formació, reduir els costos no salarials de la mà d'obra, adoptar mesures més actives i menys pasives en favor del mercat del treball i mesures dirigides en favor dels grups afectats per l'atur.
• Una major concentració dels fons estructurals de la UE en activitats i inversions en favor de la creació d'ocupació.

El Fons Social Europeu (FSE) és l'instrument més important de la Unió Europea per fomentar l'ocupació i desenvolupar recursos humans. En col.laboració amb els Estats membres, el FSE intenta donar una resposta eficaç i flexible als reptes que planteja a la Unió la transformació del mercat laboral.

El FSE és part integrant de la política de cohesió econòmica i social de la Unió. Com un dels quatre Fons Estructurals, no només contribueix a omplir llacunes entre individus sinò també entre les regions més riques i les menys avançades de la Unió. Entre 1994 i 1999, el FSE transferirà un total de 47.000 milions d'ecus del presupost de la Unió Europea per cofinançar accions empreses pels Estats membres. Les prioritats d'acció són les següents:

• Combatre l'atur de llarga duració i l'exclusió del mercat laboral.
• Desenvolupar la capacitació i la qualificació profesional dels posibles solicitants de feina.
• Ajudar als aturats joves a entrar en el mercat laboral.
• Promoure la igualtat d'oportunitats entre ambdós sexes en el mercat laboral.
• Impulsar la creació de llocs de treball.
• Anticipar-se a l'atur adaptant els treballadors al canvi laboral.
• Millorar els sistemes d'educació i formació.

Font: Unió europea
http://www.europa.eu.int/

Última actualització: 13 de juny de 2002