Històric d'exposicions

La il·lustració científica ha estat present des de sempre com a companya de les ciències naturals. Al llarg de la història ha recolzat a les diferents disciplines naturalistes, des dels llibres de botànica de l’època clàssica a les expedicions científiques del segle XIX, fins arribar a l’actualitat, on és un instrument absolutament vigent i necessari per entendre la ciència i comprendre la Biologia. 

Treballant a partir de l’esbós, el dibuix ofereix infinites possibilitats per millorar la nostra capacitat d’observació, d’anàlisi i d’aprenentatge. Amb la intenció de difondre i incentivar l'ús d'aquesta eina tan potent, el CRBA va organitzar el 1r Curs d'Introducció a la Il·lustració Científica amb la il·lustradora Blanca Martí com a professora. El curs es va impartir entre el 18 d'abril i el 2 de maig de 2023 amb 20 alumnes participants i va constar de 5 sessions teòric-pràctiques a l'aula i de 3 sortides de camp. Al llarg de les sessions, l'alumnat va poder conèixer i entendre, a través de la pràctica, com es composa una il·lustració, des del primer esbós a la llibreta de camp fins a la il·lustració final. 

L'èxit rotund de la convocatòria i la bona acollida entre públic molt divers ha permès la continuïtat dels Cursos d'Il·lustració, que s'amplien per tractar amb més profunditat cadascun dels diversos grups taxonòmics i ambients fent servir tècniques que van des del carbonet a l'aquarel·la passant per la tinta, el gouache o els llapis de colors.

Aquesta exposició és una mostra dels excel·lents treballs creats durant el curs i presenta obres de Mercè Algueró, Alba Barahona, Cora Barranco, Irati Bort, Helena Bueno, Maria Campos, José Carbonel, Adriana Castrillo, Ana María del Río, Emma Feliu, Mora Gimeno, Paula Diéguez, Marta Nieto, Ada Ninyerola, Ana Ruano, Cristina Tarradas i Joana Vila.
 

Les aus marines, unes 350 espècies diferents, passen la major part de la seva vida al mar i depenen d’ell en algun moment del seu cicle de vida. Són un dels grups d’ocells més amenaçats del planeta. Les seves poblacions han patit una davallada del 70% en els darrers setanta anys i actualment un 30% de les espècies estan globalment amenaçades. A la Mediterrània, moltes poblacions de les tres espècies de baldriga estan en vies d’extinció a causa de la introducció d’espècies invasores (gats, rates, etc.), la captura accidental en pesqueries com el palangre, el canvi climàtic, la sobreexplotació pesquera i la pèrdua d’hàbitat.

El seu estat d’emergència requereix mesures urgents de sensibilització i conservació i, amb aquest objectiu, l’equip del Seabird Ecology Lab de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBio-UB) ha tirat endavant la primera edició del Concurs d’Il·lustració Seabird Il·lustra.

El concurs es va dur a terme a la primavera del 2022, estructurat en dues categories (Adults i Joves). El jurat, format per representants del Seabird Ecology Lab, va seleccionar 10 il·lustracions per cadascuna basant-se en el rigor, originalitat i capacitat divulgativa de l’obra. Aquestes 20 obres seleccionades van ser publicades a l’Instagram de @seabirdecology. Finalment, l’obra guanyadora de cada categoria es va decidir per majoria de vots a partir dels “m’agrades” obtinguts. En aquesta primera edició del certamen es van atorgar dos premis, un per cada categoria, consistents en material per observar ocells i bibliografia especialitzada en il·lustració de natura de la botiga Oryx.

L’exposició presenta les obres finalistes i les guardonades, així com informació sobre la tasca que porta a terme el Seabird Ecology Lab.

Text de Martina Pavlek. Imatges de Martina Pavlek i Tin Rozman.

Les coves són un dels darrers hàbitats inexplorats del nostre planeta. Encara que semblen orfes de vida, la seva foscor constant amaga algunes criatures estranyes i interessants. Les aranyes en són un exemple. Les condicions ambientals extremes de les coves han exercit una forta selecció en aquells organismes que primer hi van sobreviure i que posteriorment s’hi van desenvolupar.

