CRES. Centre de Recursos per l'Ecologia Social | |||
|
Aire Hipòtesis - Informe - Diagnosi - Propostes Diagnosi Inventari dels problemes. Assenyalem a continuació una llista dels problemes més freqüents que es deriven de la contaminació de l'aire.
a) Els efectes de la contaminació directa en l'aigua, el sòl i el medi biòtic a través de les precipitacions i també de l'absorció directa a través de la deposició seca (sedimentació de les partícules sòlides) i de la deposició humida. b) La seva capacitat d' interactuar amb altres mecanismes de contaminació accentuant així la dinàmica dels sinergismes en el context dels ecosistemes.
L'avaluació del paper de l´administració. La intervenció de l´administració en la gestió de les problemàtiques i la qualitat de l'aire es concreta en diferents àmbits. Un d'aquests àmbits es situa entorn a l'esmentat RAMIP i les corresponents tasques administratives de registre i control. Tot i que actualment el Departament de Medi Ambient està duent a terme tota una sèrie de 'iniciatives destinades a la revisió d'aquest registre, l' EM hauria de servir per a avaluar l'abast real d'aquest revisió. Una altre línia d'intervenció afecta a les xarxes actuals de qualitat ambiental. En la mesura que les EM han de servir per a fer paleses les problemàtiques de la contaminació atmosfèrica, caldria aprofitar la circumstància per a conèixer fins a quin punt les dades subministrades es corresponen amb les problemàtiques detectades. Criteris d'avaluació. Tal com havien fet abans al tractar el tema de les fonts d' informació, respecte les quals hem explicat que calia mantenir un criteri ampli a fi i efectes de recollir millor la complexitat de variables que intervenen en la contaminació i els seus problemes, també ara hem de continuar mantenint aquest enfocament de cara a la seva avaluació. A títol indicatiu ens sembla convenient considerar, almenys, tres tipus diferents de criteris d'avaluació: 1. Valors de qualitat de l'aire Tant a efectes de diagnòstic com per a seguir l'evolució de la qualitat de l'aire en les fases posteriors a la realització de l´EM caldria recòrrer a la utilització d'alguns valors numèrics-indicatius de la qualitat de l'aire considerada en llur conjunt. Així mateix, aquests valors també permetrien la comparació amb d'altres municipis pels quals es disposés d'aquesta informació. Exemples d´aquests valors serien l´Indicador de Qualitat de l´Aire (ICAIRE) i l´indicador Oak Ridge Air Quality Index (ORAQI). 2. Valoració social La percepció de la població respecte de les problemàtiques associades a la contaminació constitueix, així mateix, un criteri d'avaluació complementària. Aquestes dades procedeixen de les enquestes i entrevistes anteriorment esmentades i també es referiran a les característiques climàtiques del municipi pel que fa a la seva confortabilitat al llarg de l'any i també a les diferencies segons els barris. 3. Sistema territorial L'avaluació de la incidència territorial dels focus emissors precisa d'un mètode que permeti correlacionar aquesta variable amb els focus immissors. Així mateix, també cal saber quina és la avaluació social existent sobre aquest tipus d'incidència, aspecte que ja hem considerat en el punt anterior. En aquesta fase de l'avaluació s'emprarà una línia de treball basada en les taules d'impacte si bé que aplicada de manera diferenciada segons objectius o problemàtiques. En principi podriem diferenciar els següents nivells de detall:
A títol indicatiu cal assenyalar que els impactes en ambdós nivells es consideraran a escala local, comarcal i global. Així mateix, i respecte la cartografia es preveu l'elaboració de mapes temàtics a escala local amb els impactes potencials de la contaminació. © ALIÓ-CASTRO-LAREDO. 2000 |
||
© Universitat de Barcelona | Edició: Grup CRES Última actualització o validació: 17.09.2007 |