Anuncios / Mensajes / Area de discusión
Mensaje enviado por: T. P. M.
Fecha: 05-11-98
Correo electrónico:
En respuesta al mensaje de:
Sobre el tema: Esquizofrenia
Psicología Patológica
Anuncios / Mensajes / Area
de discusión
Mensaje enviado por: T. P. M.
Fecha: 05-11-98
Correo electrónico:
En respuesta al mensaje de:
Sobre el tema: Esquizofrenia
Fa uns quants dies es va comentar a classe que en el cas de l’esquizofrènia es duu a terme amb bastant èxit la combinació de dos tipus d’intervencions: una farmacològica per la simptomatologia positiva i una altra de teràpia cognitiva per la negativa.
Per la meva experiència durant la realització del Practicum en un centre amb esquizofrènics, voldria dir que, si bé en el grup d’aquests pacients que presenten menor gravetat la teràpia cognitiva (habilitats socials, resolució problemes...) pot donar fruits a un nivell aproximat a l’esperat, en el grup dels més afectats -tot i que és millor que no pas res- difícilment dóna uns resultats gaire esperançadors: la major part de malalts esquizofrènics dels considerats “estabilitzats” han d’anar tan “col.locats” de pastilles perquè no es manifesti la simptomatologia positiva -a la vegada que prenen també medicació pels efectes secundaris d’aquests primers medicaments-, que presenten serioses dificultats d’atenció, concentració, record, aprenentatge i memòria.
Evidentment que tractar d’estimular-los a nivell cognitiu és millor que tenir-los a casa tancats a la seva habitació o davant el televisor, i jo sóc la primera en estar-hi d’acord. Però és clar que no existeixen receptes màgiques i que el grup de malalts esquizofrènics és prou heterogeni com per no ficar-los tots dins un mateix calaix. A vegades a la simptomatologia pròpia de la malaltia, i a les limitacions que aquesta provoca, s’afegeixen els efectes secundaris de la medicació i això complica enormement les coses, però disortadament fins el moment no s’hi ha trobat res millor. El que és força positiu és aconseguir que ells mateixos siguin conscients de tot allò que els passa, i a què es deu. Però sovint els és difícil arribar a entendre fins i tot el perquè de les teràpies de caire més cognitiu, encara que els expliquis l’objectiu final que tenen.
Asignatura: Psicología patológica
Comentarios: jgutierrez@psi.ub.es