Els veritables animals cavernícoles (troglobionts) mostren trets fenotípics radicals com ara la pèrdua de pigmentació, la reducció o fins i tot desaparició dels ulls, l’elongació dels apèndixs (per exemple potes i antenes) i la presència de molts pèls sensorials, però també han evolucionat fins a presentar unes taxes metabòliques molt baixes i viuen més temps que no pas els seus parents epigeus.

El carst Dinàric dels Balcans occidentals és el punt calent de biodiversitat cavernícola de la Terra. En aquesta exposició, amb text de Martina Pavlek i imatges de Martina Pavlek i Tin Rozman, presentem algunes de les més de 100 espècies endèmiques d’aranyes cavernícoles que hi viuen. Les imatges són el resultat de més de 20 anys de recerca en fauna cavernícola duta a terme per membres de la Societat Bioespeleològica Croata però també mitjançant una acció Marie Sklodowska-Curie del projecte HiddenLife que ha fet Martina Pavlek a la Universitat de Barcelona al laboratori del Professor Miquel Arnedo. El principal objectiu del projecte és entendre el rol dels canvis ambientals i climàtics en el modelatge de la diversitat d’aquestes espècies.

Per més informació sobre coves i recerca en aranyes, feu click en aquests enllaços:

http://www.hbsd.hr/index_eng.html

http://www.marnedo.net

Dins els actes d'homenatge al Professor Ramon Margalef en el 10è aniversari de la seva mort, vàrem mostrar una exposició d'olis de la que fou la seva dona, la biòloga Maria Mir i Tauler. Aquesta exposició volia ser un petit homenatge a una persona que va saber donar molt. Una persona que es mostrava sempre humil i plena de sentit comú. Una persona que va veure fundar el departament d'Ecologia de la Universitat de Barcelona, i que el va anar seguint i el va veure créixer amb estimació i amb interès.

La Maria Mir i Tauler va néixer a Porreres (Mallorca), el 1925. Filla de mestres, amb el pare depurat després de la guerra, es va llicenciar en Ciències Naturals a la Universitat de Barcelona. És coneguda per ser la companya i esposa del Professor Ramon Margalef, a qui va conèixer durant la carrera. Amb ell va col·laborar en el seu treball científic ajudant-lo esporàdicament en feines de laboratori i de microscòpia, o revisant de manera crítica primeres versions dels seus manuscrits; però sobretot li va fer costat i va ser el seu suport al llarg de tota la seva vida. Junts varen fundar una família, i van tenir 4 fills. L'acompanyava a molts dels congressos i reunions arreu, i per tant era ben coneguda en l'entorn científic del Professor. Participava en els actes festius del departament d'Ecologia, de manera que en coneixia bé els seus membres i se'n preocupava de saber com els anaven les coses. La seva afició era la pintura, i va aprofitar els viatges amb motius familiars o científics per plasmar les seves impressions sobre la tela. Moltes de les seves obres romanen a la col·lecció de la família, però algunes les va regalar a persones que apreciava, en alguns casos per celebrar èxits d'aquestes. L'exposició recull una selecció de les seves obres, escollides perquè agradaven i/o perquè permeten explicar una mica de l'aventura de la vida de la Maria i en Ramon, i de la seva sensibilitat i capacitat d'observació. La vida d'en Ramon des de l'objectivitat, la d'ella des de les emocions de les formes i els colors.

L'exposició, comissionada per la Dra. Maria Rieradevall, del Departament d'Ecologia, va incloure 27 quadres cedits per la família de Maria Mir, la Dra. Mercè Durfort i el Dr. Narcís Prat.

Realitzada per la Societat "Carlos Sanz-Lobo Producciones,S.L"

Exposició monogràfica sobre el llop dedicada al Dr. Félix Rodriguez de la Fuente, fou inaugurada l'any 2001 al Zoo-Aquarium de Madrid. Es tractava inicialment d'una exposició fotogràfica (formada per unes 150 imatges sobre la biologia, l'ecologia i la problemàtica actual del llop ibèric). De caràcter itinerant, la mostra fotogràfica s'ha exhibit des d'aleshores en paratges naturals, museus, centres culturals i d'interpretació, ajuntaments i diputacions de diverses províncies espanyoles. Posteriorment l'exposició es va enriquir de forma notòria al presentar-se al Museu Nacional de Ciències Naturals de Madrid, on es va complementar amb nombrosos exemplars naturalitzats i amb peces òssies actuals i fòssils de llops i d'altres cànids.

