Seguiment anual de la població catalana
A
principis dels anys 80 es començà a fer un seguiment anual de la
població d’àliga perdiguera a Catalunya, juntament amb altres
naturalistes i administracions. A partir de 1991 es controlen anualment
els paràmetres demogràfics d’una mostra de 40-60 territoris d’àligues.
Les dades que es recullen al camp són: l’ocupació dels territoris, les taxes de reproducció i les taxes de mortalitat adulta.
A partir de les dades obtingudes s’elabora una base de dades demogràfica de la població catalana d’àliga perdiguera.
Tornar a "Recerca"
|
 |
Demografia de l'espècie
|
|
Tasca:
Elaboració de models matemàtics per veure quins són els principals
paràmetres implicats en el manteniment demogràfic i conservació de
diverses poblacions ibèriques i franceses.
Principals resultats:
El model permet preveure com evolucionarà una població considerant els
principals paràmetres demogràfics: mortalitat adulta, mortalitat
pre-adulta i productivitat. La mortalitat adulta té un efecte 4 vegades
superior a la mortalitat preadulta i 10 vegades superior a la
productivitat.
Referències bibliogràfiques: A3, A11, A12, A29, A30, B9, C10, C13, C14, C15, D1, D2, E3, E5 i E10.
Tornar a "Recerca"
|
Dieta i selecció de presa
Tasca:
Descripció de la dieta a partir de la recol·lecció d’egagrópiles,
restes alimentàries i d'observacions de camp. Estudi de la selecció de
presa i de l’abundància de recursos alimentaris en diferents àrees
geogràfiques de la població catalana.
Principals resultats:
El conill sembla ser la presa òptima de les àligues. Quan aquest
escasseja, les àligues han d'ampliar el seu ventall de preses que
normalment consisteix en espècies més difícils de capturar i de menor
pes i valor energètic. En les darreres dècades s'ha detectat una
disminució de la presència del conill en la dieta de les àligues
relacionada amb una disminució d'aquest al medi a causa dels canvis
d'hàbitat, la pressió cinegètica i les malalties.
Referències bibliogràfiques: A10, A23, A31, B3, B6, B7 i E7.
Tornar a "Recerca"
|
|
Ús del territori i selecció d'hàbitat
|
| Tasca:
Marcatge i radioseguiment d’individus adults de diferents parelles de
les comarques barcelonines amb l'objectiu de conèixer l'extensió dels
seus territoris, els hàbitats que seleccionen i la interacció amb
els usos humans.
Principals resultats:
Les dades preliminars indiquen que les àligues concentren la seva
activitat en àrees properes als nius, donat que en aquestes àrees hi
realitzen la reproducció, tot i que també exploten zones força
allunyades als nius a la recerca de les seves preses òptimes.
Existeixen diferències entre les parelles respecte a la superfície
total explotada i les àrees més utilitzades del territori. Les àligues
seleccionen per caçar hàbitats mediterranis oberts (garrigues i petits
conreus de secà amb una activitat humana tradicional), en els que
troben una major quantitat i varietat de preses.
Referències bibliogràfiques: A25, E11, E16 i E18.
Tornar a "Recerca"
|
Les àrees de nidificació
Tasca:
Caracterització de les àrees de nidificació de les àligues en funció de
paràmetres demogràfics, climatològics, orogràfics, d'hàbitat i
antròpics. Anàlisi de totes aquestes variables per tal de determinar
l'estat de conservació de les àrees de nidificació dels seus
territoris. Implementació de totes aquestes dades en un sistema
d'informació geogràfica.
Principals resultats:
Les àrees de nidificació dels territoris desocupats solen ser més
abruptes, tenen un clima més fred i humit i són de caire més forestal.
Els paràmetres antròpics tenen una major influència en la productivitat
que en la mortalitat. Els factors antròpics que incideixen més
negativament en la productivitat són els relacionats amb activitats
humanes a peu realitzades a prop del niu i també la presència i
proximitat de carreteres asfaltades i pistes forestals.
Referències bibliogràfiques: D1 i D2.
Tornar a "Recerca"
|
|
Biologia de la reproducció i comportament
|
| Tasca:
Estudis sobre la fenologia i els factors que influencien l’èxit
reproductor. Estudi del comportament dels adults durant el període
reproductor. Desenvolupament de metodologia per determinar el sexe i
l’edat dels polls.
