BILINGÜISME I PROCESSAMENT DE LA PARLA

Descripció: Els meus interessos en recerca s'han centrat en la codificació fonològica de la percepció i la producció de la parla, amb especial èmfasi en les diferencies translingüístiques i en l'estudi amb pacients bilingües. En col·laboració amb altres especialistes, he estudiat altres aspectes relacionats com el processament de les categories fonètiques, suprasegmentals i prosòdiques. Aquests projectes s'han dut a terme tant amb adults com amb bebès. En aquests treballs he dedicat una atenció especial al processament de la segona llengua i al rol de diversos factors, com l'edat d'adquisició, o la forma en la qual el llenguatge està representat en el cervell.

Investigadora principal: Núria Sebastián Gallés [nsebastian@ub.edu]

PERCEPCIÓ DE LA PARLA EN ELS NENS BILINGÜES

Descripció: Dins l'àmbit dels estudis sobre percepció de la parla a la primera infància, la recerca actualment en marxa, en la que s'utilitzen procediments conductuals basats en mesures de la fixació visual i la latència d'orientació, se centren en les següents qüestions:

1. Reconeixement de la llengua materna i identificació de les pistes en el senyal de parla que permeten la discriminació entre llengües, amb especial interès per la situació específica dels infants que creixen en entorns bilingües (català- castellà).
2. La construcció de les categories fonètiques de la llengua materna i la disponibilitat d'aquest tipus de coneixement en tasques de reconeixement de paraules. D'aquesta manera, s'amplien els treballs sobre l'especificitat de les representacions lèxiques inicials en el monolingüe a la situació bilingüe.

Investigadora principal: Laura Bosch Galceran [laurabosch@ub.edu]

La meva recerca s'enquadra en l'estudi general del processament del llenguatge. Específicament, el meu treball es centra en l'anàlisi associatiu; per una part, en la formació de categories vocàliques, i per altra, en la percepció rítmica i en la adquisició de regles abstractes en el desenvolupament de les capacitats lingüístiques. L'eina que utilitzem es basa en l'anàlisi comparat entre subjectes humans i no humans (rates) amb l'objectiu de conèixer millor les bases perceptuals de l'adquisició del llenguatge.

Investigador principal: Josep Batista Trobalón [josep_batista_trobalon@ub.edu]

Col·laboradors: Ferran Pons, Juan Manuel Toro, David Miguelez, Martí Santacana

PRODUCCIÓ DE LA PARLA EN SUBJECTES MONOLINGÜES I BILINGÜES

Descripció: El meu objectiu en la recerca és explorar diversos aspectes de la producció de la parla. Particularment, estic interessat en com els parlants accedeixen als ítems lèxics i a les propietats gramaticals del lèxic per aconseguir una parla fluïda. Els meus estudis es duen a terme en el contextos monolingüe i bilingüe. Aprofitant l'existència d'aquesta població bilingüe, exploro com els parlants bilingües són capaços d'utilitzar l'accès al lèxic evitant les indesitjades intrusions lèxiques de l'altra llengua.

Dirigeixo aquests estudis utilitzant dues metodologies: l'experimentació amb parlants normals i l'anàlisi de la producció de la parla produïda per persones amb lesió cerebral (subjectes afàsics).

Investigador principal:Albert Costa Martínez [acosta@ub.edu]

Col·laboradors: Ruth de Diego, Mikel Santesteban, Agnes Canyo, Eduardo Navarrete.

INTEGRACIÓ MULTISENSORIAL

Descripció: Estem interessats en els processos i mecanismes cerebrals implicats en l'integració d'informació que prové de diverses modalitats sensorials (p.e., tacte, visió, audició,...). En particular, el nostre objectiu és estudiar les interaccions intermodals en la percepció i l'atenció. Aquests processos d'integració multisensorial son crucials per construir i mantenir una representació óptima del nostre entorn sensorial i planificar la conducta adequadament.

En moltes ocasions, l'estimulació en una modalitat sensorial pot ajudar a processar informació en una altra modalitat diferent: Per exemple, quan estem parlant amb algú en un lloc molt sorollos (una festa) el moviment dels llavis del nostre interlocutor ens pot ser de gran ajut per comprendre el missatge. En d'altres ocasions, però, si l'informació en una modalitat es discordant amb l'altra modalitat sensorial pot causar interferència: Un exemple clar es la disminució dels recursos atencionals quan es parla per telèfon mentre es conduieix.

Els métodes que utilitzem inclouen l'experimentació amb subjectes sans, l'exàmen de pacients amb lesions a l'hemisferi dret (síndromes d'heminegligencia i d'extinció), i l'estimulació magnètica transcranial (TMS).

Investigador principal: Salvador Soto Faraco [ssoto@ub.edu]

Col·laboradors: Jordi Navarra, Scott C. Sinnett, Agnes Alsius, Dr. Albert Costa

ACTION-PERCEPTION COMPATIBILITY and VISUAL MOTION PERCEPTION

Description: Research under this epigraph implies strong relations between perception and action. I assume that it is virtually impossible to unconfound both. This view is by no means new. Helmholtz already stressed that space perception and its underlying metrics is determined by how we have (inter)acted with objects around us. Since the directional link perception->action has been implicitly assumed by many models so far, we emphasize the complementary link. Therefore, how our actions select visual properties and potentially determine our perception, even at early stages of processing, is one of the main aims of our research. One aspect of this line concerns how motor actions can be internally controled and bypass the, otherwise efficient, stimulus control. Research on learning, as a key issue in developing this internal motor control, and the role of explicit knowledge is led by Elisabet Tubau and integrated with ours.

Description: If we want to know how action modulates perception we then need, at least, to have an idea of how the latter works. As we move, the changing pattern of the retinal image provides us with useful information for performing accurately. Visual motion processing should then be intimately related to action. Some kinds of higher order motion, e.g. radial motion, are specially relevant for action. The main aims here are two-fold: First, how the visual system builds these motions. Assuming that motion is processed bottom-up through two independent channels (slow and fast), I am interested in how these two channels bring about higher order motion. Second, which mechanisms are used to read out the motion sensory maps and whether or not these mechanisms are task or intention-dependent.

Principal Investigator: Joan López-Moliner (J.LopezMoliner@ub.edu)