Completen l'exposició diversos plafons informatius sobre els principals treballs d'investigació, divulgació i conservació sobre el llop ibèric, així com també varis objectes relacionats d'una manera o d'una altra amb la cultura associada al llop (escultures, pintures, gravats, escuts, ceps, etc.).

L'exposició diferencia clarament la llegenda i la realitat d'aquest mític predador, un carnívor que, com qualsevol altre, no té més remei que caçar per alimentar-se i per sobreviure, però que en cap cas suposa un perill real per a l'home.

Una de les característiques del fílum dels Artròpodes és la presència d'un exosquelet articulat format per una cutícula que conté quitina i escleroproteïnes. En alguns casos aquesta cutícula pot incorporar minerals que la fan més consistent, com en el cas dels crancs i altres crustacis decàpodes que tenen dipòsits de carbonat càlcic. La presència d'aquest exosquelet afavoreix el procés de fossilització, és a dir, la conservació de la seva forma original dins dels materials de l'escorça terrestre.

Els primers fòssils d'artròpodes pertanyen al Cambrià i ja apareixen molt diversificats, fet que indica que es van originar en el Precambrià. Des d'aleshores i fins al Pleistocè, la diversitat de formes i grups ha anat variant al llarg del temps. Alguns grups han perdurat fins a l'actualitat, com els Insectes, els Crustacis o els Aràcnids, mentre d'altres, com els Trilobits, han desaparegut. En aquesta exposició es va mostrar una representació d'aquesta diversitat canviant, incloent peces de Burgess Shale i Chengjian.

L'exposició ha estat organitzada pel Centre de Recursos de Biodiversitat Animal a partir de la col·lecció del doctor Antoni Vela.

En el marc dels actes de celebració de l'Any Darwin amb motiu del bicentenari del naixement de Charles Darwin i del 150è aniversari de la publicació de L'Origen de les Espècies, el CRBA va presentar una exposició sobre la Teoria de l'Evolució.

L'exposició, comissariada per la Dra. Montserrat Papaceit, del Departament de Genètica, consta de 15 panells explicatius sobre el passat i el present de la Teoria. Els continguts han estat elaborats per diversos professors de la Facultat de Biologia: Miquel Àngel Arnedo, Joan Balanyà, David Bueno, Elvira Juan, Francesc Mestres, Dorcas Orengo, Montserrat Papaceit, Marta Riutort, Julio Rozas i Josep Sànchez. El Centre de Recursos de Biodiversitat Animal n'ha estat el responsable del disseny, l'edició i la maquetació.

L'exposició ha comptat amb el suport i la col·laboració de l'Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca, la Societat Catalana de Biologia, la International Union of Biological Sciences, la Society for the Study of Evolution i Redes Moleculares.

"El misteri és la cosa més bonica que podem experimentar. És la font de tot art i ciència veritables." Albert Einstein

El món és allò que els nostres sentits poden percebre però... existeix un altre món que els nostres ulls no poden veure? Aquesta exposició ens vol apropar a un món desconegut per als nostres sentits, posar llum als colors que no veiem. Mitjançant sofisticades tècniques de fotografia ultraviolada i infraroja, arribem a albirar els colors que ens oculta la natura i que altres organismes arriben a percebre. D'aquesta manera podem entendre molt més bé les interaccions que s'estableixen entre els diferents éssers vius: el diàleg de les flors amb els seus pol·linitzadors, les atractives trampes mortals que fan alguns depredadors per atraure les seves preses, la competència entre insectes i ocells florícoles, i moltes qüestions més...

Realitzada pel CRBA en col·laboració amb el Jardí Botànic de Barcelona, l'exposició es va presentar al Jardí Botànic dins les activitats de l'any de la Ciència 2007.