Principals resultats:
La fenologia de posta i l'èxit reproductor de les àligues varia amb la
climatologia, la qualitat de la dieta i l'edat dels progenitors. Les
àligues que mengen més conill i tenen més aliment ponen més aviat i
treuen més polls. Les àligues no adultes treuen menys polls que les
adultes. Existeix una divisió de tasques dels adults durant la
reproducció en funció del sexe: les femelles coven i tenen cura dels
polls i els mascles cacen, porten menjar al niu i defensen el
territori. A partir d'una curta edat, els polls femelles són més grans
que els mascles. L'edat dels polls al niu es pot determinar segons la
longitud de les plomes de vol.
Referències bibliogràfiques: A2, A6, A8, A9, D1 i D2.
Tornar a "Recerca"
|
Emancipació, dispersió juvenil i reclutament
Emancipació dels joves
Tasca: Marcatge de 5 joves amb radioemissors. Seguiment dels seus desplaçaments durant els 4 - 5 mesos següents a l'abandó del niu.
Principals resultats:
Les àligues joves surten del niu sense saber volar ni valdre's per si
mateixes. Durant el primer mes aprenen els diferents tipus de vol,
començant pel més senzill (batec) fins al més complex (remunt). Fins al
segon mes els adults segueixen alimentant als joves. A partir del
tercer mes comença el període d'independència i els joves abandonen el
territori patern.
Referències bibliogràfiques: A12, C6, C11, E2 i E6.
|
|
Dispersió juvenil
Tasca:
Marcatge de 122 joves amb anelles i marques alars per tal de localitzar
les zones de dispersió i conèixer la selecció dels tipus hàbitat.
Principals resultats:
S'han localitzat les àrees de dispersió on es concentren els joves i
que consisteixen en territoris on no hi ha adults, de relleus suaus i
rics en preses. Les àligues joves que neixen a Catalunya poden
realitzar dos tipus de desplaçaments: de curta distància, principalment
a les àrees de secà de la depressió central lleidatana, i de llarga
distància, a diferents punts situats fora de Catalunya com la Sierra de
Escalona (Alacant), Campos de Montiel (Albacete), comarca de Jerez i
laguna de la Janda (Cadis), vall del Tajo (Toledo) i d'altres zones del
centre de la península ibèrica i Extremadura. Els hàbitats seleccionats
pels joves són zones agrícoles de secà que s'alternen amb àrees
arbustives que tenen elevades abundàncies de conill i perdiu. Durant
aquest període s'ha detectat una elevada mortalitat causada sobretot
per l'electrocució amb línies elèctriques i la persecució a trets.
Referències bibliogràfiques: A13, A18, C18 i E4.
| 
|
Reclutaments
Tasca: Seguiment del reclutament dels joves marcats en la població d’origen o en altres zones.
Principals resultats:
Els individus no adults fan visites a àrees de nidificació i reemplacen
les baixes d’adults en aquells territoris amb individus desaparellats.
Existeix una certa filopatria o retorn als territoris natals. Durant el
període de dispersió hi ha una elevada mortalitat, el que comporta una
taxa de reclutament baixa.
Referències bibliogràfiques: A24, D1 i D2.
Tornar a "Recerca"
| 
|
Mortalitat
| Mortalitat dels polls per trichomonosi
Tasca: Estudi de la trichomonosi en polls d’àliga perdiguera i dels factors ecològics implicats en la seva propagació.
Principals resultats: Trichomonas gallinae
és un protozou del qual en són portadores diverses aus. Un nombre molt
elevat de polls d'àligues són Trichomonas positius, encara que tan sols
un petit percentatge desenvolupa la malaltia i conseqüentment pot
morir. En el cas de les àligues, el paràsit és probablement incorporat
a través del consum de coloms domèstics, ja que és una presa cada
vegada més seleccionada. L'increment en el consum del colom està
relacionat amb la incorporació d'àligues joves als territoris i a la
disminució de les preses òptimes. La malaltia sembla ser cada cop més
freqüent en diverses poblacions d'àligues com la francesa, la
portuguesa i algunes de l'estat espanyol.
Referències bibliogràfiques: A15.
|
| Causes de mortalitat a l’estat espanyol
Tasca: Estudi de les causes de mortalitat al llarg de la dècada dels 90 a l’estat espanyol.
Principals resultats:
Les principals causes de mortalitat adulta i pre-adulta són
l’electrocució en línies elèctriques i la persecució directa. Les
causes de mortalitat varien segons les regions, les àrees de
nidificació o dispersió i l’edat de les àligues. Destaca l'elevada
mortalitat d'adults per electrocució a Catalunya, que es relaciona amb
l'increment de línies elèctriques perilloses durant la dècada dels 90 i
la substitució de suports de fusta (segurs) per suports de metall molt
perillosos. Cal remarcar que en determinades àrees encara es segueixen
perseguint les àligues per motius cinegètics.
Referències bibliogràfiques: A17 i A26.
Tornar a "Recerca"
|
|
